Els darrers dies, els carrers i autobusos municipals de Barcelona s’han vist ocupats per un curiós cas de publicitat «municipal» en plena recta final de la precampanya electoral. Es promociona una activitat modesta i aparentment agradable per a tots els ciutadans —com moltes altres que sovint només apareixen al butlletí municipal— que ha rebut un fort impuls publicitari: El Concurs Internacional de Roses, que se celebrarà entre el 6 i el 8 d’aquest mes de maig, en plena campanya.

Un esdeveniment com aquest, sense mes pretensió aparent que celebrar la primavera —tot i arribar de forma tardana, essent la seva situació natural en el calendari més pròxima a la diada de Sant Jordi—, ha topat amb una desafortunada relació d’idees; el proper setembre, com tots els anys, se celebra la Festa de la Rosa: una jornada on els grans dirigents socialistes exalten el seus valors democràtics.

És com a mínim curiós que, a tres setmanes d’unes eleccions, la publicitat de l’ajuntament de Barcelona pugui ser reconeguda per una iconografia tan pròxima a un dels partits del govern municipal. Evidentment, les delicades finances públiques es faran càrrec de pagar-ho. Per contra, aquest any s’ha atorgat l’espai publicitari de Passeig de Gràcia a, entre altres, Pirates de Catalunya. Mentre la publicitat sufragada per l’Ajuntament conté, de forma fortuïta, la icona del PSC, és realment difícil que es puguin reunir els suficients diners per a finançar les banderoles dels partits més modestos.

Potser s’ha arribat a una assimilació del propi ajuntament amb aquells que l’han dirigit els darrers anys, fins a creure’l part de si mateixos. Però Barcelona no els pertany, ni a ells ni a cap altre partit. Barcelona és dels barcelonins, és dels catalans que tenen en ella la capital, i és de tots els que la gaudeixen. I com a tal ha de ser transparent, transversal i democràtica.

Col·laboració de Marc M. R.