Tema: Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya demana la dimissió del Conseller Homs

Texto en castellano aquí

El passat 11 de març, el Conseller Francesc Homs, titular de la cartera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, dins del marc d’unes jornades organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, declarava que calia que hi hagués límits al coneixement públic de les dades del Govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, declarava que “no pots fer-ho tot en nom de la transparència, perquè si no, no tens poder”, i que el poder “no pot ser transparent”, ja que si no “es queda despullat per actuar” i això “impossibilita la presa de decisions”.

Des de Pirates de Catalunya lamentem que qui hagi fet aquestes declaracions sigui el Conseller de la Presidència, responsable del departament del Govern que gestiona i promou el portal de transparència de la Generalitat. El mateix conseller, que considera normal posar límits a la transparència de l’acció de govern, clausurava l’octubre de 2013 la I Jornada sobre la Transparència a Catalunya, i declarava, el juliol de 2014, que Catalunya es trobava “a la Champions League” dels governs autonòmics en termes de transparència però que això no era motiu per “relaxar-se” i que “no n’hi ha mai prou“.

Entenem la transparència no només com un pilar fonamental de la política pròpia de Pirates de Catalunya, sinó com un valor que hauria de regir l’acció de govern de qualsevol executiu d’un país democràtic. La transparència permet portar un control de l’acció de govern per part de la ciutadania, i serveix com a via per a l’empoderament d’aquesta a l’hora de prendre decisions. Trobem inacceptable que l’encarregat de coordinar la política de transparència del Govern de Catalunya sigui una persona que admet considera que aquesta perjudica l’acció de govern, i que per tant ha d’estar limitada. Així doncs, des de Pirates de Catalunya demanem la dimissió immediata de Francesc Homs com a conseller de la Presidència i responsable de les polítiques de transparència del Govern.



El pasado 11 de marzo, el Consejero Francesc Homs, titular de la cartera de Presidencia de la Generalitat de Catalunya, en el marco de unas jornadas organizadas por el Ayuntamiento de Barcelona, declaraba que es necesario que haya límites en el conocimiento público de los datos del Gobierno de la Generalitat de Catalunya. Así mismo, declaraba que “no puedes hacerlo todo en nombre de la transparencia, porque si no, no tienes poder”, y que el poder “no puede ser transparente”, ya que si no “se queda desnudo para actuar” y eso “imposibilita la toma de decisiones”.

Desde Pirates de Catalunya lamentamos que quien haya hecho estas declaraciones sea el Consejero de la Presidencia, responsable del Departamento del Gobierno que gestiona y promueve el portal de transparencia de la Generalitat. El mismo consejero, que considera normal poner límites a la transparencia en la acción de gobierno, clausuraba en octubre de 2013 la I Jornada sobre la Transparencia en Catalunya, y declaraba en julio de 2014 que Catalunya se encontraba “en la Champions League” de los gobiernos autonómicos en términos de transparencia pero que eso no era motivo para “relajarse”, y que “nunca hay suficiente”.

Entendemos la transparencia no sólo como un pilar fundamental de la política propia de Pirates de Catalunya, sino como un valor que debería regir la acción de cualquier ejecutivo de un país democrático. La transparencia permite llevar un control de la acción de gobierno por parte de la ciudadanía, y sirve como vía para el empoderamiento de ésta a la hora de tomar decisiones. Encontramos inaceptable que el encargado de coordinar la política de transparencia del Gobierno de Catalunya sea una persona que considera que ésta perjudica la acción de gobierno, y que por tanto debe estar limitada. Así pues, desde Pirates de Catalunya pedimos la dimisión inmediata de Francesc Homs como consejero de la Presidencia y responsable de las políticas de transparencia del Gobierno.

Democràcia directa i educació: l’educació política

Nota dels editors: aquest article representa l’opinió del seu autor, Jordi Castellví. Versió en castellà aquí.

votingballotL’actual política institucional compta amb poca confiança per part de la ciutadania en general i dels joves en particular. Això ha portat, sovint, a afirmar que els joves “passen” de política, però el cert és que manifesten un notable interès per qüestions polítiques i desitgen crear el seu propi espai de participació.

Educació política és un concepte que mai ha tingut la simpatia ni de mestres, ni de polítics, i ni tan sols de mares i pares. És un concepte que no surt al currículum de forma explícita i que tampoc és mencionat en tertúlies o en debats quan es parla d’educació. Tanmateix l’educació política és un aspecte molt important en la formació dels ciutadans ja que vivim en una societat democràtica i, per tant, política.

El rebuig a l’educació política

En la meva opinió, bona part de les mares, els pares, i els professors i professores rebutgen la idea de l’educació política perquè els sona a adoctrinament. Aixi educació política seria doncs condicionar als alumnes perquè en un futur votin un o altre partit o es decantin per dretes o esquerres, o per nacionalismes. Consideren que la aquesta influència cultural educativa ha de venir, en aquest cas, de la família i que no s’ha de tractar a l’escola.

Per altra banda, entenc que els polítics, a més de pensar el que hem mencionat anteriorment, poden comprendre que educar a la ciutadania per participar en el joc democràtic de forma competent pot suposar un canvi social progressiu que faria perillar el seu poder i la seva manera d’actuar habitual.

Què és l’educació política?

L’escola té, entre altres responsabilitats, la d’ajudar els joves a descobrir el paper social que poden exercir com a ciutadans. L’escola és un bon espai per desenvolupar i fins i tot consolidar pràctiques polítiques democràtiques. L’educació política no és en cap cas adoctrinament sinó formar la ciutadania per a la participació en la comunitat i aixi gestionar directament el canvi social que està a les seves mans. L’educació política és en definitiva educació per a la convivència democràtica i per l’acció social en comunitat.

L’educació política i la democràcia directa

L’exercici de la democràcia és sempre contextual però l’aspiració a cotes cada cop més elevades de democràcia no té fi. En aquest sentit, la democràcia directa és una cota de democràcia més elevada que la que tenim actualment. La materializacio d’aquesta aspiració natural de la democràcia passa ineludiblement per l’educació política i, per tant, la democràcia depèn de l’educació política per assolir tota la seva força.

———————————-

La actual politica institucional cuenta con poca confianza por parte de la ciudadanía en general y de los jovenes en particular. Esto ha llevado, a menudo, a afirmar que los jóvenes “pasan” de política, pero lo cierto es que manifiestan un notable interés por cuestiones políticas y desean crear su propio espacio de participación.

Educación política es un concepto que nunca ha tenido la simpatía ni de maestros, ni de políticos, y ni siquiera de madres y padres. Es un concepto que no sale en el currículo de forma explícita y que tampoco es mencionado en tertulias o en debates cuando se habla de educación. Sin embargo la educación política es un aspecto muy importante en la formación de los ciudadanos ya que vivimos en una sociedad democrática y, por tanto, política.

El rechazo a la educación política

En mi opinión, una buena parte de las madres, los padres, y los profesores rechazan la idea de la educación política porque les suena a adoctrinamiento. Así educación política sería condicionar los alumnos para que en un futuro voten uno u otro partido o se decanten por derechas o izquierdas, o por nacionalismos. Consideran que esta influencia cultural debe venir de la familia y que por lo tanto no se debe tratar en la escuela.

Por otra parte, entiendo que los políticos, además de pensar lo mencionado anteriormente, pueden comprender que educar a la ciudadanía para participar en el juego democrático de forma competente puede suponer un cambio social progresivo que haría peligrar su poder y su manera de actuar habitual.

¿Qué es la educación política?

La escuela tiene, entre otras responsabilidades, la de ayudar a los jóvenes a descubrir el papel social que pueden ejercer como ciudadanos. La escuela es un buen espacio para desarrollar e incluso consolidar prácticas políticas democráticas. La educación política no es en ningún caso adoctrinamiento sino formar a la ciudadanía para la participación en la comunidad y gestionar el cambio social que está en sus manos. La educación política es en definitiva educación para la convivencia democrática y para la acción social en comunidad.

La educación política y la democracia directa

El ejercicio de la democracia es siempre contextual pero la aspiración a cotas cada vez más elevadas de democracia no tiene fin. En este sentido, la democracia directa es una cota de democracia más elevada que la que tenemos actualmente. La materialización de esta aspiración natural de la democracia pasa ineludiblemente por la educación política y, por tanto, la democracia depende de la educación política para alcanzar toda su fuerza.

#9NCadaDia: per què votaré No+Sí

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

El No+Sí és el vot de les llibertàries, de les que no estem d’acord amb la concepció westfaliana de l’Estat-Nació basada en l’oligarquia per sobre de la ciutadania i que perdura des del segle XVII. Amb aquest vot, malauradament considerat nul per, oh casualitat, l’statu quo estatista, volem expressar que és possible crear una societat sostinguda en l’autogestió, el suport mutu i la llibertat, sense necessitat d’estructures centralistes corruptibles. Defensem el dret d’autodeterminació dels pobles com a motor d’un procés d’emancipació de caràcter social i federalista, alternatiu al nacionalisme estatista.

Un exemple d’aquesta visió el trobem al comunicat de la CGT amb motiu del 9N: “aquests drets no estan supeditats a cap constitució ni a cap llei formulada amb l’únic objectiu de perpetuar l’estat-nació i l’estabilitat de la dominació de les elits […] Les idees no es prohibeixen, les manifestacions no es prohibeixen, la llibertat d’expressió no es prohibeix. Creiem en l’autodeterminació completa, sense amputacions”.

Ens emmirallem en les paraules de pensadors com en Piotr Kropotkin qui, referint-se a la qüestió irlandesa en una carta a María Korn, va expressar-ho com “els llocs on l’home es rebel·la contra l’opressió individual, econòmica, estàtica, religiosa i sobretot nacional, és el nostre deure estar al seu costat”. O com deia en Mikhail Bakunin, “cada nació, gran o petita, té l’indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure concordes amb la seva pròpia naturalesa. Aquest dret és solament el corol·lari del principi general de llibertat”.

I del manifest pel No+Sí, “pensem que un canvi substancial i de gran abast, és a dir, una veritable revolució, és l’única forma de superar efectivament la crisi multidimensional (econòmica, política, social, ecològica, etc.) en què estem immersos com a humanitat des de fa segles. No ignorem les grans dificultats que comporta la realització d’una transformació d’aquesta naturalesa i d’aquest calat, però constatem que qualsevol plantejament menys profund i menys ampli resulta, en el millor dels casos, insuficient i, en el pitjor, contraproduent.”

estelada

El nostre vot “nul” no és cap incoherència, sinó la més coherent de les opcions, amb un model socioeconòmic més clar que el Sí+Sí i amb possibilitats de canvi sense dependre de l’Estat espanyol. Volem decidir-ho tot. Volem independència de tot, tant política com econòmica. Com al Kurdistan, on el municipalisme llibertari impulsat per Ocalän sota el nom de confederalisme democràtic està demostrant que és possible organitzar, en el territori de quatre estats, una societat pacífica, participativa i oberta, des de baix i resilient davant dels problemes propis i del nostre entorn. Amb una economia al servei de totes, col·laborativa i allunyada del patriarcat i capitalisme depredadors als que ara estem sotmeses.

Volem ser responsables de les nostres vides i corresponsables del bé comú i volem fer-ho començant des dels nostres barris i municipis, teixint xarxes d’assemblees populars confederades, cuidant als necessitats i foragitant als paràsits que vulguin explotar-nos i manllevar-nos els nostres drets en nom del seu benefici exclusiu, on la riquesa tingui una funció social i redistributiva, i el poble tingui noves estructures que no segueixen les dinàmiques capitalistes que ens han portat a la crisi actual.

Perquè no ens conformem a seguir el camí a Ítaca de mà dels responsables de les retallades més salvatges i còmplices de la corrupció que colpeja la nostra societat i perquè volem construir Catalunya entre totes, votarem No+Sí. Els nostres somnis no són nuls.

Pirates pel No+Sí

#9NCadaDia: per què votaré No

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

Dejando de lado que el voto, como derecho de las personas libres, es secreto y teniendo en cuenta que el Diccionari de la Llengua Catalana, Segona edició, define “Estat” 8 1 m. [LC] [PO] como “la forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors”. L’estat monàrquic, republicà. Els estats europeus. El cap de l’Estat. Ministre de l’Estat. Els afers de l’Estat.

Vol que Catalunya esdevingui un Estat? ¿Quiere que Cataluña sea un Estado? No.

Porque No se ha definido el territorio del Nuevo Estado. ¿Acaso el resto de la población del territorio de los llamados Païssos Catalans tienen la posibilidad de participar?

Porque No existe a día de hoy una población definida. ¿Qué normativa adoptamos para ser llamado “català”? ¿El Estatuto de Autonomía?¿Cómo definimos la doble nacionalidad? ¿A qué llamamos extranjero?

Porque No se han definido los mecanismos de quién y cómo se atribuye el poder absoluto sobre el territorio y la población. ¿Será Monarquía, República o Deudocracia?

El resto de la argumentación la baso en mis conocimientos por la lectura casi diaria del Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya, el DOGC, desde el día siguiente a las pasadas elecciones al parlament de Catalunya en 2012. El siguiente listado son acontecimientos que libremente han adoptado o bien el Govern de la Generalitat, con el beneplácito de CiU y ERC o bien por decisiones del propio Parlament.

No es un listado de hechos a cambiar cuando se acceda a la independencia, sino que son actos que se han materializado para alcanzar esta. Están ahí, el 10N, seguirán estando. El autor se pregunta, se cuestiona, se interroga: ¿la independencia como pueblo nos hará libres? No, claro. Porque ha sido el Govern del Camino a Ítaca y ERC los que han permitido y alimentado esta situación límite.

Si bien es cierto que Catalunya adolece de financiación propia, no confío que quienes nos han traído hasta aquí, quienes una vez el pueblo vote el 9N, sean capaces de deshacer sus propias decisiones.

Y por esto no deseo que Catalunya el 9N camine hacia un Estado Independiente:

Porque No deseo que ante la crisis de valores, social y económica, se enroque en una Ley de Consultas y No apruebe primero una Ley Electoral propia.

Porque No deseo un Estado que facilite mis datos personales a empresas del sector médico privado, como el recién parado VISC+.

Porque No deseo un Estado que, mientras la población aumenta en número, reduzca paulatinamente la plantilla de funcionarios de servicios públicos fundamentales.

Porque No deseo que los profesionales sanitarios, médicos y enfermeros puedan saltarse la Ley de Incompatibilidades del Sector público por acuerdo del Govern.

Porque No deseo que se llame Tribunal de Contractes de Catalunya a un organismo que nada tiene que ver con la Justicia y cuyos miembros los elige la administración. Porque la anterior autoridad en la materia No avale privatizaciones mal adjudicadas y que nos cuesten millones.

Porque No deseo que la Administración de Justicia sea lenta, poco operativa y manipulada por el poder político.

Porque No se ha mencionado que ocurrirá con la legislación vigente en materia laboral, ni quiero que se tenga que negociar un nuevo Estatuto de los trabajadores desde cero.

Porque No deseo que se fomenta la ludopatía con la construcción de mega complejos que la población no quiere y para ello se tenga que modificar legislación ad hoc, o cada vez haya mayor acceso al Binjocs.

Porque No deseo que Catalunya ceda la gestión de bienes básicos, energéticos y de seguridad al sector privado por incapacidad propia de gestión, autorice prospecciones que destrozan el medio ambiente, etc

Porque No deseo que los Servicios Asistenciales de nuestros mayores y dependientes sean objeto de mercantilización continua e irreversible por la larga duración de las concesiones.

Porque No deseo que nuestros Consells Comarcals paguen a empresas y personas a 300 días.

Porque No deseo que el Servicio de Atención Urgente Medicalizado sea externalizado los próximos 6 años, por las llamadas urgencias presupuestarias.

Porque No deseo que se creen más Consorcios Sanitarios, que se han convertido en foco de corrupción, opacidad y nada participativos. En el caso de Lleida, de espaldas y en contra de su población objeto.

Porque No deseo la educación concertada, y menos cofinanciada con el dinero de los tributos de todos.

Porque No deseo que la educación universitaria no se diseñe para el futuro y que la sociedad no utilice el talento de sus universitarios y obligue a nuestra juventud a emigrar, porque está sobrecalificada y no es atractiva para los empresarios.

Porque No deseo una cultura mono lingüística.

Porque No deseo que el Centro de Inteligencia tenga la forma jurídica de Fundación y pueda saltarse la ley y monitorizar personas por motivos ideológicos.

Porque No deseo que las herramientas informáticas que utiliza el sector público sean cedidas por multinacionales, lo que impide el desarrollo económico de muchas microempresas locales.

Porque…

¿Sigo? No. Si sigo revisando todos los actos jurídicos y cambios legislativos que los comandantes del barco a Ítaca han permitido durante este tiempo, no sería una entrada de blog, sino un ensayo.

Sólo es intención del autor que a falta de la participación de la opiniones contrarias a la independencia en este proceso participativo, consulta sin censo, butifarrada o como el lector quiera denominarlo, No nos podemos sólo valer de nuestro anhelo de independencia para aprobar por la pasiva todos los actos que nuestros gobernantes han realizado todo este tiempo.

Como dice la Declaración Universal de los Derechos Humanos: la voluntad del pueblo se forma en elecciones auténticas. Pero aquí tenemos otra incongruencia del Parlament vigente, la Incapacidad política de elaborar una ley que permita unas elecciones plebiscitarias reales y no unas elecciones anticipadas, con la legislación del Ogro español, como base jurídica para la independencia.

Espero que sirva de debate y pueda abrir los ojos a aquellos que cada día se ponen una estelada en los ojos y No quieren ver la Independencia No será el bien que cure todos estos males.

Un pirata por el No

#9NCadaDia: per què votaré Sí+Sí

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

Com a pirata advoco per la democràcia directa, per això no puc posicionar-me en contra d’una consulta a la ciutadania. Per tant, el 9N aniré a votar; ens deixin o no, sigui una consulta no referendària, una consulta ciutadana o com en vulguin dir.

Així, per què escullo l’opció Sí+Sí?

A banda de tota la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalana, que tant ens agrada als catalans reivindicar, però que fins fa poc mai anàvem al 11S si feia sol, era pont i podíem anar a la platja, hem de fer memòria dels últims anys:

L’inici de tot aquest “merder” de forma seriosa va començar després d’escollir el nou estatut: després de passar pel Parlament, pel Congrés i superar positivament un referèndum a Catalunya.

Allà van aparèixer els del PP i l’Espanya més rancia recollint signatures pel carrer contra Cataluny… Vull dir, contra l’Estatut. Amb això es va acabar amb el Tribunal Constitucional usat per un interès polític i ens el van retallar.

Sumem-hi una campanya constant de menyspreu a la reforma de l’Estatut. Que això no interessava a “el ciutadà real de Catalunya però que després les altres autonomies van voler imitar. Tot plegat va degenerar en un atac mediàtic sostingut que ens ha portat esperpents com aquests.

Aquests atacs mediàtics i polítics contra la nostra gent, la nostra llengua i el model educatiu han estat continus des de la fallida reforma de l’Estatut, fent que la meva postura de catalanista no gaire convençut (el català és la meva llengua materna, m’agraden els correfocs, els castells i el nostre folklore; en especial el nostre dia dels enamorats, Sant Jordi; però mai he suportat el rock català, ni la sardana, i la Moreneta em resulta indiferent) hagi arribat a pensar seriosament en l’independentisme, quan en la meva joventut creia que la màxima aspiració dels “indepes” era tombar el Toro d’Osborne del Bruc.

Aquesta postura es va refermar amb dades econòmiques alternatives, reals i factibles sumant el fet que des del Govern central no es compleixen els acords sobre infraestructures, transferències, economia, etc. i que ha esdevingut quelcom endèmic en la relació amb l’Estat Espanyol.

Sentir que sempre et topes amb un mur des de les nostres administracions autonòmiques fa que un pensi que l’única alternativa possible és ser un país sobirà. Per això, cal tenir eines d’Estat. Per tant, cal independència i és la solució en què més confio.

I aquesta sensació no ha canviat en els últims mesos. De fet, tot ha esdevingut un sense sentit encara més greu.

Cada dia ens trobem mostres de falta de qualitat democràtica del Govern central, deixant patent que la separació de poders (indispensable en una democràcia moderna) és una fantasia en aquest Estat que podem etiquetar “de pandereta”. Com afirmava Montesquieu a “De l’esprit des lois” (1747): “la independència del poder judicial ha de ser real i no merament aparent”.

A més, el fet d’emprar la Constitució i la Llei com a màxims per a anul·lar la voluntat ciutadana fa que donin ganes a la desobediència civil més activa possible i, cito a Henry David Thoreau, a “Esclavitud en Massachusetss” (1854): “La ley nunca hará libre a los hombres, son los hombres los que deben hacer libre la ley”.

No ho han millorat els tics totalitaris de polítics i medis, el soroll de sabres amb què ens han amenaçat des de tertúlies, la història de l’Espanya més rància i el “por cojones”, el “sois españoles queráis o no” al parlament de Catalunya mentre es fa el salut feixista, o el “que inventen otros” que ha fet de l’economia espanyola un cau d’oportunistes, corruptes i experts en tripijocs, que s’aprofiten de la innovació aliena tot canviant lleis per afavorir als quatre dinosaures empresarials inadaptats de sempre i enriquint-se tots junts.

Acabant amb la glorificació de la tortura animal com a fet distintiu cultural, passant per molts altres, fan que si volem ser un Estat modern, europeu i democràtic no sigui possible seguir a l’Estat espanyol, amb aquesta rèmora que t’insulta per parlar diferent en nom de la unitat constitucional. Constitució que diu que la teva llengua és oficial i que el país es forma de nacions i regions però aquests punts sovint són ignorats.

En una Catalunya independent ens traurem de sobre tota aquesta caspa, aquests corruptes i tarannàs propis d’èpoques anteriors en blanc i negre.

Però sóc realista i sé aquí no hi ha oasis. Ens queda la nostra pròpia caspa, que dóna per més d’un volum de l’Enciclopèdia Catalana: Millets, Pujols, “raholes” defensant defraudadors fiscals perquè juguen al Barça i buscant conspiracions espanyolistes, etc.

Ja serà cosa nostra que no ens governin de nou. Que no ens retallin els drets socials i bàsics que tant han costat aconseguir i que no es quedin el 3%. Serà la nostra responsabilitat fer net, però el primer pas és dir #AdéuEspaña, com els del hashtag aquest que s’inventà algun Community Manager.

Fer desaparèixer la burgesia catalana, tan “catalana”, però que vendrien els ciutadans per unes stock options d’alguna empresa espanyola, les oligarquies que fa anys i panys xuclen en el món empresarial i polític pel simple fet de “ser fills” o “nets de”, això serà després de desfer-nos de les castes espanyoles.

Amic lector, potser et preguntes, no podria haver estat factible la “tercera via? Potser sí, probablement en un altre moment històric però crec que ara “no toca”.

No s’hi ha mobilitzat gran part de la població demanant la tercera via. No veig a en Duran o Navarro, ara Iceta, fent sortir al poble a favor d’un estat federalista. De fet, el PSC, amb l’ajuda del PSOE, s’han encarregat de matar políticament ja fa anys a tothom qui ho proposava quan la reforma de l’Estatut. No, la gent ha sortit al carrer per la independència.

El que s’ha vist, com esmentava, que ni a l’Estat l’interessa modificar la relació amb nosaltres. Ni podem dependre que el partit de torn que governi a España no tingui majoria absoluta perquè, de cop, sigui amigable i desitgi pactar amb la Generalitat convenis, competències, finançaments, etc. que, fins al moment, no s’han complit. I el moviment més prometedor a Espanya per fer canviar les coses: Podemos, pràcticament no esmenta l’assumpte, possiblement, per por de perdre vots a les generals, fent que les seves marques catalanes facin ferum a lerrouxisme de forma preocupant.

Abans de tancar aquest text, vull parlar d’història. Votaré Sí+Sí també per història, però no el “folklore” dels 300 anys del 1714, de la pèrdua dels nostres drets per imposició del Decret de Nova Planta o de la bonica llegenda de Guifré. Sí, llegenda: a l’escola ens ensenyen que és una llegenda, no pas que va ser real com diuen alguns escrits que volten per la xarxa. Votaré Sí+Sí per l’historia recent de l’esquerra catalana.

Històricament, els moviments d’esquerres catalans, tant anarquista (veure Salvador Seguí, El Noi del Sucre), com trotskista (Andreu Nin) o comunista (el PSUC era en els seus estatuts un partit nacional català) no discernien el catalanisme de la lluita de classes. És una raresa entre els moviments d’esquerra però és que els catalans som així de rars.

Justament aquests moviments són més catalanistes en la defensa de la llengua, la cultura, d’identitat catalana i les seves institucions més que del territori, les fronteres, o la gent “true catalan people” pels seus gens, la seva sang, els seus avantpassats o el que sigui. Diguin el que diguin, la identitat catalana no s’ha basat en això i recomano llegir “Els altres catalans” de Paco Candel o un fragment d’aquest documental on és patent la integració del catalanisme en la lluita obrera sense distinció d’origen, sobretot el que succeïa aquí a la clandestinitat contra el franquisme (a partir del minut 47): http://www.tv3.cat/videos/ 5251051/Capitol-1-la-identitat

Finalment està el punt d’autodeterminació dels POBLES que és comú en tots els moviments socialistes o d’esquerres. Fins i tot ho defensava el PSOE quan era clandestí i després ho va treure dels seus estatuts. El discurs nacionalista català d’esquerres ha estat més sobre la sobirania nacional per poder canviar el model polític que pel nacionalisme per si.

Per tot això:

Pel menyspreu, pels insults de medis i polítics d’arreu de la península, per l’ús interessat dels catalans per guanyar vots, per sentir que ens tenen com súbdits i no com a ciutadans, per la falta de democràcia real, per impedir-nos votar amb mètodes totalitaris, per la il·lusió i l’esperança que amb la independència i les eines que un Estat propi ens poden donar i perquè la independència és un primer pas per desfer-nos de corruptes, oligarques, (ex)franquistes i demòcrates de pacotilla, el 9N aniré a votar de forma democràtica, cívica i pacifica pel Sí+Sí, encara que ho prohibeixin, treguin els tancs al carrer o amenacin que acabarem tots a la presó.

Un pirata pel Sí+Sí

#9NCadaDia: per què votaré Sí+No

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

Aquest #9N, la primera opció de canviar-ho tot, és anar a votar. Tant els independentistes com els no independentistes que no volem seguir com estem, hem d’acudir a les urnes per desobeir un estat i un govern que de democràcia no entenen ni el que significa la paraula.

Serem clars, curts i concisos: El primer que ha de quedar clar és que votar Sí+No aquest 9 de novembre, és votar contra la independència. Això sí, aquest vot va molt més enllà, és també un No a aquesta Espanya constitucional hereva del franquisme.

El Sí+No és un vot de càstig, tant al govern del PPSOE com al de ERCIU (i els seus satèl·lits). És un vot que busca canviar-ho tot, deixant ben clar que Catalunya reclama a crits un procés constituent a Espanya per acabar amb una Constitució que no ens representa.

El Sí+No és un vot federalista o confederalista, que reclama el dret a decidir-ho tot, també el nostre model d’estat i com volem que s’organitzi el nostre territori. És un vot que demana replantejar-se la corona, les comunitats autònomes, el finançament, la recollida d’impostos… que demana, al cap i a la fi, un nou estat.

És un vot que pretén un estat espanyol que reconegui fins i tot les nacions més enllà dels territoris fixats per les comunitats autònomes i les províncies. És un vot que diu que tenim set llengües, dues d’elles en perill d’extinció, i amb desenes de variants, i que exigeix que es protegeixin totes i cadascuna d’elles.

És un vot contrari a les retallades i a la gestió de la crisi, d’un costat i altre. És un vot de càstig per als governs d’Espanya i Catalunya, deixant ben clar que no acceptem les seves condicions per a la independència ni la situació actual per no independitzar-nos.

A més, a diferència d’altres postures que es venen com a solució a tots els problemes, els votants del Sí+No reconeixem que si guanyem, demà mateix no canviarà res, però deixarà clara la postura de Catalunya i ens donarà una força increïble de cara a començar una revolució constituent a tot l’estat.

Per tant, som el vot més realista, el vot que aconseguiria desestabilitzar el Govern del PP i al PSOE, que ven Catalunya a la resta de l’estat a com els dolents de la pel·lícula, i, simultàniament, provocaria un terratrèmol en el panorama polític català, bolcat en el Sí+Sí.

Aquest #9N, vés a votar, i en fer-ho, pensa ben clar si vols donar xecs en blanc o si prefereixes desestabilitzar els que ara mateix ho remenen tot.

Pirates pel Sí+No

bandera-estelada-junto-republicana_EDIIMA20140807_0473_13

Fotografia de ElDiario.es


Este #9N, la primera opción de cambiarlo todo, es ir a votar. Tanto los independentistas como los no independentistas que no queremos seguir como estamos, debemos acudir a las urnas para desobedecer a un estado y un gobierno que de democracia no entienden ni lo que significa la palabra.

Seremos claros, cortos y concisos: Lo primero que debe de quedar claro es que votar Sí+No este 9 de noviembre, es votar contra la independencia. Eso sí, este voto va mucho más allá, es también un No a esta España constitucional heredera del franquismo.

El Sí+No es un voto de castigo, tanto al gobierno del PPSOE como al de ERCIU (y sus satélites). Es un voto que busca cambiarlo todo, dejando bien claro que Catalunya reclama a gritos un proceso constituyente en España para acabar con una Constitución que no nos representa.

El Sí+No es un voto federalista o confederalista, que reclama el derecho a decidirlo todo, también nuestro modelo de estado y como queremos que se organice nuestro territorio. Es un voto que pide replantearse la corona, las comunidades autónomas, la financiación, la recogida de impuestos… que pide, a fin de cuentas, un nuevo estado.

Es un voto que pretende un estado español que reconozca incluso las naciones más allá de los territorios fijados por las Comunidades Autónomas y las provincias. Es un voto que dice que tenemos siete lenguas, dos de ellas en peligro de extinción, y con decenas de variantes, y que exige que se protejan todas y cada una de ellas.

Es un voto contrario a los recortes y a la gestión de la crisis, de uno y otro lado. Es un voto de castigo para los gobiernos de España y Catalunya, dejando bien claro que no aceptamos sus condiciones para la independencia ni la situación actual para no independizarnos.

Además, a diferencia de otras posturas que se venden como solución a todos los problemas, los votantes del Sí+No reconocemos que si ganamos, mañana mismo no cambiará nada, pero dejará clara la postura de Catalunya y nos dará una fuerza increíble de cara a comenzar una revolución constituyente en todo el estado.

Por lo tanto, somos el voto más realista, el voto que logrará desestabilizar al Gobierno del PP y al PSOE, que vende a Catalunya al resto del estado como los malos de la película, y, simultáneamente, provocaría un terremoto en el panorama político catalán, volcado en el Sí+Sí.

Este #9N, acude a votar, y al hacerlo, piensa bien claro si quieres dar cheques en blanco o si prefieres desestabilizar a los que ahora mismo manejan todo.

Piratas por el Sí+No

#9NCadaDia: iniciem la nostra campanya de participació a la consulta alternativa del 9N

Des de Pirates de Catalunya creiem que és important participar a la consulta del 9N perquè és una oportunitat única, malgrat les mancances produïdes pel nul diàleg en tot el procés entre les parts implicades. Es podia haver fet millor, però no per això és menys important ni menys decisiva. Aquesta consulta marcarà un abans i un després.

La campanya consistirà en crides al vot i difusió d’informació sobre el procés, per tal que la ciutadania pugui participar-hi sense problemes. Tot això sense perdre de vista que els pirates no ens volem limitar a votar només aquest 9N, sinó que volem, com es titula la campanya, que sigui #9NCadaDia.

vots9n 9n_pirata_cat

Durant la setmana també donarem veu als pirates, publicant opinions sobre les diferents postures que adopten davant del 9N, tots units pel seu anhel d’un país participatiu, basat en la democràcia directa.

Esteu convidats a participar-hi mitjançant les xarxes socials escrivint les vostres motivacions a l’etiqueta #9NCadaDia.

Perquè aquest 9N sigui l’inici d’un camí ple de consultes!
Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya ofereix eines i experiència per fer possible el 9N

Davant la situació creada per la decisió del Govern de la Generalitat de canviar la mecànica de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del pròxim 9 de novembre, des de Pirates de Catalunya volem fer les reflexions següents:

  • Tant la consulta impugnada, com el procés participatiu que la substitueix i que ara s’inicia, tenen condició de no vinculants, quelcom inacceptable per Pirates de Catalunya. Tot i això, entenem que no hi ha altra sortida davant de la posició de negació absoluta de les estructures de l’Estat espanyol.
  • Considerem que manca informació i transparència respecte al procés participatiu, pel que confiem en la voluntat política del Govern per a aclarir-ho com més aviat possible.
  • Rebutgem enèrgicament el joc d’alguns partits, posant per sobre d’interessos electorals al clam ciutadà que vol expressar-se en les urnes.
  • Unes eleccions plebiscitàries no són la solució més adient, ja que una decisió d’aquest calibre, ha de ser potestat única de la ciutadania, més enllà dels acords que els partits facin per presentar-se a les mateixes i dels defectes inherents del sistema electoral actual.
  • Per a Pirates de Catalunya, una Declaració Unilateral d’Independència només seria acceptable després d’un procés democràtic ampli i massiu previ, ja sigui un referèndum o consulta, que la legitimi i sigui reflex clar de la voluntat ciutadana.

Per tot això, des de Pirates de Catalunya, ens oferim a la ciutadania i les institucions per facilitar la participació aquest 9 de novembre, en forma d’eines i d’experiència en democràcia directa.

15263823218_1bef5b1546_z

Fotografia de Sergi Vázquez Anguela sota llicència Creative Commons BY-NC-ND

El funcionament del procés participatiu, sense cens previ, és quelcom que ja hem portat a terme en diferents iniciatives, mitjançant les quals hem desenvolupat eines de programari lliure per a portar-les a terme.

Les eines que oferim permeten garantir el secret del vot i, alhora, verificar-ne el correcte recompte, per part dels mateixos votants i auditors independents, així com la construcció en temps real del cens, a partir d’inscripcions in situ, amb privacitat i sense vots múltiples.

A més, organitzacions independents podran participar en el procés participatiu com a entitats d’autoritat, observant els processos de votació i recompte, confirmant la integritat de la votació i l’absència de manipulació, augmentant la legitimitat del procés.

Creiem que la ciutadania ha de poder expressar-se, sigui quin sigui el moment, el motiu o la necessitat, i tenint molt clar que el que és legítim no sempre està contemplat en la legalitat vigent.

Aquesta voluntat d’expressar-se ha d’anar acompanyada de les garanties democràtiques bàsiques d’universalitat, confidencialitat i transparència, necessàries per legitimar el resultat final de cara a la ciutadania de Catalunya i la comunitat internacional

Des de Pirates de Catalunya sentim que el moment crida a tota la ciutadania a fer història. Tenim l’oportunitat de posar els fonaments d’una democràcia real, directa i impulsada per qui realment té la sobirania: el poble. Proposada, creada, desenvolupada i supervisada pel poble i per al poble. Una democràcia incensurable, independent del govern de torn, on no hàgim de demanar permís a ningú per preguntar-nos res. I quin millor moment per començar que amb aquest primer acte de sobirania popular: decidint nosaltres mateixos què volem ser.

És el moment de començar a decidir. A decidir-ho tot!

Pirates de Catalunya


Pirates de Catalunya ofrece herramientas y experiencia para hacer posible el 9N

Ante la situación creada por la decisión del Gobierno de la Generalitat, de cambiar la mecánica de la consulta sobre el futuro político de Catalunya del próximo 9 de noviembre, desde Pirates de Catalunya queremos hacer las reflexiones siguientes:

  • Tanto la consulta impugnada, como el proceso participativo que la sustituye y que ahora se inicia, tienen la condición de no vinculantes, algo inaceptable para Pirates de Catalunya. No obstante, entendemos que no hay otra salida, frente la posición de negación absoluta de las estructuras del Estado español.
  • Consideramos que falta información y transparencia respecto al proceso participativo, por lo que confiamos en la voluntad política del ejecutivo catalán, por aclararlo lo antes posible.
  • Rechazamos enérgicamente el juego de algunos partidos, que ponen sus intereses electorales por encima de la voluntad ciudadana, que clama por expresarse en las urnas.
  • Unas elecciones plebiscitarias no son la mejor solución, ya que una decisión de este calibre ha de ser potestad única de la ciudadanía, más allá de acuerdos que los partidos hagan al presentarse a las mismas, y de los defectos inherentes al sistema electoral actual.
  • Para Pirates de Catalunya, una declaración unilateral de independencia solo sería aceptable tras un amplio y masivo proceso democrático, ya sea con un referendum o una consulta, que la legitime y sea el claro reflejo de la voluntad ciudadana.

Por todo ello, desde Pirates de Catalunya nos ofrecemos a la ciudadanía y a las instituciones, para facilitar la participación de este nueve de noviembre, en modo de herramientas y de experiencia en democracia directa.

El funcionamiento del proceso participativo, sin censo previo, es el mismo que ya hemos puesto en práctica en distintas iniciativas, mediante las cuales hemos desarrollado herramientas de programario libre para llevarlas a término.

Las herramientas que ofrecemos permiten garantizar el secreto de voto y, a la vez, verificar el recuento por parte de los mismos votantes y de auditores independientes, así como la construcción en tiempo real del censo, a partir de inscripciones in situ, con privacidad y sin la posibilidad del voto múltiple.

Además, organizaciones independientes podrán participar en el proceso participativo como entidades de autoridad, observando los procesos de votación y de recuento, confirmando la integridad de la votación y la ausencia de manipulación, aumentando así la legitimidad del proceso.

Creemos que la ciudadanía ha de poder expresarse, sea cual sea el momento, el motivo o la necesidad, teniendo muy claro que la legitimidad no siempre está contemplada en la legalidad vigente.

Esta voluntad de expresarse ha de ir acompañada de las garantías democráticas básicas, de universalidad, de confidencialidad y de transparencia, necesarias para legitimar el resultado final de cara a la ciudadanía de Catalunya y de la comunidad internacional.

Desde Pirates de Catalunya sentimos que el momento llama a toda la ciudadanía a hacer historia. Tenemos la oportunidad de poner los fundamentos de una democracia real, directa e impulsada por quien realmente tiene la soberanía: el pueblo. Propuesta, creada, desarrollada y supervisada por el pueblo y para el pueblo. Una democracia incensurable, independiente del gobierno de turno, donde no haya que pedir permiso a nadie para preguntar nada. Y qué mejor momento para empezar, que en este primer acto de soberanía popular: decidiendo ella misma lo que quiere ser.

¡Llegó el momento de decidir, de decidirlo todo!

Pirates de Catalunya

Democràcia directa i educació

Una de les principals propostes de Pirates de Catalunya consisteix a defensar el model de democràcia directa en el que la població té una implicació molt més activa en la vida política del seu municipi, comunitat autònoma i estat. El ciutadà ha de votar decisions de forma molt més freqüent, fet que evita que els partits polítics facin una campanya electoral molt prometedora i després es desdiguin de la meitat del que presentaven al seu programa electoral per fer justament el contrari. En l’actual govern de l’estat en trobem un cas evident.

La democràcia directa suposa un empoderament del ciutadà respecte el model actual en el qual només vota un cop cada quatre anys. Tanmateix, i com ja ho podem comprovar en el nostre model, no sempre el que vota la majoria és el més assenyat. D’altra banda no s’explicaria com va poder guanyar el Partit Popular. En un hipotètic cas de democràcia directa la ignorància és encara més perjudicial pels interessos de tothom, ja que de les decisions de la massa podrien arribar a sortir accions realment esgarrifoses.

Llicència CC-BY. Original de Audio Luci Store

Els mitjans de masses

Un altre element que condiciona terriblement a la població són els mitjans de comunicació, els mitjans de masses. Aquests tenen un poder enorme sobre l’electorat. Només cal veure algunes burrades que es diuen pels canals de televisió/ràdio o pels diaris, amb el pretext de seguir “una línia editorial”. Menteixen. No es pot suavitzar més. I ho fan d’una manera, sovint, força subtil.

Des d’alguns partits s’ha deixat anar que hi hauria d’haver censura en els mitjans de comunicació per evitar aquesta manipulació de la població, que com dic, té una gran influència en l’opinió política de la gent i que encara suposaria un pes més gran en una democràcia directa. Tanmateix el que jo proposo és un canvi en l’educació.

L’educació com a filtre

El filtre de la censura no em sembla el més adient, ja que depèn molt dels òrgans censors i pot ser una arma de doble fulla, en canvi, un filtre des de sota, amb l’educació, pot ser la manera més eficaç de donar eines als ciutadans per poder desenvolupar-se en un context democràtic.

Els ciutadans han de desenvolupar el pensament crític així com un coneixement adequat del seu entorn social, polític i econòmic que els permeti ser totalment lliures a l’hora de decidir. No és casual que els diferents governs que s’han succeït, tant socialistes com populars, hagin rebutjat les propostes dels experts d’afegir en els currículums de primària i secundària, com a idea central, treballar el pensament crític, divergent, reflexiu, creatiu…

El poder dels docents

Tanmateix no tot és el currículum. Els professors i professores, així com les mestres i els mestres, tenen marge de maniobra per a desenvolupar propostes que treballin aquests conceptes a la classe i deixar de banda, almenys en part, l’educació més memorística, característica del nostre sistema educatiu i que l’única cosa que fa és convertir els nostres nens i nenes, nois i noies, en zombies.

Aquest serà el primer article d’una sèrie d’articles d’educació en els que treballarem temes com l’educació per a la ciutadania, el pensament crític i social o l’educació política entre d’altres amb l’objectiu de fer reflexionar a la societat i especialment a mares, pares, docents i alumnes.

Democràcia directa sí, però sense educació no serveix.

-Jordi Castellví-

Democràcia segrestada

Dilluns, al voltant de les vuit del vespre, vàrem conèixer la suspensió cautelar de la llei de consultes i del decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre per l’admissió a tràmit dels dos recursos d’inconstitucionalitat, presentats pel Partit Popular davant del Tribunal Constitucional.

vote buttonNo era cap sorpresa, de fet les notícies eren crònica d’una suspensió anunciada. Fins i tot el president Mas es va avançar en el seu discurs durant la presentació del “Llibre blanc de la transició nacional a Catalunya”. Però no per això resulta menys trist confirmar que vivim en un Estat autoritari. Més enllà d’estar d’acord o no amb la consulta i la llei suspeses, no se’ns pot escapar que el Tribunal Constitucional ha actuat al dictat del Govern espanyol amb tota la rapidesa possible. Vagi pel endavant que els pirates sempre estarem a favor de consultar a la ciutadania, pel que la llei de consultes és valorada com un pas endavant, tot i que hi ha certes mancances com que les consultes no siguin vinculants o que no es pugui decidir sobre pressupostos i, per extensió, sobre retallades.

A Espanya, i per extensió a Catalunya, no hi ha un Estat democràtic. El poder judicial és dirigit des del poder executiu i, alhora, l’executiu també influeix en el legislatiu, fins al punt que aquesta legislatura del Partit Popular ha funcionat exclusivament a força de majoria absoluta i de Reial Decret-llei.

No només ens neguen el vot, tant a Catalunya com a Canàries amb la consulta sobre prospeccions petrolíferes, a sobre perverteixen allò que diuen defensar, enfonsant-nos a tots en un Estat autoritari amb disfresa de democràcia. En nom de l’estabilitat han segrestat la nostra sobirania, la que resideix en el poble i de la que emanen els poders de l’Estat, tal i com resen la Constitució i l’Estatut d’autonomia català, ambdós emprats com arma llancívola entre uns i altres. De fet, en el cas de la Constitució és encara més flagrant, ja que diuen que és intocable fins que cal modificar-la per prioritzar el deute. Llavors triguen menys d’un mes en modificar-la.

I si creus que això només són cabòries, pregunta’t per què altres recursos d’inconstitucionalitat com els presentats contra la llei de desnonaments o les taxes judicials no han rebut el mateix tracte per part del Tribunal Constitucional. Es diu que la Justicia és cega, pero ningú ha dit que no tingués prioritats.

Davant de tot això, els pirates ens oposem a aquesta política partidista i electoralista per sobre de les reclamacions de la ciutadania i reiterem el nostre suport a la consulta del 9 de novembre, com exercici de democràcia directa, així com insistim en que volem expressar-nos democràticament sobre altres assumptes.