L’any 1976 el 94è Congrés dels Estats Units aprova el Copyright Act. Aquest dret atorga al propietari dos tipus de drets: el dret a copiar i explotar l’obra subjecta a aquest dret i el dret a prevenir que qualsevol pugui copiar aquesta obra sense el permís explícit de l’autor. Normalment aquest dret s’estén des de la creació de l’obra fins 70 anys després de la mort de l’autor (aquest període pot variar depenen de la legislació vigent del país on s’aplica, però normalment sempre és anys després de la mort de l’autor que en teoria es beneficia d’aquest dret).
Etiqueta: coneixement
Coneixement lliure
Aturem-nos un moment. Mirem al nostre voltant. Una cadira, llibres, un rellotge, un ordinador portàtil, un bolígraf, un regle, una llauna de beguda isotònica, i un grup de gent que parla en català utilitzant llenguatge tècnic.
Tot el que ens envolta és fruit del coneixement col·lectiu acumulat gràcies a la comunicació constant entre els humans. Si som on som i vivim com vivim és gràcies que la capacitat de produir coneixements dels individus s’ha anat compartint entre tots i s’ha anat acumulat al llarg dels anys.
Política de frikis
Ningú dubta que promoure follòdroms és friki, i bé, a molts grups extraparlamentaris ens han posat aquesta etiqueta de forma força injusta. Fem-ne una breu anàlisi:
Partits que han estat al poder, publicant videojocs a on es mata immigrants, d’altres fingint orgasmes (cal estar molt desesperat per a tenir orgasrmes mentre votes), gent que es despulla, super-herois que no arreglen res, activistes en nòmina, community-managers de 9 a 18 de dilluns a divendres, perfils falsos per augmentar el nombre de fans en xarxes socials, webs de partits catalans farcits de gent de fora de Catalunya, etc …
Quina llàstima de país. I aquests ases són qui ens han de governar els propers quatre anys? Si us plau, doneu-me asil a la Polinèsia, que me n’hi vaig de cap!