Tema: Bloc

Pirates de Catalunya s’oposa al «carnet digital» per controlar l’accés a pàgines web de pornografia

El govern espanyol ha anunciat la creació d’un «carnet» per identificar i controlar l’accés a pàgines web de continguts pornogràfics amb el pretext d’evitar que persones menors d’edat hi puguin accedir.

Pirates veu aquesta acció amb molta alarma, ja que resulta un precedent molt perillós de violació de la privacitat i intimitat de les persones i que serveix de punta de llança per normalitzar accions similars en el futur ampliant-les a qualsevol mena de contingut.

Aquest tipus de mesura implementa mecanismes que, un cop a lloc, faciliten que els governs i empreses tecnològiques puguin, per una banda, controlar els continguts als quals accedeixen els ciutadans, censurant aquells que considerin inadequats, sigui per motius ideològics o en resposta als interessos econòmics d’alguns lobbies i, per l’altra, monitorar i emmagatzemar les dades de navegació i comportament dels ciutadans amb tot detall, informació que és altament sensible, ja que entre altres coses permet analitzar de forma massiva i identificar perfils ideològics de persones crítiques amb l’statu quo, o que inclouen informació sobre la salut, finances, relacions socials, negocis, etc., tot trepitjant els drets fonamentals de tota la ciutadania.

El govern central ha anunciat que aquest és només un primer pas de la «cartera digital» i ja ha confirmat que es prendran mesures de caràcter similar més endavant, vinculant-les al sistema d’identitat europeu (eIDAS). Trobem aquest marc d’identificació digital molt qüestionable, ja que pot portar a un escenari d’identificació constant dels usuaris.

Pirates de Catalunya considera que la proposta del govern es una mesura completament desproporcionada i innecessària, que no està justificat aplicar de manera indiscriminada a tota la població. L’abordatge del problema de l’accés prematur a la pornografia hauria de partir de l’educació sexual dels menors d’edat, en lloc de basar-se únicament en mesures de caràcter prohibicionista i de control social que només són una mostra del puritanisme d’aquells que les proposen. Ja existeixen mecanismes que les famílies poden usar, si així ho volen, per evitar l’accés dels menors d’edat als continguts pornogràfics, com ara les aplicacions de control parental. Està completament fora de lloc que el govern adopti aquest rol paternalista obligant a tota la població a haver de demanar permís cada cop que vol accedir a pornografia.

Pirates de Catalunya rebutja frontalment la creació de sistemes de control com aquest que suposen una vulneració de la privacitat dels usuaris i una ingerència en la seva intimitat amb el pretext de resoldre una problemàtica que es pot resoldre amb multitud de solucions que no violen els drets fonamentals de la ciutadania.

Pirates de Catalunya amb les persones LGTBI

La bandera de l'arc de Sant Martí oneja al balcó de la Casa Rull


El 28 de juny es commemora l’aniversari dels fets d’Stonewall Inn. Aquest mateix dia, de l’any 1969, la policia de Nova York va irrompre en aquest local freqüentat per persones LGBTI per realitzar una batuda. Tanmateix, aquest cop la resposta que van obtenir va ser diferent i les persones que es trobaven al local van dir prou a la vulneració sistemàtica dels seus drets i es van revoltar. Els aldarulls van durar diversos dies i van marcar l’inici de la lluita mundial pels drets LGTBI. A Catalunya, es va produir la primera manifestació pels drets LGBTI de l’estat espanyol l’any 1977, durant la denominada transició democràtica.

És obvi que, des dels anys 70, s’han produït una sèrie d’avenços en la consecució dels drets LGBTI. Des del 1998 que a Catalunya les parelles del mateix sexe es poden registrar com a parelles de fet i a partir del 2005 existeix el matrimoni igualitari a l’estat. També a Catalunya, al 2014 s’ha aprovat una llei per garantir aquests drets i erradicar l’LGBTI-fòbia, si bé, aquesta té una falta clara de dotació pressupostària per desplegar-la completament. Això sí, el nivell d’acceptació i normalització social ha anat creixent, de manera que les diferents realitats van guanyant representació pública.
Tanmateix, no resulta menys obvi que en molts llocs del món aquests drets no només no estan garantits, sinó que es persegueix les persones LGBTI i la seva existència. A més a més, els últims anys han ressorgit moviments reaccionaris contraris a les persones dissidents sexuals i de gènere. Aquests moviments han deixat de ser sectors minoritaris per esdevenir un discurs cada cop més normalitzat que pretén arrabassar els drets assolits, també al nostre país, on han crescut de manera descontrolada les agressions d’odi a persones LGBTI.

Les persones LGBTI formem part de la societat, tenim els mateixos drets i deures i hem de poder visibilitzar-nos socialment sense témer per les conseqüències. Normalitzar els discursos que atempten contra els drets de les persones LGBTI, així com contra les feministes, les migrants, etc. fomenta i esperona les conductes contràries a aquests drets com ara la discriminació i les agressions. Especialment greus i denunciables són els atacs contra les persones trans, tant des de la dreta més reaccionaria, com des de sectors TERF.

Pirates de Catalunya es vol posicionar de manera clara a favor dels drets de les lesbianes, gais, bisexuals i trans, així com de qualsevol dissidència sexual o de gènere, i els defensarà fins a les últimes conseqüències. Volem contribuir activament a l’alliberament LGBTI perquè  totes puguin desenvolupar els seus projectes de vida. Aquesta és una lluita transversal que implica àmbits com les condicions materials i econòmiques, la salut, l’educació… treballarem en tots i cadascun d’ells sense deixar a ningú enrere.
Aquest 28 de juny, com cada dia de l’any, les persones LGBTI de Pirates de Catalunya, així com totes les nostres companyes, volem tornar a reivindicar l’Orgull i animem a tothom a fer-ho als seus barris, pobles, viles i ciutats.

Naveguem juntes!

Pirates de Catalunya

Comunicat de Pirates de Catalunya sobre l’aixecament de la immunitat als europarlamentaris Puigdemont, Comín i Ponsatí

Pirates de Catalunya qüestiona la immunitat parlamentària en la seva forma actual de manera genèrica.  Però davant de la retirada de la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín volem ressaltar que en aquest cas concret ens trobem davant d’una sol·licitud clarament política per part de l’Estat espanyol, un Estat fallit sense garanties jurídiques ni imparcialitat.

Per això mateix, romandre indiferent davant d’aquest cas obre un camí sense retorn. A més de les vergonyoses irregularitats durant la tramitació de l’expedient en la Comissió d’Afers Jurídics de l’Eurocambra, creiem que les diferents sentències en ferm a Alemanya i Bèlgica ja han fet suficientment palesa la manca de fonament de les raons per les quals l’Estat espanyol en reclama la seva extradició. Un exemple recent és la sentència del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les contra l’euroordre emesa pel Suprem espanyol a Lluís Puig, diputat electe del Parlament de Catalunya.

Per si tot això no fos suficient, l’informe del 2019 del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU exigia l’alliberament dels presos polítics, evidenciava un procediment sense garanties a l’Estat espanyol, i qüestionava la competència del Tribunal Suprem per a jutjar-los. Els diputats del Parlament Europeu han decidit aixecar la immunitat dels eurodiputats catalans i, per tant, els fem còmplices de la persecució de l’Estat espanyol envers uns diputats del mateix Europarlament, posant en dubte la validesa dels conceptes de Dignitat, Llibertat, Igualtat, Solidaritat, Ciutadania i Justícia que haurien de regir i servir de guia al projecte comú de la Unió Europea.

European Parliament Strasbourg Hemicycle per Diliff

Pirates de Catalunya

Dario Castañé escollit membre de la junta de la Internacional Pirata

Dario Castañé (a la dreta) en una trobada a Luxemburg prèvia a les europees de 2019.

El passat diumenge 6 de desembre, Dario Castañé (Igualada, 35 anys), membre de Pirates de Catalunya, va ésser escollit per formar part, fins 2022, de la junta de la Internacional Pirata que agrupa més de 30 partits d’ideologia pirata d’arreu del món.

L’elecció es va dur e terme en el marc de la disetena assemblea general de la Internacional. Pirates de Catalunya, que també és partit fundador del Partit Pirata Europeu, reforça la seva presència internacional amb l’elecció de Dario Castañé, primer pirata català en arribar a aquesta posició.

Castañé, després de ser escollit va afirmar que “està feliç de portar l’experiència i eines de Pirates de Catalunya a l’àmibt internacional”. Castañé  ha estat regidor a Igualada entre els anys 2015 i 2019, així com promotor de la iniciativa ciutadana europea Freedom to Share, que arrencarà aquest mes, i portaveu nacional per la de la Renda Bàsica del 2014.

La Internacional Pirata es va crear l’any 2010 per agrupar els partits pirata de diferents parts del món i, des de l’any 2012, Pirates de Catalunya en forma part com a membre de ple dret. Els objectius de la Internacional Pirata són, entre d’altres expandir la ideologia pirata arreu, permetre el contacte entre els pirates de tot el món i vetllar per la defensa dels drets humans, com a pilar fonamental de la ideologia pirata.

En el mateix marc internacional, el Partit Pirata Europeu va aprovar, a proposta dels pirates catalans, un comunicat en suport als vaguistes del 8N, els quals van ser condemnats recentment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Comunicat sobre la sentència als vaguistes del 8N

Fotografia de Lorena Sopena

No és el primer cop que a Pirates de Catalunya ens veiem en la necessitat de condemnar la politització de la justícia que hem sofert en primer persona per exercir el dret de rebre i difondre informació, la llibertat d’expressió  i, fins i tot, el dret de vot.

Comunicat de Pirates de Catalunya sobre la inhabilitació del president de la Generalitat

Des de Pirates de Catalunya condemnem la sentència duta a terme pel sistema judicial de l’Estat espanyol que inhabilita un any i mig el president de la Generalitat, Joaquim Torra i Pla, per l’acte de no despenjar una pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics i exiliats. Els Pirates estem sempre a favor de la llibertat d’expressió, el dret fonamental que ens ha de permetre expressar lliurement les opinions sense censura.

Tot el cas ha estat ple d’irregularitats, amb filtració a la premsa inclosa abans de fer pública la sentència. Sembla que la justícia és lenta però la injustícia va més ràpida que la llum, només dues hores han trigat a fer-la efectiva. Amb aquesta dura sentència, que es podria haver resolt també injustament amb una multa simbòlica, han volgut afectar a tots els ciutadans de Catalunya perquè sembla que no van agradar els resultats de les urnes el 21-D de 2017 i han modificat així el resultat del dret de sufragi actiu de la ciutadania de Catalunya.

Judicialitzar els problemes polítics, lluny de resoldre’ls, només aconsegueix que aquests s’enquistin i complica trobar-los una solució. Instem al govern de Sánchez a deixar de banda d’una vegada aquesta via iniciada pel govern Rajoy i faciliti que siguin els ciutadans de Catalunya qui puguin decidir democràticament el seu futur.

Pirates de Catalunya

Comunicat de la CUP-PR i Pirates davant l’aprovació de la Llei Mordassa Digital

Avui la Comissió Permanent del Congres dels Diputats ha votat el Reial Decret que permet al Govern intervenir Internet o pàgines web sense autorització judicial. Aquesta Llei Mordassa Digital no es més que una continuació de les actuacions repressives de l’estat espanyol contra la dissidència, com ho van ser la Llei Corcuera, la Llei Mordassa o la Llei Sinde.

Aquest Reial Decret es ven com una actuació contra la “República Digital” però es una vulneració més dels drets col·lectius per part de l’estat espanyol, en aquest cas la llibertat d’expressió i el dret d’accés a la informació i posa en perill l’accés a internet de centenars de milers de persones.

Al Reial Decret figura que el Govern pot acordar l’assumpció per l’Administració General de l’Estat de la gestió directa o la intervenció de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques en determinats supòsits excepcionals que puguin afectar l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional. El govern de Pedro Sánchez vol imposar un estat d’excepció a Internet quan ho creguin convenient, saltant-se la pròpia Constitució.

Aquesta autoritat permetria al Govern, pel simple fet d’haver-hi una manifestació o una acció d’un col·lectiu que puguin considerar sediciós, tallar la connexió a Internet a tota la zona on es desenvolupi l’acció o, selectivament a les persones que estiguessin concentrades o que creguin que puguin estar implicades.

Lamentem que les forces democràtiques de l’Estat, especialment Unidas Podemos i Catalunya en comú, que estan negociant un Govern amb el PSOE sense cap condició democràtica com tombar la Llei Mordassa i que aquest Reial Decret modifica, no hagin actuat contra un nou atac a la llibertat d’expressió i manifestació.

La CUP-Per la Ruptura ens oposem frontalment a aquesta mesura, tant des dels carreres i les xarxes com si hi ha oportunitat al Congrés dels Diputats. A més, Pirates de Catalunya ampliarà la denuncia contra l’Estat Espanyol i la Comissió Europea presentada a inicis de novembre al TJUE pels diversos atacs a la llibertat d’expressió i el tancament de la web del Tsunami Democràtic

Comunicat de Pirates sobre la situació a Bolívia

Pirates de Catalunya condemna el cop d’estat a Bolívia i demana que s’aturi la violència contra la població       

Després dels fets esdevinguts les últimes setmanes a Bolívia, des del Partit Pirata volem manifestar el nostre rebuig i ferma condemna al cop d’estat que ha acabat amb la destitució del president Evo Morales i que no reconeixem l’autoritat de l’autoproclamada presidenta de Bolívia, Jeanine Áñez.        

El passat mes d’octubre, les eleccions per escollir el president i vicepresident de l’Estat Plurinacional de Bolívia van acabar amb la victòria del partit d’Evo Morales de manera contundent, fent que fos innecessari recórrer a una segona volta. Tanmateix, el candidat que va quedar en segon lloc, Carlos Mesa, va afirmar que s’havia produït frau electoral. Des de l’Organització d’Estats Americans es van alimentar aquestes sospites i, finalment, el president Morales va accedir a una repetició electoral. Posteriorment s’han conegut diversos informes que neguen aquest frau o que la seva importància hagi pogut arribar a alterar el sentit de les eleccions: s’ha de distingir entre irregularitats i un frau massiu que pugui marcar la diferència.        

Tot i la repetició electoral anunciada pel president Morales, les forces policials i l’exèrcit s’han posat del costat de l’oposició i han comès vulneracions greus dels drets humans: hi ha desenes de morts i centenars de ferits, a més de càrrecs electes forçats a abandonar el país o sotmesos a humiliacions públiques. Els governs democràtics del món no poden avalar el nou règim de Bolívia i acceptar amb normalitat que es cometin atrocitats com aquestes. En aquest sentit, ens oposem a les declaracions de la comissària d’exteriors de la UE, Ferderica Mogherini, que afirmava que “s’ha d’evitar el buit de poder per garantir la pau i la seguretat”, ja que el règim d’Áñez és part del problema, i no una solució al mateix.       

La sinergia repressiva entre les forces militars i policials i el govern és una mostra del tarannà autoritari de l’autoproclamat govern bolivià. Aquest dies s’ha pogut conèixer que Áñez ha impulsat un decret per a eximir els militars de la responsabilitat de les vulneracions que hem esmentat anteriorment. A més, el nou govern es fonamenta en postulats d’extrema dreta com la superioritat blanca davant dels indígenes i el fonamentalisme religiós.        

Finalment, volem expressar la nostra solidaritat amb el poble bolivià que està patint les conseqüències del cop d’estat perpetrat i la indiferència o complicitat de la resta de governs dels Estats d’arreu del món. L’ascens de l’extrema dreta, filofeixista i reaccionària, no és un fenomen exclusiu de Bolívia, però és un dels pocs llocs on s’ha fet amb el govern per les armes. Cal actuar ja per aturar l’extrema dreta arreu.

Pirates de Catalunya

Analitzem l’aplicació del Tsunami Democràtic

Advertència: la informació exposada a continuació és resultat de l’observació i anàlisi de l’aplicació distribuïda per Tsunami Democràtic. Es publica amb intenció pedagògica i per permetre que la ciutadania pugui treure les seves pròpies conclusions. Pirates no té cap vincle amb el Tsunami Democràtic.

El nou cicle encetat amb la sentència del Procés s’ha vist marcat per l’ús de les xarxes socials i la missatgeria instantània. Si el 15M va ser fruit de grups de Facebook, el Tsunami s’ha iniciat a Telegram amb rèpliques a Twitter. Però després de l’acció de bloqueig de l’aeroport d’El Prat, l’entitat ens va sorprendre amb una nova eina: una aplicació, només per Android, per a la coordinació d’accions pacífiques de desobediència civil.

Des de Pirates de Catalunya volem explicar el que hem pogut recollir i observar col·lectivament sobre el seu funcionament. Considerem que aquesta eina tindrà a les seves mans la seguretat de milers de catalans i catalanes, així que ha de ser sotmesa a l’escrutini més rigorós possible.

Abans d’entrar en l’anàlisi, volem fer èmfasi que l’absència del codi font original ha dificultat aquesta tasca i en circumstàncies normals seria raó per rebutjar-ne l’ús per no poder conèixer exactament què pot fer, però el nucli de l’aplicació, la comunicació de missatges, sí que és lliure. En aquest aspecte, malgrat ser lluny del nostre ideal, és millor que Telegram, que només el client és lliure, o les xarxes socials com Twitter, que són completament privatives i subjectes al criteri arbitrari d’una empresa que el seu negoci és l’explotació de les dades personals que obté per a publicitat i altres finalitats.

Retroshare: pedra de toc

No ens allargarem en aspectes tècnics de l’aplicació pel que fa a la interfície d’usuari i la interacció amb el maquinari dels dispositius (càmera, micròfon, GPS, etc). Només recollir que és una aplicació desenvolupada en Flutter i amb parts en diferents llenguatges. Però sí explicarem una mica més la peça principal, que ja s’ha explicat a xarxes i alguns mitjans: Retroshare.

Retroshare és un projecte lliure que permet crear xarxes xifrades entre amics per a comunicar-se, compartir fitxers, videoconferències, etc. sense cap servidor central. Es basa en el principi de xarxa de confiança, amb l’intercanvi (preferiblement presencial) de claus asimètriques.

Per fer més entenedora l’anterior frase, us proposem un exemple. Si dues persones comparteixen la clau d’una caixa, una persona pot tancar la caixa i l’altra pot obrir-la; això seria una clau simètrica perquè ambdues parts tenen la clau. Però en el cas d’una asimètrica, la caixa té un pany especial: accepta dues claus, una que en diem pública i una altra privada, i cada persona en té una de cada. Això permet que només es pugui obrir la caixa amb la combinació correcta de claus: la pública d’una persona i la privada de l’altra. En el cas de missatgeria, la persona A pot fer servir la clau pública de la persona B per xifrar un text, que la persona B podrà desxifrar amb la seva clau privada.

Retroshare està dissenyat per no tenir cap servidor central. Tal com IPFS, l’eina amb què es va replicar sense possibilitat de censura la web del referèndum del primer d’octubre, la informació no està centralitzada. La xarxa entre amics de Retroshare permet difondre missatges entre ells de forma automàtica perquè els arribin a tots. El model de xarxa no s’allunya del de xarxes com BitTorrent o diferents blockchains com Bitcoin, amb la diferència que aquí els nodes de la xarxa són coneguts de confiança, cadascú amb la seva identitat criptogràfica, i les claus no estan associades a les seves dades personals.

I com s’estableix aquesta confiança? Aquest és el paper dels codis QR i per això és important no compartir-los lliurement, ja que la xarxa de confiança perd sentit si no es respecta. Els codis QR són un mitjà per intercanviar les claus, ja que solen ser cadenes de text llargues i ferragoses d’escriure manualment. Probablement us pregunteu si les claus tenen més usos. Efectivament, aquestes serveixen per xifrar els missatges i també signar-los. Com us dèiem abans, amb la clau pública d’altri es xifren missatges que només podran llegir qui tingui la clau privada corresponent. I amb la privada es pot signar els missatges, per validar que són enviats per una clau pública coneguda. La tecnologia de xifrat implementada, GPG, és coneguda i provada.

Així, tenim una aplicació que converteix el dispositiu mòbil en un node d’una xarxa formada per persones de la nostra confiança, connectada mitjançant d’aquestes amb altres xarxes de persones fins a formar una gran xarxa on els missatges poden ser enviats des d’un punt d’aquesta i ser replicats a tothom que hi participa. Sobre el paper és una xarxa segura, però el factor humà sempre és la baula més feble de qualsevol sistema segur. Per això cal tenir molta cura amb qui es comparteixen les claus. Cap tecnologia és absolutament segura, sinó raonablement segura i això depèn molt del seu disseny i dels seus usuaris.

Què pot passar si instal·lo l’aplicació?

Volem advertir que a partir d’aquest punt hi ha certa especulació. Donada l’absència del codi font no podem validar si certes característiques de Retroshare són actives. Preguem que s’entengui el que ve a continuació com una crida a la prudència, no com una recomanació negativa de l’aplicació.

Retroshare fa servir una DHT (Distributed Hash Table o Taula d’Empremta Distribuïda) per indicar a quina adreça IP es troba cada amic. Aquesta informació és pública i per tant, relaciona la nostra clau amb una adreça IP. Una font anònima ha confirmat que l’aplicació fa servir la integració amb la xarxa Tor, que permeten ocultar la IP del dispositiu. En qualsevol cas, recomanem fer ús d’una VPN, com Mullvad, al dispositiu per ocultar-ne l’adreça IP.

Si no s’hagués fet servir Tor per la connectivitat, les IPs dels nostres dispositius quedaria exposades al DHT, encara que no relacionades amb la nostra identitat. En aquest cas, quina rellevància té l’associació d’una identitat criptogràfica amb una adreça IP? Un adversari estatal o superior amb accés a les comunicacions a baix nivell, assumint la col·laboració dels proveïdors d’Internet, podria relacionar un parell de claus amb una persona, tot creuant les hores en què es produeixen emissions del Tsunami, les IPs que hi intervenen, etc. Ara bé, és un atac que requereix una quantitat important de recursos, així com una intervenció completa de la infraestructura local d’Internet per a poder fer anàlisi de trànsit. A menor escala, poden fer-ho concentrant-se en usuaris “sospitosos”, tal com seria la intervenció d’una línia telefònica. D’aquestes dades que no són el contingut dels missatges se’n diuen metadades i diferents sistemes de vigilància les fan servir.

Més enllà de la connectivitat, que afortunadament es fa mitjançant Tor, i donada la naturalesa oberta i lliure de Retroshare, entenem que els missatges viatgen xifrats de punta a punta però desconeixem quin ús se li donen a les dades que es poden introduir a l’aplicació.

Per altra banda, el fet de no poder accedir al codi font ens impedeix confirmar quin ús es fa del micròfon, l’únic permís que no arribem a copsar quina utilitat pot tenir. Podem especular amb un possible accés a comunicacions per Veu IP, tal com permet Retroshare. També ens és impossible saber com es tracten les dades introduïdes a l’aplicatiu, si s’emmagatzemen fora del dispositiu – fet que introduïria un factor de centralització gens desitjable – o si es fan servir per filtrar notificacions en funció dels paràmetres com la ubicació actual i la proporcionada per l’usuari. Per coses com aquesta defensem el programari i maquinari lliures, per poder conèixer i verificar el funcionament de la tecnologia.

Però el veritable risc no és en l’eina en sí, sinó en la seva distribució. La distribució del fitxer APK, format binari instal·lable, descarregant-lo de la seva web obra la porta a webs falses que distribueixin versions malicioses modificades. El nostre consell és mai instal·lar res que ens facin arribar, sinó anar a la font original i assegurar-se que l’adreça a la que s’accedeix correspon a app.tsunamidemocratic.cat, o un altre subdomini seu.

Conclusió

L’aplicació de Tsunami Democràtic fa ús d’un fonament tècnicament sòlid per millorar la seguretat de les eines que s’estan fent servir actualment de forma massiva per a les mobilitzacions (com Telegram i Twitter) però no és cap panacea. Això mateix passa amb moltes altres tecnologies, ja que la tecnologia perfectament segura no existeix, només existeixen eines raonablement segures, de les que Retroshare sembla ser-ne una. No tenir accés al codi font de l’aplicació hi afegeix una incertesa addicional, així que resta a la consciència de cadascú decidir si assumeix els riscos inherents del seu ús, com en moltes altres decisions que es prenen dia rere dia, sovint sense consciència dels riscos que això comporta per la nostra privacitat i seguretat, com instal·lar l’última aplicació de moda que et modifica la cara. Però això ho deixem per un altre dia.

Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya i europarlamentaris pirates es reuneixen amb Puigdemont a Brussel·les

Europarlamentaris pirates: “Puigdemont no ha de ser discriminat en el seu dret a exercir el seu mandat”.

Després que els recentment electes europarlamentaris pirates establissin la seva delegació de European Pirates el passat dimecres, 12 de juny, han mantingut una trobada amb el també electe Carles Puigdemont. Puigdemont va anunciar-hi la seva intenció d’unir-se al grup d’Els Verds/Aliança Lliure Europea i també que les autoritats espanyoles rebutgen reconèixer el seu mandat tret que vagi a Madrid a jurar la Constitució espanyola, on seria immediatament detingut, malgrat les mateixes autoritats, administracions i legislació, no varen posar cap impediment a què es pogués presentar a les eleccions europees.

El portaveu del grup European Pirates, Marcel Kolaja, declarà que “sense coincidir amb totes les propostes polítiques de Carles Puigdemont, creiem fermament que els càrrecs electes no han de ser discriminats en el seu dret a exercir el seu mandat com a representants de la ciutadania europea”.
Els assistents també varen debatre i cercar punts en comú al voltant de propostes a tractar en aquesta legislatura, “al voltant de la defensa contra la censura i la vigilància, el suport a la participació democràtica en línia i la transparència”, en paraules de Kojala.

Entre els presents s’hi trobaven els advocats pirates Carlota Jover i Josep Jover, en representació de Pirates de Catalunya, així com els europarlamentaris txecs i alemany: Marcel Kolaja, Markéta Gregorová, Mikuláš Peksa i Patrick Breyer.

Mikuláš Peksa, Patrick Breyer, Carlota Jover, Carles Puigdemont, Markéta Gregorová, Josep Jover i Marcel Kolaja.

Pirates de Catalunya