Aturem-nos un moment. Mirem al nostre voltant. Una cadira, llibres, un rellotge, un ordinador portàtil, un bolígraf, un regle, una llauna de beguda isotònica, i un grup de gent que parla en català utilitzant llenguatge tècnic.

Tot el que ens envolta és fruit del coneixement col·lectiu acumulat gràcies a la comunicació constant entre els humans. Si som on som i vivim com vivim és gràcies que la capacitat de produir coneixements dels individus s’ha anat compartint entre tots i s’ha anat acumulat al llarg dels anys.

Qualsevol persona, al néixer, disposa d’un coneixement i d’unes idees de base, als qual pot accedir lliurement. Utilitzant lliurement totes aquestes idees i els guanys produïts per aquestes (per exemple, una taula o una calculadora) una persona qualsevol, productora, desenvoluparà una nova idea o en farà evolucionar una altra.
Què li pertany doncs, a aquest productor, de la seva idea? Ell, que ha utilitzat un coneixement al qual ha pogut accedir lliurement.

Un exemple pràctic i simple
Un fuster està pensant a crear un objecte que revolucioni la forma d’entendre la postura davant una taula, ja ho té, la cadira! El fuster s’ha basat en la idea d’un tronc tallat al qual s’hi va asseure el seu fill. Som-hi! Compra el material a la botiga (amb un llenguatge i unes monedes que no ha inventat), fa ús del seu coneixement adquirit de les matemàtiques (que no ha inventat ell), i d’uns quants conceptes de física senzilla (que tampoc ha inventat ell). A més a més, utilitza les seves eines (que no ha inventat ell), i el material (que no ha processat ell). Llavors, comença a pensar com podrà construir-la. Amb una pota? No, massa inestable. Amb dues? Tampoc! Renoi! La taula en té quatre, i en això em basaré! Bé, només falta mesurar, tallar, muntar i llestos! Un cop acabada la cadira, aquest fuster es nega a lliurar els coneixements sobre la seva construcció i vol assegurar-se que, si algú gosa copiar la seva obra o seguir la mateixa metodologia al fer-ne una de nova, sigui sancionat!

Imagineu-vos, ara que aquest home mor. Doncs avui en dia seguiria cobrant drets per la seva obra fins a 75 anys després de la seva mort. Qui s’emporta aquests diners, doncs? Normalment una empresa que obté els drets de l’obra o els hereus.

Amb aquest exemple en ment, encara creieu que les institucions estan beneficiant la cultura o només la indústria que es lucra a expenses del creador?

Una frase de Bernard Shaw deia: “Si tu tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, tant tu com jo seguirem tenint una poma. Però si tu tens una idea i jo tinc una altra idea, i les intercanviem, llavors els dos obtindrem dos idees.“