Versió en català. Versión en castellano.
El darrer dissabte 9 de juny, Espanya va ser rescatada. Després de setmanes afirmant que no es produiria cap rescat i que la situació estava controlada, el govern espanyol va acceptar finalment un crèdit de fins a 100.000 milions d’euros, provinent de la Unió Europea.
Cal preguntar-se “de qui” està sent rescatada Espanya. La resposta és simple: Espanya està sent rescatada dels seus propis bancs. Bancs que en fer fallida podrien arrossegar tota l’economia espanyola i en un efecte dòmino més que previsible, acabar d’enfonsar la malmesa economia europea.
Durant els últims mesos, se’ns ha obligat a acceptar incomptables mesures d’austeritat mentre vèiem com els responsables de la crisi seguien impunes, sense assumir la més mínima responsabilitat per la seva mala gestió. Tal és així que fins i tot s’ha premiat la incompetència d’un d’ells amb el càrrec de ministre d’economia.
El govern espanyol defensa aferrissadament que la nova mesura no és un “rescat”, sinó una “intervenció financera”; de la mateixa forma en què defensava fa setmanes que no s’acceptaria cap injecció de capital de la UE. Afirmen que “ajudarà les famílies i les empreses”, i que “és el camí cap a la recuperació i el treball”.
Davant la pregunta que plantejava un periodista durant la roda de premsa que va oferir el ministre d’economia diumenge passat: “Si segons vostè la societat no patirà, per què no s’ha demanat abans el rescat?”, Luis de Guindos contestà: