Molta gent es pregunta què és això de la neutralitat de la xarxa, per què és tant important i per què ens n’hem de preocupar. Molt senzill, la llibertat de la persona s’ha de poder exercir en TOTS els àmbits. La persona ha de ser LLIURE i ha de poder triar, sense cap mesura coercitiva o discriminatòria de cap tipus, el que vol consumir i consultar.

Els paquets de dades que circulen per internet, que contenen la nostra informació, no poden dependre de la voluntat d’empreses o d’organismes amb grans interessos econòmics. Si fos així, podrien prioritzar, per exemple, la transmissió de dades d’un partit polític envers de les d’un altre, o les d’una empresa en detriment de les d’una altra. Així mateix, podrien prioritzar la transimissió de les connexions que paguen més, alentint les que els generen menys ingressos. Fins i tot, podrien decidir (per què no?) bloquejar les dades de certs col·lectius, tendències o zones geogràfiques.

Tenim molt clar que, l’única autoritat competent per decidir si cal actuar d’alguna manera sobre la transmissió de dades ha de ser la judicial. I aquesta, sempre ha d’aplicar-se sota el paraigües de la normativa vigent i amb la garantia legal suficient.

Pel que sembla, els nostres legisladors no ho tenen així de clar. El 17 de novembre, el Senat de l’Estat Espanyol ha rebutjat la modificació de la normativa actual sobre la neutralitat de la xarxa. Això implica, deixar el futur d’internet a les mans dels interessos polítics i econòmics de les empreses proveïdores dels serveis.

Avui en dia Internet concentra una gran part de la nostra vida pública, privada i laboral, i aquest és un fet imparable. La batalla que mantenen les empreses i els governs per a controlar l’Internet dóna una dimensió exacta de la importància d’aquesta xarxa. No podem obviar sota cap concepte, que el que passa a la xarxa és un mirall del que hi passa a fora.

La neutralitat de la xarxa es pot aplicar a la comunicació. Per exemple: és com si les autopistes obliguessin a reduir la velocitat dels cotxes que no fossin d’una marca concreta, o si una companyia de telèfon fes micro-talls a una trucada si detectés que s’està trucant a una altra companyia. Un altre exemple seria si Correus perdés les cartes que no estiguessin escrites sobre una marca de paper específica. En el cas d’Internet, trencar la neutralitat implicaria que una empresa (Telefonica) pogués bloquejar l’accés a un lloc web (Facebook) per afavorir l’accés a un altre (Tuenti).

Sense la neutralitat de la xarxa, un monopoli pot fer servir la seva posició predominant per tal d’aplicar mesures de competència deslleial, i abusar de la seva posició. Això afectaria a la llibertat d’expressió, al lliure mercat, i fomentaria l’escletxa digital dificultant l’accés a la xarxa i a certs coneixements dels ciutadans “de segona”, tot limitant el seu creixement i les seves posibilitats de millora.

Cal tenir en compte que ha costat molt arribar a la situació actual, on les llibertats i els drets civils hi tenen cabuda perquè ara tractin de controlar-los i d’eliminar-los de mica en mica. Si no ho evitem, si no diem prou, en el cas que ho aconsegueixin, aviat podran controlar de forma privada serveis tan vitals com els transports, l’educació o la sanitat. Si no volem que ens controlin la correspondència, que ens espiïn les fotografies del nostre ordinador o que ens punxin el telèfon, alguna cosa haurà de canviar.

A tall de conclusió afirmem que la neutralitat de la xarxa és imprescindible per assegurar els drets d’expressió i d’accés a la informació.

Xavi Vila, candidat de Pirates de Catalunya per Barcelona