Aquest article fou publicat originàriament el dia 29 de gener al bloc de Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec.

La indústria del copyright ja ho ha descobert. Les dictadures de la Lliga Àrab també ho estan descobrint ara. Tunísia ha caigut. Egipte està cremant. Iemen, Albània, el Sudan, Algèria i Síria hi són ben a prop. Quan dónes a la gent la possibilitat d’unir-se, connectar-se i treballar aplegada, no acceptaran per massa més temps la repressió.

Sí, o millor, quan a Egipte la revolució hagi estat un èxit, hi haurà un efecte dòmino a la Lliga Àrab com va succeir amb la caiguda dels estats comunistes de l’Europa de l’Est. I tot això és possible perquè la gent pot comunicar-se, organitzar-se, observar i informar mitjançant Internet.

En aquesta croada en contra de la llibertat d’expressió, la indústria del copyright està treballant estretament amb tots els dictadors del planeta amb el ferm desig de deixar sense Internet de manera arbitraria a la població. Això és el que el president d’Egipte, Mubàrak, va fer fa pocs dies. Aquest fet ha reforçat la visió que tenim els partits pirates d’arreu del món que l’accés incondicional i sense censura a Internet ha de ser copsat com un dret humà fonamental, de la mateixa manera com ho són l’accés a la electricitat o a l’aigua potable.

La raó és bastant obvia. Tal i com afirmà Michael Love:

In the 21st century, the internet IS speech, IS assembly, IS the press

En el segle XXI Internet és la veu, és reunió, és la premsa.

No es pot assolir la llibertat d’expressió, de reunió i de premsa sense considerar que un accés a Internet sense censura i sense monitoritzar és un dret fonamental. Actualment hi ha molts interessats lluitant en contra d’aquest desenvolupament. No vull focalitzar el problema només en la indústria del copyright; el món sencer dels mitjans de comunicació es troba amb un gran dilema: adaptar-se o morir, de la mateixa manera que qu’hi troben les agències que depenen del secretisme (defensa, entre altres), i tots aquells qui abans treien profit de la desinformació de la gent.

Resulta certament irònic veure com el Ministeri d’Exteriors del govern suec critica el govern egipci per tancar Internet, controlar el flux d’informació i prohibir fotografies, i que simultàniament vulgui aplicar aquestes mateixes lleis a Suècia. Potser més que irònic, resulta hipòcrita. Aquest fet ens ensenya per què ens hem de prendre tan seriosament la llibertat d’expressió, de reunió i de premsa, és a dir, la llibertat d’accés a Internet.

Hauríem de començar a actuar. No podem criticar dictadures que usen tecnologies de control de masses, quan les autoritats d’Occident foren les que van obligar les companyies de telecomunicacions a introduir aquestes tecnologies en les infraestructures. It is time for politicians to wake up and see the whole picture.

Acabo aquest post agraïnt a la gent que hi ha darrera de Tor i Telecomix que han treballat dia i nit per mantenir la comunicació amb Egipte i altres països. Aquest herois de la nostra generació són justament el contrari dels nostres polítics hipòcrites.

En paraules de finals dels anys vuitanta, quan aquest tipus de moviments tenien lloc a l’Europa de l’Est:

Tear down this firewall!

Rick Falkvinge