Etiqueta: 25N

Versión en castellano. Versió en català.

Democracia participativa? o Qué miedo da el pueblo ignorante.

Mis amigos han asistido con una mezcla de diversión y sorpresa a mi mutación de animal apolítico a afiliada de Pirates de Catalunya. Una buena parte de ellos pasa ya de los cuarenta y es curioso cómo, en general, todos expresan las mismas dudas. Y he querido compartir la más común con vosotros: las críticas, los peros y mis respuestas respecto a la democracia participativa. Aviso para navegantes: en la más pura línea pirata, mis respuestas no han de por qué coincidir con las del partido.

La democracia directa, lo confieso, es el punto del Ideario Pirata respecto al que mi transformación ha sido mayor. De hecho, aún ahora, si existiera Multivac, seguramente le cedería el poder de decidir a él. Pero no existe. La alternativa a los peligros/dificultades de la democracia participativa no es una democracia infalible, sino lo que tenemos. Nuestros dirigentes no son una élite de eruditos honestos. Entre que se equivoquen unos pocos, de buena fe o manipulados, o que se equivoque todo el mundo, me quedo con la campana de Gauss. ¡Eso sí! Teniendo claro que la educación, información y transparencia son los ingredientes imprescindibles para el buen funcionamiento de la democracia participativa. Y ahora, tras el sorbo a la copa de vino, viene la avalancha de peros:

• Pero la gente sólo quiere ver el fútbol. No necesariamente. Las conductas se reproducen de padres a hijos; no es un gen el que transmite la religión o la preferencia por un equipo de fútbol determinado. La educación, entendida como aprender a disfrutar de comprender, es la clave.
• Pero hay mucha gente que es tonta. No tanta. Hay personas poco informadas y personas que no han tenido la oportunidad de ir más allá de los confines de Telecinco. Pero de nuevo, la educación es la respuesta.
• Pero qué pasa si la gente, que ya hemos dicho que es tonta, decide “matar/discriminar/maltratar” al colectivo X que no le cae bien. La democracia participativa no puede anular lo que se deduce de los derechos humanos y del ideario Pirata ( https://pirates.cat/ideari/ ) por tanto, aberraciones claras no podrán ser ni siquiera votadas. Otro tema es la zona de grises, en la que tendremos que aprender a movernos.
• Pero se tardarán muchos años en conseguir nada. Bueno, cuanto antes empecemos antes lo conseguiremos. Obviamente, sin hacer nada tampoco se conseguirá nada. Y hay que cambiar los cimientos: ese es el objetivo pirata, crear unos cimientos sólidos sobre los que construir.
• Pero entonces, ¿Cuál es la posición del partido respecto a X? con X = “cualquier problema actual” o dime por favor lo que quiero oír. Ninguna. Con la salvedad de lo que se deduce de los DH y del Ideario, no tenemos posición. Pero ofrecemos algo más importante: la versatilidad de hacer nuestra cualquier posición que entre todos decidamos que es la adecuada a tomar. “Convénceme ofreciéndome argumentos racionales”, podría ser una buena descripción de la forma de pensar de un pirata tal y como yo la interpreto: ni fanatismos ni ideas inmóviles, sólo el firme deseo de tener la mayor perspectiva posible y poder decidir en base a ella.

Y, ya en los cafés, si mi interlocutor dice algo parecido a “le daré una vuelta a lo que hemos hablado”, me siento feliz.

Salud y ron!!

Yolanda

Versió en català.

¿Democràcia participativa? O Quina por fa el poble ignorant

Els meus amics han assistit, amb una barreja de diversió i sorpresa, a la meva mutació d’animal apolític a afiliada de Pirates de Catalunya. Una bona part d’ells passa dels quaranta i és curiós com, en general, tots expressen els mateixos dubtes. I he volgut compartir el més comú amb vosaltres: les crítiques, els peròs i les meves respostes respecte la democràcia participativa. Avis per a navegants: en la més pura línia pirata, les meves respostes no tenen perquè coincidir amb les del partit.
La democràcia directa, ho confesso, és el punt de l’ideari respecte el qual la meva transformació ha estat més gran. De fet, encara ara, si existís Multivac, segurament li cediria el poder a ell. Però no existeix. L’alternativa als perills/dificultats de la democràcia participativa no és una democràcia infal·lible sinó el que tenim. Els nostres dirigents no són una elit d’erudits honestos. Entre que s’equivoquin uns quants, de bona fe o manipulats, o que s’equivoqui tothom, em quedo amb la Campana de Gauss. Això sí! Tenint clar que l’educació, la informació i la transparència són els ingredients imprescindibles per al bon funcionament de la democràcia participativa. I ara, després de fer un glop a la copa de vi, ve l’allau de peròs:

• Però la gent només vol veure futbol. No necessàriament. Les conductes es reprodueixen de pares a fills; no és un gen el que transmet la religió o la preferència per un equip de futbol determinat. L’educació, entesa com aprendre a gaudir de comprendre, és la clau.
• Però hi ha molta gent que és tonta. No tanta. Hi ha persones poc informades i persones que no han tingut l’oportunitat d’anar més enllà de Telecinco. Però, un altre cop, l’educació és la resposta.
• Però què succeeix si la gent, que ja hem dit que és tonta, decideix “matar/discriminar/maltractar” al col·lectiu X que no li cau bé?. La democràcia participativa no pot anul·lar el que es dedueix dels drets humans i de l’Ideari Pirata (https://pirates.cat/ideari/), per tant, les aberracions clares no podran ser ni tan sols votades. Un altre tema és la zona de grisos, en la qual haurem d’aprendre a moure’ns.
• Però es trigarà molts anys en aconseguir res. Bé, quan abans comencem abans ho aconseguirem. Òbviament sense fer res tampoc s’aconseguirà res. I s’han de canviar els fonaments, aquest és l’objectiu pirata, crear uns fonaments sòlids sobre els que construir.
• Però aleshores, Quina és la posició del partit respecte a X? Amb X = “qualsevol problema actual” o diguem si us plau el que vull sentir. Cap. Amb l’excepció del que es dedueix dels DH i de l’Ideari, no tenim posició. Però oferim quelcom més important: la versatilitat de fer nostre qualsevol posició que entre tots decidim que és l’adequada a prendre. “Convencem oferint-me arguments racionals” podria ser una bona descripció de la forma de pensar d’un pirata tal i com jo la interpreto: ni fanatismes ni idees immòbils, solament el ferm desig de tenir la major perspectiva possible i poder decidir en base a ella.

I, arribats als cafès, si el meu interlocutor diu quelcom semblant a “li donaré un parell de voltes al que hem parlat”, em sento feliç.

Salut i rom

Yolanda