Una de les crítiques més reiterades durant les acampades del moviment 15M ha estat dirigida contra l’actual Llei Electoral i la manca de proporcionalitat que aquesta implica. Analitzem els seus efectes sobre els resultats electorals de diumenge passat a Barcelona.
Si sumem els vots en blanc, nuls i a les formacions no electes, arribem als 69.639, xifra que equivaldria a la 4a força política de la ciutat i obtindria, segons la regla D’Hondt, 5 regidors. Òbviament, aquest càlcul és política ficció, perquè podem estar segurs que totes aquestes persones no es posarien d’acord ni en un color per pintar l’ajuntament. Tanmateix, les xifres expressen fins a quin punt el sistema deixa sense representació una part important de la ciutadania que ha decidit anar a votar. Els 547.266 que es van quedar a casa, i els seus motius, mereixerien un altre estudi.
Entrem a valorar el nombre de regidors que rep cada força finalment representada. Unitat per Barcelona ha aconseguit 2 regidors amb 33.593 vots (16.797 vots per regidor); a l’altre extrem, CiU ha guanyat les eleccions amb 15 regidors i 174.022 vots (11.601 vots per regidor, menys dels que han rebut les CUP o Ciutadans, que han quedat molt lluny del 5% necessari per entrar en joc). És a dir, fins i tot en una circumscripció única i un cop superada la barrera del percentatge mínim, el nostre vot pot valdre més o menys en funció del partit que votem. Evidentment, aquestes tendències porten, amb el temps, a que els ciutadans no escullin la opció que millor els representa, sinó la que menys antipàtica els sembla de les dues amb més possibilitats: bipartidisme.
Si voleu proposar estratègies pràctiques per solucionar aquests problemes, podeu participar en la votació que tenim activa al nostre sistema de participació ciutadana: Reforma de la llei electoral.
A Pirates de Catalunya, estem contents amb els resultats que hem obtingut a Barcelona: hem triplicat el percentatge de vot i creiem que hem col·laborat en el creixement d’altres municipis i els dos primers regidors pirates. Ara bé, aquests darrers dies, el carrer ha demanat a crits —literalment— democràcia directa i transparència en la gestió pública, dos dels punts més importants del nostre programa. La sensació que ens enduem és que se’ns segueix veient com «el partit de les descàrregues», degut a la gairebé nul·la presència que se’ns permet als mitjans de comunicació tradicionals. Ajudeu-nos a fer córrer el missatge i a fer comprendre que la paraula «Pirata» està plena de contingut democràtic. Aviat començarem la carrera per les generals i necessitarem grups de treball a tots els municipis i barris: hi sereu benvinguts.
Salut i rom!
Juan Irache