El partit es va reunir aquest diumenge per ultimar els preparatius i entomar el repte de les eleccions europees del pròxim 26 de maig. Les eleccions al Parlament Europeu es desenvoluparan junt amb les eleccions municipals. En aquestes eleccions, Pirates de Catalunya compta amb més de 200 candidatures, conformades mitjançant acords amb la CUP i dins la coalició Alternativa Municipalista, així com d’altres organitzacions d’arrel ciutadana de l’espai polític progressista, com EUiA, Podem i Som Alternativa.

Aquestes dues campanyes venen després d’unes eleccions espanyoles, on la formació va concórrer dins la coalició Front Republicà. En una reunió telemàtica, es van valorar els resultats obtinguts com a positius.

De les decisions preses en la reunió del diumenge 5 de maig, se’n destaca l’aposta decidida per una campanya basada en les xarxes socials i la missatgeria instantània. També el compromís ferm de no emprar sistemes de recaptació de dades sense consentiment explícit, com els que recentment es van legalitzar mitjançant de la legislació de protecció de dades.

Pirates de Catalunya apostarà per una campanya que generi pocs residus, a diferència de les campanyes tradicionals. D’aquesta forma també es lluitarà per superar el veto mediàtic. Aquest veto va ser un escull per a la candidatura de Front Republicà, que es va contrarestar a les xarxes, interactuant de forma directa amb tothom que volia preguntar i conèixer les propostes de la coalició.

A la reunió també es va acordar potenciar el caràcter transnacional de la llista pirata, que adopta el Programa Europeu Comú Pirata consensuat entre 16 partits d’arreu de la Unió Europea. En aquest Programa comú europeu que els diferents partits defensaran, destaquen el context repressiu de drets, la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, o bé el seu impacte en la vida quotidiana de la ciutadania europea. També els mecanismes per evitar l’evasió fiscal o la defensa dels denunciants de corrupció i filtradors, com els d’en Julian Assange, Luis Gonzalo Segura, Chelsea Manning o, el més recent, Ola Bini.

La formació política s’ha marcat l’objectiu de ser l’alternativa rupturista. Alternativa per instaurar les bases d’una Unió Europea on les persones estiguin al centre de tot. Això comença amb la creació d’un nou tractat fonamental que aclareixi i substitueixi els actuals.

Aquest nou tractat hauria d’aprofundir en una major democràcia en l’àmbit europeu, i cal sigui ratificat en referèndum. Amb aquest objectiu, el partit confirma que necessita, segons previsions de participació, un mínim de 350.000 vots a tot l’Estat espanyol. La consideren una xifra assumible si es té en compte el resultat del Front Republicà, del qual esperen poder capitalitzar el vot, en continuar amb la línia rupturista, d’anar a l’arrel dels problemes i fer resistència davant l’avenç dels interessos de les oligarquies econòmiques.

Per això, els Pirates animen a la ciutadania a participar i a votar en aquestes eleccions, ja que en la darrera convocatòria la participació no arribà al 46% de participació.

Des de Pirates, recorden que la seva candidatura treballarà perquè la Unió Europea reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya i tots els pobles, així com per fer valer el mandat del primer d’octubre.

“Pirates de Catalunya – European Pirates” aposta per un nou sistema social basat en la sostenibilitat i una nova relació amb la natura; vol aprofundir en la democràcia directa a la Unió, així com en el feminisme, l’antifeixisme i el republicanisme; una economia basada en la cooperació i no en l’especulació; la neutralitat de la xarxa, la democratització de la tecnologia, la informació i la cultura i, per acabar però no per això menys important, la defensa aferrissada dels Drets Humans, que avui en dia estan en clara regressió tant a Europa com a la resta del món.

Aquestes apostes es fan com a part d’un moviment amb més de 40 partits arreu del món, dels quals la meitat estan a Europa i 16 es presenten a les eleccions del pròxim 26 de maig, amb un lema comú: “Europa necessita més pirates”.

Pirates de Catalunya