Pirates de Catalunya, Piratenpartei, Parti Pirate, Pirate Party, Partido Pirata, Piratpartiet, Piraattipuolue, Piratenpartij, tant se val. Sigui quina sigui la denominació que s’empri, les persones que n’han sentit a parlar i tenen coneixement del moviment pirata tenen reaccions que van des del riure sarcàstic (quina colla de dròpols, no tenen res millor a fer?) a l’escepticisme extrem (i ara què volen fer, que votem per tot? trencar el sistema?)

La realitat és que la població està francament descontenta amb el sistema polític actual. Constantment i per tot arreu podem sentir la gent queixar-se dels polítics, de les seves decisions o de la seva manca de decisió, del sistema electoral, de com gasten els diners de tots plegats, de com enfoquen temes vitals de futur: l’educació, la sanitat, les infraestructures, etc.

No creiem ni en el govern actual, ni en l’anterior, ni en el proper. Què fem la majoria? Abstenir-nos a les eleccions, o votar a l’aparentment “menys dolent“, per inèrcia, sense gens de convenciment en l’acte. Algú que ho veiés des de fora en faria una sèrie còmica, segur. O potser seria un drama, qui sap…

El fet és que els qui ostenten el poder faran tot el necessari per no canviar res, mentre ens provoquen la il·lusió contrària: no us és familiar aquesta sensació? Quants cops ens han venut el “canvi” que mai arriba?

• No crearan una llei electoral catalana (deixem de banda l’estatal) més equitativa a nivell territorial, a menys que els sigui estrictament beneficiós per als seus interessos.
• No permetran llistes obertes: que nosaltres triem les persones que, cadascú a nivell particular, considerem més vàlides pel càrrec que s’estigui votant en cada moment, ens seguiran oferint llistes tancades i prefabricades de grups de persones.
• No plantaran cara a les pressions dels lobbies i dels grups de poder que, d’altra banda, els faciliten l’accés al poder amb l’ajut dels grups mediàtics que controlen.

Pirates de Catalunya no és, ni pretén ser, un partit en el sentit tradicional. Tampoc no som ni salvadors, ni messies, ni il·luminats, ni res semblant. El nostre objectiu no és assolir el poder (pel fet d’ocupar-lo), sinó que tenim la franca intenció de servir de catalitzador de la societat, a fi que aquesta passi d’espectadora passiva del que fan en nom seu durant tota la legislatura, només podent decidir un cop cada quatre anys, a decidir efectivament tot el que realment pugui decidir el govern que ens representa, el més aprop possible de fer-ho en temps real. Simplement pretenem fer entendre, a qui ens vulgui escoltar, que la societat té dret a decidir tot el que li sembli important en cada moment, i que, tot i totes les nostres diferències i particularitats, podem arribar on mai ens portarà el sistema polític actual.

El partit hauria d’arribar a ser una projecció de cadascun de nosaltres. Hem format un partit polític perquè és la única forma legal d’assolir l’objectiu que us estem descrivint, però, en el fons, l’objectiu real és que la societat en bloc assumeixi aquest paper i provoqui aquest canvi, sense importar les nostres creences polítiques o religioses, la nostra cultura d’origen o la nostra ètnia.

Ideari de Pirates de Catalunya

El nostre ideari és el resultat del consens entre gent d’un espectre molt divers: des d’independentistes a regionalistes, de pro-nuclears a ecologistes, de lliberals a llibertaris. En moltes coses podem pensar diferent, però tots ens estimem la democràcia, la de debò. En una societat plural i oberta com la que tenim, per a poder desenvolupar la nostra llibertat, ens cal:

• Que es respectin els nostres drets
• Tenir accés a la cultura, el coneixement i la informació
• Poder participar en totes les decisions que afectin les nostres vides

Això és el mínim comú denominador de tota persona que es digui demòcrata. Entre els pirates no tenim fissures en aquests pilars bàsics, i tots junts lluitem per una democràcia saludable. Tenim dret a decidir, a decidir-ho tot!

Pot haver-hi persones que creguin no tenir suficient criteri o informació per a emetre un vot fonamentat en determinats assumptes, o que no disposin de temps, o que simplement no ho vulguin fer. Aquestes persones han de poder delegar el vot puntualment (o per temes, durant un temps o pel termini que els sembli) a una altra persona (a algú de la seva confiança, a un familiar, a un expert en la matèria, o a qui els plagui). El dret a decidir-ho tot és justament això, un dret, no una obligació.

Som conscients que aquest és un objectiu difícil d’assolir de manera ràpida. Suposa un canvi de mentalitat a les persones: cal assumir que la delegació a ulls clucs (sense cap mena de possibilitat d’esmena) no funciona, i cal una participació real de la ciutadania en totes les decisions. Som conscients d’això, però encara tenim més clar que algú ho ha de començar i que com més aviat comencem, abans hi arribarem.

Algunes persones dubten que una cosa així pugui existir, fins i tot ho veuen ciència ficció. A tots els canvia la cara quan descobreixen que a Suïssa les persones decideixen sobre pràcticament totes les lleis i la despesa pública des de fa segles, i no podem pas dir que els vagi malament!

Ens cal una evolució real de la nostra democràcia. Ara és el moment, ens ho mereixem!