Aquests dies de confinament, tant des del Govern de la Generalitat com des del Govern de l’Estat Espanyol s’estan debatent en l’àmbit públic diferents iniciatives vinculades a establir controls per intentar aturar la pandèmia i alhora mantenir l’economia activa. Un equilibri difícilment assolible sense sacrificar alguna cosa. I sembla que el govern i les elits han decidit que se sacrifiquin els drets de privacitat i igualtat de la ciutadania. Com sempre, pretenen fer-nos escollir entre seguretat i llibertat personal posant-nos davant un fals dilema. 

Es plantegen coses com ara aplicacions de caràcter informatiu que amaguen un sistema de geolocalització dels usuaris, per confirmar que es troben allà on diuen ser, o identificar a qui ja està immunitzat, amb l’objectiu que treballi i es mogui lliurement. Per molt còmodes que semblin, aquestes propostes no contribueixen a combatre la pandèmia, sinó a erosionar drets fonamentals en nom de la seguretat. És la vella excusa de sempre, amb una causa diferent. Abans era el terrorisme, ara és una pandèmia que es podria haver contingut de manera més eficaç i minimitzat si la sanitat pública no hagués estat salvatgement retallada durant la darrera dècada.

Creiem fermament que aquestes propostes són negatives perquè atempten contra el dret a la intimitat, aprofitant-se maliciosament de la gravetat de la situació que vivim per controlar la ciutadania. La vigilància no és l’única manera per contenir el virus, al contrari, una població compromesa i ben informada és més eficient, i poderosa, que una població controlada i mantinguda en la ignorància en una crisi sanitària com la que estem vivint.

És innacceptable que una aplicació mòbil institucional condicioni l’accés a informació sobre la COVID19 a l’activació de la geolocalització del dispositiu mòbil. No es pot deixar en mans del Govern la nostra història mèdica i localització per tal que ens classifiqui en ciutadans de primera, amb immunitat al virus, i de segona, a qui es restringeix la llibertat de moviment “pel seu propi bé”. Ni tant sols coneixem encara les conseqüències a llarg termini d’aquest virus, les nostres dades emmagatzemades sine die pel Govern poden molt fàcilment esdevenir una arma contra nosaltres en un futur, per exemple, en mans d’una asseguradora.

De fet, independentment del problema de la privacitat, les iniciatives d’identificació de les persones que han passat la infecció (com ara el passaport d’immunitat) són altament irresponsables en sí mateixes perquè, a part que ara mateix no sabem si haver passat la malaltia immunitza envers ella, premien comportaments de risc per part de la població que facilitin el contagi, no la presa de mesures per evitar-lo. Es pretén restringir la llibertat de moviment a tothom que no hagi passat el virus, per tant, l’única manera de tenir la mobilitat menys reestringida és passar-lo. Així, el mateix Govern està plantejant posar grans sectors de la població davant d’una elecció impossible: enfonsar-se en l’exclusió o contagiar-se i poder treballar. Això posa en perill, no només la població de risc per qui pot ser fatal, sinó  també les persones amb menys recursos, ja que són les que no poden permetre’s romandre a casa i no anar a treballar. 

Davant d’aquestes propostes, creiem que cal evitar-les completament. S’ha anat tard en aplicar polítiques com les d’alguns països, on la prevenció mitjançant l’ús de mascaretes i guants i la ràpida detecció de persones infectades ha permès reduïr al mínim els efectes de la pandèmia. No obstant, per protegir els nostres drets i la nostra salut, encara som a temps d’adoptar mesures similars aquí, que siguin progressives i que no exacerbin les desigualtats socials, ni fomentin la discriminació per raons mèdiques, ni posin en situació de risc a la població.

No tot s’hi val en nom de la seguretat. Ni abans, ni ara, ni mai. Informem-nos, empoderem-nos i adoptem les mesures sanitàries, d’higiene i de protecció necessàries per cuidar la nostra salut i la de les persones al nostre voltant, entre tots i totes.

Pirates de Catalunya