Tot i la impossibilitat de confirmar la veracitat de la notícia, la mort d’Ossama bin Laden a mans de tropes nord-americanes va monopolitzar, ahir, els mitjans de comunicació. Des de PIRATA.CAT, és clar, condemnem absolutament el terrorisme; però, habituats a la manipulació diària de la informació per part dels governs, els rumors sobre un possible llançament al mar del cos no ajuden gaire a donar-hi credibilitat.
Més sospitosa és, encara, la coincidència amb un president Obama tan baix de popularitat que es va veure obligat, la setmana passada, a fer públic el seu certificat de neixement per defensar-se dels atacs de l’oposició, que l’acusaven de no haver nascut als Estats Units, condició imprescindible per ésser-ne president. Massa coincidències, tot plegat, per creure la versió oficial al peu de la lletra (a les tertúlies de bar, el mot més repetit era «muntatge»).
Però la difusió de la notícia és un fet; les reaccions a la notícia, en conformen un altre, i tots dos generen una sèrie de conseqüències tan reals, o més, que la pròpia notícia. Analitzem-los una mica, com si ens la creiéssim al peu de la lletra.
I la notícia és que un presumpte terrorista ha mort a mans d’agents americans. Sense presumpció d’innocència; sense judici; per tant, sense justícia. Perquè, no ens enganyem, la Justícia, o és universal, o no és Justícia, i implica sempre aquests dos elements, presumpció d’innocència i dret a un judici just per tothom: també pels que, a jutjar per les pròpies declaracions públiques, han triat el camí de la violència més cruel i imperdonable.
Dissortadament, Ossama bin Laden ja no serà jutjat davant de cap tribunal. No hi ha hagut, doncs, justícia, sinó només venjança, i, el què és més preocupant, la sospita del terrorisme d’estat. Afegim aquesta sospita al fet que l’acció s’ha dut a terme fora del territori americà; afegim-la a les revelacions esgarrifoses que, des de fa anys, van escolant-se sobre la presó de Guantánamo i sobre les sistemàtiques violacions dels drets humans que, aquí i allà, els Estats Units presumptament estarien permetent o, fins i tot, executant en nom de la justícia; sumem-ho tot i ens trobem, de fet, amb la descripció d’un govern que, en qüestió de drets humans, no es diferenciaria gaire (sempre presumptament) de la mateixa Xina. I, com en el cas de la Xina, ningú hi diu res perquè és massa potent.
Hom pot comprendre les reaccions del poble americà. No des del dolor dels que han perdut un familiar, amic o conegut en l’atemptat de les Torres Bessones (que no hi poden ser tots: calculeu la relació entre els tres-cent milions d’americans davant de les menys de tres mil víctimes), sinó des de l’estat mental d’un poble que s’ha vist sotmés, durant deu anys, a un bombardeig mediàtic superior —en recursos, complexitat, produnditat i efectes— als més ambiciosos somnis propagandístics de Goebbels. Des d’aquest estat d’ànim, l’esclat d’eufòria (amb tints d’histèria) es pot comprendre.
Però no es poden comprendre ni, menys encara, admetre les reaccions i manifestacions dels líders internacionals —començant pel president Obama—, que han comès l’error d’anomenar justícia el que, en realitat, no és sinó venjança. És alarmant que els líders mundials defensin la venjança i que no siguin capaços de veure que no hi ha cap justícia en la manera com ha mort (presumptament) Ossama bin Laden. De fet, ni tan sols semblen capaços de veure que, amb aquesta mort, l’han elevat a la categoria més perillosa de terrorista: la de màrtir immortal. I, contra aquests, l’exèrcit més potent del món està desarmat.
Com dèiem a l’inici, els Pirates condemnem el terrorisme. Però també rebutgem que, en nom de la lluita contra el terrorisme, es pugui caure en altres vulneracions igualment greus dels drets fonamentals, com ara el dret a un judici just i la presumpció d’innocència. És per aquest motiu que ens preocupa la manca de transparència dels fets (esperem que aquesta manca de transparència se solucioni aviat) i ens sembla negatiu que la Justícia no hagi pogut actuar en aquest cas.
Col·laboració de Giorgio Grappa