Etiqueta: internacional

Avenços en la fundació dels Pirates Europeus

Versió en català. Versión en castellano.
 

Sembla que el procés iniciat al Primer Congrés d’Estatuts dels Pirates Europeus, organitzat per Pirates de Catalunya els passats 1 i 2 de setembre de 2012 a Barcelona, comença a arribar a la seva conclusió.

Fa uns dies (el 27 i 28 de juliol) va tenir lloc a Varsòvia el quart i penúltim Congrés d’Estatuts dels Pirates Europeus i Pirates de Catalunya hi va enviar tres delegats que van participar activament en les últimes discussions i negociació dels estatuts. La reunió va ser molt productiva i es van poder finalitzar tots els temes que s’havien començat a treballar en les reunions prèvies.

A continuació teniu un resum dels resultats de la reunió:

  1. Finalització de la proposta de Manifest
    Aquí podeu veure l’original en anglès del Manifest que es proposa annexar als Estatuts per a la fundació dels Pirates Europeus.
  2. Finalització de la discussió de tots els punts clau dels Estatuts que quedaven per discutir o que havien estat conflictius
    • Inicialment el pes de vot de cada partit serà d’un vot per membre ordinari, més algun vot “bonus” addicional per partits amb bons resultats electorals en nombres absoluts o percentuals. Aquests pesos es podran canviar més endavant, si així ho acorda el Consell.
    • Sempre que la legislació ho permeti, tots els membres ordinaris podran votar en tots els assumptes. És a dir, hem fet un Pirates Europeus enfront d’un Pirates de la Unió Europea, que alguns volien.
    • No hi haurà Tribunal d’Arbitratge.
    • No tindrem quòrum d’assistència (excepte el mínim possible, si ens ho exigeix la llei).
    • Els membres no podran fraccionar el seu vot per reflectir l’opinió de la seva assemblea.
      [Es va decidir per molt poc: SÍ/NO/ABS: 5/4/1 i alguns delegats del Piratenpartei també van manifestar el seu malestar amb què no es pogués reflectir la diversitat interna dels partits. El grup de treball d’internacional de Pirates de Catalunya continuarà intentant fer el possible per revocar aquesta decisió.]
    • Els canvis als estatuts, al manifest, o a la quota, s’han d’aprovar per doble majoria de 2/3 (majoria de pes de vot i majoria de membres).
    • La junta tindrà un secretari general, dos vice-secretaris generals, un tresorer i fins a cinc vocals.
    • Els membres ordinaris hauran de pagar una quota bàsica anual de 300 €, que es multiplicarà pel seu pes de vot (sempre es pot renunciar a una part del vot per pagar menys o esdevenir membre observador i no haver de pagar res).
      [Tot i que és imprescindible establir una quota per a què l’organització pugui complir els seus objectius, els delegats catalans vam intentar que fos de 100€ per a facilitar la participació com a membres ordinaris als partits més petits. Aquesta proposta no va obtenir consens però al menys vam aconseguir negociar que es rebaixés de 500 a 300€.]
  3. Dos dels delegats catalans a la Reunió dels Pirates Europeus a Varsòvia durant una de les sessions de treball.

    Dos dels delegats catalans a la Reunió dels Pirates Europeus a Varsòvia durant una de les sessions de treball.

  4. Declaració de Varsòvia
    • Que el procés de negociació dels estatuts ha finalitzat.
    • Que estem d’acord amb el Manifest i en general amb els Estatus.
    • Que ens reunirem a Luxemburg per a presentar públicament el text definitiu dels Estatuts i el Manifest dels Pirates Europeus i adoptar-los formalment.
    • Que volem unir-nos als Pirates Europeus (sempre i quant les nostres assemblees ho ratifiquin).
    • Que convidem els altres Partits Pirata Europeus a unir-se a nosaltres en la fundació dels Pirates Europeus.
    Aquí podeu veure la declaració de Varsòvia firmada pels delegats d’uns quants partits, tot i que s’espera que més partits la firmin en les properes setmanes.
  5. Calendari
    • Es va crear una comissió d’escriptura dels estatuts que s’encarregarà de modificar l’esborrany per introduir-hi totes les coses que es van decidir, posar-ho en una wiki i de contestar preguntes sobre els estatuts que enviïn els partits. Pirates de Catalunya té presència en aquesta comissió.
    • Fins el 31 d’agost es discutiran els estatuts internament dins dels partits i es podran suggerir petits canvis a la comissió, o es podrà proposar alguna esmena sobre temes que no s’hagin tractat ja.

“Benvinguts a PIRATA.CAT”

Tenim el plaer de presentar-vos el nostre vídeo “Benvinguts a PIRATA.CAT”  per al concurs 1dels50mil.cat, una bona iniciativa de la Fundació PuntCAT.

 

 

El nostre equip de Creatius ha coordinat aquesta peça, que compta amb la participació dels Partits Pirata de: Alemanya, Itàlia, la República Txeca, Suïssa, Austràlia i Espanya. A més, hi han col·laborat amics del Japó, la Xina i Ruanda, i se n’ha fet una part a Singapur.

 

Amb aquest missatge volem cridar a la participació al nostre web, alhora que expliquem el doble àmbit Català-Mundial que caracteritza Pirates de Catalunya. De pas, si aconseguim algun dels premis del concurs, la peça ens servirà per donar-nos a conèixer en ple període electoral. És per això que us demanem que estigueu atents a la fase competitiva, que començarà el proper 10 d’octubre.

 

Simultàniament, també estem duent a terme un concurs de vídeos. Es tracta del FAP!, el Festival d’Anuncis Pirata que decidirà quin és l’espot de Pirates que s’emetrà a les televisions durant la campanya electoral. Comptem amb premis en metàl·lic i un jurat de luxe. Si teniu coneixements de vídeo, animació, idees o simplement ganes, us convidem a dirigir i enviar el vostre anunci, aquí.

 

Des de la Plaza Sintagma, Atenas

Por Chris Pinchen. Publicado por P2P Foundation el 30/05/2011

Hola, desde Atenas.

Estamos en el quinto día de la concentración en la plaza Syntagma de Atenas y la multitud sigue en aumento. La pasada noche llegaron a concentrarse mas de 30.000 personas y esta mañana, a las 11:30 deben ser mas de 10.000 los concentrados. No podemos decir que existan eslóganes predominantes, salvo aquellos de “robo” y “tomar un helicóptero para salir de este país” (en referencia a lo ocurrido en Argentina). También pueden verse banderas argentinas entre los manifestantes. En el frente, puede leerse un cartel en español que pone: “Estamos desesperados, nos despertamos. ¿Que hora es? Ya es hora de que se vayan” La gente está gritando, bailando, paseando o, simplemente, charlando unos con otros. Con unas cuantas horas de retraso, se celebró una “Asamblea General”, en la que la gente podía tomar el micrófono , hablar y decir libremente lo que pensaba. Esto no se para ni se parará, aunque pienso que en los próximos días puede haber menos asistencia.

Tal vez no estéis enterados de los detalles de la actual situación de Grecia. El Gobierno solo dispone de fondos suficientes hasta el próximo día 14 de julio y necesita, desesperadamente, una nueva inyección de dinero por parte del FMI y de la UE para poder mantener el país en marcha. Los gobiernos de la UE están realizando una especie de chantaje, al pedir un consenso entre el gobierno socialista, en el poder, y el partido conservador de derechas, en la oposición. Pero el partido conservador no acepta las medidas propuestas por el gobierno. La UE y el FMI piden la ejecución de un duro plan de privatización que afecta prácticamente a todas las empresas públicas, incluyendo servicios como el de distribución de agua y el suelo de titularidad estatal. Esto último es algo que difícilmente puede ser aceptado por la opinión pública.

La opinión que prevalece es que después de vender todos estos recursos esenciales, nada cambiará realmente para los ciudadanos y que muy probablemente, al cabo de uno o dos años de haber perdido todos sus activos públicos, el país puede encontrarse en la misma situación que ahora: en situación de bancarrota. También se está ultimando un duro plan de recaudación de impuestos que, según filtraciones recibidas, puede llegar a suponer unos 3.000-4.000 euros anuales a cada familia de cuatro miembros. Esto implica que un gran número de ciudadanos que ya están viviendo al borde de la supervivencia se verán arrastrados a la miseria mas absoluta. Para el próximo año se espera que el desempleo aumente en otras 150.000 personas. La decisión final será anunciada, probablemente, el día 6 de junio (recordemos esta fecha). Puede ser el inicio de unas manifestaciones realmente sangrientas.

¿Cuales son las implicaciones políticas de estas movilizaciones de masas y cuales son sus probables efectos? Aunque es difícil de prever, pienso que muy probablemente, si esta dinámica sigue adelante, el gobierno no sería capaz de aprobar las nuevas medidas económicas. Y con este estado de cosas, la inestabilidad política significa la bancarrota.

Otro aspecto interesante es la actitud de determinados sectores del capitalismo griego; están considerando seriamente la bancarrota del país y la posibilidad de retomar el control de la economía mediante un nuevo dracma. Esto no se discute abiertamente ya que el retorno a la antigua divisa podría ser extremadamente doloroso para la gran mayoría de los ciudadanos. Es demasiado bien conocida la historia de Argentina. Mi opinión sobre esta situación es que, por diversas razones, Grecia ha tomado el camino que lleva a la bancarrota, con diversos grupos de personas esperando beneficiarse de ella, y que nadie afronta el riesgo político que supondría ayudar a este país. Dado la división existente entre los gobiernos de la UE con respecto a la crisis griega, no puede esperarse que vayan a actuar de forma coordinada, rápida y generosa para evitar la tormenta… aunque tampoco puede descartarse.

Ahora, unos cuantos gráficos sobre la opinión pública griega.

Rojo = El programa del FMI y la UE no es beneficioso para el país.
Azul = Es beneficioso.

El gráfico mas importante que nos muestra la quiebra del actual sistema en Greca el siguiente. Préstale atención…

Rojo = No confío
Azul = Confío
Barra superior (1ª) = Conciudadanos
2ª = Movimientos sociales
3ª = Bancos
4ª = Medios de comunicación.
5ª = Sindicatos
6ª = Parlamento
7ª = Gobierno
8ª = Partidos políticos

 

Traducción de Antoni Serra Devecchi

Islandia se recupera mejor plantando cara al mercado financiero

En un artículo publicado en The Guardian (12/04/2011), Aditya Chakraborty argumenta que el rechazo de los votantes islandeses a asumir el riesgo de los especuladores es un ejemplo para aquellos países (como Irlanda) en los que sus élites han destruido la economía local con el único propósito de rescatar a los bancos. A continuación se presenta un resumen del citado artículo.

¿Recuerda Islandia? En agosto de 2008 fue la primera víctima del desastre financiero global; el primer país rico, en más de tres décadas, que pidió un rescate al Fondo Monetario Internacional. Los comentaristas la denominaron el “Ícaro económico”. Se convirtió en parábola y chiste a la vez. “¿Cual es la diferencia entre Irlanda e Islandia?”, se bromeaba en los círculos financieros; “una letra y unos cuantos meses”, era la respuesta [NT: En inglés,los nombres de ambos países, Ireland (Irlanda) e Iceland (Islandia), difieren en  una sola letra.]

No se volvió a oír comentario alguno sobre Islandia salvo en muy contadas ocasiones, como cuando los votantes islandeses fueron consultados sobre si se debían o no pagar  3,5 mil millones  de libras esterlinas a los clientes del banco, quebrado, Icesave; y la respuesta mayoritaria fue un rotundo “Nei”.