Catalunya va superar unes noves eleccions aquest passat diumenge 27 de setembre. Llargament esperades, s’ha imposat la lectura plebiscitària tant a la premsa com entre els partits i la ciutadania, lectura que va ser una constant des de setmanes abans de l’inici oficial de la campanya. Des de Pirates de Catalunya les varem afrontar des de la convicció que una qüestió transcendental com l’encaix de Catalunya amb Espanya havia de passar per un referèndum, desobeint si calia i entomant-ne totes les conseqüències.
La intensificació de la batalla de declaracions entre la Generalitat i la Moncloa, sobretot per part dels segons fins a arribar a l’absurd i les dates en les quals va correspondre recollir signatures, les primeres setmanes d’agost, van fer que una fita habitual, aconseguir les signatures a totes les províncies, es tornés pràcticament inviable amb el grup que es mantenia actiu en el partit, reduït per l’ambient d’ara o mai i el fet de mantenir-nos coherents en la nostra aposta per la democràcia directa, no representativa, sense posicionar-nos en una de les opcions al voltant de la independència.
Així, no hem aconseguit presentar-nos a Barcelona, Lleida i Tarragona, tombades per un marge de signatures massa ampli sense possibilitat de aconseguir-les en el termini de “rectificació”. Òbviament no es pot comparar els resultats a una única província amb els de la resta, que es presentàvem com a mínim a tres. Ni molt menys es pot menysprear la bona feina dels companys de Girona, que han lluitat cada dia de la campanya per arribar a la gent, fent actes al carrer i batallant a les xarxes socials la incredulitat i crítiques d’aquells que no compartien el nostre plantejament compartit. Cal donar una ovació i un agraïment sincer als companys que ho han donat tot malgrat que ho tenien tot en contra.
El president Mariano Rajoy va anunciar durant una entrevista a Antena 3 que les eleccions generals seran aquest pròxim 20 de desembre. Tornem a un nou escenari electoral, sense haver superat la ressaca del 27S, on ens hem de preguntar: hem de renunciar a presentar-nos a aquests comicis?
Per respondre aquesta pregunta, hem de resoldre abans altres qüestions:
- Som gent suficient per recollir quasi 6.000 signatures?
- Estem preparats per oferir una alternativa sòlida a altres opcions que estan sorgint?
- Estem disposats a portar endavant una campanya potent per extendre les nostres propostes de transparència radical, democracia directa i un nou model cultural que no persegueixi a la ciutadania?
En sorgiran d’altres, però aquestes són les tres principals. Només tenint clar això ho podrem tot. Mesurem forces, qui estigui disposat que doni el pas endavant i digui “jo vull implicar-m’hi”. Si volem que la democràcia no mori en mans de les corporacions i dels interessos partidistes, si volem que deixin d’enfonsar-nos en la precarietat i ens prenguin la dignitat, és necessari donar el pas endavant i dir que volem els pirates allà on faci falta per garantir un Estat més democràtic, sigui aquest Catalunya o Espanya. Això als pirates ens resulta indiferent, perquè si Catalunya ha de seguir sola ho heu de decidir vosaltres, catalans i catalanes, veïns i veïnes, no només la cúpula o l’assemblea, per molt general que sigui, d’uns pocs partits.
Hem après moltes lliçons durant aquests anys, algunes ben concentrades en els últims mesos. Hem comés també errors, però això no ens fa enrera. Ara és el moment de decidir si posem en pràctica l’experiència acumulada i fer pinya per portar el canvi allà on sigui necessari. Per un Estat pirata, som-hi!
Creo que el problema principal por el que el mensaje pirata no cala es doble:
– No nos posicionamos en ninguna propuesta concreta, con lo que la gente que no quiere participar no lo ve como una opción viable/fiable
– El nombre “Pirata” da lugar a menospreciar el programa político tras el partido. Para los pocos que saben de qué va el tema aún se trata de temas “caducos”, como la SGAE, la ley Sinde, etc. Y creo que el propio nombre es culpable de esta percepción.
Es por ello que creo que, mal que me pese, el partido Pirata, bajo ese nombre y esas siglas, tiene muy difícil resultar influyente en ningún sentido. Yo abogaría por una refundación bajo un nombre más coherente que el objetivo del partido pirata: la actualización de la democracia a los tiempos que corren.
Un nombre del estilo “Democracia del S.XXI” (haría falta un buen brainstorming) quizá quitaría unos cuantos palos de las ruedas del partido. Lo creo así porque, en charlas políticas con personas poco sospechosas de desinformadas, al explicarles el programa pirata, hablarles de democracia líquida, y el resto del ideario pirata, la reacción más común es de sorpresa, y la mayoría incluyendo un “yo votaría un partido con ese, pero es que con ese nombre…”.
En mi humilde opinión, el nombre Pirata solo sirve ya para que los románticos del movimiento se sientan especiales, pero si queremos ser influyentes en el mundo real tenemos que adaptarnos para que aquellos que no puedan ver más allá del nombre no tengan ese impedimento; para hacer llegar el mensaje a la sociedad, en definitiva.
No estoy de acuerdo al 100% con el argumento de Antonio, el nombre engancha, por que ser “Pirata” no es sólo ser un informático, abordar barcos o tener un parche en el ojo, sino que podría estar dirigido directamente con “un cambio del sistema” falta un enfoque, eso sí, pero “piratear el sistema” no es tarea fácil, creo que los tiros podrían ir por ahí, faltan más propuestas a parte de la democracia participativa, la privacidad y la libertad individual.
¿Qué pasa con las renovables?
¿Dónde está la gente Pirata?
¿Cómo os definís a nivel ideológico?
Quedan muchos campos abiertos, que un usuario medio no podría lograr a entender, falta repercusión, entiendo que por falta de presupuesto sea difícil, pero falta ese mecanismo de cada barrio, cada pueblo, cada ciudad, para crear una asamblea en la cual se debatan fórmulas relevantes…
Sigo pensando que el color negro, seguido con la bandera de Pirata es muy “antifa” e “anarko” y ese rollo me mola, hablando de manera coloquial, creo que vuestro target principal debe ser atraer a las nuevas generaciones y/o jóvenes hasta los 40-45 años de edad.
Por último decir que tengáis mucho éxito, si me necesitáis, ya sabéis.
¡Un saludo!
Era previsible que davant d’unes eleccions autonòmiques, sí, però amb un clar plebiscit entorn a la independència i una possible legislatura curta, les forces ambigües quedessin perjudicades (finalment, es va fer una consulta però els resultats es van saber després del 27, els electors desconeixerien el resultat). Per tant, crec que presentar-se, bé, només ha servit per esgarrapar uns centenar de vots.
Ara bé, les eleccions generals no són un plebiscit, són per tenir presència al legislatiu espanyol (encara que potser ens quedi poc temps al convent) i influir en les polítiques de l’Estat, per tant, està més que justificat que Pirates vulgui presentar-se (sola o amb coalició).
En la mesura de les meves possibilitats, recolliré els avals que pugui encara que la meva disponibilitat de temps és molt limitada.
PD. En quant al nom, no em sembla malament. I si Podemos i Ciutadans, marques noves, han pujat ha sigut per la promoció dels mitjans de comunicació en bona mesura.
El daltabaix estava anunciat. Fins i tot em vaig alegrar que no arrivéssim als avals, en aquestes només podríem perdre estrepitosament.
Sempre he volgut que ens molléssim en algunes qüestions als programes, no entenc com és que l’ideari pirata no permet defensar la independència si ho decidís la majoria de pirates (revisable), però sí anar a una candidatura conjunta.
Finalment i més important, l’estigma d’algunes campanyes de sóc pirata arr i piratejo ens fa quedar com un partit poc seriós, i el vot (+democràcia) és un tema molt seriós.
L’ùnica opció és transmetre la imatge de modernitat que ens correspon amb un candidat mediàtic i seriós, agut, que quan parli transmetés serenor, a ser possible jove, que representaria els valors de canvi, renovació i societat feminitzada i plural que volem. Em ve al cap l’Ismael Peña com exemple. A en Jover l’admiro molt i estimo la seva dedicació i voluntat de justícis, però per llençar un partit ara s’ha de transmetre serenor i patejar-se els medis, difondre el pensament, ser un líder.
De tota manera en søc escèptic; no crec que la societat espanyola estigui preparada, cal una societat més feminitzada (eg com la sueca) i l’espai més intel·lectual ja el cobreix a Catalunya la CUP.
No me malentendais, a mí el nombre me parece cojonudo y veo mucha significado en él. Pero en mi mensaje hago de abogado del diablo, puesto que para ser influyentes necesitamos atraer a una masa a la que me consta que (al menos en una proporción grande) el nombre le parece simplemente de chiste, y por tanto ya no consideran informarse más allá puesto que no se trata de algo serio (en su visión).
El principal problema del partit es que per ser radical en algunes coses, no es mulla en altres de vital importancia en el marc politic actual.
Es a dir, encara no s ha definit oficialment en contra o a favor del capital o la independencia. Com pretenia un partit que no es defineix en unes eleccions plebiscitaries obtenir algun vot?
La CUP ja es pronuncia a favor o en contra d aquestes coses, pero te el problema de no apreciar convenientment internet com ho fa pirata.
A mes, he entrat en aquesta pagina pero ningu m ho ha facilitat. Com pot ser aixo possible en un partit politic?
Penso que pirata necessita un canvi d estructura enorme i molt segurament un canvi de "persona que pren decissions" brutal i radical. Convertirse en un partit 100% assembleari. I aixo, en un partit que sap treure maxim rendiment de les noves tecnologies es molt factible.