Una enquesta revela que el 66% dels menors s’oposen a que els proveïdors d’Internet escanegin missatges personals per trobar contingut sospitós, mesures que es proposen per a la seva protecció al Reglament pel qual s’estableixen normes per prevenir i combatre els abusos sexuals de menors (CSAR en les seves sigles en anglès) de la UE, també anomenada proposta «ChatControl». El 80% dels menors d’edat enquestats expliquen que no se sentirien còmodes sent políticament actius o explorant la seva sexualitat si les seves converses fossin controlades o escanejades. Per a aquesta enquesta, l’empresa d’investigació d’opinió pública Episto va entrevistar a més de 8.000 adolescents d’entre 13 i 17 anys de 13 estats membres de la UE.

Troballes:

• El 31% dels enquestats menors d’edat utilitzen aplicacions de comunicació, aplicacions de cites o altres aplicacions per enviar fotos íntimes de manera consensuada que, com a resultat de la proposta de la UE, es podrien enviar al personal de l’empresa, al personal de la UE i a la policia.
• El 67% dels menors utilitzen aplicacions de comunicació xifrades com Whatsapp o Signal.
• La proposta CSAR de la UE requeriria als serveis de missatgeria i xat per verificar l’edat de l’usuari, eliminant efectivament les comunicacions anònimes, el 56% subratlla que l’anonimat és important per a les seves activitats polítiques (15%: no és important), i el 59% diuen que l’anonimat és important per explorar la seva sexualitat (20%: no és important).
• L’esborrany de la normativa CSA de la UE proposa que s’ha d’evitar que els menors instal·lin aplicacions que els permetin comunicar-se amb adults (com WhatsApp), invocant el risc de ciberassetjament pedòfil (grooming). El 56% s’oposa a aquesta proposta (29% li donen suport). El 68% explica que és important per a ells comunicar-se amb els adults (18%: no és important). El 85% diuen que probablement o segurament trobaria un adult per registrar les aplicacions si fos necessari per eludir les restriccions d’edat.
• Només un 2% creu que escanejar totes les comunicacions privades per trobar material nociu és el més eficaç i adequat per protegir-los dels danys a Internet. Només el 5% creu que excloure els menors de l’ús de les aplicacions de comunicació i xat és la millor solució. El 37% suggereix millorar els mecanismes perquè els joves denuncien els casos de ciberassetjament pedòfil i vetllar per un seguiment adequat i eficaç d’aquests. I el 43% suggereix que la millora de l’alfabetització mediàtica i la formació dels menors sobre riscos i respostes adequades és l’enfocament més eficaç per protegir-los dels danys a Internet.
• Les noies tenen opinions similars a les dels nois, les respostes no depenen significativament del gènere.

Sobre l’enquesta:

• El febrer de 2023 es van enquestar 8.007 menors d’entre 13 i 17 anys
• Països participants: França, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, República Txeca, Àustria, Suècia, Espanya, Itàlia, Polònia, Hongria, Eslovàquia, Grècia
• L’enquesta va ser encarregada pels membres del Partit Pirata del Parlament Europeu Marcel Kolaja, Patrick Breyer, Markéta Gregorová, Mikuláš Peksa i European Digital Rights (EDRi)
• Les dades en cru són obertes a consulta pública

Marcel Kolaja, membre i qüestor del Parlament Europeu del Partit Pirata Txec i relator a l’ombra dels Verds/ALE del Reglament CSA als Comitès IMCO i CULT, comenta:

“L’enquesta mostra clarament que fins i tot els joves i els nens, que la legislació diu protegir, s’oposen a l’esborrany. Només aproximadament un terç dels menors europeus pensen que bloquejar la instal·lació d’aplicacions de comunicació a menors d’edat ajudaria a lluitar contra l’abús i ciberassetjament infantils. L’esborrany de la Comissió té com a objectiu protegir els nens dels depredadors sexuals. Tanmateix, en la seva forma actual, només els prohibeix l’ús d’una important eina de comunicació i els sotmet a una vigilància massiva. Tot això en contra de la seva voluntat. Evidentment, és important protegir els nens dels depredadors sexuals. Tanmateix, l’esborrany de la Comissió és ineficaç i infringeix el seu dret humà bàsic a la privadesa. En canvi, hem de centrar-nos a educar els joves sobre els riscos de comunicar-se amb desconeguts en línia i millorar els mecanismes perquè els joves denuncien casos de grooming”.

Patrick Breyer, membre del Parlament Europeu del Partit Pirata Alemany i relator a l’ombra dels Verds/ALE per a la proposta de regulació CSA al Comitè de Llibertats Civils (LIBE), comenta:

“La millor manera de mantenir els nens segurs en línia és escoltar-los i respectar les seves opinions. Els joves prefereixen ser entrenats per defensar-se de les amenaces en línia, en lloc de tenir els seus xats privats i fotos íntimes escanejats i exposats. Els adolescents prefereixen mecanismes de denúncia eficaços a ser impedits de comunicar-se amb els adults. Els nens són especialment vulnerables a les violacions de la seva privadesa, anonimat i seguretat en línia. La proposta extrema de control de xat CSAR de la UE espanta els mateixos nens en nom dels quals està sent impulsada. Els joves mereixen estar implicats políticament, no instrumentalitzats per establir un futur de vigilància massiva sense precedents”.

Markéta Gregorová, diputada al Parlament Europeu del Partit Pirata Txec, comenta:

“Protegir els adolescents dels perills del món en línia és clarament important. Aconseguirem aquest objectiu supervisant les seves converses privades? Definitivament no. La majoria dels joves que participen en aquesta enquesta comparteixen la mateixa opinió que nosaltres. La millor manera de protegir-los és millorant la seva educació en aquest tema, així com la seva alfabetització mediàtica. Ser actiu a les plataformes de xarxes socials forma part de la societat actual i la comunicació entre ells és crucial, especialment per als joves. Per tant, hem de prendre mesures per garantir que Internet sigui un espai segur. Eliminar l’anonimat o restringir l’accés des de les plataformes de comunicació per edat no solucionarà aquest problema. En lloc de passar temps escanejant cada conversa, hauríem d’invertir la nostra energia en mecanismes que siguin més efectius. Un bon exemple seria la millora de la funció “denuncia” dins de les plataformes de comunicació i la consegüent reacció de la plataforma, de manera que sigui més fàcil denunciar casos d’assetjament i garantir un seguiment adequat de cada incident”.

Andreea Belu, cap de campanyes i comunicacions d’EDRi, comenta:

“Durant l’Any Europeu de la Joventut 2022, els funcionaris de la UE van fer moltes promeses per capacitar els joves perquè siguin políticament actius. L’última enquesta mostra que, sota aquest vigilància, 8 de cada 10 joves no se sentirien còmodes sent políticament actius o explorar la seva sexualitat. Segons la proposta de Reglament CSA, els joves de la UE seran vigilats de manera desproporcionada. Els polítics de la UE han de protegir la comunicació segura i permetre que els joves es converteixin en motors del canvi social. Aturar l’horrible delicte d’abús sexual infantil és crucial i necessita solucions reals. No obstant això, les mesures tecnocèntriques i propenses al fracàs són una pèrdua de diners i no aborden els problemes estructurals subjacents d’aquest terrible problema. Els joves enquestats van confirmar el que molts experts ja demanen, entre d’altres: una millora de l’alfabetització mediàtica, formació, mecanismes d’informació”.

El Parlament de la UE i els governs de la UE estan discutint actualment la proposta de legislació CSAR. Avui és la data límit perquè els grups polítics presentin esmenes a la Comissió del Mercat Interior (IMCO). Una enquesta del 2021 ja havia trobat que una gran majoria d’adults a la Unió Europea s’oposen a fer front a l’explotació sexual infantil en línia cercant automàticament tots els missatges i missatges electrònics personals de cada ciutadà per trobar contingut presumpte sospitós.

Més informació a ChatControl.eu and StopScanningMe.eu.