Segons diferents filtracions d’Anonymous, pendents de verificació, sembla que la Fundació CESICAT ha desenvolupat activitats de control de les xarxes socials davant determinats esdeveniments com el #12m15m o el #NoVullPagar, tot analitzant i detallant quins són els comptes relacionats més actius.
La Fundació CESICAT és un ens semi-públic, promogut per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de millorar la seguretat de les xarxes i sistemes de la Generalitat de Catalunya.
Arran de tot això, des de Pirates de Catalunya ens preguntem:
- Per què hi ha un organisme semi-públic, suposadament creat per ajudar a millorar la seguretat de les institucions públiques de Catalunya, que sembla estar excedint les seves competències per a identificar activistes i posar aquesta informació a disposició de la conselleria d’interior?
- Per quin motiu aquest organisme semipúblic vulnera la llei de protecció de dades creant llistats de ciutadans de determinades ideologíes polítiques? Per ordre de qui?
- Quin és l’objectiu d’aquest control no indicat al “Pla nacional d’impuls de la seguretat TIC a Catalunya” del qual aquest organisme és executor?
- En cas de confirmar-se, per què està desenvolupant la vigilància de ciutadans a xarxes socials?
- Quant ens estan costant aquestes activitats de dubtosa moral i legalitat?
Exigim que la Generalitat es pronunciï al respecte, així com que aturi qualsevol operació de vigilància indiscriminada d’activistes, ja que es tracta d’un atac a les llibertats fonamentals dels ciutadans, un intent de coartar la llibertat d’expressió i un malversament de diners públics en quelcom que no aporta cap benefici col·lectiu, a banda que crear llistats de persones d’una determinada ideología és una infracció de la llei protecció de dades.
Malgrat les xarxes socials poden ser públiques, això no legitima als governs a realitzar seguiments indiscriminats i crear llistes de persones que protesten contra les seves mesures.
Aquestes filtracions confirmen la tendència dels governs de tot el món, sense importar l’àmbit, d’intentar controlar qui i què es fa a la xarxa, encara que siguin activitats plenament legals, fins i tot drets fonamentals.
Aquesta tendència no és nova, ja a l’any 2010 els pirates denunciàvem que la Unió Europea pretenia fer el mateix amb INDECT. Ho podem veure també en els recents casos de la NSA amb PRISM, MUSCULAR, el Regne Unit i Tempora o molts altres.
Un altre exemple d’aquesta evolució és la petició del propi CESICAT al col·lectiu italià Autistici per retirar una web satírica imitant la de Convergència i Unió que estava allotjada per ells, tot actuant de policies de la xarxa simplement per netejar la imatge d’un partit polític.
I no podem obidar la denúncia apareguda a Internet fa uns pocs mesos sobre el pressumpte espionatge del correu electrònic de personal de la Generalitat i membres del Parlament de Catalunya, al qual també està implicat el CESICAT, a banda d’altres denúncies als tribunals, per presumpta contractació il·legal d’empreses properes als càrrecs polítics del CESICAT, en concret al seu director, Carles Flamerich.
Aquets fets ens donen als pirates la raó de tenir la privacitat com un dels màxims valors a defensar.
I es que dóna la sensació que creuen que poden fer i desfer sobre les nostres vides, negant-nos els nostres drets més bàsics en nom de la seguretat, la seva pròpia seguretat, pretenent vendre’ns una imatge de democràcia i llibertat quan en realitat la seva tendència és la de controlar i silenciar la disidència.
En diuen democràcia i no n’és.
El CESICAT ha demanat l’eliminació dels documents a varis servidors (mega.co.nz, per exemple) acreditant d’aquesta manera la seva propietat intelectual. De fet, eren els seus arguments.
“Malgrat les xarxes socials poden ser públiques, això no legitima als governs a realitzar seguiments indiscriminats i crear llistes de persones que protesten contra les seves mesures”.
No sólo no les legitima sino que probablemente (puede que me equivoque, y además no soy abogado) sea ilegal.
Los tiros van por aquí:
Fuentes accesibles al público.