Etiqueta: llibertat d’expressió

La LOMCE, una llei per a la purga ideològica de mestres i professors

Traducció de La LOMCE, una ley para la purga ideológica de maestros y profesores

L’avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (de les sigles en castellà LOMCE) constitueix una seriosa amenaça per a la llibertat de tots els docents, el futur dels quals dependrà en gran mesura de la seva submissió a l’administració de torn.

Un dels aspectes més destacats de la reforma proposada és la promoció del director a líder suprem del centre. De fet, el text proposat diu que el director del centre disposarà d’autonomia per adaptar els recursos humans a les necessitats que d’aquests se’n derivin. A aquest efecte, disposarà de les següents facultats: 

a) Establir requisits i mèrits específics per als llocs oferts de personal funcionari, així com per a l’ocupació de llocs en interinitat, en aquest cas podrà rebutjar, mitjançant decisió motivada, la incorporació de personal procedent de les llistes centralitzades.

b) Quan existeixi vacant i finançament adequat i suficient, proposar de forma motivada el nomenament de professors que, havent treballat en els projectes de qualitat, siguin necessaris per a la continuïtat dels mateixos.

Això, en la pràctica, significa que el director podrà triar a dit bona part del professorat del centre. Ni tan sols el Consell Escolar podrà fer gran cosa sobre aquest tema, atès que el seu paper serà el de mer òrgan consultiu.

El director serà triat per una Comissió constituïda per representants de les Administracions educatives i, almenys, en un trenta per cent per representants del centre corresponent.

Això significa que les administracions educatives poden tenir fins al 70% dels vots en la comissió que triï al director. En la LOE, llei que pretén ser reformada amb aquest avantprojecte, almenys un terç dels membres de la comissió era professorat triat pel Claustre i un altre terç era triat per i entre els membres del Consell Escolar que no eren professors.

Les Administracions educatives determinaran el nombre total de vocals de les comissions i la proporció entre els representants de l’Administració i dels centres.  Això significa que seran les pròpies administracions educatives les que decidiran si acaparen fins al 70% dels vocals de la comissió o cedeixen un percentatge superior al 30% als representants dels centres.

Això sí: les administracions seran les que decideixin qui dirigeix un centre educatiu, i a canvi, els directors hauran de rendir comptes de les decisions preses, de les accions de qualitat i dels resultats obtinguts en implementar-les.

El Consell Escolar podrà, per acord de dos terços dels seus membres, proposar la revocació del director, però al cap i a la fi, en l’avantprojecte en qüestió, el Consell Escolar no és mes que un mer òrgan consultiu: el poder està en mans del director, i aquest és triat per l’administració, no pel Consell Escolar.

Tot això ocorre en una època en la qual algun conseller d’educació ha criminalitzat públicament a professors pel simple fet de participar en el 15M o de promoure alguna vaga, en la qual ja s’està començant a tipificar com a falta molt greu la “violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars, corporatives, polítiques, clientelars o de qualsevol altre tipus que, utilitzant els facultats que té, pugui vulnerar aquest principi” i els estudiants que protesten per les retallades són considerats per la policia com “l’enemic”. No és exagerat pensar que els canvis proposats en l’avantprojecte de la LOMCE serviran a les administracions educatives per realitzar un control ideològic del personal docent. I, per exemple, serà difícil tornar a veure un institut de secundària amb un consell escolar que cedeixi les instal·lacions per a una marxa contra l’atur i per la renda bàsica, ja que en el futur serà el director qui tingui aquesta competència.

Irònicament en el text de l’avantprojecte pot llegir-se que aquesta llei orgànica és el resultat d’un diàleg obert i sincer amb tota la comunitat educativa. No obstant això, representants de professors, pares i alumnes van abandonar el dimarts passat el debat en el qual s’anava a tractar l’avantprojecte en qüestió. El motiu d’aquest abandonament va ser el rebuig, per part del Ministeri d’Educació, de l’anàlisi realitzada per un dels sindicats de professors.

Ángel Vázquez, Piratas de Extremadura

Piratas de Extremadura

El Parlament Europeu legalitza la censura a internet

Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.

Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.

 

Censura

Fotografia de Stefanie Miller.

Quan es tracta de la pornografia infantil, el tema està tan estigmatitzat, que es pressuposa que les persones renunciaran a qualsevol de les seves altres obligacions per tal de combatre-la, independentment de si els mètodes proposats són efectius i proporcionats, o no. No estic disposat a deixar de banda el meu deure de defensar la Convenció Europea sobre els Drets Humans, els drets dels periodistes de protegir les fonts, la llibertat d’expressió, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva. Tampoc hi està el nostre Membre del Parlament Europeu. Lamentablement, tots, menys un, de la resta d’europarlamentaris sí hi estaven.

 

Concretament, el debat es perverteix ràpidament. Si t’oposes a una llei que proclama la lluita contra la pornografia infantil, te n’assenyalen directament com a defensor i suggereixen que potser t’agradi i tot. Aquest tipus de comportament és detestable, deshonest i deliberadament manipulador. És perfectament possible, fins i tot prou raonable, detestar simultàniament i per igual la censura i la pornografi a infantil, i considerar completament intolerables ambdues coses.

 

Primer, els problemes amb la proposició de llei. Sabem que la censura és dolenta des de tots els punts de vista; ho vam aprendre fa segles. Canviar una normativa que existeix fa centúries, com permetre el matrimoni homosexual o legalitzar la marihuana, no és un gran problema, des del punt de vista legislatiu. Per contra, modificar el marc jurídic – com modificar les regles per admetre proves o restringir la llibertat d’expressió – és un gran què. Això és el que s’està fent aquí. Una llei és confrontada a la totalitat del marc legal existent, com si estiguessin al mateix nivell jurídic. I el marc legal de la llibertat d’expressió acaba de perdre.

 

Sincerament, el text de la proposta ha millorat una mica. Els textos previs deien que els estats membres havien de censurar els llocs web que continguessin aquest tipus de material, mentre que el nou text diu que poden fer-ho, després d’haver intentat tancar el servidor. Tot i això, no hi ha presumpció d’innocència, ni cap mena de supervisió judicial. No hi ha ni tan sols un fiscal implicat per a dur a terme la censura, encara menys un jutge. Si demà us censuressin, no tindríeu cap mena de drets; ningú no podria verificar de cap manera que no hi havia res incorrecte al vostre lloc web, només hi hauria la denúncia administrativa afirmant-ho.

 

Una civilització no es jutja per la seva eficiència legal o policial, sinó pels drets que dóna als seus pitjors enemics per a defensar-se contra acusacions d’haver violat aquesta mateixa llei.

 

Desafortunadament – i això realment em fa enfurismar – molta d’aquesta censura no està motivada en absolut per un interès cap als infants. El grup alemany MOGIS, per exemple, que és un grup de supervivents d’abusos infantils, està totalment en contra de cap mena de censura. El seu lema és “els crims s’han de castigar, no amagar”. Més aviat, una gran part de tot això està motivat per la indústria dels drets d’autor que utilitza la pornografia infantil com un cínic ariet per introduir la censura contra “altres crims”, en concret, violacions del seu monopoli de drets d’autor, en una fase següent. No m’ho estic inventant; és una estratègia explícita del grup de pressió dels drets d’autor.

 

En altres paraules, només per a deixar-ho ben clar, el grup de pressió dels drets d’autor s’està gastant milions i milions per a promoure lleis que amaguin explícitament crims terribles contra els infants, simplement per a poder restringir la llibertat d’expressió i introduir la censura per a protegir els seus monopolis neomercantilistes. No hi ha paraules que puguin descriure el meu despreci per aquests fets. Vàrem veure un exemple d’això a les notícies d’ahir, quan British Telecom va rebre l’ordre d’un jutjat de fer servir el seu filtre parental per a protegir els monopolis de drets d’autor i censurar el lloc Newzbin2. Aquí ho teniu, davant vostre.

 

Tornant a la llei del Parlament Europeu d’avui, aquesta té molts altres problemes. No només criminalitza l’abús infantil real, sinó que també l’art de ficció que pugui ser vist com que representa abús infantil, fins i tot encara que aquest mai no hagi arribat a succeir. Veure un ridícul dibuix de la Lisa Simpson en ple acte sexual o, fins i tot, aquella interpretació del logotip de les olimpíades de Londres 2012, us podria identificar com un delinqüent sexual. Us sembla raonable? De veritat? Això el que fa és carregar aquest problema real amb una legislació plena de burla, paròdia i desproporció – adjectius més que merescuts. Sí, l’abús infantil és un problema real. Així que no el tractem de manera estúpida.

 

Així mateix, un bon nombre de grups de pressió estan fent servir l’estigmatització d’aquest assumpte per a fer-nos empassar la seva moral religiosa als altres. No puc dir com actua fora de Suècia el grup fonamentalista cristià ECPAT però, en aquest país, intenten confondre de manera deliberada els conceptes de sexe saludable i legal després de l’edat de consentiment (15) amb l’abús infantil, utilitzant l’abús dels nens petits com a arma contra els adolescents per a fer-los avergonyir-se o sentir-se culpables pel que els adolescents sempre acaben fent a mida que es converteixen en adults. No es pot caure més baix, crec jo, i aquest grup té molt a dir en la legislació sobre aquest tema. ECPAT ha portat el tema tan lluny a Suècia, que ara et poden engarjolar per tenir fotografies sense roba de tu mateix de quan tenies menys de 18 anys, ja que guardar aquestes fotos teves “viola els infants com a comunitat”, des del seu punt de vista — el qual han aconseguit introduir a la legislació.

 

De veritat. Tots detestem i odiem el maltractament infantil. Però creieu que això —això— realment té cap sentit?

 

Després de tot, m’agradaria que algú pensés en els infants i en les seves llibertats civils futures, en lloc de fer servir mainada indefensa per a promoure els seus objectius o dogmes.

 

La proposta de censura es va aprovar amb 541 vots a favor, 2 en contra i 31 abstencions. Christian Engström, representant al Parlament Europeu, té més informació.