Una de les principals propostes de Pirates de Catalunya consisteix a defensar el model de democràcia directa en el que la població té una implicació molt més activa en la vida política del seu municipi, comunitat autònoma i estat. El ciutadà ha de votar decisions de forma molt més freqüent, fet que evita que els partits polítics facin una campanya electoral molt prometedora i després es desdiguin de la meitat del que presentaven al seu programa electoral per fer justament el contrari. En l’actual govern de l’estat en trobem un cas evident.

La democràcia directa suposa un empoderament del ciutadà respecte el model actual en el qual només vota un cop cada quatre anys. Tanmateix, i com ja ho podem comprovar en el nostre model, no sempre el que vota la majoria és el més assenyat. D’altra banda no s’explicaria com va poder guanyar el Partit Popular. En un hipotètic cas de democràcia directa la ignorància és encara més perjudicial pels interessos de tothom, ja que de les decisions de la massa podrien arribar a sortir accions realment esgarrifoses.

Llicència CC-BY. Original de Audio Luci Store

Els mitjans de masses

Un altre element que condiciona terriblement a la població són els mitjans de comunicació, els mitjans de masses. Aquests tenen un poder enorme sobre l’electorat. Només cal veure algunes burrades que es diuen pels canals de televisió/ràdio o pels diaris, amb el pretext de seguir “una línia editorial”. Menteixen. No es pot suavitzar més. I ho fan d’una manera, sovint, força subtil.

Des d’alguns partits s’ha deixat anar que hi hauria d’haver censura en els mitjans de comunicació per evitar aquesta manipulació de la població, que com dic, té una gran influència en l’opinió política de la gent i que encara suposaria un pes més gran en una democràcia directa. Tanmateix el que jo proposo és un canvi en l’educació.

L’educació com a filtre

El filtre de la censura no em sembla el més adient, ja que depèn molt dels òrgans censors i pot ser una arma de doble fulla, en canvi, un filtre des de sota, amb l’educació, pot ser la manera més eficaç de donar eines als ciutadans per poder desenvolupar-se en un context democràtic.

Els ciutadans han de desenvolupar el pensament crític així com un coneixement adequat del seu entorn social, polític i econòmic que els permeti ser totalment lliures a l’hora de decidir. No és casual que els diferents governs que s’han succeït, tant socialistes com populars, hagin rebutjat les propostes dels experts d’afegir en els currículums de primària i secundària, com a idea central, treballar el pensament crític, divergent, reflexiu, creatiu…

El poder dels docents

Tanmateix no tot és el currículum. Els professors i professores, així com les mestres i els mestres, tenen marge de maniobra per a desenvolupar propostes que treballin aquests conceptes a la classe i deixar de banda, almenys en part, l’educació més memorística, característica del nostre sistema educatiu i que l’única cosa que fa és convertir els nostres nens i nenes, nois i noies, en zombies.

Aquest serà el primer article d’una sèrie d’articles d’educació en els que treballarem temes com l’educació per a la ciutadania, el pensament crític i social o l’educació política entre d’altres amb l’objectiu de fer reflexionar a la societat i especialment a mares, pares, docents i alumnes.

Democràcia directa sí, però sense educació no serveix.

-Jordi Castellví-