Avui, 14 de febrer de 2014, el govern té previst aprovar en Consell de Ministres la nova llei de Propietat Intel·lectual, la més dura i a mesura dels “lobbies”. Una llei que se sumeixi a la vergonyosa llei de Seguretat Ciutadana i altres despropòsits. Un nou clau en el taüt de les nostres llibertats.

Però que ningú s’equivoqui. Aquesta protesta no és pel P2P, ni per voler-ho tot gratis ni perquè pensem que els autors no hagin de viure de les seves creacions.

Aquesta protesta és perquè aquesta nova llei és una gota més dins del mar d’injustícies que aquest govern i els seus lacais estan cometent contra tots: repressió de manifestacions pacífiques, imposició de lleis dogmàtiques sobre el cos de les dones, persecució dels activistes, connivència en la tragèdia de moltes famílies desnonades i en les morts d’immigrants a les nostres fronteres, precarització de l’ocupació i destrucció del teixit productiu.

No és la primera i no serà l’última. Fins que la ciutadania no desallotgi del poder als responsables d’aquesta crisi, per acció o inacció, aquestes expressions de poder pròpies d’estats autoritaris al servei dels mercats no tindran final.

Volem que es respecti a les persones i no s’imposin limitacions artificials en les nostres vides, ja sigui compartint cultura, iniciatives o aliments. I molt menys que s’impedeixi tota possibilitat de recuperació econòmica, reprimint una eina clau per al desenvolupament com a Internet, que suposa una nova revolució industrial a la qual, com sempre, Espanya arriba tard i malament.

Mentre uns altres, com Suïssa i fins i tot el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, comencen a comprendre Internet i comencen a buscar formes d’adaptar-se a ell, a Espanya se segueix mantenint la política de prohibició. Les conseqüències d’aquestes lleis, necessàriament, seran que els autors seguiran sense poder guanyar diners amb les seves creacions i Espanya acabarà incorporant-se a les plataformes nord-americanes amb retard i en desavantatge. Indirectament, aquests retards i l’empobriment cultural i econòmic només ens arrossegaran a una crisi pitjor que l’actual.

Per això denunciem el retràs tecnològic d’una societat que necessita avançar però no troba la forma gràcies a una indústria inmobilista i un govern còmplice sense visió de futur. Si en lloc del s.XXI estiguèssim en el s.XIX el govern legislaria contra les elèctriques en favor dels fabricants de veles. Internet no és més que una eina i la seva legalitat està, ha d’estar, fora de tot dubte, tot depèn de l’ús que se li doni. Ningú pot pensar que es puguin, o hagin de, prohibir cotxes, ganivets o bastons, però tots ells causen morts. La circulació de dades a la xarxa no només no causa un perjudici per se, si no que contribueix a la democratització de la informació, a la solidaritat i al desenvolupament compartit. Hi ha multitud d’exemples que demostren que l’intercanvi d’arxius és benficioso per a l’avanç de la societat.

Volem deixar clar que no volem només compartir obres, sinó coneixement, cultura i progrés. Exigim que no es criminalitzi a la ciutadania per un fenomen tan antic com la pròpia Humanitat. Gràcies a compartir disposem d’eines lliures que fan funcionar gran part de la infraestructura de la nostra societat, els nostres treballs i el nostre oci. Per posar un exemple, les anteriors revolucions industrials van ser possibles perquè governs com el de la República Francesa es van dedicar a comprar patents i a alliberar-les para tots els científics del món. La restricció només serveix per impedir l’avanç de la societat.

Gràcies a compartir hem construït enciclopèdies i materials a l’abast de qualsevol, sense importar el seu origen ni els seus diners. Gràcies a compartir estem construint nous projectes, noves maneres de fer, que ens porten a una societat més solidària i igualitària, sense barreres al coneixement ni a la cultura.

Com hem dit, això no tracta de voler gratis Internet, ni pel·lícules, ni gens. Es tracta d’un govern legislant a favor dels “lobbies” de la indústria cultural, establint càstigs més durs per compartir que en comparació d’altres delictes i limitant les llibertats individuals de compartir el que vulgui amb qui vulgui.

Cridem a la ciutadania a la lluita i a la solidaritat, a no rendir-se davant aquells que dia rere dia limiten els nostres drets i llibertats. La ciutadania diu prou. No més imposicions!