Etiqueta: Suècia

The Pirate Bay es mou a Pirates de Catalunya

Versió en català. Versión en castellano.

Pirates de Catalunya té com a base la transparència total, el lliure accés a la cultura i el coneixement i la democràcia directa, sempre en respecte als drets fonamentals. Per aquests motius, condemnem la persecució a la qual se sotmet a portals d’Internet com The Pirate Bay.

“Pirates de Catalunya sempre s’ha compromès amb la defensa de l’accés a la cultura, per aquest motiu hem ofert a The Pirate Bay que es traslladi a Catalunya, on la legislació vigent podria emparar-los”, ha declarat el portaveu de Pirates de Catalunya.

The Pirate Bay és el major portal d’enllaços de descàrregues P2P del món. Des del seu naixement en 2004 ha sofert múltiples intents de bloqueig i tancament per part del lobby del copyright. En els tres últims anys els ha evitat gràcies a la col·laboració del Partit Pirata suec, al ser aquest el seu proveïdor d’accés a Internet, gaudint de protecció política. Els servidors del partit actuaven com únic punt d’accés a TPB.

El passat 19 de Febrer, el Partit Pirata suec i els membres de la seva junta van rebre amenaces d’accions legals contra tots ells per part de l’organització Rights Alliance, sense cap tipus de fonament legal, ja que l’activitat del partit és completament lícita.

Davant el temor d’un procés llarg i costós, s’ha decidit que Pirates de Catalunya i el Partit Pirata noruec prenen el relleu dels suecs, assumint la infraestructura necessària perquè The Pirate Bay segueixi en línia. Els primers a funcionar són els pirates noruecs, mentre que Pirates de Catalunya està ultimant els preparatius.

És important assenyalar que The Pirate Bay no comparteix cap tipus de material sinó que simplement facilita enllaços “magnet” (enllaços a arxius compartits en xarxes P2P).

Pirates de Catalunya defensa el dret dels autors a guanyar diners amb el seu treball i no vol justificar la “cultura del tot gratis”. No obstant això, davant la negativa de les grans distribuïdores i editorials a canviar el seu model de negoci, i les seves pressions polítiques perquè se’ls facin lleis a mida, l’única alternativa a l’accés a la cultura que ens permeten és aquesta.

El dret a un accés raonable a la cultura està per sobre de l’ànim de lucre. No hem de permetre que es mantingui un model de negoci obsolet sobre la base de lleis a mesura i subvencions, un model que no beneficia ni a la majoria dels autors ni als consumidors, i que pretén vulnerar drets fonamentals per a poder aconseguir augmentar els seus beneficis.

The Pirate Bay ajuda a difondre tot tipus de creació cultural, i promocona cada dia des del seu portal a un autor diferent que així ho desitgi. Entre els il·lustres homenatjats podem destacar a celebritats com Paolo Coelho.

Recentment, la Cort Europea de Drets Humans ha dictaminat que el dret a accedir a la cultura preval al de l’ànim de lucre, pel que la persecució a la qual se sotmet a pàgines web com The Pirate Bay i a usuaris en la majoria dels estats del món és completamete contrària als drets humans.

A causa de les amenaces sofertes per The Pirate Bay, la junta de Pirates de Catalunya ha decidit avançar aquest procés, mancant recaptar informació suficient perquè tots els afiliats puguin votar si ho ratifiquen, tal com fem amb totes les decisions. Els partits pirates defensem la democràcia directa, per això també la vam aplicar internament.

Així, The Pirate Bay es traslladarà a Catalunya, al costat d’altres projectes promoguts per Pirates de Catalunya en els seus 2 anys d’existència:

Parents2Parents és una plataforma per a assegurar que cap nen es quedi sense accés als llibres, mitjançant la difusió de llibres de text en p2p, desenvolupat en col·laboració de Piratas de Galicia i Piratas de Madrid.
YoAvalo, campanya de pre-avalat per a donar suport a totes les candidatures extraparlamentarias en les passades eleccions generals de 2011 i autonòmiques catalanes de 2012.
Megacomplaint, campanya de denúncia col·lectiva i ajuda a les víctimes del segrest de dades dels usuaris de megaupload per part del FBI. La Electronic Frontier Foundation i més de 13 partits pirata de tot el món es van adherir a la campanya.
SocialSOS, al costat dels partits pirates d’Espanya, és un projecte en la xarxa la fi de la qual és ajudar als serveis socials i qui acudeixen a ells.
European Pirates Congress a Barcelona, setembre del 2012. Pirates de Catalunya va organitzar el primer congrés de partits pirates europeus, amb la intenció de treballar en els estatuts de “European Pirates” i avançar en la seva fundació per a presentar una candidatura conjunta transnacional en les pròximes eleccions europees de 2014.

Pirates de Catalunya

http://pirat a .cat

The Pirate Bay se mueve a Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya tiene como pilares la transparencia total, el libre acceso a la cultura y el conocimiento y la democracia directa, siempre en respeto a los derechos fundamentales. Por estos motivos, condenamos la persecución a la que se somete a portales de intercambio de enlaces, cómo The Pirate Bay.

“Pirates de Catalunya siempre se ha comprometido con la defensa del acceso a la cultura, por este motivo hemos ofrecido a The Pirate Bay que se traslade a Catalunya, dónde la legislación vigente podría ampararles”, ha declarado el portavoz de Pirates de Catalunya.

The Pirate Bay es el mayor portal de enlaces de descargas P2P del mundo. Desde su nacimiento en 2004 ha sufrido múltiples intentos de bloqueo y cierre por parte del lobby del copyright. En los tres últimos años los ha evitado gracias a la colaboración del Partido Pirata sueco, al ser éste su proveedor de acceso a Internet, gozando de protección política. Los servidores del partido actuaban como único punto de acceso a TPB.

El pasado 19 de Febrero, el Partido Pirata sueco y los miembros de su junta recibieron amenazas de acciones legales contra todos ellos por parte de la organización Rights Alliance, sin ningún tipo de fundamento legal, ya que la actividad del partido es completamente lícita.

Ante el temor de un proceso largo y costoso, se ha decidido que Pirates de Catalunya y el Partido Pirata noruego toman el relevo de los suecos, asumiendo la infraestructura necesaria para que The Pirate Bay siga en línea. Los primeros en funcionar son los piratas noruegos, mientras que Pirates de Catalunya está ultimando los preparativos.

Es importante señalar que The Pirate Bay no comparte ningún tipo de material, sino que simplemente facilita enlaces “magnet” (enlaces a archivos compartidos en redes P2P)

Pirates de Catalunya defiende el derecho de los autores a ganar dinero con su trabajo y no quiere justificar la “cultura del todo gratis”. Sin embargo, ante la negativa de las grandes distribuidoras y editoriales a cambiar su modelo de negocio, y sus presiones políticas para que se les creen leyes a medida, la única alternativa al acceso a la cultura que nos permiten es esta.

El derecho a un acceso razonable a la cultura está por encima del ánimo de lucro. No debemos permitir que se mantenga un modelo de negocio obsoleto en base a leyes a medida y subvenciones, un modelo que no beneficia ni a la mayoría de los autores ni a los consumidores, y que pretende vulnerar derechos fundamentales para poder conseguir aumentar sus beneficios.

The Pirate Bay ayuda a difundir todo tipo de creación cultural, y promocona cada día desde su portal a un autor diferente que así lo desee. Entre los ilustres homenajeados podemos destacar a celebridades cómo Paolo Coelho.

Recientemente, la Corte Europea de Derechos Humanos ha dictaminado que el derecho a acceder a la cultura prevalece al del ánimo de lucro, por lo que la persecución a la que se somete a páginas web como The Pirate Bay y a usuarios en la mayoría de los estados del mundo es completamete contraria a los derechos humanos.

Debido a las amenazas sufridas por The Pirate Bay, la junta de Pirates de Catalunya ha decidido avanzar este proceso, a falta de recabar información suficiente para que todos los afiliados puedan votar si lo ratifican, tal y como hacemos con todas las decisiones. Los partidos piratas defendemos la democracia directa, por ello también la aplicamos internamente.

Así, The Pirate Bay se trasladará a Catalunya, junto a otros proyectos promovidos por Pirates de Catalunya en sus 2 años de existencia:

Parents2Parents es una plataforma para asegurar que ningún niño se quede sin acceso a los libros, mediante la difusión de libros de texto en p2p, desarrollado en colaboración a Piratas de Galicia y Piratas de Madrid.
YoAvalo, campaña de pre-avalado para apoyar a todas las candidaturas extraparlamentarias en las pasadas elecciones generales de 2011 y autonómicas catalanas de 2012
Megacomplaint, campaña de denuncia colectiva y ayuda a las víctimas del secuestro de datos de los usuarios de megaupload por parte del FBI. La Electronic Frontier Foundation y más de 13 partidos pirata de todo el mundo se adhirieron a la campaña: http://megaupload.pirates.cat
SocialSOS, junto a los partidos piratas de España, es un proyecto en la red cuyo fin es ayudar a los servicios sociales y quienes acuden a ellos.
European Pirates Congress en Barcelona, septiembre del 2012. Pirates de Catalunya organizó el primer congreso de partidos piratas europeos, con la intención de trabajar en los estatutos de “European Pirates” y avanzar en su fundación para presentar una candidatura conjunta transnacional en las próximas elecciones europeas de 2014.

Pirates de Catalunya

http://pirat a .cat

L’origen del Partit Pirata: privacitat, compartició, innovació

Original: Origins Of The Pirate Party: Privacy, Sharing, Innovation
escrit per Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec

A vegades veig comentaris als mitjans que afirmen que el Partit Pirata va sorgir de The Pirate Bay, amb posterioritat a la redada policial efectuada el 31 de maig de 2006. Això es incorrecte. Té uns orígens completament diferents i anteriors.

Els escrits que afirmen que el partit va néixer arran de la redada que es va fer a The Pirate Bay tenen un punt interessant, es mostra com pots adonar-te de què va donar origen a què, posant els esdeveniments en una línia temporal. Les coses que han passat abans són la causa probable dels fets succeïts posteriorment.

Tanmateix, posar les coses en una línia temporal i cercar proximitats no és suficient. No pots agafar un sol esdeveniment i afirmar que aquest va ser el naixement d’un nou moviment polític global que va néixer dos dies després o una cosa així; són mesos i mesos de plantejaments i planificacions abans una cosa no ha començat. Tot i això, un cop s’ha donat prou voltes a les coses, la formació pot ésser provocada per un esdeveniment concret. I això és el que va succeir.

El Partit Pirata té els seus origens en tres seqüències d’esdeveniments independents. (Només una d’elles va aportar el nom del partit, com es descriu en un altre article). Totes aquestes seqüències d’esdeveniments varen tenir lloc l’any 2005.

Sufragio, sí. Universal, no tanto

Mientras se escriben estas líneas (16 de noviembre), casi un millón de personas se están dando cuenta de que no podrán ejercer su derecho a voto en las elecciones del próximo domingo.

El primer aviso nos llegó el 24 de octubre, a través de la eurodiputada pirata Amelia Andersdotter. Emilio había dirigido una petición al Parlamento Europeo:

“Soy nacional español. Resido en Alemania desde hace años, donde he ejercido regularmente mi derecho al voto en cuantas elecciones se han convocado en España.”

Ése mismo día, Emilio había recibido una carta en la que se le indicaba el nuevo proceso para participar en las elecciones del 20N.

“La carta informativa, enviada por correo postal ordinario (no certificado), ha llegado a mis manos el 24 de octubre, cuando una de las condiciones para solicitar el voto dice: “Remita la solicitud […] antes del 23 de octubre […]” Además tenemos que pagar el correo de nuestro propio bolsillo.”

Podría haberse tratado de un error puntual, pero los casos se han ido multiplicando.

Daniel nos cuenta:

“Llevo más de un año en Suecia y el sistema para votar era sencillo. Podías ir a la embajada a depositar la papeleta sin problemas, pero en las elecciones generales el proceso se ha complicado mucho:

1- Tienes que esperar una carta de la junta electoral en la que te piden que mandes un documento acreditativo (recibida).

2- Preparas la documentación y devuelves, firmada, la carta que te han enviado. Compra sobre y sello (hecho).

3- Tienes que esperar una segunda carta con las papeletas para votar, y devolverla otra vez con tu voto. Compra sobre y sello (¡Aún no he recibido nada!).”

Desde Boston:

“Aún no me ha llegado. Eso sí, la propaganda de PP y PSOE sí que llega.

¿Sabéis qué hacer? El consulado dice que no hay periodo de reclamación.”

El 16 de noviembre (hoy), es el último día para votar desde el extranjero. Nos llegan testimonios desde Sydney, Bruselas, Berlín, Roma, Washington DC, Nueva York… de residentes en el extranjero no han recibido las papeletas. No van a poder votar.

Los medios están empezando a hacerse eco del problema, señalando causas puntuales o un fenómeno generalizado. Pero si se confirma que cientos de miles de ciudadanos (más de los que habitan muchas provincias que sí elegirán a sus representantes) no pueden votar a pesar de haber cumplido rigurosamente con sus obligaciones como ciudadanos, habrá que exigir por vías legales que el derecho arrebatado sea devuelto.

El problema de fondo no es el 20N, si no un atraso tecnológico que deja en evidencia a quien ha estado gobernando en tiempos de bonanza y ahora intenta salvar los muebles (los suyos). Tener que pasar por un infierno burocrático, presencial y en papel (aquello de los egipcios) para ejercer el derecho más básico provoca carcajadas en nuestros compañeros extranjeros. A pesar de que algunos provienen de los paises que nuestros gobernantes consideran el tercer mundo, ellos votan electrónicamente.

Si la crisis continúa, como parece que va a continuar, los exiliados serán cada vez más. Visto así, parece una buena idea dejar votar sólo a los que están -presencialmente- sometidos al poder publicitario y mediático de los grandes partidos: la calle, la televisión y los periódicos. No es que el voto a distancia vaya a dar diputados piratas automáticamente, pero es evidente que Internet es una de las principales herramientas de información para los que viven fuera, y aquí algunos partidos de bajo presupuesto nos movemos con cierta soltura. Los grandes, en cambio, se conforman con que no los insulten mucho. Es lo que tiene el dar voz a la gente 😉

Si tenéis experiencias propias respecto a este problema, o habéis conseguido votar y nos queréis dar envidia, podéis compartir vuestro punto de vista en los comentarios del artículo o en las redes sociales.

PD: Emilio ha lanzado la campaña “Expatriados discriminados“, rogamos os apuntéis.

El Parlament Europeu legalitza la censura a internet

Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.

Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.

Fotografia de Stefanie Miller.

Quan es tracta de la pornografia infantil, el tema està tan estigmatitzat, que es pressuposa que les persones renunciaran a qualsevol de les seves altres obligacions per tal de combatre-la, independentment de si els mètodes proposats són efectius i proporcionats, o no. No estic disposat a deixar de banda el meu deure de defensar la Convenció Europea sobre els Drets Humans, els drets dels periodistes de protegir les fonts, la llibertat d’expressió, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva. Tampoc hi està el nostre Membre del Parlament Europeu. Lamentablement, tots, menys un, de la resta d’europarlamentaris sí hi estaven.

Concretament, el debat es perverteix ràpidament. Si t’oposes a una llei que proclama la lluita contra la pornografia infantil, te n’assenyalen directament com a defensor i suggereixen que potser t’agradi i tot. Aquest tipus de comportament és detestable, deshonest i deliberadament manipulador. És perfectament possible, fins i tot prou raonable, detestar simultàniament i per igual la censura i la pornografi a infantil, i considerar completament intolerables ambdues coses.

Primer, els problemes amb la proposició de llei. Sabem que la censura és dolenta des de tots els punts de vista; ho vam aprendre fa segles. Canviar una normativa que existeix fa centúries, com permetre el matrimoni homosexual o legalitzar la marihuana, no és un gran problema, des del punt de vista legislatiu. Per contra, modificar el marc jurídic – com modificar les regles per admetre proves o restringir la llibertat d’expressió – és un gran què. Això és el que s’està fent aquí. Una llei és confrontada a la totalitat del marc legal existent, com si estiguessin al mateix nivell jurídic. I el marc legal de la llibertat d’expressió acaba de perdre.

Sincerament, el text de la proposta ha millorat una mica. Els textos previs deien que els estats membres havien de censurar els llocs web que continguessin aquest tipus de material, mentre que el nou text diu que poden fer-ho, després d’haver intentat tancar el servidor. Tot i això, no hi ha presumpció d’innocència, ni cap mena de supervisió judicial. No hi ha ni tan sols un fiscal implicat per a dur a terme la censura, encara menys un jutge. Si demà us censuressin, no tindríeu cap mena de drets; ningú no podria verificar de cap manera que no hi havia res incorrecte al vostre lloc web, només hi hauria la denúncia administrativa afirmant-ho.

Una civilització no es jutja per la seva eficiència legal o policial, sinó pels drets que dóna als seus pitjors enemics per a defensar-se contra acusacions d’haver violat aquesta mateixa llei.

Desafortunadament – i això realment em fa enfurismar – molta d’aquesta censura no està motivada en absolut per un interès cap als infants. El grup alemany MOGIS, per exemple, que és un grup de supervivents d’abusos infantils, està totalment en contra de cap mena de censura. El seu lema és “els crims s’han de castigar, no amagar”. Més aviat, una gran part de tot això està motivat per la indústria dels drets d’autor que utilitza la pornografia infantil com un cínic ariet per introduir la censura contra “altres crims”, en concret, violacions del seu monopoli de drets d’autor, en una fase següent. No m’ho estic inventant; és una estratègia explícita del grup de pressió dels drets d’autor.

En altres paraules, només per a deixar-ho ben clar, el grup de pressió dels drets d’autor s’està gastant milions i milions per a promoure lleis que amaguin explícitament crims terribles contra els infants, simplement per a poder restringir la llibertat d’expressió i introduir la censura per a protegir els seus monopolis neomercantilistes. No hi ha paraules que puguin descriure el meu despreci per aquests fets. Vàrem veure un exemple d’això a les notícies d’ahir, quan British Telecom va rebre l’ordre d’un jutjat de fer servir el seu filtre parental per a protegir els monopolis de drets d’autor i censurar el lloc Newzbin2. Aquí ho teniu, davant vostre.

Tornant a la llei del Parlament Europeu d’avui, aquesta té molts altres problemes. No només criminalitza l’abús infantil real, sinó que també l’art de ficció que pugui ser vist com que representa abús infantil, fins i tot encara que aquest mai no hagi arribat a succeir. Veure un ridícul dibuix de la Lisa Simpson en ple acte sexual o, fins i tot, aquella interpretació del logotip de les olimpíades de Londres 2012, us podria identificar com un delinqüent sexual. Us sembla raonable? De veritat? Això el que fa és carregar aquest problema real amb una legislació plena de burla, paròdia i desproporció – adjectius més que merescuts. Sí, l’abús infantil és un problema real. Així que no el tractem de manera estúpida.

Així mateix, un bon nombre de grups de pressió estan fent servir l’estigmatització d’aquest assumpte per a fer-nos empassar la seva moral religiosa als altres. No puc dir com actua fora de Suècia el grup fonamentalista cristià ECPAT però, en aquest país, intenten confondre de manera deliberada els conceptes de sexe saludable i legal després de l’edat de consentiment (15) amb l’abús infantil, utilitzant l’abús dels nens petits com a arma contra els adolescents per a fer-los avergonyir-se o sentir-se culpables pel que els adolescents sempre acaben fent a mida que es converteixen en adults. No es pot caure més baix, crec jo, i aquest grup té molt a dir en la legislació sobre aquest tema. ECPAT ha portat el tema tan lluny a Suècia, que ara et poden engarjolar per tenir fotografies sense roba de tu mateix de quan tenies menys de 18 anys, ja que guardar aquestes fotos teves “viola els infants com a comunitat”, des del seu punt de vista — el qual han aconseguit introduir a la legislació.

De veritat. Tots detestem i odiem el maltractament infantil. Però creieu que això —això— realment té cap sentit?

Després de tot, m’agradaria que algú pensés en els infants i en les seves llibertats civils futures, en lloc de fer servir mainada indefensa per a promoure els seus objectius o dogmes.

La proposta de censura es va aprovar amb 541 vots a favor, 2 en contra i 31 abstencions. Christian Engström, representant al Parlament Europeu, té més informació.

Y Berlín tomó partido por los Piratas…

Artículo original: Berlin prend le parti des pirates; por Louise Culot. publicado en OWNI.Fr el 20/09/2011.
Traducción: Antoni Serra Devecchi

Contra la vigiláncia electrónica. Por las libertades digitales. Por la libre circulación del conocimiento… Los Partidos Pirata van, paso a paso, estructurándose. Uno de ellos ya ha conseguido sentarse en el órgano representativo de una gran capital europea: Berlín

El Piraten Partei (Partido Pirata Alemán) ha plantado su bandera en el Parlamento de Berlín. Este movimiento político ha conseguido 15 de los 149 escaños de la Cámara de diputados de la ciudad. Es la primera vez que que este movimiento ciudadano consigue representación en un parlamento de la federación.

Este joven partido, nacido hace cinco años, ha saltado a los titulares. Toda la prensa alemana, sin excepción, habla de ello. A veces con ironía, cuestionando la capacidad de esta formación política para participar en las actividades parlamentarias. Otras veces con admiración, al referirse a un movimiento que cuestiona muchas de las ideas establecidas.

Su victoria no fue del todo una sorpresa en Berlín. Su programa, basado en los ideales la libertad, el libre intercambio del conocimiento y la democracia participativa, conectó con las aspiraciones de un amplio sector de la ciudadanía berlinesa. En una ciudad poblaba por una gran cantidad de jóvenes creativos cosmopolitas, con un gran número de artistas digitales, grafistas, realizadores de vídeo y de todo tipo de profesionales ligados a las nuevas tecnologías, las ideas del Piraten Partei han logrado satisfacer las expectativas de toda una generación.

Per què ens diem “Partit Pirata”?

Aquest article fou publicat originàriament el al bloc de Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec: Why The Name “Pirate Party”?

Sovint em pregunten pel nom de “Partit Pirata”, especialment en contextos internacional. Ja és seriós? No és un obstacle? Funciona? Sí, no i sí, en aquest ordre.

Per entendre per què es va triar el nom de Partit Pirata a Suècia – Piratpartiet – cal observar el context d’aquest país. Comptat i debatut, allà és on es va originar el moviment. Suècia va ser pionera en la implantació massiva de la banda ampla: l’any 1998 jo tenia connexió per fibra òptica amb 10 Mb simètrics al meu pis als afores. Quan es posa aquesta tecnologia innovadora, no només a mans dels tècnics, sinó a les de tothom, comença a canviar la percepció de com es pot fer servir i fins i de si s’havia de fer servir.

Per situar-nos tots plegats: a Suècia, els pisos amb connexió de fibra òptica a 10Mbit/s eren habituals abans que arribés Napster l’any 1999 (ja us podeu imaginar què va passar quan Napster va arribar).