Etiqueta: drets humans

Pirates de Catalunya dóna suport a la Plataforma a favor de l’ex-tinent Luis Gonzalo Segura

segura
L’extinent Luis Gonzalo Segura va ser arrestat el 18 de juliol del 2014 i empresonat durant cinc mesos per haver publicat una novel·la aparentment de ficció, on es verteixen serioses acusacions de corrupció i enxufisme dins l’exèrcit espanyol. D’altra banda se l’acusa per dir, presumptament, que desobeiria qualsevol ordre d’intervenció militar a Catalunya. Per últim va ser expulsat de l’exèrcit espanyol per denunciar l’impunitat de la corrupció dins l’estament. El Tribunal Suprem espanyol va dictaminar a favor de l’expulsió de l’exèrcit.

 

Més d’una vintena de juristes i especialistes de diferents disciplines, encapçalats per l’advocat barceloní Josep Jover i Padró: experts en llibertat d’expressió, Drets Humans, transparència dins l’administració, juristes en dret militar, etc. han decidit portar el cas enfront al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. I és que ja no solament es tracta de defensar a Luis Gonzalo Segura d’una acusació absolutament injusta per qualsevol persona, sinó també per aturar la descarada situació que està patint la llibertat d’expressió a Espanya, beneïda per l’alta magistratura del país.

 

La disciplina militar mai pot servir per amagar abusos de poder i la corrupció, que a qualsevol altre estament són tipificats com delictes.

 

La formació d’aquest equip ha sigut possible gràcies a l’esforç de la “Plataforma X la Honestidad“. Per tal de sufragar les despeses de la seva defensa s’ha creat una plataforma que només es finança amb subscripcions populars.

 

Pirates de Catalunya no pot ni ha d’obviar un cas tant greu, per això ha posat tota la seva logística i infraestructura al servei de la Plataforma X la Honestidad, amb la qual espera col·laborar en qualsevol altre cas que se li demani. En aquest web pots conèixer més de prop el cas i adherir-te, com a particular o entitat, al manifest al seu favor. La presentació de la plataforma en favor de extinent Segura, es farà a la seu de Pirates de Catalunya (C/ Rector Triadó, 31, Barcelona), aquest divendres dia 27, de 12 a 14 hores.

Tots tenim drets, tots som humans: #salpem pels Drets Humans

concepte_01_5

Com cada any, avui 10 de desembre se celebra el Dia dels Drets Humans, data en què el 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta Declaració constitueix l’ideal comú d’assolir per tots els pobles i nacions amb l’objectiu que es promogui, mitjançant l’educació, el respecte d’aquests drets i llibertats i s’assegurin, mitjançant mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació efectiva.

Turquia, refugi segur sense Drets Humans?

Detenciones en Turquía

Després de l’intent de cop d’estat del passat cap de setmana, l’autoria del qual encara no està clara, el govern turc ha iniciat una purga massiva de jutges, professors, policies, periodistes i oposició política entre d’altres col·lectius, ha proclamat l’Estat d’Emergència, i ahir mateix, anunciava la “suspensió temporal de la Convenció Europea de Drets Humans“, segons el viceprimer ministre Numan Kurtulmus. S’ha suspès a més de 55.000 funcionaris, i s’ha detingut a més de 11.000 persones. També s’han cancel·lat emissores de ràdio i televisió amb activitat opositora, segons xifres oficials ofertes pel president Erdogan, qui assegura que les purgues continuaran.

L’ONG Amnistia Internacional, que vetlla pel compliment dels drets humans a tot el món, ha manifestat a través de l’investigador Andrew Gardner que “estem presenciant en aquest moment una repressió de proporcions excepcionals a Turquia“, unint-se al cor d’actors civils internacionals que observen amb preocupació els aconteixements que es desenvolupen en aquest país, candidat a formar part de la UE i que en el seu territori acull, sota la subvenció de la UE, un contingent de més de 2,5 milions de refugiats sirians des de l’inici de la crisi.

Encara que Kurtulmus ha assegurat que els drets de reunió i de manifestació no seran cancel·lats – com a mínim per als ciutadans turcs, i que no s’aplicarà la Llei Marcial en el país, les purgues i la repressió a peu de carrer fan dubtar de la fiabilitat i el compliment dels compromisos del país comandat per Erdogan, amb els seus propis ciutadans i amb els refugiats sirians que viuen, i molts cops malviuen, allà. La reobertura, per part del govern turc, del debat sobre la pena de mort posa en alerta a ONGs, col·lectius i partits a favor dels drets humans al món sobre la deriva totalitària d’Erdogan i el seu govern, que avui afecta a tots els estaments de la societat turca.

Des de Pirates de Catalunya manifestem el nostre neguit per l’estat dels drets humans a Turquia, i exigim al govern d’Ankara que cessi tota activitat que comprometi de facto la independència dels organismes oficials i garanteixi l’exercici de la llibertat de premsa, de pensament i d’obra de tots i cadascun dels ciutadans turcs, i de totes aquelles persones que resideixin dins dels límits del país, ja siguin o no d’origen turc. També manifestem la nostra preocupació i crítica, que fem extensiva a la UE, per l’estat dels més de 2,5 milions de refugiats sirians que viuen a Turquia, els drets dels quals estan més compromesos. Considerem que el país presidit per Erdogan no és segur, que la UE ha de reconsiderar la seva decisió i enviar aquests refugiats, que ja fugen de la guerra civil i la barbàrie, a un país que compleixi amb els drets humans i no suspengui unilateralment derts inalienables a qualsevol persona. Per últim, mostrem el nostre suport a totes les institucions, partits polítics i associacions en defensa de les llibertats civils i els drets humans, entre ells els nostres companys del Partit Pirata de Turquia.

El Parlament Europeu legalitza la censura a internet

Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.

Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.

 

Censura

Fotografia de Stefanie Miller.

Quan es tracta de la pornografia infantil, el tema està tan estigmatitzat, que es pressuposa que les persones renunciaran a qualsevol de les seves altres obligacions per tal de combatre-la, independentment de si els mètodes proposats són efectius i proporcionats, o no. No estic disposat a deixar de banda el meu deure de defensar la Convenció Europea sobre els Drets Humans, els drets dels periodistes de protegir les fonts, la llibertat d’expressió, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva. Tampoc hi està el nostre Membre del Parlament Europeu. Lamentablement, tots, menys un, de la resta d’europarlamentaris sí hi estaven.

 

Concretament, el debat es perverteix ràpidament. Si t’oposes a una llei que proclama la lluita contra la pornografia infantil, te n’assenyalen directament com a defensor i suggereixen que potser t’agradi i tot. Aquest tipus de comportament és detestable, deshonest i deliberadament manipulador. És perfectament possible, fins i tot prou raonable, detestar simultàniament i per igual la censura i la pornografi a infantil, i considerar completament intolerables ambdues coses.

 

Primer, els problemes amb la proposició de llei. Sabem que la censura és dolenta des de tots els punts de vista; ho vam aprendre fa segles. Canviar una normativa que existeix fa centúries, com permetre el matrimoni homosexual o legalitzar la marihuana, no és un gran problema, des del punt de vista legislatiu. Per contra, modificar el marc jurídic – com modificar les regles per admetre proves o restringir la llibertat d’expressió – és un gran què. Això és el que s’està fent aquí. Una llei és confrontada a la totalitat del marc legal existent, com si estiguessin al mateix nivell jurídic. I el marc legal de la llibertat d’expressió acaba de perdre.

 

Sincerament, el text de la proposta ha millorat una mica. Els textos previs deien que els estats membres havien de censurar els llocs web que continguessin aquest tipus de material, mentre que el nou text diu que poden fer-ho, després d’haver intentat tancar el servidor. Tot i això, no hi ha presumpció d’innocència, ni cap mena de supervisió judicial. No hi ha ni tan sols un fiscal implicat per a dur a terme la censura, encara menys un jutge. Si demà us censuressin, no tindríeu cap mena de drets; ningú no podria verificar de cap manera que no hi havia res incorrecte al vostre lloc web, només hi hauria la denúncia administrativa afirmant-ho.

 

Una civilització no es jutja per la seva eficiència legal o policial, sinó pels drets que dóna als seus pitjors enemics per a defensar-se contra acusacions d’haver violat aquesta mateixa llei.

 

Desafortunadament – i això realment em fa enfurismar – molta d’aquesta censura no està motivada en absolut per un interès cap als infants. El grup alemany MOGIS, per exemple, que és un grup de supervivents d’abusos infantils, està totalment en contra de cap mena de censura. El seu lema és “els crims s’han de castigar, no amagar”. Més aviat, una gran part de tot això està motivat per la indústria dels drets d’autor que utilitza la pornografia infantil com un cínic ariet per introduir la censura contra “altres crims”, en concret, violacions del seu monopoli de drets d’autor, en una fase següent. No m’ho estic inventant; és una estratègia explícita del grup de pressió dels drets d’autor.

 

En altres paraules, només per a deixar-ho ben clar, el grup de pressió dels drets d’autor s’està gastant milions i milions per a promoure lleis que amaguin explícitament crims terribles contra els infants, simplement per a poder restringir la llibertat d’expressió i introduir la censura per a protegir els seus monopolis neomercantilistes. No hi ha paraules que puguin descriure el meu despreci per aquests fets. Vàrem veure un exemple d’això a les notícies d’ahir, quan British Telecom va rebre l’ordre d’un jutjat de fer servir el seu filtre parental per a protegir els monopolis de drets d’autor i censurar el lloc Newzbin2. Aquí ho teniu, davant vostre.

 

Tornant a la llei del Parlament Europeu d’avui, aquesta té molts altres problemes. No només criminalitza l’abús infantil real, sinó que també l’art de ficció que pugui ser vist com que representa abús infantil, fins i tot encara que aquest mai no hagi arribat a succeir. Veure un ridícul dibuix de la Lisa Simpson en ple acte sexual o, fins i tot, aquella interpretació del logotip de les olimpíades de Londres 2012, us podria identificar com un delinqüent sexual. Us sembla raonable? De veritat? Això el que fa és carregar aquest problema real amb una legislació plena de burla, paròdia i desproporció – adjectius més que merescuts. Sí, l’abús infantil és un problema real. Així que no el tractem de manera estúpida.

 

Així mateix, un bon nombre de grups de pressió estan fent servir l’estigmatització d’aquest assumpte per a fer-nos empassar la seva moral religiosa als altres. No puc dir com actua fora de Suècia el grup fonamentalista cristià ECPAT però, en aquest país, intenten confondre de manera deliberada els conceptes de sexe saludable i legal després de l’edat de consentiment (15) amb l’abús infantil, utilitzant l’abús dels nens petits com a arma contra els adolescents per a fer-los avergonyir-se o sentir-se culpables pel que els adolescents sempre acaben fent a mida que es converteixen en adults. No es pot caure més baix, crec jo, i aquest grup té molt a dir en la legislació sobre aquest tema. ECPAT ha portat el tema tan lluny a Suècia, que ara et poden engarjolar per tenir fotografies sense roba de tu mateix de quan tenies menys de 18 anys, ja que guardar aquestes fotos teves “viola els infants com a comunitat”, des del seu punt de vista — el qual han aconseguit introduir a la legislació.

 

De veritat. Tots detestem i odiem el maltractament infantil. Però creieu que això —això— realment té cap sentit?

 

Després de tot, m’agradaria que algú pensés en els infants i en les seves llibertats civils futures, en lloc de fer servir mainada indefensa per a promoure els seus objectius o dogmes.

 

La proposta de censura es va aprovar amb 541 vots a favor, 2 en contra i 31 abstencions. Christian Engström, representant al Parlament Europeu, té més informació.

 

Pirates de Catalunya contra l’ús partidista del #15M

El passat dia 30 de setembre es va posar en contacte amb nosaltres el president del Partido del Movimiento Ciudadano 15 de Mayo (15-M), demanant-nos ajuda per als avals i oferint-nos organitzar la seva candidatura a Catalunya, tot assegurant que el 15-M “es un cañón electoral“.

Pirates de Catalunya ha rebutjat la seva proposta perquè és un despropòsit aprofitar-se així d’un moviment com el 15-M. A més, es tracta d’un partit polític reciclat, conegut prèviament com Partido de los Autónomos de España. Abans de trobar aquest text ja ens va resultar sospitós que el partit estigués registrat amb data de 2007, raó per la qual vam decidir investigar una mica, fins que vam descobrir l’esmentat article, a més d’altres que han corroborat la troballa.

Un membre del Partit Pirata de Tunísia formarà part del nou govern

Slim Amamou, un dels tres membres del Partit Pirata detingut fa uns dies a Tunísia, no només ha estat alliberat sinó que l’han nomenat Secretari d’Estat de Joventut i Esports del nou govern tunisià, després que el president Ben Alí abandonés el país divendres passat.

Aquest és el primer cop que un membre del Partit Pirata aconsegueix entrar en un govern estatal i des de tots els partits pirates ens complau haver pogut aportar el nostre granet de sorra a la revolució del gessamí, la lluita contra la censura i en defensa de les llibertats fonamentals.

Així mateix, aquest anunci ens tranquilitza i ens dóna esperances que aquesta revolució sigui una veritable transició cap a una democràcia plena.

Felicitats, Slim, i molta sort al teu nou càrrec!

Membre del Partit Pirata de Tunísia colpejat a comisaria

Des de mitjans de desembre una onada de protestes recorre Tunísia. Els ciutadans han fet palès en diversos punts del país el seu descontentament amb el govern de Zine el-Abidine Ben Ali, l’actual president del país.

Els partits pirates de 32 països condemnen les reaccions violentes de les forces de seguretat contra ciutadans tunisians i denuncien l’arrest i desaparició de blocaires, artistes, activistes i dissidents polítics d’aquest país.