El passat dissabte, 30 d’abril, els pirates vàrem organitzar un cinefòrum per informar de la corrupció de l’actual sistema de patents farmacèutiques i les conseqüències que té en les persones, tant a nivell mundial com a casa nostra.
Per començar, vàrem projectar el documental El medicament, un dret segrestat, produït per la ONG Farmamundi.
El documental és un important testimoni que demostra com afecta a nivell mundial el sistema de patents, mostrant el cas de Sierra Leone, on més del 85 % de la població no té accés als medicaments degut a l’alt cost d’aquests, provocat pel sistema de patents.
Aquest greu problema fa que la gran majoria de la població hagi de comprar medicaments a venedors ambulants, sense cap mena de garantia ni informació del contingut d’aquests.
En el documental també s’explica com la pressió popular va aconseguir que, a Colòmbia, on hi ha unes 23.000 persones afectades del VIH-SIDA, es reduís el preu del tractament amb un medicament per a aquesta malaltia, de 4.000 dòlars per pacient i any a 1.000 dòlars per pacient i any. Tanmateix, a altres països, el mateix medicament, però genèric, té un cost de 300 dòlars per pacient cada any.
Després de la projecció, vàrem tenir la gran oportunitat de fer un col·loqui amb l’Eduard Soler, director de projectes de Farmamundi i un expert en patents farmacèutiques.
Tot seguit us exposem alguns dels temes més interessants que ens va explicar.
Originàriament, les patents farmacèutiques varen ser creades per a premiar i recuperar les despeses que investigació dels fàrmacs suposa. Però la realitat actual no té res a veure amb això. La recerca biomèdica i farmacèutica és una xarxa interrelacionada de coneixement, que moltes vegades surt de laboratoris de recerca públics. A més, segons informes dels pressupostos de les mateixes farmacèutiques, el percentatge de diners que destinen a recerca és aproximadament un 15% del pressupost, i gran part de la resta el destinen a publicitat i màrqueting.
Però, com afecta el sistema de patents als preus dels medicaments?
El preu dels medicaments el fixa l’estat en base als informes que envien les farmacèutiques. El sistema de patents fa que a l’haver-hi només una empresa que pugui comercialitzar els medicaments que ha patentat, aquesta no tingui cap competència i pugui inflar el preu, actuant com un monopoli.
El problema succeeix quan aquest ús és abusiu
Tot i que les patents farmacèutiques expiren als 20 anys de registrar-se, el fet que les farmacèutiques també puguin patentar els processos per a desenvolupar el medicament, impedeix que un cop expirada es puguin fabricar lliurement i que molta part de la investigació es dediqui a cercar nous mètodes no patentats i patentar-los per produir medicaments que ja existeixen.
Un altre exemple d’ús perjudicial del sistema de patents: quan està apunt d’expirar una patent, l’empresa patenta un nou sistema d’administració per al mateix medicament, tot procurant que els metges receptin aquest nou sistema, òbviament, enlloc del genèric, amb un cost significativament superior, tot i que el principi actiu sigui el mateix.
Però, com es pot canviar aquest sistema?
Durant el debat, varen sortir moltes propostes. El desvinculament de la investigació i la producció, de manera que la investigació fos publica i les empreses farmacèutiques es dediquessin només a la producció de medicaments, de forma que no tingués sentit el sistema de patents.
També, tal com passa a Austràlia, el sistema és tallaria d’arrel si el govern només deixés registrar i comercialitzar els medicaments que realment suposin una important millora en eficàcia o bé en preu, que els que ja es comercialitzen.
Si el govern és qui paga els medicaments i per tant, el cost de les patents, per què no les elimina?
Les empreses farmacèutiques exerceixen molta pressió sobre aquest i el sistema sanitari, degut als llocs de treball que generen i el nom internacional que tenen. Una prova d’aquesta pressió és que a Catalunya, Madrid i el Pais Vasc on hi ha una indústria farmacèutica molt arrelada, es consumeix d’un 39 % a un 13,1 % menys de medicaments genèrics respecte a Andalusia, que és la comunitat autònoma on se’n consumeixen més (càlcul realitzat a partir de la font).
Però, què hi podem fer, ara mateix, nosaltres?
La pressió social, en aquests casos, és importantíssima, les farmacèutiques depenen totalment de tots nosaltres, els consumidors. Estar informats i denunciar-ho és el primer pas i un consum generalitzat de medicaments genèrics obligaria a que aquestes reduïssin els preus dràsticament.
A part d’aquests temes, al col·loqui també en sorgiren de molt interessants, com ara els mecanismes que utilitzen els laboratoris per promocionar malalties quan tenen el medicament d’aquestes preparat per a comercialitzar-lo.
Els pirates de Catalunya creiem fermament que és un crim que la salut i la vida de milions de persones sigui un negoci i, per acabar-ho d’adobar, estigui en mans privades.
Ressenya d’Aida Regi