Versió en català. – Versión en castellano.
A Pirates de Catalunya pensem que les persones han de poder decidir sobre tots els assumptes que les afectin, per tant, recolzem fermament que es realitzi un referèndum per la independència de Catalunya.
Entre nosaltres hi ha des de gent que va participar en l’organització de les consultes sobiranistes fins a persones que prefereixen que Catalunya sigui una regió d’Espanya, però tots creiem que hauria de ser allò que decidim plegats, en referèndum, doncs tots som demòcrates.
Amb motiu de la Diada i de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”, hem demanat a dos pirates amb opinions oposades que ens donin el seu punt de vista personal sobre aquest tema:
- “Sóc Pirata i assistiré a la manifestació de l’11 de setembre”
- “Sóc Pirata i no assistiré a la manifestació de l’11 de setembre”
Aquí teniu un dels dos articles:
Sóc Pirata i no assistiré a la manifestació de l’11 de setembre
Em considero “apàtrida”, no en el sentit formal, ja que no he renunciat a la meva nacionalitat, sinó a causa que no sóc capaç d’identificar-me com a propietat d’una nació, i al fet que no crec que cap tros de tela pugui representar el que sóc, el meu caràcter i les meves conviccions. “Ni déu, ni pàtria, ni rei”, aquest ben podria ser el meu lema.
T’has preguntat que hagués passat si haguessis nascut a un altre lloc?
Sóc de l’opinió que tot ésser humà té dret a identificar-se culturalment amb allò que desitgi, però comprenc, i espero que els altres comprenguin, que aquesta elecció és purament personal, i mai hauria de ser imposada.
Mai negaria el dret a assistir a una manifestació d’àmbit cultural com és la Diada de Catalunya a ningú. Però jo no em manifestaré en favor de cap nació, ni l’11 de setembre, ni el 12 d’octubre.
Per a mi, les nacions han estat massa cops causa d’odi i mort. Els meus avantpassats van haver de lluitar en batalles i guerres que no entenien, i a les quals van anar en contra la seva voluntat. I si remuntés en el tronc dels meus ancestres, segurament trobaria una vegada i una altra el mateix: homes i dones que van patir guerres, mort i sofriment, en nom d’una fe, d’un senyor feudal, d’un rei o senzillament, per l’avarícia d’un reduït grup d’homes que buscaven poder, i que van utilitzar el sentiment de pertinença a una nació, religió o ètnia per obtenir-lo.
Les nacions formen part de la nostra cultura, però sota el meu punt de vista, han estat utilitzades massa vegades per generar odi i sofriment al llarg dels segles.
No sé què és el que m’identifica com a membre d’una nació, mes enllà d’un sentiment de pertànyer a algun lloc o cultura. Per a mi, un llenguatge no és més que un sistema de codificació que emprem per comunicar-nos, i la seva finalitat última la de transmetre idees.
Puc entendre que des d’un punt de vista d’ “Estat”, els drets recollits en la Carta de les Nacions Unides i als Pactes Internacionals de Drets Humans, com ara el dret a l’autodeterminació, són “perillosos” per a la integritat territorial d’un territori. Però no m’interessen els jocs de poder.
Potser si es millorés la llei i es complís, menys gent abraçaria banderes i buscaria esperança en elles. Però molt em temo que amb la independència que els partits polítics clàssics ens plantegen no obtindrem la justícia social i jurídica que molts anhelem. Molt em temo que canviarem noms però no conceptes.
Això sí, opino que a casa meva haig de ser jo qui dicti les normes que regeixin la meva vida, sempre que aquestes normes no violin els drets, les obligacions ni les llibertats de les persones que viuen al meu voltant. Per això opino que la població catalana és la que ha de decidir què desitja fer amb el seu futur. No obstant això, considero que hi ha molts problemes a resoldre abans de plantejar-nos posar en marxa la independència de Catalunya.
Crec que Pirates de Catalunya no hauria de posicionar-se a favor ni en contra de la independència, però com a pirata, estic completament a favor d’un referèndum sobre la mateixa.
Fco. Cervera Martín
(Llegeix també: “Sóc Pirata i assistiré a la manifestació de l’11 de setembre”)
En Pirates de Catalunya pensamos que las personas deben poder decidir sobre todos los asuntos que les afecten, por lo tanto, apoyamos firmemente que se realice un referéndum para la independencia de Cataluña.
Entre nosotros hay desde gente que participó en la organización de las consultas sobiranistas hasta personas que prefieren que Cataluña sea una región de España, pero todos creemos que debería ser aquello que decidamos juntos, en referéndum, pues todos somos demócratas.
Con motivo de la Diada y de la manifestación “Cataluña, nuevo estado de Europa”, hemos pedido a dos piratas con opiniones opuestas que nos den su punto de vista personal sobre este tema:
- “Soy Pirata y asistiré a la manifestación del 11 de septiembre”
- “Soy Pirata y no asistiré a la manifestación del 11 de septiembre”
Aquí tenéis uno de los dos artículos:
Soy Pirata y no asistiré a la manifestación del 11 de septiembre
Me considero “apátrida”, no en el sentido formal, ya que no he renunciado a mi nacionalidad, sino debido a que no soy capaz de identificarme como propiedad de una nación, y a que no creo que ningún trozo de tela pueda representar lo que soy, mi carácter y mis convicciones. “Ni dios, ni patria, ni rey”, ese bien podría ser mi lema.
¿Te has preguntado que hubiera pasado si hubieras nacido en otro lugar?
Soy de la opinión de que todo ser humano tiene derecho a identificarse culturalmente con aquello que desee, pero comprendo, y espero que los demás comprendan, que dicha elección es puramente personal, y nunca debería ser impuesta.
Jamás negaría el derecho a asistir a una manifestación de ámbito cultural como es la diada de Catalunya a nadie. Pero yo no me manifestaré a favor de ninguna nación, ni el 11 de septiembre, ni el 12 de octubre.
Para mí, las naciones han sido demasiadas veces causa de odio y muerte. Mis antepasados tuvieron que luchar en batallas y guerras que no entendían, y a las que fueron en contra su voluntad. Y si remontase en el tronco de mis ancestros, seguramente encontraría una y otra vez lo mismo: hombres y mujeres que padecieron guerras, muerte y sufrimiento, en nombre de una fe, de un señor feudal, de un rey o sencillamente, por la avaricia de un reducido grupo de hombres que buscaban poder, y que utilizaron el sentimiento de pertenencia a una nación, religión o etnia para obtenerlo.
Las naciones forman parte de nuestra cultura, pero bajo mi punto de vista, han sido utilizadas demasiadas veces para generar odio y sufrimiento a lo largo de los siglos.
No sé qué es lo que me identifica como miembro de una nación, mas allá de un sentimiento de pertenecer a algún lugar o cultura. Para mí, un lenguaje no es más que un sistema de codificación que usamos para comunicarnos, y su finalidad última la de transmitir ideas.
Puedo entender que desde un punto de vista de “Estado”, los derechos recogidos en la Carta de las Naciones Unidas y en los Pactos Internacionales de Derechos Humanos, como el derecho a la autodeterminación, son “peligrosos” para la integridad territorial de un territorio. Pero no me interesan los juegos de poder.
Quizá si se mejorara la ley y se cumpliera menos gente abrazaría banderas y buscaría esperanza en ellas. Pero mucho me temo que con la independencia que los partidos políticos clásicos nos plantean, no obtendremos esa justicia social y jurídica que muchos anhelamos. Mucho me temo que cambiaremos nombres pero no conceptos.
Eso sí, opino que en mi casa debo ser yo quien dicte las normas que rijan mi vida, siempre y cuando estas normas no violen los derechos, las obligaciones ni las libertades de las personas que viven a mi alrededor. Por eso opino que la población catalana es la que debe decidir que desea hacer con su futuro. Sin embargo, considero que hay muchos problemas a resolver antes de plantearnos poner en marcha la independencia de Catalunya.
Creo que Pirates de Catalunya no debería posicionarse a favor ni en contra de la independencia, pero como pirata, estoy completamente a favor de un referéndum sobre la misma.
Fco. Cervera Martín
(Lee también: “Soy Pirata y asistiré a la manifestación del 11 de septiembre”)
Francisco, està molt bé això que dius d’ésser ciutadà del món i de l’univers i més enllà. Però les fronteres existeixen i han d’existir. La gent viu en comunitats, realitats nacionals, que necessiten d’un govern. I molts catalans creiem que no te cap sentit que ens governin des de Madrid. De totes maneres, sempre he tingut la sospita de que tots aquells que us dieu apàtrides, en realitat el que feu és defensar el Status Quo.
Només vull fer-te una pregunta. Sent ciutadà del món, a quants països has viscut i quants idiomes parles? Jo no et conec de res, però he conegut a més d’una persona que es considera “ciutadana del món” perquè un cop va anar a Londres amb Ryanair, i es va poder comunicar amb gestos amb l’hostessa.
Yo no soy nacionalista, ni patriota ni nada parecido. De hecho, no me gustan las banderas ni las fronteras. Pero dado en el mundo que vivimos, al menos las fronteras me las tengo que comer.
Como catalán que soy, con madre Madrileña, abuela argentina y bisabuela andaluza (un triple combo), me acerco al independentismo no por motivos políticos o sentimentales, sino por algo más material que es lo que nos da de comer, el dinero.
Sí, ese dinero que contado en miles de millones de euros se pagan en Catalunya para que luego se vayan y no repercutan en la calidad de vida de los catalanes. Es un déficit fiscal entre regiones que no se da en ningún país del mundo. Lo más fácil sería copiar el modelo alemán, que entre los “landers” el déficit máximo es del 4% anual y, en 10 años, sólo puede ser del 3%. En cambio, aquí, desde hace 30 años hay en déficit medio del 9%, cosa que, dicho por estudios europeos, ahoga a cualquier región.
Pero si tú planteas ese modelo alemán, todas las CCAA con un superávit fiscal se van a reír, porque a ellos les va muy bien que les den el pescado y no molestarse en construir una caña con la que empezar a buscar el modo de pescar. Y encima hay que escuchar a Monago decir: “Catalunya pide y Extremadura paga”; o lo mismo del Presidente de La Rioja o el de Galicia. Esas comunidades que nunca han aportado más de lo que han recibido y han tenido la cara de tirar de demagogia en cuanto Catalunya ha pedido 5.000 millones (¡que eran suyos!)
Lo siento pero no. Arreglemos primero Catalunya y luego, si sobra algo, ya ayudaremos a los demás. Porque ya te digo, los del resto de España no están por la labor, así que la solución pasa por nuestra mano, y es empezar dando un golpe en la mesa que suene, al menos, por toda Europa.
Un saludo.
Lo de que la Carta de las Naciones Unidas recoge el derecho a la autodeterminación. Sí, es cierto. Pero esta frase la han prostituido tanto que la gente no conoce su significado.
En 1945 empieza un proceso descolonizador mundial con el fin de la segunda guerra mundial y con la carta de naciones unidas como referencia. ¿Qué es una colonia? El término colonia puede ser subjetivo pero lo que está claro es lo que es injusto, y es injusto que los habitantes de un determinado territorio o cultura no puedan participar con igualdad. Así pues se inicia un proceso descolonizador donde se intenta corregir esta injusticia.
Voy a poner un ejemplo real. Los ciudadanos de Puerto Rico tienen pasaporte USA y deben cumplir las leyes federales USA, pero los parlamentarios de Puerto Rico en el parlamento federal sólo están de observadores, no tienen derecho a votar. Es decir, los puerto riqueños tienen las obligaciones de un ciudadano USA pero no sus derechos. Pues claramente Puerto Rico según la Carta de Naciones unidas debe tener derecho a la autodeterminación. Y lo tiene, así que ningún problema, lo que pasa es que no quiere ser independientes.
Si se quiere defender la independecia de Cataluña perfecto. Pero dejemos de prostituir el derecho de autodeterminación y la carta de naciones unidas. Dejemos de intentar “cambiar el sistema electoral”. Dejemos de manipular el lenguaje, por muchas vueltas que se dé “Pueblo” es un término sentimental y por lo tanto relativo, ya pueden seguir los medios oficiales con su mantra de España-Estado y Pais-Cataluña. Cambiando el lenguaje no se da más legitimadad a una ideología, sólo se hace propaganda.
A mi me interesa la cuestion por motivos democráticos. Cualquier tema puede ser debatido en democracia, aquí lo interesante es quién debe votar? ¿Sólo cataluña o toda españa? Quizás el partit pirata tenga miembros con sentimientos apátridas y otros pátriotas. Ahora bien, el partido debería pronunciarse sobre quién debe votar? Un partido patriota lo tendría muy claro, la nación legitima el estado, es decir, sólo su concepción de pueblo legitima el estado, así pues un partido patriota español diría que deben ser todos los españoles los que voten en referendum, y un partido patriota catalán diría que deben votar sólo los catalanes.
Yo por mi parte, también lo tengo claro: lo que diga la ley. Que por ello se supone que ha sido elaborada democráticamente y la podemos cambiar del mismo modo. El concepto de sobirania debe residir en la ley, es decir, los ciudadanos que la han votado, no en sentimientos subjetivos.
Según las encuestas que nos han intentado vender hay un 50% de independentistas en cataluña. Ahora digo yo, a cual de las dos partes debemos hacer caso para establecer la votación? Si el país legitima el estado según la concepción de pais del 50% independentista pues debería ser cataluña, en cambio según el otro 50% si para ellos el país es España, pues toda España debería votar no?
Digui el que digui la llei, és absurd que la independència d’una regió l’hagin de votar gent de fóra aquesta regió. L’han de votar només els habitants de la regió que s’ha d’independitzar. És evident!
M’ha agradat molt el text d’en Francisco i estic d’acord amb ell. No m’agrada la idea de la independència perquè crec que en global estarem pitjor, però és només la meva opinió i ara no m’estendré en aquest tema. El que sí cal reclamar és un finançament adequat i vigilar que els recursos es facin servir de forma eficient i no es malbaratin. El comentari del Daniel em sembla fora de lloc. Per sentir-te ciutadà del món no cal haver viatjat. És un sentiment i prou. A més de l’11 de setembre per Catalunya, celebrem el 12 d’octubre (sobretot pel descobriment d’Amèrica i en honor a Cristòfor Colom, un gran explorador), el 9 de maig per l’inici de la Unió Europea i la voluntat de fer quelcom per dificultar la guerra entre països europeus, i el 22 d’abril, dia de la Terra.
Per tant, si resulta que la gent de Catalunya en totalitat no vol independitzar-se, podem aceptar que les sub-regions on sí guanya el sí, poden de manera unilateral, independitzar-se.
Ara mateix hi han hagut ajuntaments com el de Sant Pere de Torelló que s’han declarat territori català lliure. M’estàs dient que estàs d’acord que cada ajuntament tingui llibertat per ser un mini-estat? O que cada província tingui dret a l’autodeterminació unilateral?
Clar que sí. Si un poble vol ser independent pot decidir ser-ho, perquè no? No importa la mida.
David, jo em puc sentir ciutadà brasiler sense haver sortit mai de Vic, és cert, cadascú es pot sentir d’on vulgui. Però no té massa sentit, no?
En qualsevol cas, el que volia dir és que pots estar en contra de la Independència perquè consideris que econòmicament no és viable, o perquè consideris que és molt difícil de portar a terme o per nacionalisme espanyol, o pel que vulguis. Però el que trobo absurd és fer servir una suposada “ciutadania mundial” per a defensar que Catalunya sigui part d’Espanya!
Per cert, tema a part que no entra al debat. Espanya no va descobrir Amèrica, a Amèrica estava ben descoberta i hi vivia força gent ja. El que va fer Espanya va ser iniciar un genocidi del que ens n’hauríem d’avergonyir, i no fer-ne festes…
Per mi té més sentit que te sentis d’un lloc perquè t’agradi com és (ho pots haver vist o llegit), encara que no hagis estat mai, que no perquè allà és on t’ha tocat néixer. El coherent, això sí, seria que hi emigressis tard o d’hora, clar.
Crec que amb l’argument de “ciutadania mundial” es defensa unir i col·laborar, no separar i enfrontar.
A Amèrica hi vivia molta gent però a Europa no ho sabíem, per tant, es va descobrir de nou. El maltractament als natius americans, lamentable, probablement va començar a partir del segon viatge de Cristòfor Colom. Però el primer, crec que es pot celebrar. El que va venir després no.
Jo soc terricola !!!
Es a dir habitant del planeta terra, a mes no m’agraden gaire les lleis ni les imposicions que hem de complir,
m’encantaria que tots els pobles del mon poguessim conviure en pau i regir-nos per unes normes fonamentals, sencilles i d’acord amb les lleis de la naturalesa,
pero la historia, la convivencia diaria i l’egoisme dels essers humans ens demostra que això es una utopia;
per això despres de terricola, soc català;
Visca CATALUNYA LLIURE !!!!
Queda molt bonic això que plantegeu de les dues posicions i fins a cert punt mostra que, com a tot arreu, hi ha gent unionista i gent independentista.
La qüestió es que primer poseu les dues opcions, mostrant que a dins de pirates hi ha les dues posicions. I, a continuació, Pirates de Catalunya, decideix que una de les dues opcions és la bona: la unionista.
Per la mateixa reglka de tres, haurieu pogut decidir anar-hi; però heu optat per la solució immobilista: deixar les coses com estan i seguir a Espanya.
Molt bé, us apunto a la llista de la minoria Unionista fins a nou avís.
Jaumetet, no acabo d’entendre d’on treus que Pirates de Catalunya hagi decidit que la postura unionista és la bona. Hi ha una introducció idèntica als dos articles, que a més reflecteixen les opinions personals de dos afiliats, cap dels dos no són cap postura oficial. I no hem afegit cap conclusió final després de cap dels dos articles.
Pirates de Catalunya defensa fermament un referèndum vinculant. Si això et sembla unionista és perquè penses que la majoria de la gent votaria quedar-se a Espanya i estàs en contra de fer-lo… Crec que més aviat es deu tractar d’un malentès. 🙂
No, no és això. AL contrari, un referendum crec que donaria un resultat positiu.
EL que dic ho dic perquè crec que oficialment Pirates de Catalunya no ha participat en la mani. O m’equivoco?
El partit, com a tal, no pot anar a la manifestació si no té una posició concreta al respecte consensuada. Si el lema hagués estat “pel dret a decidir”, o similar, no hi hauria hagut cap problema en fer-ho, forma part de l’ideari base.
Salut.
Ok, per tant de les dues opcions heu pres partit per una. Ok, només volia saber això, ja està tot clar.
Home, no, com a partit no, per la raó que dóna en Josep. Però a la manifestació hi vam participar molts pirates. I els que vam voler ho vam fer públicament com a pirates, portant la samarreta o les xapes.
A les xarxes socials o als blocs també s’han expressat tots els pirates que ho han volgut a favor de la independència als seus blocs i a les xarxes socials combinant el logo pirata i l’estelada. Jo crec que si el partit hagués pres una postura unionista al respecte no permetria que s’associés la imatge pirata amb la independència. I en canvi tothom ha tingut llibertat total d’escollir el que volia fer o dir (tant a favor com en contra), la qual cosa és el que més m’agrada de tot plegat.
Tots estem d’acord en què necessitem una sèrie de coses bàsiques per a viure en una democràcia com cal: els drets humans, la transparència, la democràcia directa, la llibertat d’expressió, accés a la cultura i educació de qualitat… Però, per la resta, jo no vull que em donin una llista del que he de creure, vull triar les meves idees de la carta, no prendre-les d’un menú prefabricat. 🙂
Bé, no vull crear polèmica, ans el contrari.
Vaig fer prou força per a que Pirates de Catalunya no fos el mateix q Pirates d’Espanya. I crec q en un futur amb una Catalunya independent, Pirates tindrà un paper molt important.
Ara, un partit ha de ser capaç de prendre decisions. Cada decició implica escollir un camí i deixar-ne un o uns altres a apart. El plantejament ab initio de Pirates sobre les decisions és bo, però aquest procés de crear un nou estat d’Europa és massa excepcional per a no voler participar-hi (com a partit). Crec que heu de prendre partit sobre aquest tema perquè tothom hi quedarà retratat i si pirates tira endavant com ho ha fet el milió i mig o dos milions de persones, Pirates en recollirà fruits en un futur proper.
Si Pirates opta pel silenci…. mmm us equivocareu. En aquest tema capital no hi ha la posició neutral; hi ha una aposta ferma per un projecte nou, d’un estat nou amb una costitució avançada o hi ha callar i, per tant, donar per bona la situació actual (la pertinença a Espanya).
Crec que haurieu de parlar-ho seriosament i decidir-vos per una de les dues opcions, tenint en compte que no fer res, ja és l’opció uniunista.
Vinga, que el futur us espera!