Ahir, 2 de març, set simpatitzants del moviment #noelsvotis (#nolesvotes) es van reunir a Barcelona per intercanviar impressions, idees i oportunitats. El bar Estudiantil hi va proporcionar un entorn acollidor, una mica sorollós, a l’esdeveniment.

En un ambient relaxat es van anar perfilant punts de partida i possibilitats d’actuació. Tothom tenia clar que #nolesvotes és una proposta de mínims que intenta agrupar el descontent davant d’un sistema que cada cop té menys de democràtic, i convertir aquest descontent en quelcom més efectiu que quatre renecs davant d’unes cerveses.

Es va analitzar la reacció de la xarxa davant el fenòmen #nolesvotes, força important per a les poc més de dues setmanes de vida de la iniciativa; es va comentar, amb un somriure, la preocupació que comencen a mostrar els partits denunciats; es va constatar, en fi, la poca repercussió que té, de moment, en el carrer.

Tot seguit, es van comentar les possibilitats per arribar a aquell sector de la ciutadania que viu al marge de la xarxa, o al marge de les xarxes socials en que la iniciativa es mou. Es va constatar la dificultat de realitzar accions centralitzades, però la relativa facilitat amb què es podrien coordinar actuacions que els grups locals podrien dur a terme. Es va considerar que aprofitar la proximitat de cada grup al seu entorn podia produir que cada petita acció fos molt més adequada a les realitats de cada comunitat i, en conseqüència, molt més efectiva. Es va confiar en aquestes accions, descrites com a «campanya de guerrilla», com a primer pas.

I amb el de darrere de la càmera, en fan set

Trencant amb el mite de quatre friquis que no saben viure sense la informàtica, el calendari de l’anticampanya es va anar concretat amb bolígraf i paper. A partir de la data de les eleccions es va fer un esquema en tres períodes:

– des de ja fins al 25 d’abril: prepreanticampanya;
– des del 25 d’abril fins el 7 de maig: preanticampanya;
– des del 7 de maig fins el 20 de maig: anticampanya.

(Els «sospitotsos habituals» que la van engegar fa temps que estan emprant el terme «anticampanya»: disculpeu l’amuntegament de prefixes.)

Els reunits són conscients que vuitanta dies és molt de temps, que cal anar amb compte de no cremar-se. En conseqüència, la proposta per a la primera fase és senzilla i està a l’abast de tothom: a la wiki de NoLesVotes (i no només aquí) hi ha muntanyes de material imprimible, com ara cartells, tríptics, díptics, fulletons, models per enganxines. La idea és que cada u triï el model que consideri més adequat per al seu camp d’actuació, que imprimeixi a casa una quantitat raonable i que els vagi deixant aquí i allà, al llarg del dia, en llocs que no siguin conflictius i on molta gent els pugui veure: seients a les estacions de metro, tren o autobús, la taula de la cafeteria habitual, els parabrises dels cotxes…

La idea d’un full a dividir en quatre fullets va semblar a tothom una molt bona proposta, i la quantitat de deu pàgines al dia, més que acceptable. Pel que fa al contingut, les preferències apuntaven a dissenys senzills, on el logo i el lema de la campanya, #nolesvotes, fossin ben visibles.

La proposta, doncs, intenta arribar als ciutadans més enllà de la xarxa, sense grans inversions, sense esforços sobrehumans, amb una metodologia senzilla que està a l’abast de tothom. I, a partir d’aquí, cadascú farà el que podrà. No són encara les 30.000 impressores domèstiques de NoLesVotes, però ja n’hi ha set en marxa.

Tanmateix, la iniciativa no es vol quedar aquí, i, sobretot, no vol quedar-se en mitja dotzena de persones. Per aquest motiu, s’ha convocat una altra reunió per dilluns, 14 de març, a les 19.30, a la cafeteria Viena de Barcelona. Hi esteu convidats. A la reunió i a l’anticampanya.

(Podeu trobar una altra visió de la reunió a El Incordio.)