Tema: Pirates de Catalunya

Gràcies per fer-ho possible! Tres anys de Pirates

Benvolgut Pirata,

Acabem de posar en funcionament un sistema de quotes voluntàries d’afiliació, per tal que aquells pirates qui vulguin, puguin fer donacions regulars per l’import que escullin i d’aquesta forma ajudar a continuar amb les accions i campanyes que duem a terme des de Pirates de Catalunya. Pots posar-te la teva quota a través d’aquest enllaç: https://xifrat.pirates.cat/commons/qvolunt

Gràcies al teu suport, durant aquests tres anys de vida hem pogut fer un munt de coses, i més que en farem!

  • Ens hem presentat a totes les convocatòries electorals que s’han convocat des de la creació de  Pirates de Catalunya i hem assolit dos regidors a les municipals en llistes en què anàvem en coalició (Sant Fruitós de Bages i Santa Coloma, de Gramenet).
  • Tenim dos pirates al consell rector de la Universitat Rovira i Virgili
  • Hem creat el portal Parents to Parents, a través del qual mares i pares poden compartir materials educatius de tota mena, amb un gran impacte a mitjans i xarxes socials https://pirates.cat/p2p/
  • Diversos activistes de Pirates de Catalunya han aparegut al documental sobre el 15M, i hem aconseguit que 18 partits pirates de tot el món fessin un comunicat denunciant els abusos policials del desnonament de plaça Catalunya per part dels mossos d’Esquadra: https://pirates.cat/bloc/?p=1913
  • Hem donat a conèixer el recurs legal que està permetent que es paralitzin desnonaments hipotecaris a tota la Unió Europea https://pirates.cat/bloc/?p=4068
  • Hem posat en contacte a més de 10.000 afectats pel tancament de Megaupload, de més de 120 països amb advocats per a ajudar-los a defensar els seus drets
  • S’ha creat i gestionat la campanya YoAvalo, en la qual vam posar en contacte a més de 30.000 voluntaris amb de 32 partits extraparlamentaris, en menys de 35 dies! Gràcies a ella vam poder minimitzar el dany als partits extraparlamentaris causat per la nova llei electoral, apareixent a tota mena de mitjans i sent reconeguts com algú amb qui comptar de cara a col·laborar en projectes en favor de la democràcia: http://yoavalo.org
  • Hem estat un dels principals impulsors i hem participat activament en la concepció dels Pirates Europeus, tot organitzant el primer Congrés dels Pirates Europeus (que aconseguí portar representants de 23 partits pirates d’arreu d’Europa), i mantenint la nostra presència a la resta de conferències i reunions: https://pirates.cat/2012-european-pirates-statutes-conference-at-barcelona/
  • Hem obtingut ple reconeixement a la Internacional Pirata (Pirate Parties Internacional) esdevenint-ne els únics membres de ple dret que no representem a tot un estat, i hem aconseguit que s’obri la porta a diferents maneres d’organitzar-se: https://pirates.cat/bloc/?p=2978
  • Hem regalat més d’un miler de llibres al passat Sant Jordi Pirata, potenciant la desmercantilització de la cultura, i més de 100.000 punts de llibre de Pirates de Catalunya! En aquests moments, els col·leccionistes els busquen i tot! http://www.youtube.com/watch?v=pkudo1lKQs0
  • Hem organitzat un festival d’anuncis pirates, del qual en va sortir el genial “Què votes quan votes? http://www.youtube.com/watch?v=rDG1807TY-k
  • Hem sortit diversos cops a TV3, a Antena 3, la Sexta, Catalunya Ràdio i bona part de la premsa escrita.
  • Hem aconseguit crear el major viral electoral en català, amb més de 220.000 reproduccions a Youtube! Pirata.cat-Z ! http://www.youtube.com/watch?v=lh43tWRaz0g , apareixent en TV i tot!  I què en dieu del spot oficial? va ser el segon més vist de tota la campanya electoral –> http://www.youtube.com/watch?v=58KNlYRUtPc&list=PL055228999644751C
  • Hem ajudat a crear i dinamitzar partits pirates a tot el món. Pirates de Galícia, Extremadura, Madrid i Andalusia tenen estatuts basats en els nostres, els grecs han utilitzat els nostres anuncis en les seves campanyes electorals (traduïts al grec, és clar 🙂 ), i som font d’inspiració per a molts d’altres partits pirates, els quals s’engresquen en donar-nos un cop de mà en coses com aquestes: http://www.youtube.com/watch?v=RJpI9I7n7ww Que a més a més va guanyar el concurs de vídeos organitzat per la fundació PuntCat.
  • Ens hem guanyat a pols el reconeixement a escala internacional, fins a tal punt que tenim ofertes per a treballar plegats amb els pirates de Regne Unit, hem administrat servidors dels pirates canadencs (i de Wikileaks al Canadà!), i tant els belgues com els grecs i els txecs compten amb nosaltres per a qualsevol assumpte internacional, així com per a aprendre a millorar en base a l’experiència de tots plegats.
  • Hem configurat connexions segures a Internet (VPNs) durant la primavera àrab, per tal que els règims dictatorials no poguessin interceptar als activistes per a segrestar-los i torturar-los, tal com va patir el nostre company tunisià Slim Amamou.
  • S’han creat joies artístiques per a defensar l’accés obert a les dades públiques d’investigació (OpenAccess): http://www.youtube.com/watch?v=PMgGXsVEFQE
  • Hem recollit més de 12.000 signatures per a poder participar en les eleccions generals del 2011 i vam arribar a aconseguir-ne 9.000 a les passades eleccions catalanes, tot i que la Generalitat i la junta electoral central van robar-nos la meitat del temps per a poder fer-ho! https://pirates.cat/bloc/?p=3350
  • Hem crescut espectacularment, des dels 12 que ho van començar fa menys de 3 anys als 1.068 membres que som ara. Potser no et sembli gaire cosa, però “grans partits” com Iniciativa no tenen més de 6.000 membres, ERC no supera els 10.000, i Ciutadans no superava els 3.500 el darrer any. Ja no som tant petits!
We Need You

Sense la teva col·laboració, res d’això no hauria estat possible. Cada petita cosa és de gran ajuda: proposar i participar en les votacions, donar un cop de mà als grups de treball, venir a exposar les teves idees a les reunions, recollir signatures i vindre a les festes!! Tot això és imprescindible, però també calen diners.

Hem de pagar lloguers de locals per a reunions, servidors, noms de domini i certificats pels nostres llocs web, enviar a delegats a reunions per tota Europa, taxes notarials, enviaments per correu… tot això ens costa diner i, com sabeu, Pirates de Catalunya vol seguir sent una entitat a la qual qualsevol pugui participar-hi sense haver de pagar res, i tal com podeu veure per l’estat dels nostres comptes, no nadem en l’abundància: https://pirates.cat/comptes

Per aquest motiu, i en previsió de la imminent fundació dels Pirates Europeus i les pròximes eleccions europees de maig de 2014, ens caldrà fer calaix. S’ha decidit crear un sistema de quotes voluntàries d’afiliació, és a dir, que qui vulgui podrà posar-se una quota, i qui no vulgui o no pugui, no haurà de fer res de res i no tindrà cap perjudici en la seva afiliació: és completament voluntari.

Segons les dades extretes de l’enquesta als afiliats que vam fer farà un any, un gran nombre d’afiliats volen posar-se una quota voluntària per tal d’ajudar a que seguim creixent i fent campanyes.
Si és el teu cas, enhorabona, ja pots triar la teva quota a través d’aquest formulari web: https://xifrat.pirates.cat/commons/qvolunt

Les quotes són importants, degut que ens permetran planificar la tresoreria de Pirates de Catalunya amb uns ingressos regulars, cosa bàsica per a poder continuar creixent.

Si pel contrari t’estimes més fer una aportació puntual, pots fer-ho tal com s’indica al nostre web: https://xifrat.pirates.cat/donacions

I si no vols o no pots donar diner, no passa res de res, t’esperem a la propera Assemblea General, a la qual haurem de començar a tractar l’organització de cara a les eleccions europees!!!

Recorda que sempre fa falta ajuda als grups de treball, encara que sigui 1 horeta al mes, tot això que guanyem! Si cada pirata fa 1 hora al mes, és com tindre 7 persones contractades a jornada completa, i això no ho podríem pagar amb diner! Pots veure el llistat dels grups de treball a https://pirates.cat/grups-de-treball/

Si no saps ben bé en què pots col·laborar, pots contactar-nos a partit@pirates.cat i estarem encantats d’orientar-te 🙂

Gràcies a tots!

Endavant, Pirates!

La Catalunya que volem

En aquesta nova celebració de la Diada, els pirates volem fer una reflexió i plantejar algunes idees que considerem ineludibles. Vivim temps d’incertesa, en els que els ciutadans encara no podem decidir sobre els aspectes bàsics que més ens afecten, mentre alguns polítics juguen a fet i amagar amb el nostre futur.

Assumptes com les retallades en sanitat i educació, el dret a decidir i la independència, projectes d’ampli impacte com el Barcelona World, o la recentment recuperada candidatura pels Jocs Olímpics d’Hivern de 2022, que s’inicià el 2010, en els quals els catalans hem quedat fora de tot procés de decisió, sense més possibilitat que la indignació o el silenci.

Creiem, tenint present que som al segle XXI i no al XVIII, que cal aprofundir molt més en la participació ciutadana i en els mecanismes de control ciutadà sobre les institucions públiques. No podem ignorar que s’han fet passes, com la Llei de Consultes i la voluntat de fer un referèndum sobre la independència, però les considerem insuficients.

Els pirates defensem que se celebrin referèndums vinculants i es pugui fer propostes de llei ciutadanes. Sempre hem cregut que el poder ha de tornar a la ciutadania, que no s’hauria d’haver perdut mai sota la capa de la democràcia representativa. Per això, exigim a la Generalitat de Catalunya que no es limiti a un únic referèndum, el de la independència, sinó que enceti una sèrie de consultes que ens permeti decidir la Catalunya que volem en altres aspectes que van més enllà del model d’estat.

Considerem indispensable que es defineixi el més aviat possible la forma i el contingut de la consulta, que s’especifiqui si serà o no vinculant, que es realitzi de forma clara, transparent i amb tota la informació objectiva possible, que contempli totes les possibilitats i cap on ens encaminem. No s’hi val a jugar en el com es preguntarà, no n’hi ha prou amb preguntar si volem ser independents, cal anar més enllà. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat d’or per millorar la nostra qualitat democràtica, a banda del resultat de la consulta.

Qualsevol votació ha de ser una proposta completa, explícita en què inclou i què exclou, sempre acompanyada d’informació diàfana i que no indueixi a confusió. Això vol dir que no n’hi ha prou amb preguntar la relació entre Catalunya i Espanya, sinó que també s’ha d’incloure com continuem a partir d’aquí. Hem de tenir ben clar què volem fer l’endemà de la consulta, tant si guanya una opció com si guanya l’altra, i quin grau d’influència en la decisió hi tindrà la ciutadania.

A banda de la pròpia consulta, ens amoïna que el debat al voltant de la mateixa es centri principalment en la pregunta, deixant al marge com ha de ser la Catalunya de l’endemà, aspecte que les institucions públiques no tenen previst consultar-nos. Vistos els efectes (i defectes) causats a l’estat del benestar en mans dels nostres representants electes, ja és hora de canviar com es prenen les decisions transcendents i evitar que les nostres vides estiguin en mans d’uns pocs. Volem decidir!

Bona Diada a tothom,
Pirates de Catalunya
https://pirates.cat

Avenços en la fundació dels Pirates Europeus

Versió en català. Versión en castellano.
 

Sembla que el procés iniciat al Primer Congrés d’Estatuts dels Pirates Europeus, organitzat per Pirates de Catalunya els passats 1 i 2 de setembre de 2012 a Barcelona, comença a arribar a la seva conclusió.

Fa uns dies (el 27 i 28 de juliol) va tenir lloc a Varsòvia el quart i penúltim Congrés d’Estatuts dels Pirates Europeus i Pirates de Catalunya hi va enviar tres delegats que van participar activament en les últimes discussions i negociació dels estatuts. La reunió va ser molt productiva i es van poder finalitzar tots els temes que s’havien començat a treballar en les reunions prèvies.

A continuació teniu un resum dels resultats de la reunió:

  1. Finalització de la proposta de Manifest
    Aquí podeu veure l’original en anglès del Manifest que es proposa annexar als Estatuts per a la fundació dels Pirates Europeus.
  2. Finalització de la discussió de tots els punts clau dels Estatuts que quedaven per discutir o que havien estat conflictius
    • Inicialment el pes de vot de cada partit serà d’un vot per membre ordinari, més algun vot “bonus” addicional per partits amb bons resultats electorals en nombres absoluts o percentuals. Aquests pesos es podran canviar més endavant, si així ho acorda el Consell.
    • Sempre que la legislació ho permeti, tots els membres ordinaris podran votar en tots els assumptes. És a dir, hem fet un Pirates Europeus enfront d’un Pirates de la Unió Europea, que alguns volien.
    • No hi haurà Tribunal d’Arbitratge.
    • No tindrem quòrum d’assistència (excepte el mínim possible, si ens ho exigeix la llei).
    • Els membres no podran fraccionar el seu vot per reflectir l’opinió de la seva assemblea.
      [Es va decidir per molt poc: SÍ/NO/ABS: 5/4/1 i alguns delegats del Piratenpartei també van manifestar el seu malestar amb què no es pogués reflectir la diversitat interna dels partits. El grup de treball d’internacional de Pirates de Catalunya continuarà intentant fer el possible per revocar aquesta decisió.]
    • Els canvis als estatuts, al manifest, o a la quota, s’han d’aprovar per doble majoria de 2/3 (majoria de pes de vot i majoria de membres).
    • La junta tindrà un secretari general, dos vice-secretaris generals, un tresorer i fins a cinc vocals.
    • Els membres ordinaris hauran de pagar una quota bàsica anual de 300 €, que es multiplicarà pel seu pes de vot (sempre es pot renunciar a una part del vot per pagar menys o esdevenir membre observador i no haver de pagar res).
      [Tot i que és imprescindible establir una quota per a què l’organització pugui complir els seus objectius, els delegats catalans vam intentar que fos de 100€ per a facilitar la participació com a membres ordinaris als partits més petits. Aquesta proposta no va obtenir consens però al menys vam aconseguir negociar que es rebaixés de 500 a 300€.]
  3. Dos dels delegats catalans a la Reunió dels Pirates Europeus a Varsòvia durant una de les sessions de treball.

    Dos dels delegats catalans a la Reunió dels Pirates Europeus a Varsòvia durant una de les sessions de treball.

  4. Declaració de Varsòvia
    • Que el procés de negociació dels estatuts ha finalitzat.
    • Que estem d’acord amb el Manifest i en general amb els Estatus.
    • Que ens reunirem a Luxemburg per a presentar públicament el text definitiu dels Estatuts i el Manifest dels Pirates Europeus i adoptar-los formalment.
    • Que volem unir-nos als Pirates Europeus (sempre i quant les nostres assemblees ho ratifiquin).
    • Que convidem els altres Partits Pirata Europeus a unir-se a nosaltres en la fundació dels Pirates Europeus.
    Aquí podeu veure la declaració de Varsòvia firmada pels delegats d’uns quants partits, tot i que s’espera que més partits la firmin en les properes setmanes.
  5. Calendari
    • Es va crear una comissió d’escriptura dels estatuts que s’encarregarà de modificar l’esborrany per introduir-hi totes les coses que es van decidir, posar-ho en una wiki i de contestar preguntes sobre els estatuts que enviïn els partits. Pirates de Catalunya té presència en aquesta comissió.
    • Fins el 31 d’agost es discutiran els estatuts internament dins dels partits i es podran suggerir petits canvis a la comissió, o es podrà proposar alguna esmena sobre temes que no s’hagin tractat ja.

Pots torturar, però no piratejar

El Govern ha perdut definitivament el nord. En els últims dies s’ha filtrat l’esborrany del nou Codi Penal i en ell apareixen nombrosos punts preocupants. Són tants (per exemple, sobre la criminalització de les protestes pacífiques), que no donen per a un sol article, de manera que de moment ens centrarem en com afecta aquest codi a Internet i a les noves tecnologies. Aviat publicarem un altre article sobre molts altres punts.

La veritat és que es tracta d’un text tan incendiari i tan contrari a les més elementals garanties jurídiques que, en tot just unes hores ja han sortit diverses ressenyes parlant del tema. Entre elles destaquen les anàlisis dels juristes Carlos Sánchez Almeida i David Bravo.

Els articles dels que més s’ha debatut han estat el 270 i el 271. En resum, el que diuen és el següent.

Article 270: – Distribuir obres protegides per la mal anomenada “propietat intel·lectual” es castiga amb penes de presó d’entre 1 i 4 anys. Això inclou pujar pel·lícules, sèries, llibres, etc., a Internet… encara que sigui sense ànim de lucre. És cert que en aquest cas el jutge pot posar una pena de multa si no és molt el material distribuït. Però es tracta d’això, que “podrà”. No estarà obligat a fer-ho.

– “Facilitar l’accés” a aquestes obres es castiga amb penes d’entre 6 mesos i 3 anys de presó. Què s’entén per “facilitar l’accés”? Ningú ho sap. És un dels nombrosos conceptes indeterminats que introdueix el codi, cosa que causarà molta inseguretat jurídica.

– Comercialitzar sistemes que evitin els mecanismes anticòpia es castiga amb presó entre 6 mesos i 3 anys.

– Ull! El Codi preveu expressament que “tenir” (sí, només “tenir”) sistemes que evitin els mecanismes anticòpia a casa es castigui amb la mateixa pena de presó entre 6 mesos i 3 anys. Amb la llei a la mà, podreu anar a la presó només per tenir un únic sistema anticòpia, encara que mai hagueu compartit contingut “il·legal”!

El pitjor arriba al final. Article 271: – Tenir una pàgina d’enllaços (que fins ara no era delicte), es castigarà amb pena de presó de 2 a 6 anys. – Si alguna de les conductes anteriors es considera “greu” (per exemple, pel nombre de fitxers piratejats), la pena passa a ser també de 2 a 6 anys de presó. És a dir, si tenim a casa moltes còpies “il·legals” i les compartim, anem directament a la presó! Això és així perquè la pena mínima passa a ser de 2 anys, el que dificulta la suspensió de l’execució de la pena (és a dir, no entrar a la presó si és el teu primer delicte i si la pena no supera els 2 anys).

Tot això suposarà greus problemes per al desenvolupament tecnològic espanyol.

Podem pensar que els únics que han de preocupar-se són els que infringeixin aquesta arbitrària “propietat intel·lectual”, però això no és cert. Recordem que ja hi ha hagut casos en què s’ha castigat a administradors de pàgines per comentaris fets per usuaris.

La reforma del Codi Penal obligarà a tot aquell que tingui una pàgina web a controlar tots i cadascun dels missatges que li escriguin. Si bé això no suposarà un problema per a les pàgines de menor grandària, quan comenci a haver trànsit i contingut aquesta fiscalització es farà impossible.

Posem un parell d’exemples: creu algú que a pàgines com Menéame poden dedicar-se a estar les 24 hores controlant tots i cadascun dels missatges publicats per assegurar-se que no vulneren la llei? És concebible que els administradors d’un fòrum amb centenars d’usuaris hagin de ser experts en Dret per saber si alguna cosa que es comenti és il·legal?

El nou Codi Penal agreujarà aquesta situació.

I, per descomptat, això significarà que la inversió en noves tecnologies no s’atrevirà a entrar a Espanya. Quin emprenedor, nacional o estranger, s’arriscaria a invertir en un negoci pel qual li poden condemnar penalment? No importa com d’innovadora sigui la idea, si hi ha un mínim risc, no hi haurà inversió. Exactament el que Espanya necessita en aquests moments de crisi.

Una reforma desproporcionada. El pitjor de tot és el criteri que sembla tenir el legislador sobre el que és greu i el que no. Els Codis Penals es basen en el principi de proporcionalitat. Això és, els delictes més greus tenen penes més greus. Sembla lògic, oi?

El Govern no ho té tan clar.

Click per a fer gran

Click per a fer gran

De fet, podem seguir l’exemple que en el seu dia va fer David Bravo en forma humorística per comparar la pena màxima de tenir una pàgina d’enllaços o de compartir moltes pel·lícules “pirates” (recordem, de 6 anys), respecte a la pena per altres delictes.

Tinguem sempre present aquesta pena de 6 anys per als “malvats” pirates. Quina pena tenen altres conductes descrites en el Codi Penal?

– Si comets una estafa de les més greus (per exemple, una que deixi la víctima en total situació de necessitat), la pena màxima també és de 6 anys. El Govern sembla creure que compartir pel·lícules és el mateix que arruïnar a una persona.

– Si segrestes a una persona durant diversos dies, la pena que rebràs (de 6 anys) és la mateixa que la de compartir pel·lícules.

– Si apunyales algú amb acarnissament (causant-li un dolor inhumà), la pena màxima és de 5 anys. La mateixa pena si a qui apunyales és un menor de 12 anys.

Induir a la prostitució de menors o facilitar-la és, per al legislador, menys greu que pujar sèries a internet. La inducció a la prostitució de menors només es castiga amb 5 anys.

– Si destrueixes totalment les propietats d’algú i el deixes en la més absoluta ruïna, el màxim de pena de presó que et caurà serà de 3 anys. Està clar que això és molt menys greu que tenir una pàgina d’enllaços.

– Si decideixes elaborar o vendre substàncies que causin greu dany a la salut, com a molt et castigaran amb 3 anys de presó.

Discriminar greument a algú en el seu treball per ideologia o raça té una pena màxima de 2 anys.

– Si condueixes amb temeritat i posant en perill la vida de la gent només et castigaran amb un màxim de 2 anys de presó, perquè està clar que posar en perill la vida és menys greu que pujar cançons a internet.

I… Quines penes hi ha per als delictes dels polítics? Això és el millor. Tenint en compte que el nostre Govern considera que compartir material cultural és un delicte que ha de castigar amb fins a 6 anys de presó, quines penes hi ha previstes per als delictes més freqüents que poden cometre els polítics, funcionaris públics o alts càrrecs de grans empreses?

Vaja, per als delictes que no comet la gent del carrer…

Doncs la comparació dóna resultats sagnants.

6 anys és la pena màxima (màxima!) que li poden imposar a un policia que torturi greument un detingut.

Estafar 600.000 euros a Hisenda té una pena màxima de 5 anys. Què són 600.000 euros comparats amb uns malignes enllaços?

– Un jutge que dicti una sentència penal condemnatòria injusta només haurà d’anar a la presó 4 anys.

– Els administradors que falsegin els comptes d’una societat aniran a la presó, com a molt, durant 3 anys.

– Un funcionari que utilitzi de forma privada béns públics únicament s’arrisca a una pena de 3 anys.

– El tràfic d’influències es castiga amb 2 anys de presó, res més.

Aprofitar-se de ser una autoritat pública que participa en un contracte, per forçar la seva presència personal en el negoci, implica rebre un simple correctiu de 2 anys.

– Un funcionari que falsegi la documentació d’una empresa públicanomés rep una pena de multa.

Així que està clar. El Govern ha perdut totalment el nord. No pot ser que pretengui que compartir cultura sigui tan perniciós per a la societat com torturar greument a algú sent policia, segrestar a algú durant dies o arruïnar totalment a algú.

Però no passa res. El Govern ja ha demostrat que es pot indultar qui comet aquests delictes. Fins i tot es pot indultar dues vegades seguides a uns torturadors. De manera que segur que també indultarà a qui pugi sèries a internet …

… O no?

Font original: Podes torturar mais non piratear

La nueva constitución islandesa muere a manos de conservadores y socialdemócratas

El día 28 de Marzo el Parlamento islandés fue disuelto, a raíz de la convocatoria de elecciones nacionales para el día 27 de Abril.

En su último estertor, los partidos mayoritarios han decidido acabar, por inacción, con la tramitación de la nueva constituciónredactada colaborativamente por miles de ciudadanos vía Internet. Las presiones del Independence party, que cuenta con 16 de los 63 escaños, han conseguido acabar con el sueño islandés.

Smári McCarthy retransmitió por Twitter como, junto a otras votaciones, relegaron la nueva constitución a ser la última cuestión a tratar. Hacia las 02:21 se inició la votación que acabó con ella, al no alcanzar la mayoría que necesitaba para ser aprobada .

Las demoras que han surgido durante el debate, provocadas por las reticencias de los partidos con mayor representación en el Parlamento, han llevado a la constitución a este callejón, forzando a que se vuelva a iniciar toda la tramitación en la siguiente legislatura de Islandia.

No todo está perdido. Su espíritu permanece en el partido pirata islandés, que seguirá defendiéndola y exigiendo mayor transparencia y participación de la ciudadanía en las instituciones. Basada en las ideas del proyecto Icelandic Modern Media Initiative (IMMI), la no aprobación de la nueva constitución ha suscitado protestas en las calles de Reykjavik, por parte de una población que aprendió de los errores durante su propia burbuja pero que todavía no ha encontrado soluciones desde las instituciones.

El camino se ha iniciado. A pesar del sabotaje llevado a cabo por los partidos mayoritarios, el pueblo islandés ha demostrado su valía, diferenciándose de los líderes que les han llevado a la bancarrota y trabajando de forma colaborativa, alcanzando así una mayor implicación y responsabilidad de la ciudadanía en la vida política. Estos avances son, en sí mismos, el principio del cambio, lo que sin duda augura una larga lista de éxitos futuros y supone una brizna de esperanza para todos aquellos que creemos que existen alternativas a la actual mala y opaca gestión de nuestros gobiernos.

Con su ejemplo, los piratas de todo el mundo no cejaremos en nuestro empeño por crear una sociedad basada en los valores de participación, transparencia, y acceso a la información y a la cultura, que creemos imprescindibles para una vivir en una verdadera democracia.

Así rezaba el inicio de la nueva constitución:

“We, the people who inhabit Iceland, wish to create a just society where every person has equal opportunity.”

La nueva constitución ha muerto, ¡larga vida a la nueva constitución islandesa!

piratar.is

Y la historia se repite: CEDRO contra las Universidades

Todos recordamos el grandioso canon por copia privada. Un impuesto aplicado sobre los equipos, aparatos y materiales susceptibles de realizar copias de “obras divulgadas en forma de libros o publicaciones […], así como de fonogramas, videogramas o de otros soportes sonoros, visuales o audiovisuales”, tal y como constaba en el Real Decreto Legislativo 1/1996, del 12 de Abril. Los gobiernos del PP y el PSOE fueron avisados de la ilegalidad de dicha ley y ante la inacción de estos, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea declaró ilegal la legislación española mediante su sentencia de 21 de octubre de 2010, al considerar ilegal cobrar la compensación por copia privada (el canon) a sujetos sin derecho a copia privada (empresas, administraciones públicas, ONGs y otras entidades).

Posteriormente, y contra la legislación española, el gobierno pretendió blindar los millones de euros recaudados de forma ilegal por las sociedades de gestión de derechos (con SGAE a la cabeza), vía el Real Decreto 1657/2012, mediante el que se declaró irrecuperable el canon pagado hasta el 1 de enero de 2012.

En esa ocasión, la principal beneficiada fue SGAE. Ahora lo va a ser CEDRO, que viene a ser “la SGAE de los libros”.

CEDRO

En 2010, CEDRO solicitó al Ministerio de Cultura una intervención para cobrar a las Universidades españolas unos derechos sobre obras digitalizadas que éstas colgaban en sus campus virtuales. La petición de CEDRO ascendía a 5 euros por alumno, unos 13.5 millones de euros en total.

El problema es que CEDRO estaba intentando cobrar por los derechos de autores que en ningún momento habían encargado su gestión a CEDRO. Según la entidad, su gestión alcanza unos 4 millones de obras, mientras que la red de bibliotecas universitarias contiene 29 millones. Las universidades solicitaron a CEDRO que mostrara la lista de socios cuyos derechos pretendían proteger, a lo que CEDRO se negó alegando que eso vulneraría la privacidad de sus socios, lo cual es ridículo (el autor ya aparece en el ISBN), y acto seguido, se retiró de la negociación.

Más tarde, CEDRO volvió demandando ante la jurisdicción civil a la Universidad de Barcelona, la Universidad Autónoma de Barcelona y la Universidad Carlos III de Madrid.

Cabe resaltar que las universidades nunca se negaron a pagar a CEDRO, pero no aceptaban un sistema de tarifa plana, y lo que propusieron fue pagar por el efectivo uso del repertorio de CEDRO. En el juicio de CEDRO contra la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), CEDRO no consiguió cobrar lo que pretendía.

CEDRO gestiona muy pocos autores y muy pocas obras, pero al Ministerio de Cultura parece no importarle. Han redactado una reforma que propone la creación de un límite a la propiedad intelectual consistente en el derecho de los centros educativos a reproducir las obras de los autores, creando un canon a pagarles a éstos, canon gestionado obligatoriamente a través de CEDRO.

Esta excepción no figura en la legislación Europea, y ya sabemos lo que ocurrirá: dentro de 10 años el Tribunal de Justicia de la Unión Europea declarará está excepción ilegal, a lo que el Estado promulgará una norma que impida recuperar las cantidades ya pagadas.

Pero con esta reforma CEDRO también obtiene la gestión del Open Access, expropiando el procomún. Con esta reforma, el Gobierno le otorga toda la gestión del conocimiento escrito, tenga esta asociación privada o no derechos sobre el mismo.

Con lo cual, se produce una situación de lo más irónica: las universidades, las mayores productoras de propiedad intelectual en formato libro y artículos, según la reforma pretendida por el Ministerio de Cultura, estarán obligadas a ceder la gestión de su patrimonio a una asociación privada, CEDRO, para que ésta les cobre una tarifa por publicar en sus propios campus virtuales obras de las que al universidad ya es dueña.

Iniciativa Ciutadana Europea per la Renda Bàsica Universal

Els pirates estem a favor de la participació activa de tota la ciutadania.

Fa pocs dies va sorgir una Iniciativa Ciutadana Europea per mitjà de la qual es demana a la Comissió que, un cop assol ides un milió de signatures, s’explori la implantació de la Renda Bàsica Incondicional per a tots els ciutadans de la Unió Europea.

Si no ho coneixes pots començar per formar la teva opinió al respecte amb aquest vídeo de 3 minuts:

Si creus que aquesta causa mereix del teu recolzament, pots signar-ho a Unconditional Basic Income (UBI) – Exploring a pathway towards emancipatory welfare conditions in the EU.

Iniciativa Europea per la Renda Bàsica Universal

La campaña #NoTiresLaComida da su primer fruto en Parets del Vallès

El pasado jueves 21 de Marzo expusimos la iniciativa #NoTireslaComida en el pleno municipal de Parets del Vallès.

La propuesta de modificación de la normativa municipal fue admitida a trámite, a la vez que hubo predisposición por parte del equipo de gobierno a reunirse con Pirates de Catalunya y las organizaciones sin ánimo de lucro que reparten comida en el municipio para poder debatir y llegar a consensos y acuerdos en la redacción de la misma.

Agradeceríamos también al resto de grupos municipales, que todavía no han tenido la oportunidad de  pronunciarse,  su colaboración en todo este proceso.

VallèsVisió emitió en su informativo la presentación de #NoTiresLaComida (minuto 9:47).

Parets del Vallès

A partir de hoy, nos ponemos a trabajar para montar una mesa de estudio con el ayuntamiento de Parets del Vallès. Si se consiguiera llegar a los acuerdos necesarios para que llegue a buen puerto esta propuesta, sería todo un paso adelante y un ejemplo a seguir en legislación municipal.

Nuestra intención es exportar esa normativa a todos los ayuntamiento. Invitamos a todas aquellas personas, empresas y organizaciones interesadas en desarrollarla a contactar con nosotros.

Liberada demanda de procedimiento ordinario por nulidad del EURIBOR en las cláusulas generales de contratación contra cualquier entidad bancaria ejecutante.

noesunacrisis
Pirates de Catalunya anunció en primicia en Septiembre del año pasado la Iniciativa legal impulsada por Pepe Giménez y Josep Jover, que permitiría detener desahucios hipotecarios en toda la Unión Europea https://pirates.cat/bloc/?p=3161.
Finalmente se ha presentado la demanda que pretende declarar nulas las cláusulas de interés aplicadas en los contratos hipotecarios basados en EURIBOR y LIBOR. Esta demanda es el fruto del trabajo colectivo de cientos de abogados, de más de quince países, organizados en diversas asociaciones vinculadas principalmente con el #15M. Se ha empleado más de un año de rigurosa investigación y trabajo jurídico, en una coordinación que hasta el momento no había ocurrido en la historia.
En la demanda se demuestra y se prueba como la manipulación del EURIBOR por parte de las entidades bancarias es un hecho cierto, público y notorio, y también la inexistencia de operaciones sobre las que calcular el índice de referencia.
El valor del índice Euribor debe ser, con la ley en la mano, considerado igual a CERO y, consecuentemente, el interés pactado deberá limitarse al diferencial contractualmente establecido, cuando no, ser nulo todo el contrato hipotecario, con los efectos que eso conlleva.
A continuación, se enlaza el documento que se licencia como material Copyleft, para que la demanda pueda ser ampliada, rectificada y mejorada.
Directive 13/93/CEE
Comisión Jurídica #15M-BCN -“EL PINYOL”
Demanda en PDF
Demanda en formato .Doc
Demada en formato odt