Com cada any, avui 10 de desembre se celebra el Dia dels Drets Humans, data en què el 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta Declaració constitueix l’ideal comú d’assolir per tots els pobles i nacions amb l’objectiu que es promogui, mitjançant l’educació, el respecte d’aquests drets i llibertats i s’assegurin, mitjançant mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació efectiva.

La Declaració té com a base el reconeixement de la dignitat intrínseca i la igualtat de drets per a totes les persones així com la llibertat, la justícia i la pau al món. El problema rau en el fet que la Declaració només és, com el seu nom indica, una declaració de principis i, per tant, no és vinculant. S’espera que els països adoptin i adaptin aquestes declaracions dins de les seves pròpies lleis per tal que els ciutadans tinguin les eines necessàries per a reclamar-los.

El Dia dels Drets Humans es presenta com una oportunitat per a denunciar les situacions de desigualtat i de vulneració dels drets existents arreu, fins i tot a Catalunya, així com la necessitat de treballar perquè el respecte cap a la dignitat humana en totes les circumstàncies i contextos sigui efectiu.

Pirates de Catalunya, des de la seva fundació l’any 2010, ha considerat la Declaració Universal dels Drets Humans el pal de paller de la seva política. N’hem fet bandera, portant-la més enllà del seu caràcter propositiu i convertint-la en brúixola d’una nova manera de fer política, de menys gestos i més fets. Perquè aquesta declaració va néixer després de la II Guerra Mundial, però les amenaces a les llibertats civils i a la dignitat no han desaparegut, amb l’ombra del feixisme estenent-se als EUA, Holanda, França i altres indrets i la repressió i la violència més vives que mai des d’Orient Mitjà a Àsia, sense oblidar-nos de molts països d’Àfrica.

A Catalunya no estem pas exempts de patir les conseqüències d’aquestes agressions contràries a la dignitat humana. El govern del Partit Popular en l’anterior legislatura s’ha esforçat a retallar tot el possible i a impulsar legislació contrària als nostres drets més bàsics. La Llei Mordassa, la Comissió Sinde i la persecució de l’enllaç i de la llibertat d’expressió a xarxes socials, les operacions contra els moviments socials (Pandora, Piñata, etc.), la persecució judicial contra les lleis i membres del Parlament de Catalunya, les sancions contra organitzadors de manifestacions legítimes i informades, reformar la llei laboral causant que hi hagi gent que té un treball i està per sota del llindar de pobresa, impedir la implantació de mesures contra la pobresa energètica i per un habitatge digne, el tracte inhumà a persones migrants i refugiades als CIEs, etc. Això només és una mostra; des del 2011 han estat constants les violacions de la nostra dignitat i els nostres drets.

No ens oblidem pas del govern de Convergència i Unió que, malgrat no fer una ofensiva tan oberta, ha tingut els seus moments més foscos durant la repressió de Plaça Catalunya durant el 15M amb Felip Puig al capdavant, la persecució a activistes mitjançant la publicació de les seves fotografies, les retallades en sanitat i educació, etc.

Òbviament aquests atacs no responen només a raons polítiques. Els interessos econòmics de les grans companyies que governen les infraestructures bàsiques (energia, habitatge, comunicacions, informació, etc.) influeixen i reforcen l’acció política més extremista, formant un binomi depredador que ens sacrifica a tots pel benefici d’uns pocs. Quan es mercantilitzen les necessitats vitals per a una vida digna, quan els que més tenen evadeixen impostos o són corruptors, alhora que corruptes, s’està desfermant la xarxa de seguretat que com a societat pretenem donar-nos, tant en forma de drets i obligacions com de mecanismes per a fer-los efectius. Un exemple d’això el trobem en els tractats de lliure comerç com el TTIP i CETA.

Durant la campanya de les catalanes del 2012, una coneguda periodista ens deia “no parleu de Drets Humans, tothom assumeix que els té garantits”. Només ens han calgut quatre anys per comprovar, malauradament, que això ja no és cert. Ara més que mai hem de dir que els nostres drets fonamentals no són respectats, ni pels governs ni per les grans empreses i les oligarquies. Perquè cada vegada que una persona cau en l’exclusió social, hi ha un govern que no ha garantit els seus Drets Humans. Perquè quan qualsevol protesta cívica i pacífica sigui resposta amb més repressió, els nostres drets civils són trepitjats. Perquè quan la joventut ha de cercar oportunitats lluny de casa seva, les elits han trencat l’ascensor social i han posat rumb a una societat de mà d’obra barata i inofensiva per als seus interessos, sense drets.

Els pirates diem prou a aquesta situació. Cal revertir el dany causat per l’austeritat i les polítiques reaccionàries. Cal establir mesures que permetin recuperar la sobirania personal i col·lectiva, garantint les necessitats bàsiques i permetent la participació lliure i directa en la presa de decisions, tant política com econòmica. I cal combatre el frau i les pràctiques d’economia especulativa que ens han portat a una gran i llarga crisi. Tan llarga que constatem que una part de la població ja ha assumit com la nova “normalitat”, que consideren que ni ells ni les següents generacions tornaran a l’Estat del Benestar que hem conegut. Aquest és l’èxit de les polítiques repressives i lliberticides que hem de desfer recuperant la nostra força col·lectiva.

Perquè tots tenim drets. Perquè tots som humans. Els pirates salpem a la defensa dels nostres drets i llibertats.