Sembla ser que aquest any batrem rècords quant al nombre de partits que es presenten a les eleccions 28N. La majoria han aconseguit omplir llistes a les quatre circumscripcions, però algunes formacions només es presenten a nivell regional. De totes maneres, el missatge que aquestes formacions (i els seus afiliats) volen transmetre, és que no ens sentim representats per la classe política que fins ara hem anat coneixent. No obstant això, els mitjans de comunicació parlen contínuament dels sis partits que ja tenen representació al Parlament i dels dos altres partits, no parlamentaris de moment, que sembla que estan sent tractats amb preferència (gràcies a la seva figura mediàtica i/o inversió econòmica, gosem interpretar) respecte a les altres formacions no parlamentàries que acostumen a agrupar sota els “altres”. Qui són tots aquests?

Jo m’he informat sobre tots aquests “altres” perquè els volia conèixer i comparar els seus idearis i programes electorals (m’agradaria saber quin percentatge de la població està fent el mateix per tal de no acabar votant els mateixos de sempre) i he descobert un partit que em podria representar, els Pirates de Catalunya. Entre d’altres aspectes, lluiten per aconseguir la democràcia directa (finalment!), exigeixen la transparència, volen que s’utilitzi més el programari lliure a l’Administració (com que és més econòmic, hi hauria més recursos per a altres serveis) i defensen els drets humans i civils que semblen, avui dia, tan vulnerables. El seu ideari m’ha fet reconsiderar els meus objectius i els dels “grans” partits.

Des d’aquí, us animo a conèixer els “altres” per tal que tingueu una visió més àmplia del que contínuament anomenem democràcia, però que en realitat no ho és perquè sinó, no ens cridarien només una vegada cada quatre anys a decidir el que realment volem pel nostre país i per a la nostra gent. Els catalans i catalanes volem participar molt més de les decisions que es prenen i volem dir la nostra més sovint.

Mariona Catalans