El programari lliure és “tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just”. Així ho airma Jordi Mas al seu llibre homònim (Col·lecció “Manuals i Formularis”, 15). Però, quins beneficis concrets té a l’Administració local?
El programari lliure és tècnicament viable perquè permet reaprofitar projectes lliures existents, gràcies a la reducció de l’esforç d’implementació per cobrir necessitats pròpies. Tota empresa informàtica, amb independència de la seva mida, depèn en major o menor grau de programari lliure. Que l’Administració local en faci ús directament és un pas lògic. La llibertat d’escollir eines també significa llibertat de proveïdor per a mantenir-les i desenvolupar-les. Treballar amb formats i estàndards oberts permet no dependre d’una gran empresa i tenir accés sempre a la informació generada. Participar directament en la comunitat dóna accés a coneixements consolidats d’altres entitats, podent contribuir-hi amb documentació, codi o compartint experiències implementant el projecte a l’Administració.
Com hem dit, el programari lliure és econòmicament sostenible perquè elimina possibles llicències d’ús i retalla costos. Aquesta reducció no vol dir una pèrdua de qualitat ni de seguretat. Al contrari, pot fer viables projectes que amb programari privatiu no són possibles i mantenir els sistemes actualitzats i protegits al menor cost possible L’estalvi pot reinvertir-se en maquinari adient per a les noves eines o a partides que necessitin recursos addicionals. Així, l’Administració local mostra responsabilitat vers els diners públics i n’exerceix una gestió responsable.
Amb la llibertat d’escollir proveïdor sense restriccions es pot potenciar la reinversió dels diners públics al territori tot afavorint l’economia de proximitat. Generant un cercle virtuós on qualsevol pime, cooperativa i autònom pot oferir els seus serveis, en igualtat de condicions. En un país on el 90% de les empreses són petites i mitjanes, això obre un ventall de possibilitats molt ampli.
També permet escollir la gestió municipal de la infraestructura informàtica, sense necessitar especialitzacions en eines privatives a alts costos. L’oferta laboral generada, pública o privada, serà accessible a més professionals del territori.
I el programari lliure és socialment just perquè garanteix els drets fonamentals de la ciutadania. L’accés al codi font i el seu control col·lectiu ajuda a saber què fa i auditar que no tingui cap porta drecera o vulnerabilitats de seguretat. La privacitat i seguretat de les dades resten assegurades. Després de les revelacions d’Snowden, les institucions han de veure, com apunta Evgeny Morozov, “la privacitat com un bé comú, com un recurs públic que s’exhaureix com més gent el tracta sense cura o l’abandona sense pensar-s’ho gaire”.