L’u d’octubre no ha de ser un dia de commemoració, sinó un dia de record i reivindicació, de com el poble organitzat pot prendre les regnes del seu destí i mobilitzar-se pacíficament per canviar l’statu quo en benefici de tothom. L’u d’octubre és un dels màxims exponents de l’ideari pirata, l’apoderament popular, l’autoorganització i autogestió de la democràcia directa, sense dependre total o parcialment de les institucions.
Fa un any vam votar i vam decidir. L’Espanya caduca de les autonomies no és suficient pels anhels de més llibertat, més drets i més autonomia que Catalunya reclama i que d’altres pobles també cerquen. En una acció sense precedents, milions de persones van organitzar i defensar cívica i pacíficament un referèndum, posant-hi el cos i l’ànima per a permetre votar a favor o en contra de la independència. Davant d’això cap pirata podia romandre indiferent ni ignorar el mandat d’autodeterminació que s’hi va donar.
Després d’un any l’assetjament contra les persones públiques que ho van permetre continua. Un assetjament que ha comptat amb el suport del poder executiu, que no només ha donat suport a una justícia retrògrada i obertament parcial, sinó que ha intentat i insinuat constantment que no dubtaria en fer que el poder legislatiu creés lleis per prohibir l’independentisme, retallant les llibertats d’expressió i política; facilitar el tancament de webs sense ordre judicial, violant la neutralitat de la xarxa; i fins i tot anunciant modificacions ad hoc al Codi Penal per a convertir en delicte allò que van aduir per a empresonar o forçar a exiliar-se als representants polítics, demostrant que no hi ha fonament judicial per a una qüestió política legítima com el dret d’autodeterminació.
També hem pogut constatar la manca de voluntat d’impulsar des de la Generalitat les accions necessàries per portar a terme el mandat de les urnes l’u d’octubre. Un mandat que té la independència com a horitzó però que no és l’únic resultat a obtenir. Calen entomar nous reptes que són l’arrel del que va succeir un any ençà, com el d’una major participació ciutadana i la creació d’un nou marc de convivència, és a dir, l’inici d’un procés constituent I durant aquest any també hem vist com d’altres atiaven els remanents del franquisme, agrupats i disfressats sota innombrables aparences i noms però units per la seva ideologia filofeixista, que enyora règims dictatorials de tota mena, d’Espanya i de fora.
L’u d’octubre no era d’anar uns contra altres, sinó de tenir tots el dret a decidir sobre les nostres vides col·lectivament. Amb llibertat, dignitat i debat.