Democràcia vol dir, literalment, el govern del poble.

En una democràcia, tothom ha de tenir el mateix dret a decidir i a participar a les decisions. Però resulta evident que no és el que tenim… el model de govern que tenim és l’anomenada “Democràcia Representativa“, però per reducció, li diem democràcia. En diem “cafè” del cafè descafeïnat? Llavors, perquè en diem “democràcia” a la democràcia representativa?

La primera democràcia coneguda va ser la d’Atenes, al voltant del 500 abans de Crist. Allà els ciutadans decidien entre tots el que s’havia de fer, i l’alcalde, el tresorer i els altres càrrecs no eren pas votats, eren triats en un sorteig anual, doncs els càrrecs no prenien cap decisió, només duien a terme el que els ciutadans decidien!

El sistema funcionava prou be en les petites ciutats-estat de l’antiga Grècia, però fóra complicat que funcionés en un territori extens amb les primitives comunicacions de l’època, i grans imperis dictatorials, com el romà, les va arrasar.

Val a dir que no hi va haver cap lloc a tota l’antiguitat amb tanta i tant rica producció cultural com la grega, a ells devem la base del coneixement i la societat actuals, i es va trigar molts segles en tornar a tenir un nivell d’educació i cultura similar a aquell de l’antiguitat.

Aquella democràcia no era pas perfecta, doncs ni les dones podien votar, ni els esclaus eren considerats ciutadans, però en la seva forma de funcionament, era molt més democràtica i transparent que el model que tenim en l’actualitat.

Com sabeu, durant segles la democràcia va pràcticament desaparèixer sota el jou de sistemes imperials i monàrquics, en els quals el poder se’l repartien entre nobles i religiosos.

Al segle XVIII la burgesia va voler tindre una part del pastís del poder, i tot organitzant-se, van aconseguir introduir les democràcies censatàries, aquesta va ser la real revolució francesa: una revolució a on només els homes rics i ben instruïts podien votar. Evidentment, nobles i rics van començar a casar-se entre ells, i al final, l’única cosa que es va fer va ser canviar una antiga oligarquia de nobles, heretada pels títols nobiliaris de pares a fills, a una nova oligarquia a on els diners otorgaven el poder, i aquests diners passaven de pares a fills. En resum, una mica de maquillatge per a no canviar res.

Els promotors d’aquesta aberració de “democràcia” argumentaven que no tenia sentit donar dret a vot a algú que prou feina tenia per a menjar, probablement no sabia llegir i dubtosament podia permetre’s comprar un diari per a informar-se. Això no era més que una oligarquia amb una mica de maquillatge.

A mitjans del segle XIX es va evolucionar fins a la democràcia masculina, en la qual podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure, però no les dones. Saber llegir i escriure era en bona part sinònim d’haver nascut en una família que no passava excessives penúries, o sigui que s’ampliava una mica qui podia votar, però al final votaven majoritàriament les classes benestants, i per tant, votaven en favor dels seus interessos.

Finalment, a primers del segle XX es va incorporar el sufragi femení, de forma que també les dones que sabessin llegir i escriure van poder votar. Un cop més, una gent que no passa penúries decideix per tothom…

A mitjans del segle XX es va introduir el sufragi universal, que permetia el vot als analfabets i a la gent de totes les races, finalment! Ara bé, fixeu-vos que coincideix amb la popularització de la ràdio i la televisió. Així doncs, ja no calia privar als pobres del dret a vot, només calia entretenir-los i enredar-los, fent-los creure que així no tenien cap motiu de protesta, o si en tenien, era contra el president de torn, no contra “la democràcia“, així, els que tallen el bacallà, el continuen tallant sense que els molestem.

A la resta del món, tot i que sembla que hem avançat, i és indubtable que el sufragi universal ha estat un gran pas per a la democràcia representativa, seguim tenint una oligarquia que ens governa.

Com podeu veure, portem quatre evolucions, una cada 50 anys, i de l’última ja fa 61 anys… no creieu que ara toca alguna altra cosa?

El model actual de democràcia representativa no deixa de ser una “democràcia de les elits“, a on els polítics professionals, els propietaris dels mitjans de comunicació i els grans capitals es dediquen a fer sopars plegats, mentre ens enreden per a seguir a la poltrona.

Quants cops heu sentit que tal o qual candidat o candidata serà el canvi que necessitem? En quantes eleccions heu vist que se us presenta una nova cara com a “salvadora de la pàtria” o “redemptora de la crisi” o “líder que ens durà a la victòria aclaparadora“? I entretant, qui es queda sense casa? qui perd familiars a les guerres? qui passa penúries per a arribar a final de mes? ells o nosaltres?

Als que ja han viscut més de dues eleccions, se’ls ha fet evident que mani qui mani, no mana per a nosaltres, ens mana a nosaltres. No serà aquest el motiu pel qual quasi la meitat de la gent no vota, i un 3% de la gent vota en blanc?

Vivim en una obra de teatre on els polítics son els actors, i la gent només pot presenciar la funció. Ens deixen aplaudir o bramar cada quatre anys i ens diuen que “la democràcia” som tots, mentre ells continuen fent el paperina i nosaltres continuem tancats en aquest teatre, encara que no ens agradi la funció.

Ja en tenim prou! Volem democràcia de debò!!!

Fa temps que sabem llegir i escriure, i disposem de mitjans i xarxes de comunicació que els nostres avis mai no van ni somniar. Ens hem de conformar avui dia amb un sistema de democràcia implementada amb les limitacions i prejudicis de fa dos segles?

Amb la tecnología, tothom pot participar en totes les decisions, quin motiu hi ha per a no donar una nova volta al cargol de la democràcia i poder decidir sense “tutors” parlamentaris?

T’agradaria poder decidir sobre els afers que es tracten al Parlament? T’agradaria poder proposar lleis? T’agradaria poder saber exactament com s’administra cada cèntim dels diners públics?

Doncs tenim dret. La sobirania rau al poble, recordem-ho.

Volem avançar cap a la Democràcia Directa, és a dir, el model a on tothom proposa i decideix sense intermediaris, amb sufragi universal, evidentment.

Aquest sistema pot semblar trencador als escèptics, però no és més que aplicar la democràcia clàssica i el sufragi universal alhora. Abans d’Internet era impossible poder decidir entre tots que ha de fer un gran territori, però ara ja fa temps que és possible.

De fet, el model de govern de Suïssa s’aproxima bastant a la democràcia directa, això si, sense aplicar les telecomunicacions. Allà la major part dels impostos els recullen i els gasten els municipis, i és la gent qui decideix en què es gasten els diners. Probablement és el millor exemple de la vigència i potència d’una democràcia de debò, i, com per art de màgia, paguen 5 cops menys impostos que nosaltres i la corrupció és pràcticament inexistent.

Degut a que aquest canvi de model serà complicat d’implementar de la nit al dia a les nostres terres. a Pirates de Catalunya hem plantejat un camí a seguir per a assolir-lo sense vessar una gota de sang.

Plantegem usar les lleis actuals per a avançar cap a la Democràcia Directa.

I ara algú es preguntarà… i com ho penseu fer?

Presentant-nos a totes les eleccions, obtenint representació, i fent que tothom qui vulgui, decideixi. Els representants de Pirates de Catalunya aplicaran el més proporcionalment possible tot allò que la gent decideixi.

Per a evitar contradiccions o intents de manipulació malintencionats, no es permetrà atemptar contra els drets humans.

I be, toquem de peus a terra, dubtem que a les properes eleccions al parlament de Catalunya obtinguem majoria absoluta, però el simple fet d’entrar al parlament permetrà que tothom pugui veure com pot funcionar la democràcia directa en l’actualitat, i amb l’exemple predicar.

Es vol plantar una llavor que permetrà donar a conèixer la democràcia de debó a més gent encara, i alhora convèncer a més escèptics. Mica en mica anirem creixent, fins a que la gent en favor de la democràcia directa sigui la majoria.

Avançarem per poder viure en una societat sense polítics intermediaris, a on tots i totes decidim sobre les nostres vides.

No tenim cap dubte que només hi ha dos futurs possibles: un de lliure, com el que proposem, o un futur ple de control, a on tant l’informació com la cultura siguin controlades per un grapat de paràsits que viuen de la nostra sang, i els governants continuïn sent les seves titelles, portades a l’escenari per a entretindre una societat cada cop més decebuda i frustrada, desesperançada sobre qualsevol possibilitat de canvi.

Qui abans comença a caminar, abans fa via. Per això ens hem proposat entrar al parlament de Catalunya a les properes eleccions, una ocasió excepcional per a donar visibilitat a la democràcia directa.

Només ens caldran 90.000 vots a la província de Barcelona, d’entre 4.5 milions d’electors, o pocs més de 20.000 a Girona, Lleida o Tarragona. La fita és assolible, però ens cal l’ajuda de tots i totes!

Si creieu que la democràcia representativa ja no funciona, que ja us han decebut prou i que cal una veritable evolució del sistema, si us plau, fem arribar aquest vaixell a bon port.

Ha arribat el moment de canviar les coses per nosaltres mateixos, no volem cap líder que ens vengui per 30 monedes d’or!

Contacteu-nos, oferiu la vostra ajuda, afilieu-vos, feu propostes de govern, voteu, participeu i, sobretot, feu difusió d’aquesta crida entre tota la gent que us estimeu, doncs entre tots i totes, podem i farem història.

Endavant, Pirates!