Votar és el que hauríem de tenir en el cap; votar és el que hauríem de fer de forma voluntària i massiva.

El fet de votar hauria de ser l’eina per la que la societat tria el seu futur i decideix lliurement cap a on vol anar i per on vol millorar; uns temps amb polítiques més socials i altres temps amb polítiques més financeres, però donant peu que la gent parli i digui la seva.

Actualment, estem en una situació d’aparent canvi i, sí, dic aparent, doncs fins que aquesta petició de canvi no es reflecteixi a les urnes de forma lliure i democràtica, la possibilitat del canvi està en l’aire, al bell-mig d’una incertesa que pot anar bé per fomentar i reforçar aquest canvi o, parlant en plata, pot fer llufa. És important que la gent tingui clar que no s’ha de votar en blanc si es vol el canvi, i que algun partit hi haurà més conforme a les seves inquietuds; llavors, hauria d’exercir el seu dret a vot. I cal que tingui clar que, si el seu vot no és escoltat, és quan tocarà indignar-se.

Actualment, la indignació que hi ha a moltes places de tot l’estat espanyol i altres capitals europees és un reflex de la situació social; si us hi passeu, veureu que la gent està de festa, de forma pacífica, però reivindicativa; estan reivindicant que s’ha estat jugant amb el nostre futur en benefici d’uns pocs, sense que importés que s’havia deixat de banda el benefici de tots, el benefici social.

Molta gent es queixa que els polítics són tots iguals, i potser tenen raó; però cal tenir en compte que en la curta vida de l’actual democràcia no hi ha hagut més que tres partits diferents en el govern estatal, i que encara hi ha hagut menys varietat en els governs autonòmics i en ciutats com Barcelona o Hospitalet. Llavors, sobre la frase de «tots els polítics són iguals», tocaria afegir que és perquè no han deixat entrar-hi sang nova, partits nous, a demostrar que, amb les ganes i amb les idees i empenta que tenen, poden fer molt. Tindrem inexperiència, si, però això se supleix amb ganes de treballar i de millorar, empenta i objectius que, actualment, molts polítics no demostren, limitant-se a ser uns comercials d’ells mateixos i d’idees molt maques, però sense contingut, sense aclarir què es proposen fer i sense comprometre’s a fer-ho, no fos que els toqués fer-ho realment.

En aquest dia de reflexió, i també demà, si les forces d’ordre públic d’aquest estat presumptament democràtic ataquen, si les porres s’aixequen, el que demano és que la gent no es mogui, que faci una protesta pacífica, que aguantem les embranzides, perquè el temps ens donarà la raó i, tal i com Gandhi va demostrar, la força no pot contra la raó: només es qüestió de temps.

Endavant, doncs: demà, tothom a votar.

Xavi Vila, secretari general