Versió en català. Versión en castellano.

El darrer dissabte 9 de juny, Espanya va ser rescatada. Després de setmanes afirmant que no es produiria cap rescat i que la situació estava controlada, el govern espanyol va acceptar finalment un crèdit de fins a 100.000 milions d’euros, provinent de la Unió Europea.

Cal preguntar-se “de qui” està sent rescatada Espanya. La resposta és simple: Espanya està sent rescatada dels seus propis bancs. Bancs que en fer fallida podrien arrossegar tota l’economia espanyola i en un efecte dòmino més que previsible, acabar d’enfonsar la  malmesa economia europea.

Durant els últims mesos, se’ns ha obligat a acceptar incomptables mesures d’austeritat mentre vèiem com els responsables de la crisi seguien impunes, sense assumir la més mínima responsabilitat per la seva mala gestió. Tal és així que fins i tot s’ha premiat la incompetència d’un d’ells amb el càrrec de ministre d’economia.

El govern espanyol defensa aferrissadament que la nova mesura no és un “rescat”, sinó una “intervenció financera”; de la mateixa forma en què defensava fa setmanes que no s’acceptaria cap injecció de capital de la UE. Afirmen que “ajudarà les famílies i les empreses”, i que “és el camí cap a la recuperació i el treball”.

Davant la pregunta que plantejava un periodista durant la roda de premsa que va oferir el ministre d’economia diumenge passat: “Si segons vostè la societat no patirà, per què no s’ha demanat abans el rescat?”, Luis de Guindos contestà: “A vostè no li toca preguntar ara”. Tot un exercici de transparència.

Diuen que vivim en democràcia, i és cert. Una democràcia malalta i desfasada, en la qual se’ns permet triar un representant que, una vegada electe, disposa de quatre anys per fer tot allò que vulgui. Una democràcia que permet que els seus governants passin per sobre de la voluntat majoritària, escudant-se en uns resultats electorals amb un suport del 23,11% de la població, que en bona part aconseguiren prometent exactament el contrari que han fet un cop al govern.

Independentment que aquesta sigui la millor mesura possible o no, el que no és admissible de cap manera és que decisions de tal magnitud s’adoptin sense el consentiment exprés de la ciutadania. El que és veritablement inadmissible és que s’imposin mesures com aquesta sense consultar els qui es veuran directament afectats per la seva aplicació.

És urgent un canvi en la democràcia espanyola. Necessitem més transparència, necessitem mecanismes que ens permetin mantenir el control sobre les nostres vides.

No estem parlant d’una petita decisió. Aquest rescat tindrà conseqüències.

Recordem que Espanya no és el primer país en ser rescatat per la UE:

• Grècia ha estat rescatada en dues ocasions (maig del 2010 i juliol del 2011), amb 240.000 milions de €.
• Irlanda va haver de ser intervinguda el novembre de 2010, amb 85.000 milions de €.
• Portugal es va rescatar el maig de l’any passat amb 78.000 milions.

És convenient analitzar les repercussions que han tingut aquests rescats en les economies dels diferents països. Des del Govern d’Espanya declaren que la injecció de capital als nostres bancs reactivarà l’economia, atès que aquests podran concedir crèdits a empreses i particulars; i que atraurà inversors estrangers. Però això no és el que ha succeït als països anteriorment intervinguts, ni el que va ocórrer l’última vegada que es va injectar diners a la banca espanyola, que va utilitzar els diners obtinguts a baix interès per comprar deute espanyol a alt interès.

Per contra, els països intervinguts s’han enfonsat en la recessió. I el que és més greu, han perdut per complet la seva capacitat per finançar-se. Grècia, Irlanda i Portugal són països que ara mateix depenen del BCE per al seu funcionament diari.

A continuació, algunes dades sobre les conseqüències de les “intervencions financeres” als països anteriorment citats:

• Grècia

  • Acomiadament de 150.000 funcionaris públics fins l’any 2015.
  • Congelació del salari dels funcionaris i reducció del 25% en les nòmines.
  • Reducció del salari mínim professional a 585€.
  • Augment de l’edat de jubilació a 67 anys.
  • Increment de l’IVA fins al 23%.
  • Privatització del sistema de loteries de l’estat o reducció del 60% en les partides d’educació.

• Irlanda

  • Acomiadament de més de 24.000 funcionaris públics.
  • Descens del sou mínim a 1€ per hora treballada.
  • Augment de 500€ en les taxes universitàries.
  • Augment de l’IVA al 22%.

• Portugal

  • Supressió de les pagues extra dels empleats públics.
  • Congelació del salari dels funcionaris fins l’any 2013.
  • Augment de l’IVA del 13% al 23%.
  • Suspensió de les jubilacions anticipades fins l’any 2014.
  • Privatització de nombroses empreses i serveis públics.

Sense la necessitat de ser economistes i sense valorar la idoneïtat d’aquestes mesures, i tenint en compte l’experiència dels rescats practicats en altres països de la UE; considerem imprescindible que es realitzi des del govern un exercici de transparència i democràcia. És vital que s’informi els ciutadans dels avantatges i els inconvenients, i de les possibles repercussions d’aquesta “intervenció financera”, per tal que puguem formar-nos-en una opinió fundada i votar en un referèndum vinculant l’acceptació o no d’aquest rescat.

——————–

Por un referéndum vinculante sobre el rescate de España

El pasado sábado 9 de junio España fue rescatada. Tras varias semanas afirmando que no se produciría ningún rescate y que la situación estaba controlada, el gobierno español aceptó finalmente un crédito de hasta 100.000 millones de euros, proveniente de la Unión Europea.

Cabe preguntarse “de quién” está siendo rescatada España. La respuesta es simple: España está siendo rescatada de sus propios bancos. Bancos que al irse a la quiebra podrían arrastrar consigo toda la economía española y en un efecto dominó más que previsible, acabar de hundir la maltrecha economía europea.

Durante los últimos meses, se nos ha obligado a aceptar incontables medidas de austeridad mientras veíamos como los responsables de la crisis seguían impunes, sin asumir la más mínima responsabilidad por su mala gestión. Tal es así que incluso se ha premiado la incompetencia de uno de ellos con el cargo de ministro de economía.

El gobierno español defiende a capa y espada que la nueva medida no es un “rescate”, sino una “intervención financiera”; de la misma forma en que defendía hace semanas que no se aceptaría ninguna inyección de capital de la UE. Afirman que “ayudará a las familias y a las empresas”, y que “es el camino a la recuperación y al empleo”.

Ante la pregunta que planteaba un periodista durante la rueda de prensa que ofreció el ministro de economía el pasado domingo: “Si según usted la sociedad no va a sufrir, ¿por qué no se ha pedido antes el rescate?”, Luis de Guindos contestó: “A usted no le toca preguntar ahora”. Todo un ejercicio de transparencia.

Dicen que vivimos en democracia, y es cierto. Una democracia enferma y desfasada, en la que se nos permite elegir a un representante que una vez electo, dispone de cuatro años para hacer cuánto quiera. Una democracia que permite que sus gobernantes pasen por encima de la voluntad mayoritaria, escudándose en unos resultados electorales con un apoyo del 23,11% de la población, que en buena parte consiguieron prometiendo exactamente lo contrario a lo que han hecho una vez en el gobierno.

Independientemente de que esta sea la mejor medida posible o no, lo que no es admisible de ninguna manera es que decisiones de tal envergadura se adopten sin el consentimiento expreso de la ciudadanía. Lo verdaderamente inadmisible es que se impongan medidas como ésta sin consultar a quienes van a verse directamente afectados por su aplicación.

Es urgente un cambio en la democracia española. Necesitamos más transparencia, necesitamos mecanismos que nos permitan mantener el control sobre nuestras vidas.

No estamos hablando de una decisión pequeña. Este rescate tendrá consecuencias.

Recordemos que España no es el primer país en ser rescatado por la UE:

• Grecia ha sido rescatada en dos ocasiones (mayo del 2010 y julio del 2011), con 240.000 millones de €.
• Irlanda tuvo que ser intervenida en noviembre de 2010, con 85.000 millones de €.
• Portugal se rescató en mayo del año pasado con 78.000 millones.

Es conveniente analizar las repercusiones que han tenido dichos rescates en las economías de los diferentes países. Desde el Gobierno de España declaran que la inyección de capital a nuestros bancos reactivará la economía, dado que éstos podrán condecer créditos a empresas y particulares; y que atraerá a inversores extranjeros. Sin embargo, no es lo que ha ocurrido en los países anteriormente intervenidos, ni lo que ocurrió la última vez que se inyectó dinero a la banca española, que utilizó el dinero obtenido a bajo interés para comprar deuda española a alto interés.

Por contra, los países intervenidos se han hundido en la recesión. Y lo que es más grave, han perdido por completo su capacidad para financiarse. Grecia, Irlanda y Portugal son países que ahora mismo dependen del BCE para su funcionamiento diario.

A continuación, algunos datos sobre las consecuencias de las “intervenciones financieras” en los países anteriormente citados:

• Grecia

  • Despido de 150.000 funcionarios públicos hasta el año 2015.
  • Congelación del salario de los funcionarios y reducción del 25% en las nóminas.
  • Reducción del salario mínimo profesional a 585€.
  • Elevación de la edad de jubilación a 67 años.
  • Incremento del IVA hasta el 23%.
  • Privatización del sistema de loterías del estado o reducción del 60% en las partidas de educación.

• Irlanda

  • Despido de más de 24.000 funcionarios públicos.
  • Descenso del sueldo mínimo de 1€ por hora trabajada.
  • Aumento de 500€ en las tasas universitarias.
  • Aumento del IVA al 22%.

• Portugal

  • Supresión de las pagas extra de los empleados públicos.
  • Congelación del salario de los funcionarios hasta 2013.
  • Aumento del IVA del 13% al 23%.
  • Suspensión de las jubilaciones anticipadas hasta 2014.
  • Privatización de numerosas empresas y servicios públicos.

Sin la necesidad de ser economistas y sin entrar a valorar la idoneidad de estas medidas, y teniendo en cuenta la experiencia de los rescates practicados en otros países de la UE; consideramos imprescindible que se realice desde el gobierno un ejercicio de transparencia y democracia. Es vital que se informe a los ciudadanos de las ventajas y los inconvenientes, y de las posibles repercusiones de esta “intervención financiera”, con tal de que podamos formarnos una opinión fundada y votar en un referéndum vinculante la aceptación o no de este rescate.