Acaben d’aparèixer en el panorama polític i encara són desconeguts per a la immensa majoria. Dels partits pirata s’ha dit que són antipartits, que manquen d’ideologia, o que són, senzillament, apologia del robatori de la propietat privada. També s’ha dit que són comunistes o, com a mínim, un nou tipus de partit d’esquerra. Se’ls ha comparat, també, amb l’anarquisme.
Es possible que alguns d’aquests corrents de pensament hagin influït en l’origen dels partits pirata; en realitat, però, no responen a cap d’aquestes etiquetes. Els partits pirata són l’expressió d’un nou corrent de pensament que no pot ser entès fora del seu marc de referència, que no és altre que la societat postindustrial.
Així comença “Navegant la tercera onada: Una aproximació al pensament dels partits pirata” (.pdf), un assaig de l’Ángel Vázquez sobre el corrent de pensament dels partits pirata. Es tracta d’una lectura molt recomanable de cara a comprendre el context històric i social del nostre moviment.
En català per sort tenim molts textos essencial per entendre la cultura lliure, traduïts: http://www.lafarga.cat/culturalliure/
Però com més, millor, no trobes? 🙂
Aquest, a més de ser molt bo (si no fos així, no ens haguéssim posat a la feina), està a l’abast de qui no té temps per llegir un assaig de 300 pàgines.
A més, la bibliografia específica sobre el moviment PIRATA no abunda: fins ara, només he llegit, digne de ser esmentat, La Baia dei Pirati, de Luca Neri; però no l’he trobat a la xarxa i no sé si es traduirà en algun moment.
Està clar, el llibre “Programari lliure…” del Stallman és bastant extens. En algun moment o altre em llegiré aquest sobre el moviment pirata.