Etiqueta: Marco Antonio Rodríguez

Sobre votantes zombies, fanboys políticos, salvapatrias y otras especies

Durante la campaña y la precampaña electoral surgen a la luz numerosas especies en letargo durante el resto del año. Susodichas especies son el fruto anecdótico de años y años de una concepción de la política equivocada (siempre desde mi subjetivo punto de vista) donde se prima el populismo muy por encima de lo que realmente se debería primar como es el contenido, las ideas y las posturas frente a los dilemas de la sociedad actual.

¿Que porque hemos llegado aquí? Es simple, nuestra democracia actualmente dispone de pocos y oscuros medios de control y supervisión de la clase política. Con el paso del tiempo, ser político ha pasado de ser una tarea de prestigio y sacrificio por la sociedad a ser un negocio realmente rentable. Esto, a su vez, conlleva una especialización de la clase política y una profesionalización del populismo.

Actualmente el trabajo de un político es básicamente el de ganar votos y, por consiguiente, dinero para mantener unas estructuras que les permitan volver a ganar votos en las próximas elecciones. Con esto en absoluto digo que no existan grandes políticos, me consta que existen en casi todos los partidos. Pero éstas personas concienciadas de su cargo, acaban siendo fagocitadas por el ente del que dependen el cual, a la larga, anula su trabajo en pos del populismo y la conquista del voto.

Sobre llibres «digitals» i educació

Introducció

Com molts ja sabreu, durant aquest curs s’ha desenvolupat el pla «Educat1x1» a la majoria de centres d’educació secundaria de tot Catalunya. Per la meva banda, com a professor i coordinador TIC del meu centre, he hagut d’estar força informat del desenvolupament del projecte des del primer moment. La meva formació, atípica per a un professor de secundària, fa que tingui una visió diferent de tot el concepte, i, fa uns dies, una amiga (també professora) em va encoratjar a escriure un article on exposi el meu punt de vista.
Quant costa un llibre «en paper»?
Els pares saben molt bé el que costa un llibre en paper. Potser 15, 20 o 25 euros per un llibre de qualsevol matèria. Però, quant costa fer-lo?
Dóna la casualitat que l’any passat em vaig autoeditar un llibre, per tant, conec una mica com funciona aquest tema. Un company va escriure un quadern de matemàtiques per a una d’aquestes editorials i li van pagar aproximadament 1.000 €. El meu llibre té 100 pàgines a color i tapa tova. Si volgués imprimir tirades de 1.000 unitats, l’impremta em cobraria 3,8 € la unitat (ara mateix, és un llibre digital i no s’imprimeix, però he consultat el cost a una impremta local). És a dir, fent una tirada de 1.000 unitats, i tenint en compte que, a l’escriptor, li hem pagat 1.000 €, cada llibre em costa 3,8 €+ 1 € = 4,8 €. Això són menys de 5 euros tenint en compte una tirada realment petita. Sóc conscient que no hem inclòs el percentatge que s’emporta la llibreria, la distribució ni la promoció, però crec que ens queda força marge, oi?
Quina diferència hi ha entre un llibre digital, i un llibre «digital»?
Segons la Viquipèdia, un llibre electrònic o digital és la versió electrònica d’un llibre i està pensada per a ésser llegida en un dispositiu electrònic com un ordinador o un dels anomenats «ebook readers».
Fins a les primeres reunions amb els responsables de l’Educat, per a mi, un llibre digital és un pdf que pots comprar a Amazon. Però, en canvi, el que fan servir els nostres alumnes es una cosa força diferent. El seu nom correcte seria alguna cosa així com «subscripció anual a servidor de continguts». Bàsicament els alumnes estan pagant per accedir a un lloc web on hi ha exercicis i explicacions sobre els teoremes que va idear Pitàgores fa 2.500 anys.
Aleshores, per què aquestes «subscripcions anuals a servidor de continguts» es diuen «llibres digitals»? Us en donaré una pista: hi ha una llei que diu que els llibres, a Espanya, només es poden vendre a les llibreries.
Què passa amb el Moodle?
Moodle és una eina de «e-learning» (aprenentatge virtual), és programari obert, gratuït i recolzat per una comunitat molt gran i molt activa a nivell internacional. Qualsevol pot instal·lar un Moodle en un ordinador, hi ha moltes guies que expliquen com fer-ho i no és excessivament complicat. Des d’aquesta eina, podem penjar el nostre material pels alumnes, podem fer que els alumnes pengin les seves pràctiques, podem posar notes, podem muntar qüestionaris autoavaluats, etc.
Durant el desenvolupament del projecte, ens vam trobar que el servidor de Moodle de la Generalitat va tancar i obligaven a contractar un hosting a alguna de les 5 o 6 empreses recomanades.
«AfterMath», i ara què?
Doncs, molt fàcil, aprofitem tot el que veiem de positiu. Per una banda, tenim alumnes que disposen de connexió a Internet mig decent; també disposem de portàtils a classe per a quan ens calguin. A la meva escola, tenim un Moodle força potent on hi ha molts professors que estan recopilant els seus apunts, i apunts d’altres companys, i s’estan fent el seu «llibre digital online» per poder prescindir dels «llibres de paper sobrevalorats» o de les «subscripcions anuals a servidors de continguts».
Sobre les llicències i drets d’autor
Hi ha un punt que preocupa a força a molts companys: és el tema de les llicències i els drets d’autor. Sobre aquest tema m’agradaria fer dos aclariments i una recomanació.
La llei del copyrigth estableix que el contingut passa a ésser bé cultural comú 70 anys després de la mort de l’autor (s’està ampliant cada cop que s’apropa la caducitat dels drets de Mickey Mouse). Aleshores, com que Pitàgores va morir fa 2.500 anys, això no ens afecta.
Existeix un concepte legal publicat a la darrera llei de propietat intel·lectual que s’anomena «dret de citació». Aquest concepte limita els drets d’un creador quan l’obra es fa servir per a fins docents o d’investigació, sempre i quan se n’indiqui la font i l’autor.
La recomanació és que tot el material que publiquem per a desenvolupament de les nostres classes a l’escola hauria d’ésser sota llicencia Creative Commons per a poder compartir-lo i evitar que alguna editorial espavilada se’n beneficii.
Article de Marco Antonio Rodríguez Fernández

Municipals 2011: llistes presentades

Com ja sabreu, dilluns es tancava el termini per presentar les llistes electorals a les municipals que se celebraran el 22 de maig. Ahir, dimarts, vam estar recollint les darreres confirmacions i ens enorgulleix comunicar-vos que Pirates de Catalunya ha completat cinc llistes pròpies, a més de participar en altres quatre.

Les poblacions on hem aconseguit presentar llista són:

  • Barcelona (amb Juan Irache com a cap de llista)
  • L’Hospitalet (amb David Esteve)
  • Mataró (Marco Antonio Rodríguez)
  • Lleida (Sandra Bertolín)
  • Mollet (Francisco Cervera).

A més a més, diversos companyes i companyes pirates estan presents en llistes de:

En total, més de 165 candidats defensaran el missatge pirata amb el doble objectiu d’obtenir representació i de continuar donant-nos a conèixer com una alternativa viable a un sistema que cau a pedaços. A tot arreu, la proposta d’implementar sistemes de participació ciutadana a nivell local està despertant interès i adhesions.

Les probabilitats d’obtenir representació són molt altes, així que esteu atents, pirates, perquè no trigarem gaire a necessitar la vostra col·laboració i la vostra participació en la campanya: entre tots, ho aconseguirem.