Etiqueta: llibertat d’expressió

Traducció de La LOMCE, una ley para la purga ideológica de maestros y profesores

L’avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (de les sigles en castellà LOMCE) constitueix una seriosa amenaça per a la llibertat de tots els docents, el futur dels quals dependrà en gran mesura de la seva submissió a l’administració de torn.

Un dels aspectes més destacats de la reforma proposada és la promoció del director a líder suprem del centre. De fet, el text proposat diu que el director del centre disposarà d’autonomia per adaptar els recursos humans a les necessitats que d’aquests se’n derivin. A aquest efecte, disposarà de les següents facultats: 

a) Establir requisits i mèrits específics per als llocs oferts de personal funcionari, així com per a l’ocupació de llocs en interinitat, en aquest cas podrà rebutjar, mitjançant decisió motivada, la incorporació de personal procedent de les llistes centralitzades.

b) Quan existeixi vacant i finançament adequat i suficient, proposar de forma motivada el nomenament de professors que, havent treballat en els projectes de qualitat, siguin necessaris per a la continuïtat dels mateixos.

Això, en la pràctica, significa que el director podrà triar a dit bona part del professorat del centre. Ni tan sols el Consell Escolar podrà fer gran cosa sobre aquest tema, atès que el seu paper serà el de mer òrgan consultiu.

El director serà triat per una Comissió constituïda per representants de les Administracions educatives i, almenys, en un trenta per cent per representants del centre corresponent.

Això significa que les administracions educatives poden tenir fins al 70% dels vots en la comissió que triï al director. En la LOE, llei que pretén ser reformada amb aquest avantprojecte, almenys un terç dels membres de la comissió era professorat triat pel Claustre i un altre terç era triat per i entre els membres del Consell Escolar que no eren professors.

Les Administracions educatives determinaran el nombre total de vocals de les comissions i la proporció entre els representants de l’Administració i dels centres.  Això significa que seran les pròpies administracions educatives les que decidiran si acaparen fins al 70% dels vocals de la comissió o cedeixen un percentatge superior al 30% als representants dels centres.

Això sí: les administracions seran les que decideixin qui dirigeix un centre educatiu, i a canvi, els directors hauran de rendir comptes de les decisions preses, de les accions de qualitat i dels resultats obtinguts en implementar-les.

El Consell Escolar podrà, per acord de dos terços dels seus membres, proposar la revocació del director, però al cap i a la fi, en l’avantprojecte en qüestió, el Consell Escolar no és mes que un mer òrgan consultiu: el poder està en mans del director, i aquest és triat per l’administració, no pel Consell Escolar.

Tot això ocorre en una època en la qual algun conseller d’educació ha criminalitzat públicament a professors pel simple fet de participar en el 15M o de promoure alguna vaga, en la qual ja s’està començant a tipificar com a falta molt greu la “violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars, corporatives, polítiques, clientelars o de qualsevol altre tipus que, utilitzant els facultats que té, pugui vulnerar aquest principi” i els estudiants que protesten per les retallades són considerats per la policia com “l’enemic”. No és exagerat pensar que els canvis proposats en l’avantprojecte de la LOMCE serviran a les administracions educatives per realitzar un control ideològic del personal docent. I, per exemple, serà difícil tornar a veure un institut de secundària amb un consell escolar que cedeixi les instal·lacions per a una marxa contra l’atur i per la renda bàsica, ja que en el futur serà el director qui tingui aquesta competència.

Irònicament en el text de l’avantprojecte pot llegir-se que aquesta llei orgànica és el resultat d’un diàleg obert i sincer amb tota la comunitat educativa. No obstant això, representants de professors, pares i alumnes van abandonar el dimarts passat el debat en el qual s’anava a tractar l’avantprojecte en qüestió. El motiu d’aquest abandonament va ser el rebuig, per part del Ministeri d’Educació, de l’anàlisi realitzada per un dels sindicats de professors.

Ángel Vázquez, Piratas de Extremadura