Etiqueta: cultura

Posició de Pirates de Catalunya sobre la conversió del museu d’Hagia Sofia en una mesquita

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha ordenat la conversió del museu d’Hagia Sofia, antigament coneguda com a Santa Sofia de Constantinoble, en una mesquita. L’ús que se n’ha fet aquests darrers anys d’aquest monument és un exemple del tarannà de la ciutat d’Istambul com a pont entre civilitzacions, cultures i religions. 

Construida al segle sisè com a basílica bizantina, va ser la seu del patriarcat del cristianisme ortodox fins la seva ocupació per part de l’Imperi Otomà, que la transformà en una mesquita. L’any 1934, el fundador de la República de Turquia actual, Kemal Atatürk, va decidir transformar-la en un museu i la va convertir en un dels emblemes de la nova república secular.

El president Erdogan, amb aquesta nova acció, no només continua amb la seva política de restitució del poder del Califat Otomà al món contemporani, sinó que desmantella de manera conscient i sistemàtica tota l’herència secular que Atatürk va deixar als ciutadans de la República de Turquia. Aquesta transformació de museu a mesquita del monument per antonomàsia d’Istambul és el darrer episodi de la sèrie d’atacs portats a terme sota la seva direcció per tal de fer desaparèixer la història rica i diversa dels pobles que han viscut a la península d’Anatòlia, i que són patrimoni no només dels actuals ciutadans turcs, sinó de tota la Humanitat. 

Amb aquesta decisió Erdogan certifica a cara descoberta la seva política autoritària de demolició de la laïcitat de l’Estat i d’anorreament de la diversitat cultural i religiosa del país.

Els Pirates defensem el respecte per totes les opinions i creences, sempre que no atemptin contra la dignitat i drets d’altres persones. En aquest sentit, pensem que els estats han de ser laics i que no han de promoure cap religió ni atorgar a un credo específic privilegis sobre els altres. Per aquest motiu, i de la mateixa manera que ho han fet els nostres companys del Partit Pirata de Turquia i del Partit Pirata de Grècia, rebutgem el canvi d’estatus del museu d’Hagia Sofia.

A més, en consonància amb el que han expressat organitzacions com la UNESCO o ICOMOS, demanem que s’iniciïn converses a nivell internacional per garantir que el patrimoni artístic i cultural es preservi de forma adequada i que una obra excepcional com l’Hagia Sofia continuï sent Patrimoni de la Humanitat en el seu conjunt tal i com ha estat fins ara.

Pirates de Catalunya

Pots torturar, però no piratejar

El Govern ha perdut definitivament el nord. En els últims dies s’ha filtrat l’esborrany del nou Codi Penal i en ell apareixen nombrosos punts preocupants. Són tants (per exemple, sobre la criminalització de les protestes pacífiques), que no donen per a un sol article, de manera que de moment ens centrarem en com afecta aquest codi a Internet i a les noves tecnologies. Aviat publicarem un altre article sobre molts altres punts.

La veritat és que es tracta d’un text tan incendiari i tan contrari a les més elementals garanties jurídiques que, en tot just unes hores ja han sortit diverses ressenyes parlant del tema. Entre elles destaquen les anàlisis dels juristes Carlos Sánchez Almeida i David Bravo.

Els articles dels que més s’ha debatut han estat el 270 i el 271. En resum, el que diuen és el següent.

Article 270: – Distribuir obres protegides per la mal anomenada “propietat intel·lectual” es castiga amb penes de presó d’entre 1 i 4 anys. Això inclou pujar pel·lícules, sèries, llibres, etc., a Internet… encara que sigui sense ànim de lucre. És cert que en aquest cas el jutge pot posar una pena de multa si no és molt el material distribuït. Però es tracta d’això, que “podrà”. No estarà obligat a fer-ho.

– “Facilitar l’accés” a aquestes obres es castiga amb penes d’entre 6 mesos i 3 anys de presó. Què s’entén per “facilitar l’accés”? Ningú ho sap. És un dels nombrosos conceptes indeterminats que introdueix el codi, cosa que causarà molta inseguretat jurídica.

– Comercialitzar sistemes que evitin els mecanismes anticòpia es castiga amb presó entre 6 mesos i 3 anys.

– Ull! El Codi preveu expressament que “tenir” (sí, només “tenir”) sistemes que evitin els mecanismes anticòpia a casa es castigui amb la mateixa pena de presó entre 6 mesos i 3 anys. Amb la llei a la mà, podreu anar a la presó només per tenir un únic sistema anticòpia, encara que mai hagueu compartit contingut “il·legal”!

El pitjor arriba al final. Article 271: – Tenir una pàgina d’enllaços (que fins ara no era delicte), es castigarà amb pena de presó de 2 a 6 anys. – Si alguna de les conductes anteriors es considera “greu” (per exemple, pel nombre de fitxers piratejats), la pena passa a ser també de 2 a 6 anys de presó. És a dir, si tenim a casa moltes còpies “il·legals” i les compartim, anem directament a la presó! Això és així perquè la pena mínima passa a ser de 2 anys, el que dificulta la suspensió de l’execució de la pena (és a dir, no entrar a la presó si és el teu primer delicte i si la pena no supera els 2 anys).

Tot això suposarà greus problemes per al desenvolupament tecnològic espanyol.

Podem pensar que els únics que han de preocupar-se són els que infringeixin aquesta arbitrària “propietat intel·lectual”, però això no és cert. Recordem que ja hi ha hagut casos en què s’ha castigat a administradors de pàgines per comentaris fets per usuaris.

La reforma del Codi Penal obligarà a tot aquell que tingui una pàgina web a controlar tots i cadascun dels missatges que li escriguin. Si bé això no suposarà un problema per a les pàgines de menor grandària, quan comenci a haver trànsit i contingut aquesta fiscalització es farà impossible.

Posem un parell d’exemples: creu algú que a pàgines com Menéame poden dedicar-se a estar les 24 hores controlant tots i cadascun dels missatges publicats per assegurar-se que no vulneren la llei? És concebible que els administradors d’un fòrum amb centenars d’usuaris hagin de ser experts en Dret per saber si alguna cosa que es comenti és il·legal?

El nou Codi Penal agreujarà aquesta situació.

I, per descomptat, això significarà que la inversió en noves tecnologies no s’atrevirà a entrar a Espanya. Quin emprenedor, nacional o estranger, s’arriscaria a invertir en un negoci pel qual li poden condemnar penalment? No importa com d’innovadora sigui la idea, si hi ha un mínim risc, no hi haurà inversió. Exactament el que Espanya necessita en aquests moments de crisi.

Una reforma desproporcionada. El pitjor de tot és el criteri que sembla tenir el legislador sobre el que és greu i el que no. Els Codis Penals es basen en el principi de proporcionalitat. Això és, els delictes més greus tenen penes més greus. Sembla lògic, oi?

El Govern no ho té tan clar.

Click per a fer gran

Click per a fer gran

De fet, podem seguir l’exemple que en el seu dia va fer David Bravo en forma humorística per comparar la pena màxima de tenir una pàgina d’enllaços o de compartir moltes pel·lícules “pirates” (recordem, de 6 anys), respecte a la pena per altres delictes.

Tinguem sempre present aquesta pena de 6 anys per als “malvats” pirates. Quina pena tenen altres conductes descrites en el Codi Penal?

– Si comets una estafa de les més greus (per exemple, una que deixi la víctima en total situació de necessitat), la pena màxima també és de 6 anys. El Govern sembla creure que compartir pel·lícules és el mateix que arruïnar a una persona.

– Si segrestes a una persona durant diversos dies, la pena que rebràs (de 6 anys) és la mateixa que la de compartir pel·lícules.

– Si apunyales algú amb acarnissament (causant-li un dolor inhumà), la pena màxima és de 5 anys. La mateixa pena si a qui apunyales és un menor de 12 anys.

Induir a la prostitució de menors o facilitar-la és, per al legislador, menys greu que pujar sèries a internet. La inducció a la prostitució de menors només es castiga amb 5 anys.

– Si destrueixes totalment les propietats d’algú i el deixes en la més absoluta ruïna, el màxim de pena de presó que et caurà serà de 3 anys. Està clar que això és molt menys greu que tenir una pàgina d’enllaços.

– Si decideixes elaborar o vendre substàncies que causin greu dany a la salut, com a molt et castigaran amb 3 anys de presó.

Discriminar greument a algú en el seu treball per ideologia o raça té una pena màxima de 2 anys.

– Si condueixes amb temeritat i posant en perill la vida de la gent només et castigaran amb un màxim de 2 anys de presó, perquè està clar que posar en perill la vida és menys greu que pujar cançons a internet.

I… Quines penes hi ha per als delictes dels polítics? Això és el millor. Tenint en compte que el nostre Govern considera que compartir material cultural és un delicte que ha de castigar amb fins a 6 anys de presó, quines penes hi ha previstes per als delictes més freqüents que poden cometre els polítics, funcionaris públics o alts càrrecs de grans empreses?

Vaja, per als delictes que no comet la gent del carrer…

Doncs la comparació dóna resultats sagnants.

6 anys és la pena màxima (màxima!) que li poden imposar a un policia que torturi greument un detingut.

Estafar 600.000 euros a Hisenda té una pena màxima de 5 anys. Què són 600.000 euros comparats amb uns malignes enllaços?

– Un jutge que dicti una sentència penal condemnatòria injusta només haurà d’anar a la presó 4 anys.

– Els administradors que falsegin els comptes d’una societat aniran a la presó, com a molt, durant 3 anys.

– Un funcionari que utilitzi de forma privada béns públics únicament s’arrisca a una pena de 3 anys.

– El tràfic d’influències es castiga amb 2 anys de presó, res més.

Aprofitar-se de ser una autoritat pública que participa en un contracte, per forçar la seva presència personal en el negoci, implica rebre un simple correctiu de 2 anys.

– Un funcionari que falsegi la documentació d’una empresa públicanomés rep una pena de multa.

Així que està clar. El Govern ha perdut totalment el nord. No pot ser que pretengui que compartir cultura sigui tan perniciós per a la societat com torturar greument a algú sent policia, segrestar a algú durant dies o arruïnar totalment a algú.

Però no passa res. El Govern ja ha demostrat que es pot indultar qui comet aquests delictes. Fins i tot es pot indultar dues vegades seguides a uns torturadors. De manera que segur que també indultarà a qui pugi sèries a internet …

… O no?

Font original: Podes torturar mais non piratear

Y la historia se repite: CEDRO contra las Universidades

Todos recordamos el grandioso canon por copia privada. Un impuesto aplicado sobre los equipos, aparatos y materiales susceptibles de realizar copias de “obras divulgadas en forma de libros o publicaciones […], así como de fonogramas, videogramas o de otros soportes sonoros, visuales o audiovisuales”, tal y como constaba en el Real Decreto Legislativo 1/1996, del 12 de Abril. Los gobiernos del PP y el PSOE fueron avisados de la ilegalidad de dicha ley y ante la inacción de estos, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea declaró ilegal la legislación española mediante su sentencia de 21 de octubre de 2010, al considerar ilegal cobrar la compensación por copia privada (el canon) a sujetos sin derecho a copia privada (empresas, administraciones públicas, ONGs y otras entidades).

Posteriormente, y contra la legislación española, el gobierno pretendió blindar los millones de euros recaudados de forma ilegal por las sociedades de gestión de derechos (con SGAE a la cabeza), vía el Real Decreto 1657/2012, mediante el que se declaró irrecuperable el canon pagado hasta el 1 de enero de 2012.

En esa ocasión, la principal beneficiada fue SGAE. Ahora lo va a ser CEDRO, que viene a ser “la SGAE de los libros”.

CEDRO

En 2010, CEDRO solicitó al Ministerio de Cultura una intervención para cobrar a las Universidades españolas unos derechos sobre obras digitalizadas que éstas colgaban en sus campus virtuales. La petición de CEDRO ascendía a 5 euros por alumno, unos 13.5 millones de euros en total.

El problema es que CEDRO estaba intentando cobrar por los derechos de autores que en ningún momento habían encargado su gestión a CEDRO. Según la entidad, su gestión alcanza unos 4 millones de obras, mientras que la red de bibliotecas universitarias contiene 29 millones. Las universidades solicitaron a CEDRO que mostrara la lista de socios cuyos derechos pretendían proteger, a lo que CEDRO se negó alegando que eso vulneraría la privacidad de sus socios, lo cual es ridículo (el autor ya aparece en el ISBN), y acto seguido, se retiró de la negociación.

Más tarde, CEDRO volvió demandando ante la jurisdicción civil a la Universidad de Barcelona, la Universidad Autónoma de Barcelona y la Universidad Carlos III de Madrid.

Cabe resaltar que las universidades nunca se negaron a pagar a CEDRO, pero no aceptaban un sistema de tarifa plana, y lo que propusieron fue pagar por el efectivo uso del repertorio de CEDRO. En el juicio de CEDRO contra la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), CEDRO no consiguió cobrar lo que pretendía.

CEDRO gestiona muy pocos autores y muy pocas obras, pero al Ministerio de Cultura parece no importarle. Han redactado una reforma que propone la creación de un límite a la propiedad intelectual consistente en el derecho de los centros educativos a reproducir las obras de los autores, creando un canon a pagarles a éstos, canon gestionado obligatoriamente a través de CEDRO.

Esta excepción no figura en la legislación Europea, y ya sabemos lo que ocurrirá: dentro de 10 años el Tribunal de Justicia de la Unión Europea declarará está excepción ilegal, a lo que el Estado promulgará una norma que impida recuperar las cantidades ya pagadas.

Pero con esta reforma CEDRO también obtiene la gestión del Open Access, expropiando el procomún. Con esta reforma, el Gobierno le otorga toda la gestión del conocimiento escrito, tenga esta asociación privada o no derechos sobre el mismo.

Con lo cual, se produce una situación de lo más irónica: las universidades, las mayores productoras de propiedad intelectual en formato libro y artículos, según la reforma pretendida por el Ministerio de Cultura, estarán obligadas a ceder la gestión de su patrimonio a una asociación privada, CEDRO, para que ésta les cobre una tarifa por publicar en sus propios campus virtuales obras de las que al universidad ya es dueña.

La NASA, PIRATA.CAT i la importància de compartir el coneixement

Versió en català. Versión en castellano. English version.


La NASA comparteix sense copyright la majoria d’imatges que aconsegueix arreu de l’Univers, perquè considera que la humanitat ja ha pagat per elles.

Tots hem sentit teories de la conspiració al voltant de la forma en què la NASA gestiona la informació: “L’home mai va arribar a la lluna”, “amaguen proves de l’existència d’extraterrestres”, etcètera. El cas és que l’agència fa un esforç enorme, no només per apropar la ciència als ciutadans, si no també per deixar-los participar en el procés i supervisar com es gasten els seus impostos. Al seu portal sobre “govern obert” asseguren que estan “expandint la transparència, la participació, la col·laboració i creant un nou nivell d’obertura i responsabilitat”. Per si no ens coneixieu, us direm que aquests són punts clau de l’ideari pirata. Entre d’altres, la NASA aposta pel programari lliure, l’obertura de dades i la supervisió ciutadana sobre les seves iniciatives.

És només irònic que una organització objecte de suspicàcies desenvolupi un pla d’aquestes característiques? O n’és una conseqüència directa? Llavors, no seria una bona idea que els nostres polítics implementéssin mètodes similars per millorar els ínfims nivells de confiança que generen entre la població?

Estem esperant.


La NASA comparte sin copyright la mayoría de imágenes que consigue por el Universo, porque considera que la humanidad ya ha pagado por ellas.

Todos hemos oído teorías de la conspiración alrededor de la forma en que la NASA gestiona la información: Que si “el hombre nunca llegó a la Luna”, que si “esconden pruebas de vida extraterrestre”, etcétera. El caso es que la agencia hace un esfuerzo enorme, no sólo para acercar la cienca a los ciudadanos, sino también para dejarles participar en el proceso y supervisar cómo se gastan sus impuestos. En su portal sobre “gobierno abierto” aseguran que están expandiendo la transparencia, la participación, la colaboración y creando un nuevo nivel de apertura y responsabilidad. Por si no nos conocíais, os diremos que éstos son puntos claves del ideario pirata. Entre otras cosas, la NASA apuesta por el software libre, la apertura de datos y la supervisión ciudadana sobre sus iniciativas.

¿Es sólo irónico que una organización objeto de suspicacias desarrolle un plan de estas características? ¿O es una consecuencia directa? Entonces, ¿no sería buena idea que nuestros políticos implementaran métodos similares para mejorar los ínfimos niveles de confianza que generan entre la población?

Estamos esperando.


NASA shares without Copyright most of the images they get from around the Universe. They consider Humanity has already paid for them.

We all have heard conspiration theories involving NASA and the way they manage information: “Men never went to the moon”, “they are hiding evidence of extraterrestrial life”, and so on. The fact is that the Agency makes an enormous effort, not only to improve science outreach, but also to allow public participation in the process and accountability over the way they spend taxpayers’ money. On their open government website, they claim to be “expanding transparency, participation, and collaboration and creating a new level of openness and accountability.” For those of you that did not know about us, let us tell you that those are core principles of the pirate ideology. For example, NASA is promoting free software, open data and accountability over their actions.

Is it just ironic that an organisation that is prone to be mistrusted is developing such a plan? Or is it a direct consequence? Then, would not it be a great idea for our polititians to implement similar methods, so that they can improve their currently negligible levels of reputation and confidence among the population?

We are waiting.

Tornant a l’escola, cap nen sense llibres

Versió en català.Versión en castellano.Parents2Parents

Segons les dades aportades per la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA) i l’Associació Giner de los Ríos, un de cada tres escolars tindrà series dificultats per dur els llibres de text que se’ls exigeixen aquest curs 2012-2013.

A les retallades de 3.000 milions d’euros de la partida d’educació que el Govern va aprovar la passada primavera cal sumar-hi l’augment del preu dels llibres de text (2,39% de mitjana) i l’augment de l’IVA, que en el cas del material escolar passa del 4% al 21%. La despesa mitjana per nen, segons la OCU, serà de 640€, dels quals 215€ corresponen a la despesa en llibres de text.

La situació és dramàtica, s’estima que 2.000.000 de nens no tindran tots els llibres aquest curs. Els Pirates defensem l’accés a la cultura i al coneixement, i entenem que l’accés a l’educació és un dret fonamental a qualsevol estat.

Resposta a l’article d’Empar Moliner

Resposta de Pirates de Catalunya a l’article d’opinió “El Partit Pirata” d’Empar Moliner publicat al diari Ara el 27 de gener del 2012.

——————–

Benvolguda Senyora Empar Moliner,

Prescindint dels insults gratuïts que demostren un gran desconeixement sobre Pirates de Catalunya, volem afirmar que la nostra presència a un debat sobre pirateria, més que adient, era necessària per tal d’aportar i defensar el punt de vista dels usuaris.

I per a què aquestes afirmacions adquireixin sentit, voldríem diferenciar el que implica ser un pirata com persona que descarrega obres i el que és ser-ho com a membre de Pirates de Catalunya. A Pirates de Catalunya no només defensem el lliure accés a la cultura, també som acèrrims defensors dels drets humans, la transparència i la democràcia participativa. I això només és la punta de l’iceberg.

Entrant en el contingut de la seva recent columna, si a les grans superfícies els furts fossin còpies dels productes sense afectar l’inventari ni els productes llavors estaríem parlant d’una comparació correcta. Però la realització d’una còpia per ús personal i sense ànim de lucre no es pot comparar en cap cas amb un furt d’un objecte material.

Per posar un exemple d’actualitat, Megaupload era un servei, com molts altres, que oferia la possibilitat d’emmagatzemar els teus arxius al “núvol”, a Internet, per a poder disposar d’ells en tot moment i en qualsevol lloc. Aquest sistema facilitava compartir documents acadèmics i corporatius amb clients i col·legues des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa, amb la comoditat que això suposa. La denúncia conjunta no només es fa per a tots aquells individus que a títol personal han perdut arxius, sinó també per a aquelles empreses que feien ús de Megaupload com a eina de treball que també han perdut els seus documents.

La qüestió que afecta els usuaris no és tan sols el fet de l’absència de còpies, el bloqueig dels seus comptes i la incertesa del destí final dels seus arxius. El problema més greu és que l’excusa que hi hagi continguts afectats per copyright ha posat en una situació d’indefensió als usuaris i s’han violat drets fonamentals.

És completament injustificable que mesures cautelars, ni tan sols una condemna en ferm, permetin a les autoritats nord-americanes segrestar tots els arxius de tots els usuaris de Megaupload, contenint innombrables dades personals, des de correus electrònics a dades bancàries, orientació política, religiosa o sexual. Això és el major atemptat contra el dret a la privacitat de tota la Història de la Humanitat. Dret que trobem regulat a l’apartat de Drets Fonamentals de la Constitució Espanyola, a diferència del dret que protegeix la propietat intel·lectual, que no es regula per Llei Orgànica.

Ara bé, estem d’acord en una cosa, i és en retribuir als creadors de forma justa per la seva feina. I en això les noves tecnologies poden ajudar al col·lectiu d’artistes i creatius oferint visibilitat a les seves obres, formes de retribució justes i directes sense passar per intermediaris del tot innecessaris. La gent està disposada a pagar per un producte cultural, sempre que el preu sigui just.

El problema és que els mètodes per retribuir als artistes estan canviant, i no es pot criminalitzar els usuaris que fan ús de les noves tecnologies per accedir a la cultura, a vegades sense cap canal oficial per fer-ho, per tal d’imposar models antics i obsolets. Defensar els interessos privats de les discogràfiques no pot ser més important que defensar el dret d’accés a la cultura i el dret de la privacitat. Els usuaris volem donar suport als artistes, no als intermediaris.

En referència a la seva pregunta sobre les retribucions del Sr. Jover, vostè mateixa podrà trobar aquesta informació online a l’apartat de comptes del nostre web, i de passada comprovarà el nostre compromís amb la transparència, en la qual creiem fermament.

Finalment, en nom de Pirates de Catalunya li agraïm l’atenció envers el nostre col·lectiu. Accions com la seva ens ajuden a difondre millor allò en què creiem. I aprofitem per agrair també al Projecte Gutenberg la feina realitzada que ha permès que puguem gaudir dels clàssics citats en el seu article.

18 de gener: boicot d’oposició a SOPA i PIPA

El 18 de gener, Boing Boing s’unirà a Reddit i altres llocs web d’arreu de l’Internet que “tancaran” per demostrar l’oposició a SOPA i PIPA, les lleis dels EEUU pendents d’aprovació que pretenen crear un règim punitiu de censura a l’Internet i exportar-lo a la resta del món. Boing Boing mai no podria coexistir a un món amb SOPA: ni tan sols podríem enllaçar un altre lloc web sense estar completament segurs que, aquest altre lloc, no conté cap enllaç que apunta a altres continguts que infringeixen la normativa de drets d’autor. Així, a fi de poder posar un enllaç a una URL de LiveJournal, o WordPress, o Twitter, o Blogspot, primer hauríem de confirmar que ningú no ha posat, a qualsevol punt d’aquest lloc web, un enllaç que vulneri aquesta normativa. Posar un enllaç requeriria revisar milions (fins i tot desenes de milions) de pàgines, per estar segurs que no estem interferint en la capacitat de cinc estudis de Hollywood, quatre discogràfiques multinacionals i sis editorials globals a obtenir els màxims beneficis.

Si falléssim en aquesta precaució, podrien congelar-nos els comptes, s’obligaria els nostres anunciants a retirar els anuncis del nostre lloc web i, depenent de quina versió de la llei s’aprovés, els nostres dominis serien confiscats i, com que el nostre servidor és al Canadà, la nostra IP s’afegiria a una llista negra dels EEUU que cada ISP del país es veuria obligat a bloquejar.

Govern suís: Descarregar pel·lícules i música continuarà sent legal

A Suïssa, una de cada tres persones es descarrega música, pel·lícules i jocs no autoritzats d’Internet, i des de l’any passat el govern ha estat preguntant-se què hi podia fer al respecte. A finals de l’any passat es va publicar la seva resposta que és clara com l’aigua. Les descàrregues per a ús personal no només continuaran sent completament legals, sinó que a més els propietaris dels drets d’autor no patiran a causa d’això ja que la gent eventualment s’acaba gastant els diners que ha estalviat en productes d’entreteniment.

A Suïssa, igual que a dotzenes d’altres països, les indústries de l’entreteniment han estat queixant-se d’espectaculars pèrdues en els seus ingressos degut a la pirateria en línia.

En resposta, el govern suís ha estat realitzant un estudi sobre l’impacte que tenen les descàrregues en la societat, i a finals de l’any passat van presentar les seves conclusions.

La conclusió general de l’estudi és que la llei actual de drets d’autor, sota la qual descarregar-se material amb copyright per a ús personal està permès, no ha de canviar.

Labordeta: El viejo árbol

Tan escarmentados andamos de líderes que se convierten en dictadores, corruptos o falsos profetas, que tendemos a querer ir demasiado solos y esto puede ser peligroso.

Labordeta fue el penúltimo juglar, nunca quiero decir el último, que arrastró al pueblo hacia la ilusión y la esperanza. Sobre todo en Aragón, pero también en España. Aglutinó voluntades hacia unos ideales sin programas políticos precisos; era bastante suyo. Creo que su intención era despertar a la gente y sacarlos del escepticismo post transición.

Era socarrón, irónico y aparentemente espontáneo, aunque era tímido en las medias distancias. La gente se identificaba con su físico, su voz y el tono bastante pueblerino, no cateto. Le salían a flote sus raíces. ¿Sabéis qué son las raíces? Eso que se está perdiendo en la vida de las ciudades y que tienen los padres y los abuelos. Preguntadles a ellos. Tener presentes las raíces da mucha energía: es aprovechar el alimento de la tierra, y no sólo del sol y el viento.

Ante las elecciones… Canon digital

Reproducimos una nota de prensa de APEMIT y Josep Jover

Ante el periodo electoral que estamos viviendo, recordamos a toda la ciudadania la vergüenza de que el Canon digital continúe estando encima de la mesa de nuestros políticos. Desde la asociación, y también como miembros de TODOSCONTRAELCANON durante todos estos años hemos estado empujando para que esta lacra acabe cuanto antes. Se ha demostrado sobradamente que el llamado Canon Digital era más una fuente de corrupción que no lo que justamente deberían de percibir todos y cada uno de los autores por la copia privada de sus obras.De ello que hemos de manifestar lo siguiente:

PRIMERO.- Os acompañamos resolución de la Audiencia de Barcelona de fecha 7 de Noviembre de 2011 donde se señala el agotamiento de todos los recursos por parte de las entidades de Gestión… y la consecuente firmeza de la sentencia del Canon Digital. Ahora ya no hay excusa posible. El canon no es conforme a ley.