Totes les entrades del bloc El nostre bloc

Posició de Pirates de Catalunya sobre la conversió del museu d’Hagia Sofia en una mesquita

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha ordenat la conversió del museu d’Hagia Sofia, antigament coneguda com a Santa Sofia de Constantinoble, en una mesquita. L’ús que se n’ha fet aquests darrers anys d’aquest monument és un exemple del tarannà de la ciutat d’Istambul com a pont entre civilitzacions, cultures i religions. 

Construida al segle sisè com a basílica bizantina, va ser la seu del patriarcat del cristianisme ortodox fins la seva ocupació per part de l’Imperi Otomà, que la transformà en una mesquita. L’any 1934, el fundador de la República de Turquia actual, Kemal Atatürk, va decidir transformar-la en un museu i la va convertir en un dels emblemes de la nova república secular.

El president Erdogan, amb aquesta nova acció, no només continua amb la seva política de restitució del poder del Califat Otomà al món contemporani, sinó que desmantella de manera conscient i sistemàtica tota l’herència secular que Atatürk va deixar als ciutadans de la República de Turquia. Aquesta transformació de museu a mesquita del monument per antonomàsia d’Istambul és el darrer episodi de la sèrie d’atacs portats a terme sota la seva direcció per tal de fer desaparèixer la història rica i diversa dels pobles que han viscut a la península d’Anatòlia, i que són patrimoni no només dels actuals ciutadans turcs, sinó de tota la Humanitat. 

Amb aquesta decisió Erdogan certifica a cara descoberta la seva política autoritària de demolició de la laïcitat de l’Estat i d’anorreament de la diversitat cultural i religiosa del país.

Els Pirates defensem el respecte per totes les opinions i creences, sempre que no atemptin contra la dignitat i drets d’altres persones. En aquest sentit, pensem que els estats han de ser laics i que no han de promoure cap religió ni atorgar a un credo específic privilegis sobre els altres. Per aquest motiu, i de la mateixa manera que ho han fet els nostres companys del Partit Pirata de Turquia i del Partit Pirata de Grècia, rebutgem el canvi d’estatus del museu d’Hagia Sofia.

A més, en consonància amb el que han expressat organitzacions com la UNESCO o ICOMOS, demanem que s’iniciïn converses a nivell internacional per garantir que el patrimoni artístic i cultural es preservi de forma adequada i que una obra excepcional com l’Hagia Sofia continuï sent Patrimoni de la Humanitat en el seu conjunt tal i com ha estat fins ara.

Pirates de Catalunya

Comunicat de Pirates de Catalunya sobre l’obertura d’escoles en fase 2

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha publicat un pla que preveu l’obertura dels centres educatius durant la fase 2 de la desescalada del confinament per l’epidèmia de COVID-19. És a dir, al voltant de l’1 de juny l’alumnat podria tornar a l’escola en algunes regions sanitàries.

Atès que el curs escolar acaba oficialment el 19 de juny, creiem que forçar als centres i als professionals de l’educació a desenvolupar a correcuita plans per retornar a la presencialitat per tan poc temps i en unes condicions tan extraordinàries només suposa un desgast d’aquests professionals i un estrès innecessari pel conjunt del sistema educatiu.

Pirates de Catalunya defensa que s’han de centrar els esforços a preparar el curs vinent, garantint tant les condicions de seguretat com les d’igualtat en l’accés a l’educació. No oblidem que no tots els alumnes provenen d’entorns amb els recursos per fer un seguiment del curs en línia i, en cap cas, s’ha de permetre que aquestes diferències socioeconòmiques siguin un llast pel desenvolupament educatiu de l’alumnat.

Així doncs, Pirates de Catalunya proposa que:

  • Es doti adequadament i urgent de recursos humans, tècnics i econòmics la planificació del curs vinent per tal que la programació escolar estigui disponible telemàticament per a tota la població en edat d’escolarització obligatòria,
  • Que els nous recursos educatius en línia que es desenvolupin estiguin sota llicències lliures, que en permetin el desenvolupament i compartició gratuïta per part de tota la comunitat educativa i la societat en general,
  • Que els centres educatius puguin disposar de l’autonomia suficient en el disseny i implementació de les mesures per adaptar el curs vinent, ja que l’equip educatiu de cada centre és el que millor coneix la situació del seu alumnat. 

Pirates per l’Educació

15 alumnes per aula és l’educació post-confinament que volem?

Les sectorials són grups de pirates que cerquen l’aprofundiment en certs temes des d’una perspectiva pirata i que fan propostes ideològiques o programàtiques a la resta del partit. Els seus posicionaments poden representar postures que no són de consens.

Segons les previsions dels experts en la matèria, el que diuen que serà la ‘nova normalitat’ s’allargarà un temps indeterminat, i el curs vinent serà tot menys normal, acadèmicament parlant. Des de l’administració central apunten a aules de 15 alumnes per contenir els contagis, però sense concretar com es vol aconseguir aquest objectiu ni quines repercussions tindrà.

En qualsevol dels casos, aquesta mesura comportaria importants despeses econòmiques i materials, tant en recursos humans com en infraestructures. Despeses que, malgrat considerar totalment necessàries, res fa preveure que l’Estat les vulgui assumir. Seguint la tònica del que ha anat succeint durant aquest episodi pandèmic, segurament al setembre tornarem a assistir a una nova sèrie d’hilarants i alhora dramàtics despropòsits.

Per aquest motiu, des de la sectorial d’Educació de Pirates de Catalunya volem encetar un debat públic  per tal d’elaborar un nou paradigma educatiu, que doni més valor a l’ensenyament i millori les condicions de vida tant d’alumnes com professors. I proposar un seguit de mesures, accions i advertències per col·laborar a fer més amigable l’inici del curs vinent. Fins i tot, més enllà de simplement donar resposta a una situació d’emergència, aprofitar l’oportunitat per engegar iniciatives que millorin l’ensenyament al nostre país.

Es tracta d’un debat complex i que cal fer en profunditat, però d’entrada ens agradaria centrar-nos en la mesura que es discuteix aquests dies, les aules de 15 alumnes. Aquesta mesura té (entre molts d’altres) un defecte de fons crucial: es tornen a establir uns paràmetres rígids i inamovibles. Aquesta rigidesa no només és ineficaç davant una pandèmia sinó que també de manera general en la societat tremendament líquida en la que vivim. A més a més, la previsible manca de recursos econòmics fa que aquestes aules de 15 alumnes siguin poc menys que una quimera.

Tot plegat fa preveure que al setembre es dibuixarà un escenari mixt de classes a l’escola i classes a distància. La principal diferència radicarà en si aquest escenari serà caòtic i improvisat sobre la marxa (com fins ara ha estat), o planificat i organitzat.

Aquí algunes mesures que proposem:

  1. Avaluar amb antelació l’escenari futur i decidir en conseqüència les “regles” del procés educatiu.
  2. Entre d’altres ‘regles’ cal preveure la combinació de classes presencials amb classes a distància.
  3. El percentatge de classes presencials i a distància ha de poder ser variable, per adaptar-se a possibles rebrots del virus.
  4. El percentatge de classes presencials i a distància ha de ser asimètric, per adaptar-se a les necessitats específiques de cada alumne.
  5. És imprescindible formar als professors en conceptes com noves tecnologies, teleformació, autoaprenentatge i gamificació per tal que aquesta nova normalitat no afavoreixi encara més el desencant dels estudiants i el fracàs escolar.
  6. Cal dur a terme accions decidides per evitar que la ‘nova normalitat’ incideixi encara més en les desigualtats socials i en la discriminació de certs col·lectius, com ara les següents:
    1. L’alumne, malgrat rebre classes a casa, requereix el suport adult, proporcionat preferiblement pels pares o altres familiars. Cal emprendre de manera urgent i real mesures de conciliació familiar (permisos, reduccions horàries, jornades intensives, teletreball, etc.) i cal que aquestes mesures no incideixin en la sobreresponsabilització de la dona, sinó que han de potenciar activament la participació dels homes en les tasques educatives dels nens.
    2. És totalment inviable que els professors actuals, sense augmentar-ne la dotació, puguin conciliar la vida laboral amb la familiar, ja que si fins ara era imprescindible la formació fora d’hores de feina i emportar-se’n a casa (correccions, preparacions…), amb la disminució de ràtios serà impossible dur-ho a terme.
    3. El període de confinament ha evidenciat que per a les famílies, fins i tot quan els pares no treballen, assistir als seus fills en les feines encarregades des de les escoles és una càrrega extra que no tots poden assumir, sigui per coneixements o per requisits laborals o de cures.
    4. El sistema educatiu ha d’estar preparat per atendre de manera efectiva a aquells alumnes que, malgrat les mesures del conciliació familiar que hem proposat, no tinguin acompanyament a la seva llar. 
    5. Cal dur a terme accions de sensibilització i conscienciació de la importància del paper dels pares en l’educació i desenvolupament cognitiu dels infants. Els infants amb pares i mares més conscienciats dedicaran més temps als seus fills. Per fer efectiva aquesta mesura cal incidir en la lluita contra la desigualtat social (ja que acostumen a ser pares i mares amb més nivell acadèmic i també adquisitiu els que poden dedicar més temps als seus fills).
  7. És imprescindible readaptar les programacions i els continguts. Donar classes a distància no es pot reduir mai a enviar deures.
  8. Cal proveir adequadament els alumnes dels mitjans tècnics necessaris per poder seguir les classes virtuals.
  9. Cal dur a terme una adaptació dels espais educatius. No té cap sentit impartir classe a 15 alumnes en una aula amb  30 taules i 30 cadires. Pot ser una bona ocasió per ‘tematitzar’ els espais compartits, enriquint-los i donant-los-hi més significació. I començar a treballar de veritat en un ensenyament per projectes, per abandonar per sempre una manera d’educar obsoleta per decimonònica. 

Des de la sectorial d’educació de Pirates de Catalunya volem iniciar un procés de debat sobre l’educació post-confinament. Si ets militant pirata, pots entrar al nostre xat i participar-hi. I si encara no ho ets, i vols dir-hi la teva, ara és el moment d’enrolar-te amb nosaltres! Sigues pirata!

Pirates per l’Educació

Privacitat i consentiment en temps de coronavirus

Ara més que mai es debat públicament la posició del Govern i d’empreses privades respecte a les nostres dades, la seva privacitat i l’ús que se’n fa. Des de Pirates no només estem en contra de la violació dels nostres drets que vol fer el Govern aprofitant la crisi de la COVID-19, sinó que a més a més també estem en contra de les seves versions mal anomenades “cessions de dades voluntàries”, i que són similars a les que una gran part de la ciutadania fa sovint a empreses privades (Google, Facebook, etc.), ja que és molt discutible si aquesta cessió és consentida o no. De fet, normalment, NO és mai consentida.

1) Cal tenir en compte que no pots consentir quelcom del que no n’entens les conseqüències. De la mateixa manera que no es considera que els menors d’edat puguin realment consentir en certs temes que vulneren els seus drets perquè és obvi que encara no tenen prou maduresa i informació per a tenir un criteri ben format i prendre decisions amb coneixement de causa. Hi ha un gran desconeixement per part de la ciutadania de les conseqüències que implica tota aquesta invasió (“consentida”) del seu dret a la privacitat. Mai ningú no ens ha format sobre temes de privacitat personal, i quines conseqüències té la violació d’aquest dret fonamental, en part perquè no interessa que la ciutadania ho entengui. I si la decisió no és informada, no és lliure.

2) Si hi ha coacció de cap mena, no podem afirmar que el permís sigui consentit. En la majoria de casos reals hi solen haver coaccions de tota mena, com ara econòmiques, socials, psicològiques, però la més habitual per part d’empreses o governs és a cara descoberta: només et donen certs serveis a canvi de les teves dades (i en cas que t’hi neguis no pots accedir-hi). Això té implicacions directes amb la desigualtat social i el dret a la privacitat. La gent amb recursos sol tenir més drets (en aquest cas, més privacitat), perquè es pot pagar els serveis que altres persones no poden.

3) Si no coneixes alternatives, no tens llibertat d’escollir. Vivim en una societat en què necessitem una sèrie d’eines per desenvolupar-nos com a persones i estar integrats en societat. Si no coneixes alternatives a aquestes eines que necessites usar no estàs actuant lliurement. Tampoc en aquest àmbit ningú ens forma (ni ens informa de quines alternatives respectuoses amb els nostres drets existeixen). Com a societat hauríem de reconèixer que ara mateix, en el nostre món actual, hi ha una sèrie d’eines digitals que són de primera necessitat i que, per tant, el seu accés hauria d’estar protegit i garantit per l’Estat, sense que la ciutadania hagués d’estar obligada a renunciar a drets per tal de tenir-hi accés.

4) Fins i tot en el cas que existeixin alternatives als serveis que necessites, et pots veure obligat, a causa de les pràctiques monopolístiques de certes organitzacions (tant pot ser Whatsapp com pot ser el Govern de la Generalitat), a utilitzar els serveis abusius on “consenteixes” a cedir les teves dades. Ara mateix, si tota la teva família està a Whatsapp i no accedeix a canviar de servei, o acceptes donar les teves dades o quedes exclòs socialment. I en el cas de la Generalitat pot ser que t’obliguin a usar un cert programari per raons arbitràries i com a ciutadà no tinguis altre remei que utilitzar-lo. Ara mateix no volem entrar en les solucions amb què es pot treballar per resoldre aquesta dinàmica (que n’hi ha una bona pila), només volem evidenciar la fal·làcia de la “voluntarietat” de cessió de les dades.

Si fem una visió general a tota la casuística, podem comprovar com aquesta cessió “consentida” està molt lluny de poder considerar-se com a tal. La majoria de persones no cedeixen les seves dades “voluntàriament i amb coneixement de causa” sinó per desconeixement de les conseqüències o perquè no coneixen o no hi veuen una alternativa a no cedir-les, o s’hi senten pressionades o obligades. De fet, en la majoria de casos, si existís l’opció de cedir-les o de no cedir-les en igualtat de condicions, està clar que pràcticament ningú triaria cedir-les.

Des de Pirates exigim que no s’aprofiti l’excusa de la pandèmia per recollir dades sensibles de manera massiva, ni involuntàriament ni voluntàriament. És una mala pràctica en general que algú es dediqui a realitzar bases de dades massives amb informació sensible de la ciutadania. Aquestes bases de dades no se sap mai per a què es poden acabar usant un cop existeixen, ni pots garantir la seva salvaguarda a perpetuïtat (com ara davant de governs abusius, corrupció, males pràctiques, negligència, criminalitat, etc.). I aquesta finestra d’oportunitat s’obre quan es permet fer-ne la recollida.

A més a més, quan tens un control massiu “voluntari” de la major part de la ciutadania, és molt més fàcil controlar els que no ho han fet perquè salten a la vista de seguida. D’aquesta manera erosiones en realitat el dret a la privacitat de TOTHOM, també dels que no s’hi presten voluntàriament, perquè perden l’anonimat de la massa.

Des de Pirates sabem que si en lloc de parlar del dret a la privacitat estiguéssim parlant d’un altre dret en el qual hàgim rebut més formació, els ciutadans veuríem molt més clar el perill d’aquests plantejaments que s’estan fent ara tan a la lleugera. Si, per posar un exemple, parléssim de la llibertat d’expressió, quants de vosaltres estaríeu d’acord amb què una gran part de la ciutadania renunciés “voluntàriament” a aquest dret de forma massiva? Per exemple amb l’argument “no necessito tenir llibertat d’expressió perquè no tinc res a dir”. Trobaríeu acceptable que es demanés des del govern el permís massiu als ciutadans per a censurar-los i que una gran part de la població acceptés perdre aquest dret? No us semblaria molt perillós i se us posarien els pèls de punta?

Per altra banda, també cal anar amb molt de compte amb la fal·làcia de l'”anonimització” de les dades. És un terme que s’utilitza molt a la lleugera cada cop que es parla d’aquest tema per deixar la ciutadania tranquil·la, però que en la majoria dels casos és mentida. Anonimitzar dades no és una tasca fàcil de dur a terme, és extremadament complicat. Per això la majoria d’aquestes “anonimitzacions” que diuen que es fan solen ser molt superficials i, per tant, inútils (amb la tecnologia d’avui en dia al nostre abast és un joc de nens desanonimitzar-les). Malauradament, aquesta és una situació on els detalls tècnics cobren una gran importància i com es faci aquesta anonimització és clau per determinar si realment és efectiva. S’aprofiten del desconeixement tecnològic de les persones per donar una falsa confiança i que només introduint aquest terme ja no hi hagi més qüestionaments.

S’argumenta que és necessari “sacrificar-se” i renunciar “temporalment” al nostre dret a la privacitat per poder superar la pandèmia, però no és cert. Hi ha moltes maneres d’atacar aquesta crisi, tal com evidencia l’heterogeneïtat que hi ha hagut entre els diferents països. I malauradament després d’aquesta excusa per violar la nostra privacitat n’hi haurà una altra i després una altra. Hi ha una pila de mesures que no atempten contra el dret a la privacitat que es podrien prendre i que encara no s’han pres.

En resum, els Pirates apostem perquè les mesures per sortir del confinament (quan sigui que toqui sortir-ne) no s’haurien de basar en controls individuals identificatius i personalitzats de la ciutadania, per molt “voluntaris” que siguin. És perillós en si mateix, i també com a precedent a invocar després. No és saludable per la societat que s’encoratgi els ciutadans a renunciar als seus drets. I, per descomptat, no s’hauria d’encoratjar ni demanar des de la figura d’autoritat que representa un Govern. Quina “llibertat d’escollir” té la ciutadania si el Govern (que se suposa que sap el que es fa) diu que per ser un “bon ciutadà” li has de cedir les teves dades?

Pirates de Catalunya

Bona diada de Sant Jordi: nou directori de cultura lliure

Bona diada de Sant Jordi! 📖🐉🌹 Felicitats Jordis i Jordines!

El nostre regal d’enguany és molt més que el nostre clàssic lot. És una web que romandrà oberta tot l’any i on podeu contribuir-hi. Us presentem el nostre directori de cultura lliure: culturalliure.pirates.cat

Podeu fer aportacions d’obres lliures en aquest formulari. I si domineu el disseny i programació web, podeu contribuir a millorar el codi al nostre repositori.

Si us agraden les manualitats, també us compartim el tutorial que ha creat una pirata per fer unes boniques roses de paper.

Cultura i programari lliures! Avui, més que mai, llegeix, comparteix, estima.

Gaudiu el millor possible d’aquesta diada a casa!
Pirates de Catalunya