L’Anna ens envia aquest text, on es relata les traves burocràtiques vers al vot per correu.

Avui esmorzo, com cada matí, amb el live stream de RAC1 i escolto la pregunta del dia sobre la participació a les eleccions del dia 28 de novembre. Volem parlar de participació democràtica, doncs parlem-ne:

Em dic Anna, tinc 27 anys i el 2007 vaig arribar a Alemanya. El 2008 vaig mudar-me a Berlín, on actualment treballo i estudio.

Per tal de tramitar el vot a distància, havia prèviament d’inscriure’m al registre del consolat espanyol com a no-resident. Aquests tràmits vaig començar-los a principis d’octubre.

El primer que vaig fer, fou visitar la pàgina web del consolat. Allí s’especifiquen tots els documents que es necessiten per tal de tramitar el “no-resident”. Els documents que cal aportar són:

• DNI
• Passaport
• Fotografia de carnet
• Anmeldebestätigung (registre de residència)
• El formulari que ells mateixos proporcionen al web

En cap lloc s’especifica res més.

Enllesteixo tota la documentació i em dirigeixo al consolat (és força complicat arribar al consolat amb transport públic, ja que es troba al bell mig de Tiergarten). Espero el meu torn i presento la documentació. L’empleat de l’oficina m’informa que el “Anmeldebestätigung” ha de tenir una antiguetat màxima de tres mesos. Fet que no entenc, ja que aquest document només explicita l’adreça on un viu i jo no l’he canviada. Però així és la vida. Primer viatge en va. Com que el consolat només obre de 9:00 a 13:00 vaig haver d’agafar un dia de vacances per poder-hi anar. Primer dia de vacances en va.

Al dia següent truco al consolat. Només vull assegurar-me que els horaris d’atenció al públic són els mateixos que els publicats al lloc web. Per tal de no haver de trucar des de la feina, demano l’adreça de correu electrònic del consolat. L’adreça és consuladoberlin@gmail.com. No sé si al consolat tenen constància de la llei de protecció de dades, però jo tinc molt clar que no tramitaré cap consulta de caràcter consular en una adreça electrònica, el domini de la qual és una empresa privada nordamericana.

Dos dies més tard em dirigeixo al Bürgeramt, ens que tramita l’Anmeldebestätigung. Em costa fer entendre (i no pas per l’idioma) que necessito un altre Anmeldebestätigung amb data d’avui. M’informen que com que es tracta d’un tràmit extra, l’hauré de pagar (5 euros). Acabo aquest tràmit i em torno a dirigir al consolat (segon dia de festa que he de demanar).

Presento la documentació. L’empleat de l’oficina m’informa que el formulari que he imprès i que es facilita a la pàgina web del consolat no és vàlid. He d’omplir un altre formulari. Entrego la documentació. Tot i així no puc evitar formular un parell de preguntes a l’empleat de l’oficina. Així que pregunto:

– ¿Porqué necesitan mi pasaporte si me muevo en el espacio Schengen?
– No lo sé señorita, sólo cumplo directrices.

– ¿Porqué la antigüedad máxima del Anmeldebestätigung no debe superar los tres meses?
– No lo sé señorita, sólo cumplo directrices.

– Pero, ¿la antigüedad máxima no debe superar los tres o los seis meses? (hi havia aquestes dues variants informatives)
– Mire, señorita, en teoría no debería superar los tres meses de antigüedad, pero en el caso de las elecciones hacemos una excepción. Usted ya me entiende.

Acabo de tramitar el vot per correu com a no resident.

M’ha costat dos dies de les meues vacances, més de 10 euros en viatges, 2 euros per la fotografia, 5 euros per tramitar un document que ja tenia. Tot plegat més de 100 euros.

Deixo caure la porta feixuga i opaca del consolat (dedueixo que és blindada). Mentre enfilo el camí cap a l’estació de tren, travessant tot el Tiergarten – preciós en aquest mes de l’any – penso:

No ho han aconseguit. No han aconseguit que renuncii al meu dret democràtic per antonomàsia.

El dia 28 de novembre votaré. I votaré PIRATA.CAT

Anna