Etiqueta: elecciones

Entrevista amb Pierre Mounier

Versió en català. Versión en castellano.

EL PARTIT PIRATA: LA INVENCIÓ D’UNA CULTURA POLÍTICA

(Una entrevista amb el candidat del Partit Pirata Francès a les eleccions legislatives.
Per S.Blanc y G.Ledit. Publicat a OWNI.fr 16/05/2012)

PierreMounier

Igual que els Verds en els seus inicis, el Partit Pirata està creant una nova cultura política, la de l’era d’Internet. Pierre Mounier, candidat pel districte 20 (París), juntament amb el periodista David Dufresne com a candidat suplent, parla de la seva experiència de “candidat ciutadà”, vint anys després de la seva primera experiència amb els ecologistes.
El mes de juny, el Partit Pirata Francès, fundat l’any 2009, experimentarà la seva primera prova electoral real, presentant un centenar de candidats a les eleccions legislatives. Aquesta jove formació, d’igual manera que els seus “alter ego” en altres països, segueix la línia del seu germà gran, el Partit Pirata suec, creat l’any 2006: legalitzar la compartició online, defensa de les llibertats digitals, transparència en la gestió política, etc. Un programa que comença a seduir, com ho demostra la presència de dos diputats suecs al Parlament Europeu i l’entrada del Partit Pirata Alemany a quatre parlaments regionals.
El Partit Pirata té la imatge d’un grup de joves geeks, simpàtics i inexperts. Pierre Mounier, candidat a les legislatives pel districte 20 de París (circunscripció 15), es desmarca d’aquesta imatge: quaranta anys, professor de clàssiques, però també coneixedor del món digital, ja que és un fervent defensor de les “digital humanities”, les humanitats digitals, i escriu un blog anomenat “Homo numericus”, un resum perfecte de la seva doble vessant. Saber llatí i codi informàtic, un còctel estrany. La seva implicació amb els Verds, fa uns vint anys, li proporciona una perspectiva històrica des de la qual pot analitzar el funcionament de la seva nova formació.
El seu suplent també té un perfil atípic: David Dufresne, ben conegut pels lectors d’Owni, el 1995 va crear “La Rafale”, un dels primers webzines francesos, va participar al mini-Rezo, un “dinosaure” de la web francesa de la dècada de 1990 i és coautor del “Manifeste du web indépendant”. El text defensa la idea de que Internet és el lloc on podria (hauria de) aflorar una premsa lliure, independent, pluralista i participativa, en front de l’impuls consumista.
També va arrossegar els seus quaderns de notes de periodista d’investigació per diverses “prestigioses” redaccions abans de salpar, com a “freelance”, a la recerca de nous formats de periodisme a Internet. Junts, Pierre Mounier i David Dufresne, van decidir “hackejar les eleccions”, tal i com explica aquest ultim al seu bloc:

Política, és clar. Però, piratejada, hackejada, esmicolada. Junts escrivim aquest petit fragment de programa pel nostre cartell:
Revolució digital, però els aparells polítics segueixen anquilosats.
Nous usos, però amb controls d’una altra època.
Cultura lliure, però amb els mercaders a l’aguait.
Les noves tecnologies estan canviant el món, i ho fan ara. A tots nosaltres se’ns ofereix una nova possibilitat: o prendre el control de la nostra vida pública, o deixar que el Vell Món segueixi dirigint-nos i controlant-nos.
Grumets o vells llops de mar, decebuts de la política i les utopies, pugeu a bord.
El resultat, aquí. Molt aviat.
El codi és poesia.