Falten 3.291 persones represaliades per amnistiar. Aquesta és la conclusió a què arribem amb l’anunci d’indults, després del pròleg escenificat amb l’espectacle realitzat al Liceu sota el títol “Reencuentro: un proyecto de futuro para toda España”.

Espanya no tindrà futur sense tallar de soca-rel amb el filofeixisme creixent que busca eliminar qualsevol expressió popular que no sigui considerada nacionalment espanyola, per moltes propostes que es facin, i l’indult no és cap gest de justícia reparadora.

La repressió exercida des dels estaments polítics, judicials i policials de l’Estat; amb el suport entusiasta de l’extrema dreta catalanòfoba i l’equidistància de l’autoanomenada esquerra, fins i tot la catalana; no comença ni acaba en els presos polítics catalans. S’ha estès fins a 3.300 persones; exiliades, condemnades i processades esperant sentència. Per aquestes, menys mediàtiques i conegudes, no hi ha cap gest. Sense incloure totes aquestes persones, els indults als presos polítics resulten insuficients.

Tampoc podem obviar que la Generalitat de Catalunya encara és acusació en moltes de les causes on s’han processat manifestants i activistes. És imprescindible que les institucions actuïn amb responsabilitat i no contribueixin a la repressió. Cal actuar per retirar les acusacions, en lloc de fer escarafalls un cop les condemnes s’han produït.

També cal que les exiliades puguin tornar a Catalunya, tal com diuen l’informe i posterior resolució del Consell d’Europa, on s’estableix clarament que s’ha fet “una interpretació que converteix la desobediència civil no violenta en un delicte de sedició”, en un exercici més de guerra judicial vers la dissidència que s’oposa a l’statu quo. A més a més, aquest mateix argument ja s’està traslladant a altres àmbits i causes, perseguint el dret a manifestació i la protesta pacífica.

Cal una amnistia que repari, no uns indults limitats que amaguen la humiliació d’acceptar una culpabilitat per uns delictes inexistents. I aquesta amnistia ha d’estendre’s als milers de persones perseguides, no només a un grapat de líders polítics i civils, ja que mentre segueixi havent-hi una sola persona represaliada per motius polítics, la reparació no serà possible. Alhora, cal continuar construint alternatives al voltant del dret a decidir-ho tot, per tombar els pilars del vell règim i posar els fonaments d’un nou projecte on el poble català pugui decidir el seu camí lliurement.

Pirates de Catalunya