Aquest és un article d’opinió del seu autor, Antoni Cisteró.

En els últims temps, la paraula “confluència” ha estat potser de les més usades, encara que també prostituïdes, aconseguint el nivell d’ús i abús del concepte: “mandat del poble”. Tots, fins i tot els que la torpedinen, la utilitzen per estar en la mateixa ona que els que la defensen i la propugnen sincerament, i això crea confusió i decepció.

Analitzem-ho una mica. El fet de coincidir ideològicament està bé, però el que dóna cos a la confluència són les finalitats comunes. Si això és així, per poc que es comparin els programes, no les proclames o els exabruptes, dels nombrosos partits i col·lectius que defensen una política social, veurem que de finalitats comunes hi ha un munt. Per què, llavors, és tan difícil una acció conjunta? Hi ha múltiples raons: des de personalismes a personatges, des de tacticitats a submarinismes, des de la falta de mitjans a les mitjanes negres, així com a l’escassetat d’activisme.

Volgués analitzar aquest últim factor. D’on s’espera rebre la força necessària per contrarestar el poder que defensa l’asocial, avui un veritable tsunami de partits, grans empreses, l’església, la UE i els mercats!, que controlen els mitjans de comunicació i la banca, empenyent-nos a una nova Edat Mitjana de serfs i senyors?

La història recent i, encara més, la passada, han demostrat que no bastarà amb les típiques reunions de les cúpules d’alguns partits dispersos i multicolors. Així doncs, només afegint l’embranzida que sorgeix de la ciutadania, es podrà tenir alguna possibilitat d’èxit. Però la ciutadania, en abstracte, un a un, poc pot.

No es pot caure de nou en la frase gastada del “mandat popular”. El poble no mana, sofreix. El poble no genera lleis ni entén el seu llenguatge especialitzat, però sí espera que la legislació que hi ha i la que vingui siguin en el seu benefici. El ciutadà del carrer no analitza quin tipus de demarcació portaria una nova llei electoral més justa, però sí sap que l’actual no és suficientment proporcional. Són moltes les preocupacions diàries, familiars i laborals, com per aprofundir en tecnicismes. Però, si ben gairebé ningú coneix l’articulat de la Constitució, més d’un intueix que un canvi en profunditat i de base popular, potser milloraria les seves condicions de treball, o el tractament mèdic que fa mesos espera. A mesura que la complexitat augmenta, i amb Europa, això és exponencial, es manté i fins i tot augmenta la separació entre la ciutadania i l’àmbit polític. Com solucionar aquest abisme?

El problema aquí plantejat és, entre unes altres, la raó de ser dels col·lectius socials. Per ells passa aquest corrent invisible que empeny a alguns a lluitar per un món més just i solidari. Són la baula imprescindible en la cadena que transmet les necessitats i anhels de la població, fins al fòrum on s’elaboren i dicten les lleis que poden fer-los realitat o ofegar-los. Compleixen tals grups la seva funció?

Aquesta pregunta és la raó per la qual he llançat una enquesta, ràpida i fàcil, a tots els que, d’una o una altra forma, estan integrats en algun dels múltiples i diversos col·lectius socials amb ànim reivindicatiu. En ella es pretén fomentar la reflexió sobre els elements interns o de relació amb altres formacions, que poden estimular o dificultar aconseguir els fruits pels quals es va constituir. Flueix la informació?, es dóna una imatge real davant la ciutadania?, es fomenta la relació entre grups?, i, també es mantenen adequadament els comptes a les diverses xarxes socials?, i, fins i tot, ja des del punt de vista individual: s’és procliu a participar en l’organització d’actes, o a assumir posicions de responsabilitat?, a quin nivell es consideren aconseguits els objectius fundacionals?

No es pretén, en absolut, criticar a una formació concreta, no hi ha cap a priori. És per això que no es demana el nom del col·lectiu sobre el qual la persona està responent. Es busquen dos fruits. El primer i més important, generar una inquietud que potser derivi en la correcció d’alguna dinàmica pel bé de l’eficàcia reivindicativa. El segon, mitjançant un informe final, donar elements de reflexió per als col·lectius. Àdhuc no sent estadísticament representativa, donat l’elevadíssim nombre de grups i la seva heterogeneïtat, el que els participants disposin d’una valoració global, ajudarà als seus debats interns.

L’enllaç directe a l’enquesta és: http://goo.gl/forms/g6rj0vxo2k. Es podrà trobar també més comentaris sobre aquest tema, un vídeo explicatiu i els resultats parcials a mesura que es vagin produint, a la pàgina http://www.reivindica.com/proyecto-reivindica/