Els europarlamentaris del partit pirata de Suècia, Amelia Andersdotter i Christian Engström, així com diputats del Partit Pirata d’Islàndia, Birgitta Jónsdóttir, Jón Þór Ólafsson i Helgi Hrafn Gunnarsson; han nominat conjuntament Chelsea Manning i Edward Snowden pel premi Nobel de la Pau.

El premi Nobel de la Pau, dotat amb 900.000 €, es concedeix anualment a Oslo,  des de 1901, el 10 de desembre a aquells que “hagin treballat més o millor en favor de la fraternitat entre les nacions, l’abolició o reducció dels exèrcits existents i la celebració i promoció de processos de pau”. Els proposants són, a més, membres d’assemblees nacionals.

La Confederació Pirata dóna la benvinguda a la nominació, considerant els actes de Manning i Snowden mereixedors de reconeixement per haver destapat informació sobre com les nostres societats s’anaven endinsant en una espiral de vigilància massiva i autoritarisme.

Pirates de Catalunya
Confederació Pirata

Manifestació contra PRISM a Berlin. Font: Wikipedia – CC BY-SA 2.0

Carta enviada al comitè:

Benvolgut Comitè de Nominació del premi Nobel de la Pau,

Volem nominar dos candidats extraordinaris pel premi Nobel de la Pau de 2014. Creiem fermament que Chelsea Manning i Edward Snowden han aconseguit i sobrepassat totes les qualificacions necessàries per ésser premiats amb el Premi Nobel de la Pau.

Els dos nominats són persones que han inspirat canvis i han encoratjat un debat públic i un canvi de polítiques que han contribuït a un món més estable i pacífic.

Chelsea Elizabeth Manning (nascuda Bradley Edward Manning, el 17 de desembre de 1987) és una soldat de l’exèrcit dels Estats Units que va ser sentenciada el 2013 a 35 anys de presó militar per cedir centenars de milers de documents a la pàgina web Wikileaks, dedicada a la filtració d’informació classificada. Els documents filtrats apunten a una llarga història de corrupció, greus crims de guerra i falta de respecte cap a la sobirania d’altres nacions democràtiques per part del govern dels Estats Units en relacions internacionals.

Aquestes revelacions han causat protestes democràtiques a tot el món, inclosa una revolució a Tunísia. Segons l’escrutini periodístic, acadèmic i intel·lectual, les seves accions van motivar els moviments democràtics de la Primavera Àrab, van descobrir la influència secreta de les empreses en polítiques estrangeres i nacionals de països europeus i van contribuir a la retirada de les tropes nord-americanes de l’Iraq per part de l’administració Obama.

La detallada documentació revelada per aquesta valenta informadora va ajudar a posar públicament en dubte la legitimitat, adequació i rellevància de les intervencions militars dutes a terme per les tropes dels EUA a l’Iraq i l’Afganistan. La revelació d’aquests documents va desembocar directament en peticions per la retirada total de les forces militars i en la creació de comitès de recerca sobre el tracte rebut per les persones retingudes al camp d’internament de Guantánamo.

Aquesta informació i documentació mai hauria d’haver-se ocultat a l’opinió pública. El mateix fet que els periodistes al camp de batalla hagin minimitzat o omès fets agreuja la corrupció en el flux informatiu. Les revelacions, inclosa la documentació filmada d’un incident en el qual soldats americans abaten a tirs a periodistes de l’agència Reuters a l’Iraq, han avivat a tot el món les discussions sobre les intervencions militars nord-americanes en ultramar, sobre les víctimes civils en els conflictes bèl·lics i sobre les normes d’intervenció. La ciutadania mundial té un gran deute amb qui va filtrar la informació a Wikileaks i així va revelar aquesta problemàtica.

Edward Joseph Snowden (nascut el 21 de juny de 1983) és un especialista informàtic nord-americà que va treballar a l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) així com a l’Agència Nacional de Seguretat (NSA), i que va revelar documents d’alt secret de la NSA a diferents mitjans de comunicació iniciant el que ve a anomenar-se els “NSA Leaks”. Els documents revelen detalls operatius d’un aparell global de vigilància i espionatge dirigit per la NSA i altres membres de l’aliança dels ‘Five Eyes’ amb la col·laboració de molts socis corporatius i col·laboradors internacionals.

Amb un gravíssim risc per a la seva vida i el seu futur, Snowden va fer públic el tremend abast de la xarxa mundial d’espionatge dels serveis secrets anglo-americans. Amb la revelació de documents sobre les activitats d’agències clandestines, no només ha destapat l’abast mundial de la vigilància massiva que posa en perill els fonaments de les principals llibertats civils (com la llibertat d’expressió i el dret a privadesa), sinó que ha donat a la gent d’aquest planeta les eines necessàries per contrarestar l’invasiu ritme cap a la vigilància de masses. Aquesta flagrant violació de fins i tot els drets humans més bàsics ha estat institucionalitzada per les agències governamentals dels EUA, atemptant contra la privadesa defensada per totes les principals cartes i declaracions de drets humans internacionals.

El debat sobre l’espionatge en massa no es pot dur a terme sense la revelació de les estructures i mètodes bàsics dels corresponents programes espia secrets. Els ciutadans, investigadors i polítics han de conèixer aquests mètodes per poder sospesar les conseqüències socials i els possibles danys causats a la societat mundial. La vigilància en massa atempta contra els principis fonamentals de la democràcia moderna i fa que les lleis locals que protegeixen la privadesa no tinguin cap sentit en el seu abast. Snowden ens ha demostrat que els periodistes ja no poden protegir les seves fonts, que els advocats no poden protegir els seus clients i que els metges no poden protegir la informació dels seus pacients. El concepte de privadesa ha estat redefinit per convertir-se en una submissió completa a la no privadesa. La seva actuació ha demostrat a la resta del món i als polítics la necessitat d’una acció mundial conjunta per reinstaurar els drets constitucionals de privadesa per als ciutadans i essencial en tota democràcia sana.

Amb la seva filtració de documents a periodistes de recerca de mitjans independents, Snowden ha tingut molt en compte la distinció entre el que és d’interès públic i el que realment correspon a seguretat nacional. En revisar els documents s’ha procurat evitar la filtració d’informació especialment delicada que podria haver posat en perill operacions en curs i en alt risc a les persones implicades.

Hi ha qui pugui pensar que Snowden ha actuat en contra de la llei, però l’espionatge en massa no és legítim i soscava la sobirania del poble sobre l’aparell estatal. És ben sabut que en èpoques d’engany universal, dir la veritat es converteix en un acte revolucionari. Quan l’Estat actua fora de la llei, són els ciutadans els que han de reaccionar davant aquesta il·legalitat pel bé de tots i per mantenir els principis de sostenibilitat per al futur. Snowden i Manning van actuar amb valentia i el resultat ha estat un món més estable i pacífic, així com una base més ferma per al desenvolupament de models autènticament democràtics.

Nominem Manning i Snowden de forma conjunta perquè el valor de Manning va inspirar a Snowden i tots dos han inspirat a milers de persones a tot el món a dir la veritat davant el poder i a demanar transparència i responsabilitat en les seves pròpies societats.

Signants:

Amelia Andersdotter, Pirate Party Sweden, Member of European Parliament

Christian Engström, Pirate Party Sweden, Member of European Parliament

Birgitta Jónsdóttir, Pirate Party Iceland, Member of Icelandic Parliament

Jón Þór Ólafsson, Pirate Party Iceland, Member of Icelandic Parliament

Helgi Hrafn Gunnarsson, Pirate Party Iceland, Member of Icelandic Parliament