Un govern obert és, en essència, una administració compromesa legalment a permetre el lliure accés a les seves dades i als seus documents. Ara bé, fins a quin punt gaudim d’un govern obert? El grau d’accessibilitat ha anat variant extraordinàriament al llarg del temps i és molt diferent d’un país a l’altre. El 1966, els Estats Units van firmar el Freedom of Information Act, que donava als ciutadans la llibertat d’accedir a certa informació governamental. Suècia i Finlàndia havien fet una declaració semblant temps abans, i més endavant s’hi van afegir diversos països més, entre els quals no hi ha Espanya.
Mentre que tants governs del món occidental presumeixen dels seus actes de transparència, ONG’s com Transparency International o Open Society Institute fa temps que els acusen de secretisme i d’amagar informació per a poder fer moviments que, de saber-ho, la gent no acceptaria. Reconeixen que hi ha governs més avançats que d’altres en temes de transparència, però saben que amb això no n’hi ha prou, ni molt menys.
Si bé aquesta falta de transparència preocupa molt, també aquí, és sorprenent que no es reclamin, des de fa més temps i amb més força,mesures concretes per a afavorir-la. Sentim parlar constantment de corrupció, a tots ens molesta, però ningú no fa res. Els polítics s’omplen la boca de paraules buides i la gent no demana que s’apliquin mesures tangibles.
Un govern transparent, sempre respectant la intimitat dels funcionaris, és un govern que la gent sent més proper i en el qual es pot implicar més, perquè veu i sent les decisions que es prenen com a més properes i les pot fer pròpies. Un govern transparent pot aconseguir una societat més participativa, més implicada en les seves activitats, ja siguin polítiques, culturals o, fins i tot, reivindicatives. A més, amb un govern transparent, les corrupteles i els amiguismes es minimitzarien, perquè en el cas que es produïssin podrien ser detectades amb molta més celeritat, evitant despeses del fons públics. Evidentment, en un govern obert, els polítics deixen de ser els que manen, els que decideixen segons els seus interessos i es dediquen a fer un servei a la societat, gestionant els recursos de què disposen.
Així, en països com Finlàndia les despeses de l’administració són d’accés públic, a més, cada compra s’ha de fer a preu de mercat i ha d’anar acompanyada de tres pressupostos de proveïdors diferents. Les decisions preses per qualsevol funcionari (excepte quan poden afectar temes de seguretat) també estan a disposició dels ciutadants per a ser consultades. Com a exemples més propers, amb un govern obert i transparent hauríem de saber el que es paga a les entitats privades de gestió (CEDRO, SGAE, …) en concepte de gestió de drets d’autor amb els diners públics i, la gent tindria el dret de decidir si ho troba adient o no aplicant la màxima de la democràcia directa que Pirates de Catalunya defensa.
Per tot plegat, volem millorar la forma de govern actual implantant el govern obert i transparent, apropant la gestió política a la societat per a què tingui el poder real de decidir.