Tema: General

Comunicat de Pirates de Catalunya sobre l'accident a la planta d'IQOXE de la Canonja

Sobre l’accident que es va produir a la planta d’IQOXE de la Canonja, al Polígon Sud del Complex Petroquímic de Tarragona, des de Pirates de Catalunya volem fer una sèrie de consideracions. La primera d’elles és mostrar el nostre sentit condol als familiars i amics de les tres persones que han mort com a conseqüència de l’accident, així com desitjar una ràpida recuperació a les persones ferides i afectades.

En els darrers 12 mesos, el Polígon Químic ha estat l’escenari d’accidents de diversa gravetat com el de Carburos Metálicos del maig passat, amb una persona morta i un ferit molt greu, l’incendi de Miasa al juliol i l’accident d’aquesta setmana que ha afectat a IQOXE. A més d’aquest tipus d’accidents, la població del Camp pot estar exposada de forma continuada a riscos per la seva salut vinculats a la contaminació. Tanmateix volem destacar que aquest fet no el podem conèixer del cert perquè no s’han dut a terme estudis que ho conformin o desmenteixin. Lamentem l’actitud passiva de la Generalitat de Catalunya a l’hora de buscar solucions per les demandes del territori respecte aquest tema.

Pensem que s’han produït errades en la comunicació de l’emergència a la ciutadania, com ara els missatges contradictoris sobre el confinament dels ciutadans de les localitats properes emesos a xarxes socials, en contrast amb la manca d’utilització de les sirenes de risc químic que, en cas de confinament com s’estava demanant, haurien d’haver estat activades. La decisió sobre el confinament, o no, en una situació de crisi química no pot dependre de la percepció de risc dels ciutadans de manera individual, sinó que l’administració ha d’emetre un missatge clar, directe i entenedor sobre les conductes que aquests han de desenvolupar. Les compareixences d’alguns dels responsables polítics com el Conseller d’Interior, Miquel Buch, van afegir-se a generar aquesta percepció de contradicció al afirmar que la gent podia sortir de casa de forma normal, però alhora recomanava mantenir el confinament.

Pirates de Catalunya es vol sumar a les reclamacions de la Plataforma Cel Net i també exigir a la Generalitat de Catalunya:

  1. Una legislació que millori el control i regulació de la indústria química i contaminant, la qual incorpori sancions quantioses en cas de negligència. Contaminar o no vetllar per les condicions de seguretat dels treballadors i treballadores ha de tenir un cost important per les empreses responsables d’aquests fets.
  2. Actualitzar els mecanismes de comunicació d’emergències per evitar que es produeixin situacions com les d’aquest accident.
  3. Realitzar un estudi exhaustiu, rigorós i independent per avaluar els riscos i l’impacte que produeixen aquestes indústries sobre la salut i el medi ambient, i prendre les mesures que se’n derivin.
  4. Revisar la planificació urbanística a llarg termini per garantir la seguretat al voltant de les zones industrials del Camp de Tarragona.
  5. Impulsar una revisió de la planificació industrial de la zona per convertir l’actual indústria en “química verda”, tot apostant per la recerca i la innovació en aquest àmbit.

Finalment, demanem el cessament del conseller Miquel Buch, en base a les grans mancances que ha demostrat en matèria de gestió de crisis que han provat la seva incapacitat per fer-se càrrec de les responsabilitats inherents a la Conselleria d’Interior.

European Pirates diu no al suplicatori, la repressió i la politització de la justícia espanyola

Pirates de Catalunya i European Pirates ha realitzat una roda de premsa al Parlament Europeu on ha constatat la politització de la justícia espanyola i el seu ús partidista pels partits majoritaris. En paraules de Carlota Jover, membre de l’equip jurídic de Pirates, “el Grup d’Estats contra la Corrupció s’ha referit a la politització de la justícia espanyola com el seu taló d’Aquil·les i el cas de l’eurodiputat Oriol Junqueras no és més que un exemple de com això vulnera els drets dels ciutadans“.

A més, Francisco Garrobo, portaveu del partit, ha assenyalat que aquests casos acosten perillosament Espanya a Turquia. Segons el portaveu, “les filtracions a la premsa de les dades dels jutges independentistes i el nomenament de Dolores Delgado, el dia que deixa de ser Ministra de Justícia, com la nova Fiscal General de l’Estat, són una mostra més de la politització de la justícia”. També ha exigit al Parlament Europeu i al seu president que es garanteixi que l’eurodiputat Oriol Junqueras pugui prendre la seva acta i que els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, així com Clara Ponsatí després del Brexit, tinguin assegurada la seva mobilitat per Catalunya i la resta de l’Estat Espanyol.

L’eurodiputat pirata alemany Patrick Breyer ha sol·licitat a la Comissió Europea que “comenci a mirar més enllà de Polònia i Hongria en relació a les garanties de l’estat de dret” assenyalant a Espanya, després de citar diversos exemples com la persecució de la sàtira política, en clara referència a les detencions dels titellaires de “Títeres desde abajo” i de l’assetjament al programa Polònia de TV3. També ha assenyalat que, des del seu lloc a la Comissió Jurídica del Parlament Europeu, treballarà perquè es tracti la situació d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu.

Per la seva banda, l’eurodiputada pirata de la República Txeca Markétka Gregorová ha afirmat que, amb la informació actual i donada la situació de manca de drets a l’Estat Espanyol, la postura dels 4 eurodiputats pirates és contrària a l’acceptació del suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem. Markétka ha afirmat que “hi som representats pirates de tres països diferents [la República Txeca, Alemanya i Catalunya] per evitar que el dret europeu i les sentències del TJUE es quedin en res”. A més, ha assegurat que “som nosaltres, els membres del Parlament Europeu, qui hem de decidir sobre la retirada de la immunitat dels eurodiputats i no Espanya, per tal de garantir la prevalença del dret europeu sobre el dret nacional” i que Espanya “està establint un precedent perillós”.

Per últim, Markétka Gregorová i Diana Riba, membre del Grup Parlamentari dels Greens/EFA i ERC, han reivindicat que Carles Puigdemont i Toni Comín puguin participar de la delegació d’eurodiputats que visitaran els presos i preses polítics a final de gener, mentre que Francisco Garrobo ha exigit al president del Parlament Europeu que garanteixi la seva seguretat i ha explicat que “els pirates demanarem participar d’aquesta delegació a través dels nostres eurodiputats”.

Amb aquesta roda de premsa, Pirates de Catalunya finalitza la seva participació a Estrasburg després d’intervenir en la manifestació Omplim Estrasburg, organitzada per a rebre els nous eurodiputats catalans, assistir al ple del Parlament Europeu i reunir-se amb eurodiputats de diversos partits i grups polítics, amb l’objectiu de continuar la feina iniciada amb les denúncies contra l’Estat Espanyol pel tancament de pàgines web, el bloqueig del Tsunami Democràtic i la petició expressa d’intervenció del Consell General del Poder Judicial.

Pirates de Catalunya denuncia la politització de la justícia espanyola davant la Comissió Europea

Pirates de Catalunya, a l’empara de la Directiva 2019/1937 de protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, denuncia avui davant la Comissió Europea la politització de la justícia espanyola i, en concret, del Consell General del Poder Judicial i de la Junta Electoral Central. A més, sol·licita que s’intervingui urgentment el Consell General del Poder Judicial ja que no actua d’acord amb els principis de seguretat jurídica i independència que han de guiar sempre el poder judicial.

La Comissió Europea té el deure de garantir els drets a la tutela judicial efectiva i a un jutge imparcial. No obstant, casos com el de l’Eurodiputat Oriol Junqueras demostren que està incomplint les seves obligacions a Espanya. L’Eurodiputat Oriol Junqueras, i els seus votants privats del dret de sufragi, són només dues de les moltes víctimes d’aquest incompliment; s’hi sumen les persones que van firmar clàusules bancàries abusives, aquelles que han reclamat pel cèntim sanitari o el cànon digital, i moltes més que no han pogut fer valer els seus drets.

Pirates de Catalunya basa la seva denúncia en la normativa de la Unió Europea però també en l’opinió d’altres institucions. Per exemple, el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) ha recomanat en reiterades ocasions a Espanya que actuï per canviar el sistema d’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial. En paraules del propi GRECO:

  • El GRECO considera que s’ha perdut la oportunitat d’esmenar allò que s’ha demostrat, a ulls dels ciutadans, el taló aquil·lià de la judicatura espanyola: la seva suposada politització. (…)
  • En aquest context, el GRECO només pot recordar la seva opinió sobre l’objecte que, en general, té la creació de Consells del Poder Judicial, garantir la millor independència del Poder Judicial, tant en aparença com a la pràctica. Malauradament, el resultat a Espanya continua sent el contrari, com ja es va destacar a l’informe d’avaluació de la quarta ronda, i s’ha vist confirmat pels esdeveniments recents al país.

Aquesta denuncia es suma a les presentades contra el tancament de pàgines web de l’1 d’octubre i contra el tancament de l’aplicació i web del Tsunami Democràtic, i es part d’una nova estratègia de Pirates de Catalunya per internacionalitzar la situació política i judicial. A més, Pirates de Catalunya anuncia el seu suport i assistència a la manifestació d’Omplim Estrasburg d’aquest dilluns davant el Parlament Europeu, l’assistència al plenari on Puigdemont i Comín on prendran possessió del càrrec, com hauria de fer Junqueras, i una roda de premsa aquests dimarts, amb els eurodiputats pirates del Parlament Europeu, per fixar la posició del partit en torn a la situació de l’Oriol i el futur suplicatori contra els exiliats.

Pirates de Catalunya dóna suport a Junqueras i estudia denunciar a Espanya i la JEC davant el TJUE

Després de la decisió d’inhabilitar el MHP Quim Torra, la JEC ha continuat la seva actuació arbitrària, antidemocràtica i obertament en frau de llei per despullar a Oriol Junqueras de la seva acta d’eurodiputat després de la sentència favorable del TJUE. Aquesta decisió és un atac, ja no només a la democràcia espanyola, sinó a la seguretat jurídica de la Unió Europea.

PP, Ciutadans i VOX han decidit utilitzar les clavegueres de l’estat per jugar la seva darrera partida política davant els esdeveniments que havien de donar-se aquest cap de setmana i el dimarts al Congrés dels Diputats. Unes actuacions de qui es creuen posseïdors de la veritat i no els importa, de nou, trencar la democràcia; accions que són més pròpies d’altres tipus de règims. I ho fan utilitzant un estament de l’estat per als seus interessos propis.

Per això, l’equip jurídic de Pirates de Catalunya està estudiant portar davant el TJUE a l’Estat Espanyol, per incompliment de la decisió del mateix tribunal, i als membres que han votat a favor de la retirada de l’acta d’Oriol, en tant que segons la nova normativa europea de defensa dels interessos de la Unió, les decisions administratives generen, a partir del 17 de desembre de 2019, responsabilitats personals de qui les ha signada o votada en infracció de la Carta de Drets Fonamentals dels Ciutadans de la Unió.

Un cop aprovada la denúncia per part dels òrgans competents de Pirates de Catalunya, procedirem a denunciar un cop més a l’Estat Espanyol, tal com ja vam fer amb èxit després del tancament de les pàgines web de l’1 d’octubre i després del tancament del web del Tsunami Democràtic.

Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya insta al Govern i al Parlament a desobeir l’acord de la JEC

Davant l’acord de la JEC, amb sis vots particulars en contra, per inhabilitar el MHP Quim Torra, des de Pirates de Catalunya, tot i les diferències ideològiques, expressem el nostre rebuig, davant el que considerem una decisió arbitrària, antidemocràtica i obertament en frau de llei, més pròpia d’un tribunal polític que d’una democràcia consolidada.

La JEC actua aplicant una nova interpretació del famós article 155 de la Constitució Espanyola, posicionant-se contra el moviment independentista, inclús abans que el Tribunal Suprem es pronunciï al respecte de la seva inhabilitació, excedint-se així en les seves competències. Un nou atac a la sobirania democràtica del poble català.

Per això, davant de l’enèsima injustícia i violació de drets fonamentals per part d’un estament espanyol, des de Pirates de Catalunya instem el Govern de la Generalitat, el President del Parlament de Catalunya -Roger Torrent- i la resta de membres de la mesa, així com totes les diputades electes, a desobeir l’acord i defensar les institucions catalanes.

Pirates de Catalunya

Comunicat de Pirates sobre la situació a Bolívia

Pirates de Catalunya condemna el cop d’estat a Bolívia i demana que s’aturi la violència contra la població       

Després dels fets esdevinguts les últimes setmanes a Bolívia, des del Partit Pirata volem manifestar el nostre rebuig i ferma condemna al cop d’estat que ha acabat amb la destitució del president Evo Morales i que no reconeixem l’autoritat de l’autoproclamada presidenta de Bolívia, Jeanine Áñez.        

El passat mes d’octubre, les eleccions per escollir el president i vicepresident de l’Estat Plurinacional de Bolívia van acabar amb la victòria del partit d’Evo Morales de manera contundent, fent que fos innecessari recórrer a una segona volta. Tanmateix, el candidat que va quedar en segon lloc, Carlos Mesa, va afirmar que s’havia produït frau electoral. Des de l’Organització d’Estats Americans es van alimentar aquestes sospites i, finalment, el president Morales va accedir a una repetició electoral. Posteriorment s’han conegut diversos informes que neguen aquest frau o que la seva importància hagi pogut arribar a alterar el sentit de les eleccions: s’ha de distingir entre irregularitats i un frau massiu que pugui marcar la diferència.        

Tot i la repetició electoral anunciada pel president Morales, les forces policials i l’exèrcit s’han posat del costat de l’oposició i han comès vulneracions greus dels drets humans: hi ha desenes de morts i centenars de ferits, a més de càrrecs electes forçats a abandonar el país o sotmesos a humiliacions públiques. Els governs democràtics del món no poden avalar el nou règim de Bolívia i acceptar amb normalitat que es cometin atrocitats com aquestes. En aquest sentit, ens oposem a les declaracions de la comissària d’exteriors de la UE, Ferderica Mogherini, que afirmava que “s’ha d’evitar el buit de poder per garantir la pau i la seguretat”, ja que el règim d’Áñez és part del problema, i no una solució al mateix.       

La sinergia repressiva entre les forces militars i policials i el govern és una mostra del tarannà autoritari de l’autoproclamat govern bolivià. Aquest dies s’ha pogut conèixer que Áñez ha impulsat un decret per a eximir els militars de la responsabilitat de les vulneracions que hem esmentat anteriorment. A més, el nou govern es fonamenta en postulats d’extrema dreta com la superioritat blanca davant dels indígenes i el fonamentalisme religiós.        

Finalment, volem expressar la nostra solidaritat amb el poble bolivià que està patint les conseqüències del cop d’estat perpetrat i la indiferència o complicitat de la resta de governs dels Estats d’arreu del món. L’ascens de l’extrema dreta, filofeixista i reaccionària, no és un fenomen exclusiu de Bolívia, però és un dels pocs llocs on s’ha fet amb el govern per les armes. Cal actuar ja per aturar l’extrema dreta arreu.

Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya denuncia l’Estat Espanyol i la Comissió Europea davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Pirates de Catalunya, representats per l’advocat Josep Jover, ha denunciat davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a l’Estat espanyol per la vulneració flagrant de drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, recollits en tractats, normativa i sentències judicials de la Unió Europea. El partit també ha denunciat la Comissió Europea davant del mateix tribunal per negligència en la seva obligació de protegir els ciutadans i de vetllar perquè l’Estat Espanyol compleixi aquests tractats i legislació, acusant-la d’estar defugint la seva responsabilitat.

Entre els fets que fonamenten la denúncia s’hi troben la vulneració de la llibertat d’expressió i la neutralitat de la xarxa, l’incompliment del codi ètic d’actuació dels cossos policials, i l’aplicació il·legal d’una definició pròpia d’allò que constitueix “terrorisme”, desconnectada de la definició acceptada per la UE. 

En particular, també s’hi denuncia la censura del web i l’aplicació Tsunami Democràtic, que segons els Pirates “no té altre objectiu ni pretensió que informar del lloc i hora on es convoquen manifestacions pacífiques i que els ciutadans informin del seu normal desenvolupament” i que “no existeix diferència amb altres eines de comunicació com, per exemple, la de les armilles grogues franceses, o les accions de sindicats de tots els països de la Unió, o fins i tot llistes a WhatsApp o Telegram”, basant-se que aquestes serveixen simplement per rebre o comunicar informacions o idees, dins de l’exercici normal i legítim de drets fonamentals. Tot i que el partit no té cap vinculació amb Tsunami Democràtic, considera que l’abús i la distorsió de la definició del terme “terrorisme” impedeix que aquesta denúncia es pugui realitzar amb normalitat i sense por a represàlies per part de particulars, per això ha decidit prendre la iniciativa per tal de defensar els drets de llibertat d’expressió i manifestació de la ciutadania.

Pirates de Catalunya ja va presentar amb bon resultat una denúncia similar al Tribunal de Justícia de la UE el 2017 pel tancament dels webs del referèndum del primer d’octubre, arran dels intents del govern espanyol de tancar-ne diverses rèpliques, i de les denúncies a militants de la formació per haver fet un bon nombre d’aquestes rèpliques. En aquella ocasió, el jutge va haver d’arxivar les causes contra aquests últims perquè no va trobar indicis de delicte, i la Guàrdia Civil va haver d’alliberar les adreces web que havia intervingut il·legalment. Els Pirates esperen que l’existència d’aquest antecedent sigui determinant per a la resolució favorable d’aquesta nova causa.

Coincidint amb la publicació del Reial Decret-Llei del govern de Sánchez sobre “seguretat digital”, la formació es referma en la necessitat d’aquesta denúncia i anuncia que estudiarà noves accions judicials, perquè el decret amplia les raons per bloquejar pàgines web sense ordre judicial i estableix un marc de control de les xarxes propi d’Estats autoritaris.

Es pot llegir la denúncia sencera en aquest enllaç: https://cloud.pirates.cat/index.php/s/kfb4GTZprwT3tHe

Pirates de Catalunya

Analitzem l’aplicació del Tsunami Democràtic

Advertència: la informació exposada a continuació és resultat de l’observació i anàlisi de l’aplicació distribuïda per Tsunami Democràtic. Es publica amb intenció pedagògica i per permetre que la ciutadania pugui treure les seves pròpies conclusions. Pirates no té cap vincle amb el Tsunami Democràtic.

El nou cicle encetat amb la sentència del Procés s’ha vist marcat per l’ús de les xarxes socials i la missatgeria instantània. Si el 15M va ser fruit de grups de Facebook, el Tsunami s’ha iniciat a Telegram amb rèpliques a Twitter. Però després de l’acció de bloqueig de l’aeroport d’El Prat, l’entitat ens va sorprendre amb una nova eina: una aplicació, només per Android, per a la coordinació d’accions pacífiques de desobediència civil.

Des de Pirates de Catalunya volem explicar el que hem pogut recollir i observar col·lectivament sobre el seu funcionament. Considerem que aquesta eina tindrà a les seves mans la seguretat de milers de catalans i catalanes, així que ha de ser sotmesa a l’escrutini més rigorós possible.

Abans d’entrar en l’anàlisi, volem fer èmfasi que l’absència del codi font original ha dificultat aquesta tasca i en circumstàncies normals seria raó per rebutjar-ne l’ús per no poder conèixer exactament què pot fer, però el nucli de l’aplicació, la comunicació de missatges, sí que és lliure. En aquest aspecte, malgrat ser lluny del nostre ideal, és millor que Telegram, que només el client és lliure, o les xarxes socials com Twitter, que són completament privatives i subjectes al criteri arbitrari d’una empresa que el seu negoci és l’explotació de les dades personals que obté per a publicitat i altres finalitats.

Retroshare: pedra de toc

No ens allargarem en aspectes tècnics de l’aplicació pel que fa a la interfície d’usuari i la interacció amb el maquinari dels dispositius (càmera, micròfon, GPS, etc). Només recollir que és una aplicació desenvolupada en Flutter i amb parts en diferents llenguatges. Però sí explicarem una mica més la peça principal, que ja s’ha explicat a xarxes i alguns mitjans: Retroshare.

Retroshare és un projecte lliure que permet crear xarxes xifrades entre amics per a comunicar-se, compartir fitxers, videoconferències, etc. sense cap servidor central. Es basa en el principi de xarxa de confiança, amb l’intercanvi (preferiblement presencial) de claus asimètriques.

Per fer més entenedora l’anterior frase, us proposem un exemple. Si dues persones comparteixen la clau d’una caixa, una persona pot tancar la caixa i l’altra pot obrir-la; això seria una clau simètrica perquè ambdues parts tenen la clau. Però en el cas d’una asimètrica, la caixa té un pany especial: accepta dues claus, una que en diem pública i una altra privada, i cada persona en té una de cada. Això permet que només es pugui obrir la caixa amb la combinació correcta de claus: la pública d’una persona i la privada de l’altra. En el cas de missatgeria, la persona A pot fer servir la clau pública de la persona B per xifrar un text, que la persona B podrà desxifrar amb la seva clau privada.

Retroshare està dissenyat per no tenir cap servidor central. Tal com IPFS, l’eina amb què es va replicar sense possibilitat de censura la web del referèndum del primer d’octubre, la informació no està centralitzada. La xarxa entre amics de Retroshare permet difondre missatges entre ells de forma automàtica perquè els arribin a tots. El model de xarxa no s’allunya del de xarxes com BitTorrent o diferents blockchains com Bitcoin, amb la diferència que aquí els nodes de la xarxa són coneguts de confiança, cadascú amb la seva identitat criptogràfica, i les claus no estan associades a les seves dades personals.

I com s’estableix aquesta confiança? Aquest és el paper dels codis QR i per això és important no compartir-los lliurement, ja que la xarxa de confiança perd sentit si no es respecta. Els codis QR són un mitjà per intercanviar les claus, ja que solen ser cadenes de text llargues i ferragoses d’escriure manualment. Probablement us pregunteu si les claus tenen més usos. Efectivament, aquestes serveixen per xifrar els missatges i també signar-los. Com us dèiem abans, amb la clau pública d’altri es xifren missatges que només podran llegir qui tingui la clau privada corresponent. I amb la privada es pot signar els missatges, per validar que són enviats per una clau pública coneguda. La tecnologia de xifrat implementada, GPG, és coneguda i provada.

Així, tenim una aplicació que converteix el dispositiu mòbil en un node d’una xarxa formada per persones de la nostra confiança, connectada mitjançant d’aquestes amb altres xarxes de persones fins a formar una gran xarxa on els missatges poden ser enviats des d’un punt d’aquesta i ser replicats a tothom que hi participa. Sobre el paper és una xarxa segura, però el factor humà sempre és la baula més feble de qualsevol sistema segur. Per això cal tenir molta cura amb qui es comparteixen les claus. Cap tecnologia és absolutament segura, sinó raonablement segura i això depèn molt del seu disseny i dels seus usuaris.

Què pot passar si instal·lo l’aplicació?

Volem advertir que a partir d’aquest punt hi ha certa especulació. Donada l’absència del codi font no podem validar si certes característiques de Retroshare són actives. Preguem que s’entengui el que ve a continuació com una crida a la prudència, no com una recomanació negativa de l’aplicació.

Retroshare fa servir una DHT (Distributed Hash Table o Taula d’Empremta Distribuïda) per indicar a quina adreça IP es troba cada amic. Aquesta informació és pública i per tant, relaciona la nostra clau amb una adreça IP. Una font anònima ha confirmat que l’aplicació fa servir la integració amb la xarxa Tor, que permeten ocultar la IP del dispositiu. En qualsevol cas, recomanem fer ús d’una VPN, com Mullvad, al dispositiu per ocultar-ne l’adreça IP.

Si no s’hagués fet servir Tor per la connectivitat, les IPs dels nostres dispositius quedaria exposades al DHT, encara que no relacionades amb la nostra identitat. En aquest cas, quina rellevància té l’associació d’una identitat criptogràfica amb una adreça IP? Un adversari estatal o superior amb accés a les comunicacions a baix nivell, assumint la col·laboració dels proveïdors d’Internet, podria relacionar un parell de claus amb una persona, tot creuant les hores en què es produeixen emissions del Tsunami, les IPs que hi intervenen, etc. Ara bé, és un atac que requereix una quantitat important de recursos, així com una intervenció completa de la infraestructura local d’Internet per a poder fer anàlisi de trànsit. A menor escala, poden fer-ho concentrant-se en usuaris “sospitosos”, tal com seria la intervenció d’una línia telefònica. D’aquestes dades que no són el contingut dels missatges se’n diuen metadades i diferents sistemes de vigilància les fan servir.

Més enllà de la connectivitat, que afortunadament es fa mitjançant Tor, i donada la naturalesa oberta i lliure de Retroshare, entenem que els missatges viatgen xifrats de punta a punta però desconeixem quin ús se li donen a les dades que es poden introduir a l’aplicació.

Per altra banda, el fet de no poder accedir al codi font ens impedeix confirmar quin ús es fa del micròfon, l’únic permís que no arribem a copsar quina utilitat pot tenir. Podem especular amb un possible accés a comunicacions per Veu IP, tal com permet Retroshare. També ens és impossible saber com es tracten les dades introduïdes a l’aplicatiu, si s’emmagatzemen fora del dispositiu – fet que introduïria un factor de centralització gens desitjable – o si es fan servir per filtrar notificacions en funció dels paràmetres com la ubicació actual i la proporcionada per l’usuari. Per coses com aquesta defensem el programari i maquinari lliures, per poder conèixer i verificar el funcionament de la tecnologia.

Però el veritable risc no és en l’eina en sí, sinó en la seva distribució. La distribució del fitxer APK, format binari instal·lable, descarregant-lo de la seva web obra la porta a webs falses que distribueixin versions malicioses modificades. El nostre consell és mai instal·lar res que ens facin arribar, sinó anar a la font original i assegurar-se que l’adreça a la que s’accedeix correspon a app.tsunamidemocratic.cat, o un altre subdomini seu.

Conclusió

L’aplicació de Tsunami Democràtic fa ús d’un fonament tècnicament sòlid per millorar la seguretat de les eines que s’estan fent servir actualment de forma massiva per a les mobilitzacions (com Telegram i Twitter) però no és cap panacea. Això mateix passa amb moltes altres tecnologies, ja que la tecnologia perfectament segura no existeix, només existeixen eines raonablement segures, de les que Retroshare sembla ser-ne una. No tenir accés al codi font de l’aplicació hi afegeix una incertesa addicional, així que resta a la consciència de cadascú decidir si assumeix els riscos inherents del seu ús, com en moltes altres decisions que es prenen dia rere dia, sovint sense consciència dels riscos que això comporta per la nostra privacitat i seguretat, com instal·lar l’última aplicació de moda que et modifica la cara. Però això ho deixem per un altre dia.

Pirates de Catalunya

Comunicat de Pirates de Catalunya sobre la sentència del Procés

L’1 d’octubre de 2017 els Pirates vam sortir als carrers de forma pacífica junt amb molts altres ciutadans a defensar braç a braç el dret a decidir el nostre futur. La resposta del govern espanyol fou repressió i violència.

El primer d’octubre, tot i les seves mancances, va representar un dels màxims exponents de l’ideari pirata: l’apoderament popular, l’autoorganització, i l’autogestió de la democràcia directa, sense dependre totalment o parcialment de les institucions. És inacceptable que conciutadans nostres hagin hagut d’emprendre el camí de l’exili o el de la presó per defensar pacíficament el mandat popular de poder expressar la nostra voluntat en un referèndum.

Després de dos anys de càstig sense judici per tal de coartar cap altra mobilització o desobediència civil, la maquinària del poder judicial ha afegit una resposta vergonyosa més al referèndum de l’1 d’octubre mitjançant una sentència que condemna als membres del Govern a penes d’entre 10 i 13 anys, a la Presidenta del Parlament a més d’11 anys, i a activistes a 9 anys de presó.

Aquesta sentència demostra un rotund fracàs polític del govern del PP de Mariano Rajoy i l’actual Govern del PSOE de Pedro Sánchez, que han estat incapaços de gestionar aquest repte polític. Assenyalem aquests governs com a responsables d’una situació que ara ha desbordat les vies polítiques.

Mai acceptarem una sentència que castigui a persones que van fer possible l’exercici d’un dels nostres drets més fonamentals. Per això els Pirates donem suport a les reivindicacions que es duen a terme per defensar aquests drets, i també per exigir la llibertat de totes les preses i exiliades polítiques.

L’autodeterminació és un dret. Votar és un dret. Amb la sentència, desobediència.

Pirates de Catalunya

Manifest al voltant dels fets de Rojava

En una societat globalitzada com l’actual no podem restar cecs ni muts davant del que succeeix a altres bandes del món. Mirar cap altra banda quan es produeixen atacs que vulneren els drets humans, que posen en judici tots els valors que, des de la Revolució Francesa, han estat els pilars sobre els quals s’ha aixecat la nostra societat i que són la base de tot moviment social i polític de progrés, no és una opció vàlida. Des d’un primer moment ens hem de posicionar en defensa d’allò que creiem just i no esperar que les circumstàncies ens obliguin a posicionar-nos quan ja no queda més opció, sovint massa tard per ser efectiu.

Turquia és responsable de les neteges ètniques més impressionants a banda de les realitzades pel règim de l’Alemanya Nazi. Al genocidi del poble Armeni el segueix l’atac constant al poble kurd, assetjant, perseguint, i encarcerant als que hi viuen a territori turc i atacant militarment els que hi viuen en ciutats kurdes alliberades.

El Tribunal Permanent dels Pobles va dictaminar el març de 2018 que la violació del dret a l’autodeterminació kurd per part de Turquia havia de considerar-se un conflicte armat no internacional i no una actuació policial antiterrorista com argumenta el règim d’Erdogan, un règim que des de 2016, aprofitant el fallit intent de cop d’estat, empresona milers de ciutadans, imposa la censura a les xarxes i contravé la llibertat de premsa empresonant periodistes i tancant o controlant mitjans d’informació.

Unes vulneracions dels drets humans que es duen a terme amb la complicitat dels aliats integrats a l’OTAN, que malgrat la creixent islamització que dur a terme el règim, veuen en Turquia el darrer dic de contenció de l’Islamisme radical. Però també de la Unió Europea, que l’utilitza com a camp de concentració dels refugiats polítics i econòmics de l’Orient Mitjà a canvi de diners i mirant cap a altra banda la violació del que suposadament és el fonament sobre el qual s’ha construït aquesta Unió Europea.

Independentment de l’afinitat o no amb les comunitats kurdes de Rojava, actualment sota atac per l’exèrcit turc propiciat per la retirada del tauler de les tropes estatunidenques, s’ha de valorar tot un seguit de mèrits dels kurds siris.

En primer terme, el poble kurd, amb la seva determinació i malgrat la situació que els envolta, ha demostrat com l’empoderament popular és capaç de fer front a forces dictatorials, integristes i molt superiors en poder militar i financer, lluitant amb èxit contra les tropes síries, contra Estat Islàmic i contra Turquia. Tot això des de la creença en què tan sols una Democràcia Directa i Radical podia constituir el pilar d’una revolució feta des del poble, pel poble i amb el poble.

En segon terme, la integració de la dona en aquesta lluita i en l’organització i gestió de la societat ha significat una punta de llança en la lluita feminista en el creixent fèrtil i en tot l’Orient Mitjà, tan sols comparables al paper jugat per les dones de l’EZLN per al continent sudamericà.

En tercer terme, l’experimentació de models autogestionaris i llibertaris resulten no tan sols interessants com a experiència alternativa als sistemes neoliberal occidental i neomaoísta xinès, sinó que la seva importància és comparable a les experiències de les comunes catalanoaragoneses del 36.

En darrer terme, davant la destrucció medi-ambiental del neoliberalisme salvatge de Baaz i la consegüent afectació de la població, el poble kurd ha fet de l’ecologia un dels puntals sobre el que s’aixeca la seva comunitat.

Per a totes aquestes raons, expressem el nostre reconeixement i la nostra solidaritat amb el poble kurd i la nostra condemna més ferma al règim d’Erdogan com a responsable directe dels atacs, així com a les institucions europees, als estats que en formen part i als grans partits que els dirigeixen per la seva connivència activa o passiva amb els fets actuals, passats i possiblement futurs.

By Francesc Xavier Vinyals i Carreró