Articles escrits per: Capità Pirata

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha publicat un pla que preveu l’obertura dels centres educatius durant la fase 2 de la desescalada del confinament per l’epidèmia de COVID-19. És a dir, al voltant de l’1 de juny l’alumnat podria tornar a l’escola en algunes regions sanitàries.

Atès que el curs escolar acaba oficialment el 19 de juny, creiem que forçar als centres i als professionals de l’educació a desenvolupar a correcuita plans per retornar a la presencialitat per tan poc temps i en unes condicions tan extraordinàries només suposa un desgast d’aquests professionals i un estrès innecessari pel conjunt del sistema educatiu.

Pirates de Catalunya defensa que s’han de centrar els esforços a preparar el curs vinent, garantint tant les condicions de seguretat com les d’igualtat en l’accés a l’educació. No oblidem que no tots els alumnes provenen d’entorns amb els recursos per fer un seguiment del curs en línia i, en cap cas, s’ha de permetre que aquestes diferències socioeconòmiques siguin un llast pel desenvolupament educatiu de l’alumnat.

Així doncs, Pirates de Catalunya proposa que:

• Es doti adequadament i urgent de recursos humans, tècnics i econòmics la planificació del curs vinent per tal que la programació escolar estigui disponible telemàticament per a tota la població en edat d’escolarització obligatòria,
• Que els nous recursos educatius en línia que es desenvolupin estiguin sota llicències lliures, que en permetin el desenvolupament i compartició gratuïta per part de tota la comunitat educativa i la societat en general,
• Que els centres educatius puguin disposar de l’autonomia suficient en el disseny i implementació de les mesures per adaptar el curs vinent, ja que l’equip educatiu de cada centre és el que millor coneix la situació del seu alumnat. 

Pirates per l’Educació

Les sectorials són grups de pirates que cerquen l’aprofundiment en certs temes des d’una perspectiva pirata i que fan propostes ideològiques o programàtiques a la resta del partit. Els seus posicionaments poden representar postures que no són de consens.

Segons les previsions dels experts en la matèria, el que diuen que serà la ‘nova normalitat’ s’allargarà un temps indeterminat, i el curs vinent serà tot menys normal, acadèmicament parlant. Des de l’administració central apunten a aules de 15 alumnes per contenir els contagis, però sense concretar com es vol aconseguir aquest objectiu ni quines repercussions tindrà.

En qualsevol dels casos, aquesta mesura comportaria importants despeses econòmiques i materials, tant en recursos humans com en infraestructures. Despeses que, malgrat considerar totalment necessàries, res fa preveure que l’Estat les vulgui assumir. Seguint la tònica del que ha anat succeint durant aquest episodi pandèmic, segurament al setembre tornarem a assistir a una nova sèrie d’hilarants i alhora dramàtics despropòsits.

Per aquest motiu, des de la sectorial d’Educació de Pirates de Catalunya volem encetar un debat públic  per tal d’elaborar un nou paradigma educatiu, que doni més valor a l’ensenyament i millori les condicions de vida tant d’alumnes com professors. I proposar un seguit de mesures, accions i advertències per col·laborar a fer més amigable l’inici del curs vinent. Fins i tot, més enllà de simplement donar resposta a una situació d’emergència, aprofitar l’oportunitat per engegar iniciatives que millorin l’ensenyament al nostre país.

Es tracta d’un debat complex i que cal fer en profunditat, però d’entrada ens agradaria centrar-nos en la mesura que es discuteix aquests dies, les aules de 15 alumnes. Aquesta mesura té (entre molts d’altres) un defecte de fons crucial: es tornen a establir uns paràmetres rígids i inamovibles. Aquesta rigidesa no només és ineficaç davant una pandèmia sinó que també de manera general en la societat tremendament líquida en la que vivim. A més a més, la previsible manca de recursos econòmics fa que aquestes aules de 15 alumnes siguin poc menys que una quimera.

Tot plegat fa preveure que al setembre es dibuixarà un escenari mixt de classes a l’escola i classes a distància. La principal diferència radicarà en si aquest escenari serà caòtic i improvisat sobre la marxa (com fins ara ha estat), o planificat i organitzat.

Aquí algunes mesures que proposem:

1. Avaluar amb antelació l’escenari futur i decidir en conseqüència les “regles” del procés educatiu.
2. Entre d’altres ‘regles’ cal preveure la combinació de classes presencials amb classes a distància.
3. El percentatge de classes presencials i a distància ha de poder ser variable, per adaptar-se a possibles rebrots del virus.
4. El percentatge de classes presencials i a distància ha de ser asimètric, per adaptar-se a les necessitats específiques de cada alumne.
5. És imprescindible formar als professors en conceptes com noves tecnologies, teleformació, autoaprenentatge i gamificació per tal que aquesta nova normalitat no afavoreixi encara més el desencant dels estudiants i el fracàs escolar.
6. Cal dur a terme accions decidides per evitar que la ‘nova normalitat’ incideixi encara més en les desigualtats socials i en la discriminació de certs col·lectius, com ara les següents:
   1. L’alumne, malgrat rebre classes a casa, requereix el suport adult, proporcionat preferiblement pels pares o altres familiars. Cal emprendre de manera urgent i real mesures de conciliació familiar (permisos, reduccions horàries, jornades intensives, teletreball, etc.) i cal que aquestes mesures no incideixin en la sobreresponsabilització de la dona, sinó que han de potenciar activament la participació dels homes en les tasques educatives dels nens.
   2. És totalment inviable que els professors actuals, sense augmentar-ne la dotació, puguin conciliar la vida laboral amb la familiar, ja que si fins ara era imprescindible la formació fora d’hores de feina i emportar-se’n a casa (correccions, preparacions…), amb la disminució de ràtios serà impossible dur-ho a terme.
   3. El període de confinament ha evidenciat que per a les famílies, fins i tot quan els pares no treballen, assistir als seus fills en les feines encarregades des de les escoles és una càrrega extra que no tots poden assumir, sigui per coneixements o per requisits laborals o de cures.
   4. El sistema educatiu ha d’estar preparat per atendre de manera efectiva a aquells alumnes que, malgrat les mesures del conciliació familiar que hem proposat, no tinguin acompanyament a la seva llar. 
   5. Cal dur a terme accions de sensibilització i conscienciació de la importància del paper dels pares en l’educació i desenvolupament cognitiu dels infants. Els infants amb pares i mares més conscienciats dedicaran més temps als seus fills. Per fer efectiva aquesta mesura cal incidir en la lluita contra la desigualtat social (ja que acostumen a ser pares i mares amb més nivell acadèmic i també adquisitiu els que poden dedicar més temps als seus fills).
7. És imprescindible readaptar les programacions i els continguts. Donar classes a distància no es pot reduir mai a enviar deures.
8. Cal proveir adequadament els alumnes dels mitjans tècnics necessaris per poder seguir les classes virtuals.
9. Cal dur a terme una adaptació dels espais educatius. No té cap sentit impartir classe a 15 alumnes en una aula amb  30 taules i 30 cadires. Pot ser una bona ocasió per ‘tematitzar’ els espais compartits, enriquint-los i donant-los-hi més significació. I començar a treballar de veritat en un ensenyament per projectes, per abandonar per sempre una manera d’educar obsoleta per decimonònica. 

Des de la sectorial d’educació de Pirates de Catalunya volem iniciar un procés de debat sobre l’educació post-confinament. Si ets militant pirata, pots entrar al nostre xat i participar-hi. I si encara no ho ets, i vols dir-hi la teva, ara és el moment d’enrolar-te amb nosaltres! Sigues pirata!

Pirates per l’Educació

Ara més que mai es debat públicament la posició del Govern i d’empreses privades respecte a les nostres dades, la seva privacitat i l’ús que se’n fa. Des de Pirates no només estem en contra de la violació dels nostres drets que vol fer el Govern aprofitant la crisi de la COVID-19, sinó que a més a més també estem en contra de les seves versions mal anomenades “cessions de dades voluntàries”, i que són similars a les que una gran part de la ciutadania fa sovint a empreses privades (Google, Facebook, etc.), ja que és molt discutible si aquesta cessió és consentida o no. De fet, normalment, NO és mai consentida.

1) Cal tenir en compte que no pots consentir quelcom del que no n’entens les conseqüències. De la mateixa manera que no es considera que els menors d’edat puguin realment consentir en certs temes que vulneren els seus drets perquè és obvi que encara no tenen prou maduresa i informació per a tenir un criteri ben format i prendre decisions amb coneixement de causa. Hi ha un gran desconeixement per part de la ciutadania de les conseqüències que implica tota aquesta invasió (“consentida”) del seu dret a la privacitat. Mai ningú no ens ha format sobre temes de privacitat personal, i quines conseqüències té la violació d’aquest dret fonamental, en part perquè no interessa que la ciutadania ho entengui. I si la decisió no és informada, no és lliure.

2) Si hi ha coacció de cap mena, no podem afirmar que el permís sigui consentit. En la majoria de casos reals hi solen haver coaccions de tota mena, com ara econòmiques, socials, psicològiques, però la més habitual per part d’empreses o governs és a cara descoberta: només et donen certs serveis a canvi de les teves dades (i en cas que t’hi neguis no pots accedir-hi). Això té implicacions directes amb la desigualtat social i el dret a la privacitat. La gent amb recursos sol tenir més drets (en aquest cas, més privacitat), perquè es pot pagar els serveis que altres persones no poden.

3) Si no coneixes alternatives, no tens llibertat d’escollir. Vivim en una societat en què necessitem una sèrie d’eines per desenvolupar-nos com a persones i estar integrats en societat. Si no coneixes alternatives a aquestes eines que necessites usar no estàs actuant lliurement. Tampoc en aquest àmbit ningú ens forma (ni ens informa de quines alternatives respectuoses amb els nostres drets existeixen). Com a societat hauríem de reconèixer que ara mateix, en el nostre món actual, hi ha una sèrie d’eines digitals que són de primera necessitat i que, per tant, el seu accés hauria d’estar protegit i garantit per l’Estat, sense que la ciutadania hagués d’estar obligada a renunciar a drets per tal de tenir-hi accés.

4) Fins i tot en el cas que existeixin alternatives als serveis que necessites, et pots veure obligat, a causa de les pràctiques monopolístiques de certes organitzacions (tant pot ser Whatsapp com pot ser el Govern de la Generalitat), a utilitzar els serveis abusius on “consenteixes” a cedir les teves dades. Ara mateix, si tota la teva família està a Whatsapp i no accedeix a canviar de servei, o acceptes donar les teves dades o quedes exclòs socialment. I en el cas de la Generalitat pot ser que t’obliguin a usar un cert programari per raons arbitràries i com a ciutadà no tinguis altre remei que utilitzar-lo. Ara mateix no volem entrar en les solucions amb què es pot treballar per resoldre aquesta dinàmica (que n’hi ha una bona pila), només volem evidenciar la fal·làcia de la “voluntarietat” de cessió de les dades.

Si fem una visió general a tota la casuística, podem comprovar com aquesta cessió “consentida” està molt lluny de poder considerar-se com a tal. La majoria de persones no cedeixen les seves dades “voluntàriament i amb coneixement de causa” sinó per desconeixement de les conseqüències o perquè no coneixen o no hi veuen una alternativa a no cedir-les, o s’hi senten pressionades o obligades. De fet, en la majoria de casos, si existís l’opció de cedir-les o de no cedir-les en igualtat de condicions, està clar que pràcticament ningú triaria cedir-les.

Des de Pirates exigim que no s’aprofiti l’excusa de la pandèmia per recollir dades sensibles de manera massiva, ni involuntàriament ni voluntàriament. És una mala pràctica en general que algú es dediqui a realitzar bases de dades massives amb informació sensible de la ciutadania. Aquestes bases de dades no se sap mai per a què es poden acabar usant un cop existeixen, ni pots garantir la seva salvaguarda a perpetuïtat (com ara davant de governs abusius, corrupció, males pràctiques, negligència, criminalitat, etc.). I aquesta finestra d’oportunitat s’obre quan es permet fer-ne la recollida.

A més a més, quan tens un control massiu “voluntari” de la major part de la ciutadania, és molt més fàcil controlar els que no ho han fet perquè salten a la vista de seguida. D’aquesta manera erosiones en realitat el dret a la privacitat de TOTHOM, també dels que no s’hi presten voluntàriament, perquè perden l’anonimat de la massa.

Des de Pirates sabem que si en lloc de parlar del dret a la privacitat estiguéssim parlant d’un altre dret en el qual hàgim rebut més formació, els ciutadans veuríem molt més clar el perill d’aquests plantejaments que s’estan fent ara tan a la lleugera. Si, per posar un exemple, parléssim de la llibertat d’expressió, quants de vosaltres estaríeu d’acord amb què una gran part de la ciutadania renunciés “voluntàriament” a aquest dret de forma massiva? Per exemple amb l’argument “no necessito tenir llibertat d’expressió perquè no tinc res a dir”. Trobaríeu acceptable que es demanés des del govern el permís massiu als ciutadans per a censurar-los i que una gran part de la població acceptés perdre aquest dret? No us semblaria molt perillós i se us posarien els pèls de punta?

Per altra banda, també cal anar amb molt de compte amb la fal·làcia de l'”anonimització” de les dades. És un terme que s’utilitza molt a la lleugera cada cop que es parla d’aquest tema per deixar la ciutadania tranquil·la, però que en la majoria dels casos és mentida. Anonimitzar dades no és una tasca fàcil de dur a terme, és extremadament complicat. Per això la majoria d’aquestes “anonimitzacions” que diuen que es fan solen ser molt superficials i, per tant, inútils (amb la tecnologia d’avui en dia al nostre abast és un joc de nens desanonimitzar-les). Malauradament, aquesta és una situació on els detalls tècnics cobren una gran importància i com es faci aquesta anonimització és clau per determinar si realment és efectiva. S’aprofiten del desconeixement tecnològic de les persones per donar una falsa confiança i que només introduint aquest terme ja no hi hagi més qüestionaments.

S’argumenta que és necessari “sacrificar-se” i renunciar “temporalment” al nostre dret a la privacitat per poder superar la pandèmia, però no és cert. Hi ha moltes maneres d’atacar aquesta crisi, tal com evidencia l’heterogeneïtat que hi ha hagut entre els diferents països. I malauradament després d’aquesta excusa per violar la nostra privacitat n’hi haurà una altra i després una altra. Hi ha una pila de mesures que no atempten contra el dret a la privacitat que es podrien prendre i que encara no s’han pres.

En resum, els Pirates apostem perquè les mesures per sortir del confinament (quan sigui que toqui sortir-ne) no s’haurien de basar en controls individuals identificatius i personalitzats de la ciutadania, per molt “voluntaris” que siguin. És perillós en si mateix, i també com a precedent a invocar després. No és saludable per la societat que s’encoratgi els ciutadans a renunciar als seus drets. I, per descomptat, no s’hauria d’encoratjar ni demanar des de la figura d’autoritat que representa un Govern. Quina “llibertat d’escollir” té la ciutadania si el Govern (que se suposa que sap el que es fa) diu que per ser un “bon ciutadà” li has de cedir les teves dades?

Pirates de Catalunya

Bona diada de Sant Jordi! 📖🐉🌹 Felicitats Jordis i Jordines!

El nostre regal d’enguany és molt més que el nostre clàssic lot. És una web que romandrà oberta tot l’any i on podeu contribuir-hi. Us presentem el nostre directori de cultura lliure: culturalliure.pirates.cat

Podeu fer aportacions d’obres lliures en aquest formulari. I si domineu el disseny i programació web, podeu contribuir a millorar el codi al nostre repositori.

Si us agraden les manualitats, també us compartim el tutorial que ha creat una pirata per fer unes boniques roses de paper.

Cultura i programari lliures! Avui, més que mai, llegeix, comparteix, estima.

Gaudiu el millor possible d’aquesta diada a casa!
Pirates de Catalunya

Aquests dies de confinament, tant des del Govern de la Generalitat com des del Govern de l’Estat Espanyol s’estan debatent en l’àmbit públic diferents iniciatives vinculades a establir controls per intentar aturar la pandèmia i alhora mantenir l’economia activa. Un equilibri difícilment assolible sense sacrificar alguna cosa. I sembla que el govern i les elits han decidit que se sacrifiquin els drets de privacitat i igualtat de la ciutadania. Com sempre, pretenen fer-nos escollir entre seguretat i llibertat personal posant-nos davant un fals dilema. 

Es plantegen coses com ara aplicacions de caràcter informatiu que amaguen un sistema de geolocalització dels usuaris, per confirmar que es troben allà on diuen ser, o identificar a qui ja està immunitzat, amb l’objectiu que treballi i es mogui lliurement. Per molt còmodes que semblin, aquestes propostes no contribueixen a combatre la pandèmia, sinó a erosionar drets fonamentals en nom de la seguretat. És la vella excusa de sempre, amb una causa diferent. Abans era el terrorisme, ara és una pandèmia que es podria haver contingut de manera més eficaç i minimitzat si la sanitat pública no hagués estat salvatgement retallada durant la darrera dècada.

Creiem fermament que aquestes propostes són negatives perquè atempten contra el dret a la intimitat, aprofitant-se maliciosament de la gravetat de la situació que vivim per controlar la ciutadania. La vigilància no és l’única manera per contenir el virus, al contrari, una població compromesa i ben informada és més eficient, i poderosa, que una població controlada i mantinguda en la ignorància en una crisi sanitària com la que estem vivint.

És innacceptable que una aplicació mòbil institucional condicioni l’accés a informació sobre la COVID19 a l’activació de la geolocalització del dispositiu mòbil. No es pot deixar en mans del Govern la nostra història mèdica i localització per tal que ens classifiqui en ciutadans de primera, amb immunitat al virus, i de segona, a qui es restringeix la llibertat de moviment “pel seu propi bé”. Ni tant sols coneixem encara les conseqüències a llarg termini d’aquest virus, les nostres dades emmagatzemades sine die pel Govern poden molt fàcilment esdevenir una arma contra nosaltres en un futur, per exemple, en mans d’una asseguradora.

De fet, independentment del problema de la privacitat, les iniciatives d’identificació de les persones que han passat la infecció (com ara el passaport d’immunitat) són altament irresponsables en sí mateixes perquè, a part que ara mateix no sabem si haver passat la malaltia immunitza envers ella, premien comportaments de risc per part de la població que facilitin el contagi, no la presa de mesures per evitar-lo. Es pretén restringir la llibertat de moviment a tothom que no hagi passat el virus, per tant, l’única manera de tenir la mobilitat menys reestringida és passar-lo. Així, el mateix Govern està plantejant posar grans sectors de la població davant d’una elecció impossible: enfonsar-se en l’exclusió o contagiar-se i poder treballar. Això posa en perill, no només la població de risc per qui pot ser fatal, sinó  també les persones amb menys recursos, ja que són les que no poden permetre’s romandre a casa i no anar a treballar. 

Davant d’aquestes propostes, creiem que cal evitar-les completament. S’ha anat tard en aplicar polítiques com les d’alguns països, on la prevenció mitjançant l’ús de mascaretes i guants i la ràpida detecció de persones infectades ha permès reduïr al mínim els efectes de la pandèmia. No obstant, per protegir els nostres drets i la nostra salut, encara som a temps d’adoptar mesures similars aquí, que siguin progressives i que no exacerbin les desigualtats socials, ni fomentin la discriminació per raons mèdiques, ni posin en situació de risc a la població.

No tot s’hi val en nom de la seguretat. Ni abans, ni ara, ni mai. Informem-nos, empoderem-nos i adoptem les mesures sanitàries, d’higiene i de protecció necessàries per cuidar la nostra salut i la de les persones al nostre voltant, entre tots i totes.

Pirates de Catalunya

Des de Pirates seguim molt de prop la cobertura dels mitjans i la reacció política sobre el brot de COVID-19. Veient com s’ha desenvolupat la primera setmana de confinament, volem reiterar a tothom, partits polítics, entitats, empreses, persones, … que hem de prendre’ns el coronavirus SARS-CoV-2 molt seriosament i que abaixar la corba requereix un esforç addicional per part de tothom. Serà una marató, no una carrera de velocitat. Però ho podem aconseguir en el menor temps possible si ho fem bé. Perquè som persones responsables amb consciència de comunitat, que practiquem les cures mútues i cooperem per superar aquesta pandèmia.

Recordeu, aquest virus es caracteritza per romandre hores a l’aire i fins i tot dies segons en quines superfícies, pel que la higiene i la distància social són essencials. Fins i tot abans de mostrar qualsevol símptoma, i podria ser que un temps després d’haver-los passat, pot ser contagiós per a altres. Així que renteu-vos les mans, netegeu les superfícies, etc. El sabó normal és suficient. El desinfectant serà necessari a les institucions mèdiques, així que per favor no en compreu a granel. L’alcohol de més de 60 graus també funciona.

Per això #BaixarLaCorba és tan important. Necessitem assegurar-nos que la gent no s’infecti tan ràpidament per tal de minimitzar el nombre de pacients en estat crític que el sistema de salut es vegi obligat a tractar simultàniament. Per salvar vides, necessitem mantenir la taxa de noves infeccions baixa. En algun moment els vostres éssers estimats i vosaltres entrareu en contacte amb el virus. És important que us quedeu a casa, i mantingueu els avis a distància. En unes poques setmanes tot hauria d’acabar i amb la imprescindible tasca dels professionals sanitaris, molts ho superarem. La mortalitat és baixa sempre que puguin fer la seva feina.

A més, preguem que cuideu de les persones grans que us envolten. Existeix el #neightbourhoodchallenge, on es demana al grup de no risc que tingui cura dels seus veïns més grans. Podeu posar una llista al passadís perquè la gent s’uneixi, així les persones de més de 65 anys poden tenir ateses les seves necessitats bàsiques, com el menjar. És important seguir les recomanacions, com no donar-se la mà, deixar les comandes a terra i caminar a una distància segura – mínim 2 metres – i, si és possible, no intercanviar diners. Existeixen eines digitals al vostre abast per a cobrir les despeses. Ajudeu a fer que les facin servir! I també, no posar a la gent més gran a la cura dels nens. Hi ha indicis que els nens poden actuar com un vector d’infecció freqüentment asimptomàtic.

Si necessiteu realitzar qualsevol reunió, feu servir eines telemàtiques i eviteu qualsevol trobada presencial que no sigui estrictament necessària. Des de Pirates treballem a oferir eines. No dubtis en comentar-nos-ho per xarxes socials si podem aportar alguna eina en concret.

Respecte a les institucions, creiem que si bé les mesures preses contribueixen a baixar la corba, segueixen sent mesures tímides i molt insuficients. Encara hi ha gent treballant en serveis no essencials, molts sense protecció adient, i cal estudiar mesures més contundents com aturar tota activitat i transport no essencials; cal plantejar el confinament total. Però, per altra banda, no es pot quedar tot només en el confinament i a la distància social, també cal continuar augmentant la capacitat del sistema sanitari destinant-hi més recursos, incidir més en el benestar de les persones en risc d’exclusió, i en el benestar de la població en general.  A més, cal denunciar públicament la mala gestió en els primers instants de la pandèmia, quan no es van restringir els moviments de la ciutadania a Madrid ni tan sols quan els casos detectats havien augmentat de forma alarmant, i que el sistema de sanitat pública ha estat retallat a tort i a dret pels diferents governs, tant espanyols com catalans, en els últims anys, fent que la capacitat del mateix sigui molt inferior a la necessària.

Us deixem enllaços amb fonts interessants, fidedignes i rigoroses sobre el coronavirus:

• Our World in Data – Coronavirus
• Why outbreaks like coronavirus spread exponentially, and how to “flatten the curve”
• MUNQU – Modelización epidemiológica del COVID-19
• The Syllabus – The Politics of COVID-19
• Kurzgesagt – The Coronavirus Explained & What You Should Do

En aquests moments més que mai és quan la solidaritat entre tots és més important. Força! Ajudem-nos i tirarem endavant. Junts.

Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya, representats per l’advocat Josep Jover, ha denunciat davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a l’Estat espanyol per la vulneració flagrant de drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, recollits en tractats, normativa i sentències judicials de la Unió Europea. El partit també ha denunciat la Comissió Europea davant del mateix tribunal per negligència en la seva obligació de protegir els ciutadans i de vetllar perquè l’Estat Espanyol compleixi aquests tractats i legislació, acusant-la d’estar defugint la seva responsabilitat.

Entre els fets que fonamenten la denúncia s’hi troben la vulneració de la llibertat d’expressió i la neutralitat de la xarxa, l’incompliment del codi ètic d’actuació dels cossos policials, i l’aplicació il·legal d’una definició pròpia d’allò que constitueix “terrorisme”, desconnectada de la definició acceptada per la UE. 

En particular, també s’hi denuncia la censura del web i l’aplicació Tsunami Democràtic, que segons els Pirates “no té altre objectiu ni pretensió que informar del lloc i hora on es convoquen manifestacions pacífiques i que els ciutadans informin del seu normal desenvolupament” i que “no existeix diferència amb altres eines de comunicació com, per exemple, la de les armilles grogues franceses, o les accions de sindicats de tots els països de la Unió, o fins i tot llistes a WhatsApp o Telegram”, basant-se que aquestes serveixen simplement per rebre o comunicar informacions o idees, dins de l’exercici normal i legítim de drets fonamentals. Tot i que el partit no té cap vinculació amb Tsunami Democràtic, considera que l’abús i la distorsió de la definició del terme “terrorisme” impedeix que aquesta denúncia es pugui realitzar amb normalitat i sense por a represàlies per part de particulars, per això ha decidit prendre la iniciativa per tal de defensar els drets de llibertat d’expressió i manifestació de la ciutadania.

Pirates de Catalunya ja va presentar amb bon resultat una denúncia similar al Tribunal de Justícia de la UE el 2017 pel tancament dels webs del referèndum del primer d’octubre, arran dels intents del govern espanyol de tancar-ne diverses rèpliques, i de les denúncies a militants de la formació per haver fet un bon nombre d’aquestes rèpliques. En aquella ocasió, el jutge va haver d’arxivar les causes contra aquests últims perquè no va trobar indicis de delicte, i la Guàrdia Civil va haver d’alliberar les adreces web que havia intervingut il·legalment. Els Pirates esperen que l’existència d’aquest antecedent sigui determinant per a la resolució favorable d’aquesta nova causa.

Coincidint amb la publicació del Reial Decret-Llei del govern de Sánchez sobre “seguretat digital”, la formació es referma en la necessitat d’aquesta denúncia i anuncia que estudiarà noves accions judicials, perquè el decret amplia les raons per bloquejar pàgines web sense ordre judicial i estableix un marc de control de les xarxes propi d’Estats autoritaris.

Es pot llegir la denúncia sencera en aquest enllaç: https://cloud.pirates.cat/index.php/s/kfb4GTZprwT3tHe

Pirates de Catalunya