Traducció d’aquest article publicat a The Economist

El més divertit per als addictes alemanys a la política és inventar noms per a les potencials coalicions exòtiques. El darrer és “la coalició del pebre”: social demòcrates (vermells), Verds i el Partit Pirata (taronja). Aquest mot va entrar al diccionari quan els Pirates varen obtenir el 8,9% del vot a les eleccions de Berlín del mes passat, les seves primeres a nivell estatal, assegurant-se 15 escons per aquesta legislatura.

A nivell nacional, les enquestes pronostiquen que els Pirates podrien desplaçar els Lliure Demòcrates, els joves companys de la coalició de n’Angela Merkel, com a cinquè partit al Bundestag. Si això succeís, els vermells i els verds podrien necessitar-los per arribar a crear govern.

És difícil saber si ens hem de prendre els Pirates seriosament o si hem d’esperar que es marceixin. Tot i ser fundat a Suècia, el partit es sent com a casa a Berlin, un lloc ideal per a “creatius” universitaris. La seva espurna prové d’internet, eina que els Pirates pensen que farà del món un lloc millor, sempre que els governs i les empreses no s’hi fiquin pel mig. Van tenir un gran impuls a Alemanya durant la campanya de 2009, en oposar-se a l’intent del govern de censurar llocs web a internet.

El que pot mantenir els Pirates al poder és la seva posició com el partit de la gent a la que no li agrada la política tradicional. La proliferació de l’abstenció i dels moviments de protesta que hi ha un munt de gent d’aquest tipus. Els antics abstencionistes van ser la font principal dels vots a Berlín. Seguits pels antics votants dels Verds, el “partit anti partit” de fa 30 anys. Els votants pirates “van crèixer amb valors verds”, diu Uwe Jun, un politòleg de la Universitat de Trier, però els Verds són ara “un partit normal, de l’stablishment”.

Això és l’última cosa que volen ser els Pirates. Andreas Baum, qui, com a cap del grup Pirata a Berlin té dret a un cotxe oficial, vol bescanviar-lo per una flota de bicicletes. Els Pirates volen que els afiliats s’ocupin del seu partit i, finalment, que els ciutadans portin les regnes del govern.
Treballen amb “liquid feedback”, un sistema a través de l’internet per a compartir els punts de vista dels afiliats. Això va ajudar a crear una ressolució per a que el govern no obtingui dades sobre el gènere de les persones, un tema de privacitat que pot canviar. Per llei, aquestes decisions no vinculen al partit, però els representants Pirates les acaten sota la seva responsabilitat. Ells són “missatgers i no administradors”, diu Fabio Reinhardt, un Pirata al parlament de Berlin.

Però l’ambivalència també pot ser una feblesa en política. No tenen instint assassí. “Vull deixar clar, ‘realment no vull ser polític, però algú ho ha de fer,'” si vols sortir elegit, diu el Sr. Reinhardt. El partit va ser lent en aprofitar la revelació de que el govern de Bavària havia intervingut, potser de manera ilegal, intervingut l’ordinador d’un sospitós de tràfic de drogues. Els Pirates es beneficien de que la gent dóna l’esquena a la profesionalització de la política, però els votants es poden cansar del aficionats.

Després hi ha el tema de com combinar els valors recollits amb liquid feedback de 4600 persones amb els de la majoria dels votants. La cultura d’internet és “molt lliberal, fins i tot tendint cap a l’anarquisme,” diu Aleks Lessmann, un líder dels Pirates de Bavària. Els pirates són radicals pacífics, que aspiren a perfeccionar la democràcia, no a derrocar-la. Però la seva forma de fer política no és fer el que fan els altres. Quants alemanys recolzen les unions civils de tres o més persones? O pensen que totes les persones tenen dret a rebre diners de l’estat, sense haver de treballar? Els Pirates són passionals respecte els drets d’autor (hi estan en contra) i la privacitat (hi estan a favor) però no tenen gaire a dir sobre política exterior o l’euro.

Els Pirates de Berlín han entrat a un món de grups de pressió i queixes dels electors. Volen promoure la transparència i la participació ciutadana, en part mitjançant referèndums vinculants. Poden aspirar a alguna cosa a les eleccions federals de 2013? El repte serà esdevenir polítics sense deixar de ser pirates.