Les sectorials són grups de pirates que cerquen l’aprofundiment en certs temes des d’una perspectiva pirata i que fan propostes ideològiques o programàtiques a la resta del partit. Els seus posicionaments poden representar postures que no són de consens.

Segons les previsions dels experts en la matèria, el que diuen que serà la ‘nova normalitat’ s’allargarà un temps indeterminat, i el curs vinent serà tot menys normal, acadèmicament parlant. Des de l’administració central apunten a aules de 15 alumnes per contenir els contagis, però sense concretar com es vol aconseguir aquest objectiu ni quines repercussions tindrà.

En qualsevol dels casos, aquesta mesura comportaria importants despeses econòmiques i materials, tant en recursos humans com en infraestructures. Despeses que, malgrat considerar totalment necessàries, res fa preveure que l’Estat les vulgui assumir. Seguint la tònica del que ha anat succeint durant aquest episodi pandèmic, segurament al setembre tornarem a assistir a una nova sèrie d’hilarants i alhora dramàtics despropòsits.

Per aquest motiu, des de la sectorial d’Educació de Pirates de Catalunya volem encetar un debat públic  per tal d’elaborar un nou paradigma educatiu, que doni més valor a l’ensenyament i millori les condicions de vida tant d’alumnes com professors. I proposar un seguit de mesures, accions i advertències per col·laborar a fer més amigable l’inici del curs vinent. Fins i tot, més enllà de simplement donar resposta a una situació d’emergència, aprofitar l’oportunitat per engegar iniciatives que millorin l’ensenyament al nostre país.

Es tracta d’un debat complex i que cal fer en profunditat, però d’entrada ens agradaria centrar-nos en la mesura que es discuteix aquests dies, les aules de 15 alumnes. Aquesta mesura té (entre molts d’altres) un defecte de fons crucial: es tornen a establir uns paràmetres rígids i inamovibles. Aquesta rigidesa no només és ineficaç davant una pandèmia sinó que també de manera general en la societat tremendament líquida en la que vivim. A més a més, la previsible manca de recursos econòmics fa que aquestes aules de 15 alumnes siguin poc menys que una quimera.

Tot plegat fa preveure que al setembre es dibuixarà un escenari mixt de classes a l’escola i classes a distància. La principal diferència radicarà en si aquest escenari serà caòtic i improvisat sobre la marxa (com fins ara ha estat), o planificat i organitzat.

Aquí algunes mesures que proposem:

1. Avaluar amb antelació l’escenari futur i decidir en conseqüència les “regles” del procés educatiu.
2. Entre d’altres ‘regles’ cal preveure la combinació de classes presencials amb classes a distància.
3. El percentatge de classes presencials i a distància ha de poder ser variable, per adaptar-se a possibles rebrots del virus.
4. El percentatge de classes presencials i a distància ha de ser asimètric, per adaptar-se a les necessitats específiques de cada alumne.
5. És imprescindible formar als professors en conceptes com noves tecnologies, teleformació, autoaprenentatge i gamificació per tal que aquesta nova normalitat no afavoreixi encara més el desencant dels estudiants i el fracàs escolar.
6. Cal dur a terme accions decidides per evitar que la ‘nova normalitat’ incideixi encara més en les desigualtats socials i en la discriminació de certs col·lectius, com ara les següents:
   1. L’alumne, malgrat rebre classes a casa, requereix el suport adult, proporcionat preferiblement pels pares o altres familiars. Cal emprendre de manera urgent i real mesures de conciliació familiar (permisos, reduccions horàries, jornades intensives, teletreball, etc.) i cal que aquestes mesures no incideixin en la sobreresponsabilització de la dona, sinó que han de potenciar activament la participació dels homes en les tasques educatives dels nens.
   2. És totalment inviable que els professors actuals, sense augmentar-ne la dotació, puguin conciliar la vida laboral amb la familiar, ja que si fins ara era imprescindible la formació fora d’hores de feina i emportar-se’n a casa (correccions, preparacions…), amb la disminució de ràtios serà impossible dur-ho a terme.
   3. El període de confinament ha evidenciat que per a les famílies, fins i tot quan els pares no treballen, assistir als seus fills en les feines encarregades des de les escoles és una càrrega extra que no tots poden assumir, sigui per coneixements o per requisits laborals o de cures.
   4. El sistema educatiu ha d’estar preparat per atendre de manera efectiva a aquells alumnes que, malgrat les mesures del conciliació familiar que hem proposat, no tinguin acompanyament a la seva llar. 
   5. Cal dur a terme accions de sensibilització i conscienciació de la importància del paper dels pares en l’educació i desenvolupament cognitiu dels infants. Els infants amb pares i mares més conscienciats dedicaran més temps als seus fills. Per fer efectiva aquesta mesura cal incidir en la lluita contra la desigualtat social (ja que acostumen a ser pares i mares amb més nivell acadèmic i també adquisitiu els que poden dedicar més temps als seus fills).
7. És imprescindible readaptar les programacions i els continguts. Donar classes a distància no es pot reduir mai a enviar deures.
8. Cal proveir adequadament els alumnes dels mitjans tècnics necessaris per poder seguir les classes virtuals.
9. Cal dur a terme una adaptació dels espais educatius. No té cap sentit impartir classe a 15 alumnes en una aula amb  30 taules i 30 cadires. Pot ser una bona ocasió per ‘tematitzar’ els espais compartits, enriquint-los i donant-los-hi més significació. I començar a treballar de veritat en un ensenyament per projectes, per abandonar per sempre una manera d’educar obsoleta per decimonònica. 

Des de la sectorial d’educació de Pirates de Catalunya volem iniciar un procés de debat sobre l’educació post-confinament. Si ets militant pirata, pots entrar al nostre xat i participar-hi. I si encara no ho ets, i vols dir-hi la teva, ara és el moment d’enrolar-te amb nosaltres! Sigues pirata!

Pirates per l’Educació