Aquest article fou publicat originàriament el al bloc de Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec: Why The Name “Pirate Party”?

Sovint em pregunten pel nom de “Partit Pirata”, especialment en contextos internacional. Ja és seriós? No és un obstacle? Funciona? Sí, no i sí, en aquest ordre.

Per entendre per què es va triar el nom de Partit Pirata a Suècia – Piratpartiet – cal observar el context d’aquest país. Comptat i debatut, allà és on es va originar el moviment. Suècia va ser pionera en la implantació massiva de la banda ampla: l’any 1998 jo tenia connexió per fibra òptica amb 10 Mb simètrics al meu pis als afores. Quan es posa aquesta tecnologia innovadora, no només a mans dels tècnics, sinó a les de tothom, comença a canviar la percepció de com es pot fer servir i fins i de si s’havia de fer servir.

Per situar-nos tots plegats: a Suècia, els pisos amb connexió de fibra òptica a 10Mbit/s eren habituals abans que arribés Napster l’any 1999 (ja us podeu imaginar què va passar quan Napster va arribar).

En aquest context sociocultural, el lobby de la indústria dels drets d’autor va arribar a una batalla perduda feia molt temps. No obstant això, amb la manca de tacte habitual, varen seguir el guió de tots els altres països i varen crear una agència antipirateria – Antipiratbyrån – l’any 2001, que ben aviat es va convertir en la riota amb els seus intents, poc convincents, “d’educar” la població.

En resposta, un grup d’artistes, músics i treballadors culturals varen fundar el laboratori d’idees (think-tank) Piratbyrån – l’Agència Pirata – l’any 2003. Amb aquest nom, volien assenyalar que eren els progressistes, i que els que s’hi oposaven eren involucionistes. Aquests activistes foren els primers a enfrontar-se al lobby dels drets d’autor, i immediatament es van catapultar a la fama. Inspirant-se en la cultura contestatària de Piratbyrå, un petit subgrup dels seus activistes varen posar en marxa un rastrejador de BitTorrent com a experiment a la tardor de 2003. El van anomenar “The Pirate Bay”.

Eren herois, especialment entre el jovent.

L’any 2005, a Suècia les lleis de drets d’autor es varen endurir un altre cop. A tot arreu es feien debats sobre la modificació legislativa proposada: a les escoles, a taula, a les televisions, als diaris, a les universitats, als llocs de treball. Tothom hi participava. Tothom, excepte els polítics.
Aquest escenari va fer necessari convertir el debat en un tema personal per als polítics, apuntant directament a la base del seu poder: “Això no funciona. O participeu en la discusió, punyetes, o us prendrem la feina.”

És important entendre que, arribats a aquest punt, a Suècia, Piratbyrån ja havia establert les polítiques antipirateria. Quan el tema es va polititzar, no era el moment de fundar un partit nou i perdre el temps buscant un nom.

Era el moment de fundar el Partit Pirata.

El nom va resultar un cop d’efecte, va cridar l’atenció de manera immediata. En veure el nom per primer cop, tothom sabia dues coses: sabien quina era la nostra tendència política i sabien que ens podien votar el dia de les eleccions. Això no hauria passat amb cap altre nom. Qualsevol altre nom, amb el 99% de probabilitat, hauria passat completament desapercebut.

Els experts en marques també li donen un 10 sobre 10. En la gestió de marques, de manera ideal, es tria un nom que sigui tan únic i descriptiu com sigui possible. Sempre cal arribar a un equilibri entre aquests dos punts. Skype és únic, però no es gens descriptiu. Word és descriptiu, però en cap cas és únic. “Partit Pirata” obté la puntuació màxima en ambdós aspectes.

El que em va sorprendre va ser la rapidesa amb què activistes polítics d’altres països van adaptar el nom de “Partit Pirata” als seus idiomes, en què l’equivalent de Piratbyrån no era fàcil. Tots van discutir llargament abans d’acabar prenent la decisió de posar-se el mateix nom que nosaltres. Potser la raó més convincent va venir de la discusió en la fundació del Partido Pirata espanyol:

“O ens anomement Partit Pirata, i expliquem el que vol dir el nom”, argumentaven, “o igualment ens anomenaran el Partit Pirata, sense cap control sobre el que el nom significa realment”.

És com quan el moviment homosexual va reclamar la paraula gay en el mateix sentit. Sentint-nos orgullosos de ser pirates, i fent-ho públic, prenem l’arma de les mans del lobby de la indústria dels drets d’autor. Actualment, ja es queixen que anomenar la gent “pirata”, de manera pejorativa, ha deixat de funcionar.

Així doncs, per a eliminar malentesos habituals:

Funciona el nom per aconseguir vots? Sense cap dubte. Vàrem ser el partit més votat a Suècia en la franja d’edat de menors de 30 anys a les eleccions europees, amb un 25% dels vots dins d’aquesta franja. Vàrem tenir un 38% de vot entre els homes joves. El nom no és cap obstacle per als vots i tenim els resultats electorals com a prova.

La gent es pren el nom de manera seriosa? El fet que hi hagués gent que al principi no es prenia el Partit Pirata com un partit seriós tenia poc a veure amb el nom i més a veure amb el fet que érem un partit nou. Ens varen tractar amb el mateix escepticisme que qualsevol altre partit nou.
Però la gent de més edat no es pren el nom de manera seriosa. Bé, és cert, en alguns casos, la gent que no forma part de la cultura de la xarxa (internet) no entén el nom. Però si el partit tingués un altre nom, aquesta gent no dedicaria més de 30 segons a llegir el programa abans de desestimar-lo igualment. La gent que no té contacte amb la xarxa no hi està d’acord. És molt millor tenir una marca forta davant dels nostres partidaris.

A més, aquesta és ben bé una discusió hipotètica. No seríem on som com a moviment global si no haguéssim tingut aquest nom des del primer dia, i no som prou forts com per a canviar-nos el nom i sobreviure com a moviment cohesionat, encara que volguéssim fer-ho.

Però és que no ens volem canviar el nom, fins i tot si fos possible. Això enviaria un munt de senyals erronis als nostres seguidors més acèrrims, els faria pensar que ens hem replantejat els fonaments i hem arribat a la conclusió que copiar no és bo, després de tot. I aquest no és el missatge que volem transmetre.

Ras i curt, creiem en l’intercanvi i els drets civils. Algunes persones ens anomenen pirates per aquest fet. Bé, doncs som pirates, i n’estem orgullosos i ho diem de manera oberta.

Així que mantinguem els colors pirata ben amunt per tots els continents!